×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb senderi |
Freqüència total: 246 |
CTILC1 |
llavors els renyava tots dos. —Sembleu dues criatures: mai no tindreu | senderi | . Però en el fons el cor de Munda del Roso vessava de felicitat. També | nosaltres celebràrem festa? Et dic, Candaina, que no vas tenir un dit de | senderi | de parlar com parlares i davant de qui parlares; que mereixeries que et | Roch· Sempre, sempre 'l mateix dubte. No tens complert lo | senderi | . Julia. Potser sí. La bojería prefereixo á la rahó. Millor que | seva condició de pagès i desitja que els seus fills se regeixin per igual | senderi | . Déu li preservi l'heretat!" Rumia que rumiaràs, va decidir que no hi | cregué que els tribulls dels pobres infeliços els havien sorollat el | senderi | , per la qual cosa cregueren millor de confinar-los, ara per ara. Aquesta | mentre es rebolcava en la brolla. —Aquest beneit ha tingut el poc | senderi | de saltar el foc d'uns llenyataires i se li han cremat els peus —digué | solta, o bé manca de sentit pràctic del seu fill, que mai no havia tingut | senderi | administratiu. —Em sembla —digué Joan Antoni— que llegant-me una herència | podien trobar-se en el Saló de Modes. Però amb tot això no li passava pel | senderi | que amb les noves obligacions que s'imposava hagués adquirit un dret | n'agafen. Veus, no faig marrada; vull inspirar-te confiança i tenir prou | senderi | per no demanar-te ni esperar que m'estimis: seria absurd. Em bastarà | intel·ligent per a descobrir el seu intens atractiu físic, tingui el poc | senderi | de voler dreçar-la damunt d'un pedestal o ajeure-la en un llit de roses. | no —es pronosticà, en veu alta, convençuda—; si això dura, jo hi perdré el | senderi | . Cal acabar d'una vegada. Quan torni, l'emprendré!" Però ni quan tornà | són els soldats; avui aquí, demà allà... i sempre uns barramboles sense | senderi | . A la bona hora, Senyor! Potser ara les coses s'arranjarien d'una vegada. | es digué també a si mateixa: "Potser jo sóc una sospitaire sense | senderi | i tot no és altre que figuracions meves... —i, plegant les mans i | que de tot us sortiu, els despenjareu sense esforç. —Donat el vostre poc | senderi | —va contestar el Bogiot—, teniu, si més no, els dos dits de front que | Nebots de totes les ties, uniu-vos!" "Mira, Soleràs, si has perdut el | senderi | ..." "Pel que a mi respecta, no m'hi vull ficar; que els Pecats Capitals | ermitana— seguí dihent el pastor. —Llevan la quietut y castigan el | senderi | ... Per mi el vostr'home ho entén mellor. Els mals-de-cap són grúes de | fassi totes les resseguitories que'm calen... y a vila, ab mònita y | senderi | , se pot esbrinar tot, per amagat que's duga... El vostr'home, ara com ara, | usa contrari estil, punyint-los i remordint-los les consciències pel | senderi | de la raó. 2a· regla. La segona: en les persones que van | la polida i bella però esquerpa donzella i el galant enamorat de poc | senderi | abrandaria el dimoni els encenalls d'una passió massa torbadora? | els afavoreix en el seu actuar social. Als altres, als ciutadans de poc | senderi | , els evita l'espectacle d'alienació i de successos que endureixen encara | de la facultat d'envermellir. Els de la majoria, com a massa, no tenen | senderi | . Que els pocs, així, facin impossible l'existència de l'estil actual de | mai vist prodigi, aprés de tantes vegades que begut m'haurà el | senderi | . De genolls! Jesús passa amb dos vells pobres... On | Discurs sobre el | senderi | 1. A tall d'exemple Entre els dies dotze i tretze de juliol de | un moviment que pot dur al nihilisme o que pot dur al que aquí anomenarem | senderi | , però que en qualsevol cas se'ns presenta com un fenomen de | en el seu ús individual, és el que trobem en el que anomenarem | Senderi | . Però abans d'encetar-ne l'exposició cal que parem esment en un fenomen | de raó praxeològica individual. Per això ens trobem aquí encara lluny del | senderi | per bé que ja comencem a endevinar-ne el perfil i la naturalesa. De | un exemplar amb tots els ets i uts. I, tanmateix, no tenim tampoc aquí el | senderi | ; però ara no per subdesenvolupament com en el cas de Rick Deckar, sinó | raó praxeològica ha d'incorporar. És des d'aquests valors que parlaré de | senderi | i que titllo l'anarca d'home sense fonament i ésser dèbil. Tanmateix no | a adoptar una positura dialògica i a ser més lúcid. Per a l'home de | senderi | l'anarca pot ésser l'altre interior, l'altre-jo amb qui el jo dialoga o | humanista. Però tot això ho esbrinarem al proper capítol. 13. El | senderi | Als dos darrers capítols he analitzat la dimensió ètica de dos | imperfectes d'allò que vertaderament és objecte d'aquest discurs: el | senderi | . Aquesta elecció no ha de sorprendre, perquè no és fruit d'una | i d'ètica, nascuda de les noves condicions de l'experiència moral —el | senderi | . I afegia que el considerava un nou tipus de microracionalitat pràctica i | que porta definitivament. La raó d'això és que allò més característic del | senderi | és el seu caràcter incert en aquest món incert, incertesa que afecta | es tracti. La raó pràctica es troba, doncs, en la incertesa. Anomeno | senderi | a l'última figura de la raó activa històricament apareguda, una figura | a crear, inventar, fer sorgir un pensament amb futur, de futur. L'home de | senderi | és l'home de judici —moralment parlant— que accepta aquest estat en la | però intentaré no ser prolix. De primer antuvi, hem d'observar que el | senderi | , com a raó praxeològico-individual, elabora el seu saber, fa la seva | ontològiques, epistemològiques i axiològiques. Per consegüent, el | senderi | és, si més no, tres coses diferents per bé que estretament relacionades | tres coses n'hi podríem afegir una quarta, a saber: la filosofia del | senderi | , que seria una filosofia moral de la qual aquest discurs en seria una | formulació escrita. Però deixem de moment aquesta quarta significació del | senderi | i centrem-nos en les tres primeres. 1. Com a raó, el senderi | del senderi i centrem-nos en les tres primeres. 1. Com a raó, el | senderi | teoritza, judica, discrimina, critica i aprèn. Val a dir, que elabora les | de l'antiguitat, en els que practiquen ètiques de la mesura, del seny. El | senderi | , per tant, practicarà formes de judici reflexionador. Però amb això | els sentiments. De la conjunció activa d'aquests elements heterogenis el | senderi | obté les seves normes i valors hipotètics, problemàtics. L'experiència, | el plaer i el dolor morals. Per a la resta, emperò, la reflexió moral del | senderi | apel·la a la universalitat hipotètica, potencial, de les seves normes i | de la sensibilitat moral i de la raó. Per dir-ho en altres paraules: el | senderi | potser no té raó però aspira contínuament a què li donin la raó. | a què li donin la raó. En relació amb això hem de dir que el | senderi | es distingeix també per ésser consciència de l'aporia de tenir raó i, per | fenomen que hem anomenat al capítol desè certitudo. L'home de | senderi | , que és un pluralista de soca-rel, que sap que el pluralisme constitueix | de soca-rel, que sap que el pluralisme constitueix la marca del propi | senderi | , sap també que l'acció moral, la pràctica de l'ètica, la vida moral, és | a les imprecises ensenyances de l'experiència. 2. El | senderi | remet també a un tipus d'experiència moral. L'experiència moral, com | i atufa a ranci. D'altra banda, l'experiència moral pròpia de l'home de | senderi | es diferencia de la major part de les formes d'experiència moral del | que hem constituït espontàniament. L'experiència moral de l'home de | senderi | és, en gran mesura, experiència experimental, és a dir, aquella que |
|