Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

doncs, en aquesta afecció, que no se li esvanirà fins que li tanquin per	sempre	els ulls. Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han amonestat
la qual s'encarava i va procurar, en assuavir-la, de neutralitzar-la per	sempre	, amb savis consells. Del Caos, tal vegada quan era solitari, sortien
l'última i terrible temptativa de Tifó, va imposar el seu poder per	sempre	. Però l'univers era massa gran, i Zeus va repartir la seva administració,
sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè	sempre	estaven ballant una primitiva pírrica, sota les ordres de la cretenca
l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com	sempre	, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà
el talent i les altres innegables qualitats de Metis, emmudida per mi per	sempre	més." Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi
els perills, els encanteris de la fosca. Per què no t'hi quedes per	sempre	? T'estimo massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t'atreuen
en un moment desesperada perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura,	sempre	, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici
que ens és un sarcasme, perquè les nostres víctimes emmudeixen per	sempre	, impossibilitades de comentar una transformació dins un silenci infinit.
el parlador Arístocles a Euforió, aquell dia força entremaliat. "Vola	sempre	damunt el teu cap, per enterbolir-te la intel·ligència i l'esperit. Una
senyors del triomfant seguici olímpic. Iris, amb ales d'or i calçada	sempre	amb unes boniques sandàlies, vola des dels habitacles dels feliços
amb tres caps i amb cua com de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes	sempre	obertes. El qui les traspassa és festejat pel gos amb l'escurçó de la cua
vaig deseixir, per establir-me en la galvana d'aquest port moribund. Tinc	sempre	massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el teu pare i la teva mare, la
la senyora Magdalena Blasi, d'una màniga molt ampla. "Fullejar sants	sempre	m'ha distret." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va rondinar
del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem així l'ànim, la melassa,	sempre	amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al bell mig del xaró, de
Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega	sempre	amb ell l'aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de
una cura minuciosa, sense negligir ni el més íntim detall. Anava gairebé	sempre	nu, perquè a Amiclea, a Lacònia, el clima acostumava a ser tot l'any
més salvatge de Grècia, tenien els ulls posats en el mont Liceu,	sempre	lluminós durant el dia, tant, que homes i animals no projectaven ombra,
de la infantesa amics inseparables, i el mort va acompanyar i aconsellar	sempre	el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta recent víctima de la
del bany, una serventa l'ha assabentada de la mort de l'home que ella	sempre	va estimar, una mort que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat
a cloure, embadalint-lo l'espectacle, l'ordenada biblioteca que mantenia	sempre	en fresc al cervell, als prestatges de l'intel·lecte i de la memòria,
també el seu fill, el seu únic hereu, els antics afirmaven que els déus,	sempre	misericordiosos, el varen convertir en puput. És característica la mala
més apamada i censurada, les efusions m'aplanaran el camí, que	sempre	en terreny nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda,
"Aquesta complaença a autoadmirar-te, aquest excés d'esguardar-te	sempre	, no són naturals, no que no ho són", s'enfadava la senyora Magdalena
per a mi, i no omplir els salons frívols amb la meva presència? Ho evito	sempre	que puc, sovint m'amago. Però bé he de respirar de tant en tant l'aire de
uns i els altres. Estima el combat i la lluita perpetus, la presentalla	sempre	renovada del carnatge dels morts. El seu complexíssim instrument ha estat
l'amatent guarda té cura que homes i folcs escampin i assegurin per	sempre	el triomf de la vida. Condueix, benèvol, les ànimes dels morts més enllà
Les noies, de retorn al repòs del prat i a l'ombra dels arbres, estan	sempre	disposades a agafar-se de mans i a ballar la sardana, que és la dansa més
el brunzit amic d'un eixam, una flor en esclatar l'entretenen. I per	sempre	ignorarà tant l'esglai de la fugida del temps com el pes del tedi,
arribar a la llum. Si no complies el precepte, la dona se t'esvaniria per	sempre	més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et
arribi ni a un terç d'un quart de grossa el nombre dels qui de debò i per	sempre	han escrit per a ell. Nysa Et previnc, estudiós, que no trobaràs en cap
d'aquell singular país que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se	sempre	ofesos. Xim-xim, pluja, xàfec, tempesta, devessall de "cartes al
que la que fins ara has viscut, i això que els teus pares han procurat	sempre	d'apartar de tu la tristesa. Més plena i més feliç, perquè, quan
conjugal, que no em vigilava de prop el vell Demòdoc? Que no vaig estar	sempre	en disposició d'escoltar-li tots els seus inacabables poemes, els
greu, però no ve d'un petricó de sang, com se sol dir. No es turmenti.	Sempre	hi ha atenuants o diriments, sense exceptuar-ne en les transgressions més
velocitat. Helena "Lamento defraudar-los, però la meva conducta ha estat	sempre	decent", improvisava la bellíssima matrona, distreta, el cap a una altra
Ara Ara és la imprecació personificada. Les genuïnes imprecacions quasi	sempre	eren llançades contra algú en concret o contra algun llinatge sencer,
m'acompanyarà almenys, fins que uns dits piadosos em tanquin els ulls per	sempre	, la meva lucidesa, que m'ajudarà a evocar, entretenint-me pels meus
de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el que desitjo és	sempre	la meva suprema raó. Entretant, anem-nos-en al palau i descansem, que la
es desinteressava el no gens madur pensament del gambaire. "L'he odiada	sempre	, i per raons de pes, em sembla. Hauria ara de caure, com un catxap, en
el sacerdot. "Tots passarem per aquest tràngol, ja se sap, però	sempre	és força amarg", continuava l'eclesiàstic, que patia, sense haver-ne
en les seves paraules i en els seus posats. S'hauria dit que vivia	sempre	en un somni, allunyada de tot i distreta, i fins, a vegades, com malalta.
Càndia del Noro, que la coneixia de petita i l'estimava, la comparava	sempre	a l'aigua del torrent: "Quan troba pedres al seu pas, s'agita alegrement
estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut! L'acollí així, com	sempre	, amb ànima neta de retret, incansable en l'espera com en el perdó; amb
una vella criada. La família de Lino i la de Tino Costa havien mantingut	sempre	unes cordials relacions d'amistat —era de les poques famílies del poble
s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja de por i de repugnància que	sempre	li havien inspirat aquests éssers. Estaven treballant dintre l'aiguamoll,
i juntes llançaren a volar llurs somnis, sinó que en Mila es donaven	sempre	amb més vehemència, i a vegades sor Àgueda la mirava aterrida i
i agressiva, saltant al més mínim senyal de desaprovació, a punt	sempre	per a la rèplica. Esdevingué malhumorada i murmurava de tot i contra tot,
a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho veiés, perquè pensés	sempre	en mi, que l'havia salvada. I ho hauria fet —us ho juro— baldament
mirada vaga i somniosa. I tots saludaren amb rialles les seves paraules. —	Sempre	el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang

Pàgina 1 (de 1952)

50 següents