×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb sencer |
Freqüència total: 6156 |
CTILC1 |
| plens de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava | sencers | en el seu ventre, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos | | d'assumptes. "La veritat és que l'eterna Moira va descarregar el treball | sencer | en les nostres espatlles. Jo filo i embullo a vegades els destins, | | i li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava de pressa i estava | sencer | i a punt per a la continuació del suplici, que recomençava l'endemà. | | les Gorgones. Però l'ull i la dent ja han lliscat de mà en mà, una volta | sencera | , i de nou em correspon a mi el dret d'utilitzar-los. Jove, no juguis amb | | el bordegàs. "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les setmanes | senceres | , pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em banyo i prenc després el | | va ficar al llit. "Per sort, la cornucòpia, que val una fortuna, és ben | sencera | . No s'ha venjat", badallava. "Tranquil·litzi's, que no m'escarxaré ni | | trobat", començava a refilar ella. "Si no m'he mogut del jaç durant la | sencera | fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu alta: "He entrat al | | en el qual s'extingirà de sobte, en prémer un botó asèptic, la raça | sencera | dels homes i, amb ella, potser tota la vida, que detesta? Escometia, | | no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la seva obra | sencera | . I tot això, que és molt, guanyareu contra el tedi i l'espessa estultícia | | que ens dóna la contemplació d'aquesta esplèndida figura de noia, tota | sencera | . Només gosaríem aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que | | l'apassionada ceguesa de les àvies. Sí, vaig aprendre de cor l'embolic | sencer | de les meves fabuloses aventures, al pensionat de la Presentació de | | d'abans, quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb dies i dies | sencers | només per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb calma caràcters | | sempre eren llançades contra algú en concret o contra algun llinatge | sencer | , almenys les més famoses que recordem. Ara es confon amb les Erínies. Em | | anava expirant en el silenci. Tot el poble per tots els carrers, la nit | sencera | , ressonava d'alegria d'infants i de cançons, de rialles clares sota els | | la presència de Tiago de Candaina, el qual, després d'haver romàs mesos | sencers | sense deixar-se veure, havia passat aquells dies pel carrer i àdhuc mirat | | Luis de Granada (Meditaciones). Al dia següent Santa Maria | sencera | es despertà avalotada amb el succés; arreu dels carrers es veien grups | | lament, amb un altre crit més remot, i amb un altre i un altre... I la nit | sencera | s'omple de laments, de crits, de veus que es confonen amb el xocar del | | . Jo, amagada a l'espessor, no la perdo de vista. S'asseu i s'està hores | senceres | en la mateixa postura, mirant el camí. És com si esperés algú. Ell calla. | | nit terrible de tortures, una nit de suors i agonies. Se la passà gairebé | sencera | sense dormir. Resà molt, i més tard, agenollada sobre el sòl, anà | | —Pot anar a parar molt lluny. Sense a penes adonar-se'n, es dóna una volta | sencera | a la muntanya; després costa molt tornar a orientar-se. Una ombra de | | enigma, no menys tremend, de la vida. En ella volia imprimir la història | sencera | de la seva ànima, buidar-la en ella. Però no podrà: Tino Costa comença a | | figures sinistres tornen a dreçar-se en la fosquedat: el riu tot, la nit | sencera | , és un clam desfermat, i torna a veure Sileta. Les aigües els | | de les entranyes, però no pogué arribar-li a la gola. I la seva ànima | sencera | , tots els seus sentits eren llavors allí, en el soroll dels peus | | ací! Com un ressò, altres veus li contestaren més cap enrera, i la nit | sencera | s'emplenà de clamors, de fosques amenaces que muntaven per tots indrets. | | jo, com el veig, jo! Abans, Mila, tu ja ho saps, es quedava setmanes | senceres | sense pujar al poble. Ara no hi ha nit que no pugi. A penes et diu res, | | en la vida de Cèsar i en la de Marc Antoni: la política de Roma —el món | sencer | d'aquella època— també hauria estat distinta. Si el sex-appeal de | | "Eugènia li apilotava lluïsos sobre la taula, i el bonhome passava hores | senceres | amb els ulls clavats sobre les monedes, com les criatures que, en | | Si un percentatge elogiablement elevat dels censos electorals del món | sencer | practiqués el "perdó" recíproc a propòsit de la bestiesa, tot marxaria | | un dia, en la lectura d'un poeta anterior, imatges, frases, versos | sencers | , que ell havia escrit, rigorós ignorant del precedent. No hi ha hagut | | destil·lat en els codis vigents i en les normes d'urbanitat. La societat | sencera | predica i exigeix "moderació". Els díscols, els arrauxats, els | | cobreixen el cel. Milers i milers, milions i milions d'ossos, muntanyes | senceres | de fèmurs i húmers, de tíbies i peronés, de cúbits i radis, de vèrtebres | | l'home—. Ja han començat. Abans de la nit no hi haurà cap habitatge ben | sencer | . —I tot seguit decideix—: Més val que me'n vagi. Entra al vestíbul, d' | | —torna el vell amb un gest desmaiat i inhàbil que envolupa el barri | sencer | , la ciutat que el frega, els camps i les muntanyes, les prades i els rius | | que a poc a poc va comprenent fins i tot les altres parades, el mercat | sencer | . —I això? —diu. —Això? —repeteix l'altre, incomprensiu. —Sí | | uns dies a ciutat sense que ningú sabés on anava. Es passava els dies | sencers | llegint i escrivint a la biblioteca. En aquest temps devia començar el | | mateix. Algunes vegades, quan el castigaven, desapareixia durant hores | senceres | de la masia; a vegades, no acudia ni a l'hora de menjar, i en una ocasió | | i corrien als "quatre pilans", davant de la casa de la vila, i el poble | sencer | , per tots els carrers, en l'ampla alameda ressonava de crits, de | | de caçadors, amb tradició de pares a fills, que es passaven setmanes | senceres | caçant i pescant per les maresmes, a la vora del mar. De nit es dedicaven | | als garrofers. Era com si el pensament i la voluntat, era com si l'ànima | sencera | de la pobra vella, haguessin reculat, pel camí de la follia, cercant el | | una sola paraula, em feies empassar d'un glop. Cinc anys, Déu meu! Dies | sencers | de dejuni durant setmanes sentint com tots els membres dels nostres | | llitera és plegable; segons explica, és invenció d'ell, i la pot dur tota | sencera | sota el braç com si fos una serviette... Però —objecto— ¿vós | | sud, malgrat la seva grandesa, tenia la gràcia de poder-se agafar tota | sencera | dins la mirada. La vèieu començar i acabar i us ensenyava des de bon | | edat; frescos, vermells, amb un pèl entre ros i blanc i amb unes dents | senceres | i netíssimes. Aquests australians riuen i es donen cops a l'esquena com | | I aquí a Uturoa, per tres francs miserables em donen dotze ananassos | sencers | , dolcíssims, que se us fonen a la boca com una bresca de mel. L'ananàs, | | i que la defensi com pugui. Vull dir que necessito un país amb catedrals | senceres | o cremades, amb cafès atrotinats o magnífics, amb senyores decorades de | | tolerància fonamental, guien els actes dels catalans durant generacions | senceres | i ens fan creure que som el poble més conservador i tradicionalista de la | | un dia, pel poeta? Càndid, ell es recorda una alegria | sencera | : és la revista que aleshores tocaven a trobar prestigiosa. | | precipitades rasa avall. A punt, tot és a punt, i res no té | sencera | la seva primavera. Tot és més persuasiu així, prim i | | a la falda, i vanar-te la finor del gerro que potser tindrem | sencer | quan m'asserenis el pols que tremola. Tu, germana indulgent, no | | Vol dir que si fa així [(Fa acció de xuclar.)] se l'empassarà | sencera | , amb ombra i tot. Musclo Bé, què són trumfos? |
|