DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
senderi M 228 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb senderi Freqüència total:  228 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llavors els renyava tots dos. —Sembleu dues criatures: mai no tindreu senderi. Però en el fons el cor de Munda del Roso vessava de felicitat. També
nosaltres celebràrem festa? Et dic, Candaina, que no vas tenir un dit de senderi de parlar com parlares i davant de qui parlares; que mereixeries que et
Roch· Sempre, sempre 'l mateix dubte. No tens complert lo senderi. Julia. Potser sí. La bojería prefereixo á la rahó. Millor que
seva condició de pagès i desitja que els seus fills se regeixin per igual senderi. Déu li preservi l'heretat!" Rumia que rumiaràs, va decidir que no hi
cregué que els tribulls dels pobres infeliços els havien sorollat el senderi, per la qual cosa cregueren millor de confinar-los, ara per ara. Aquesta
mentre es rebolcava en la brolla. —Aquest beneit ha tingut el poc senderi de saltar el foc d'uns llenyataires i se li han cremat els peus —digué
solta, o bé manca de sentit pràctic del seu fill, que mai no havia tingut senderi administratiu. —Em sembla —digué Joan Antoni— que llegant-me una herència
podien trobar-se en el Saló de Modes. Però amb tot això no li passava pel senderi que amb les noves obligacions que s'imposava hagués adquirit un dret
n'agafen. Veus, no faig marrada; vull inspirar-te confiança i tenir prou senderi per no demanar-te ni esperar que m'estimis: seria absurd. Em bastarà
intel·ligent per a descobrir el seu intens atractiu físic, tingui el poc senderi de voler dreçar-la damunt d'un pedestal o ajeure-la en un llit de roses.
no —es pronosticà, en veu alta, convençuda—; si això dura, jo hi perdré el senderi. Cal acabar d'una vegada. Quan torni, l'emprendré!" Però ni quan tornà
són els soldats; avui aquí, demà allà... i sempre uns barramboles sense senderi. A la bona hora, Senyor! Potser ara les coses s'arranjarien d'una vegada.
es digué també a si mateixa: "Potser jo sóc una sospitaire sense senderi i tot no és altre que figuracions meves... —i, plegant les mans i
que de tot us sortiu, els despenjareu sense esforç. —Donat el vostre poc senderi —va contestar el Bogiot—, teniu, si més no, els dos dits de front que
Nebots de totes les ties, uniu-vos!" "Mira, Soleràs, si has perdut el senderi..." "Pel que a mi respecta, no m'hi vull ficar; que els Pecats Capitals
ermitana— seguí dihent el pastor. —Llevan la quietut y castigan el senderi... Per mi el vostr'home ho entén mellor. Els mals-de-cap són grúes de
fassi totes les resseguitories que'm calen... y a vila, ab mònita y senderi, se pot esbrinar tot, per amagat que's duga... El vostr'home, ara com ara,
usa contrari estil, punyint-los i remordint-los les consciències pel senderi de la raó. 2a· regla. La segona: en les persones que van
la polida i bella però esquerpa donzella i el galant enamorat de poc senderi abrandaria el dimoni els encenalls d'una passió massa torbadora?
els afavoreix en el seu actuar social. Als altres, als ciutadans de poc senderi, els evita l'espectacle d'alienació i de successos que endureixen encara
de la facultat d'envermellir. Els de la majoria, com a massa, no tenen senderi. Que els pocs, així, facin impossible l'existència de l'estil actual de
mai vist prodigi, aprés de tantes vegades que begut m'haurà el senderi. De genolls! Jesús passa amb dos vells pobres... On
Discurs sobre el senderi 1. A tall d'exemple Entre els dies dotze i tretze de juliol de
un moviment que pot dur al nihilisme o que pot dur al que aquí anomenarem senderi, però que en qualsevol cas se'ns presenta com un fenomen de
en el seu ús individual, és el que trobem en el que anomenarem Senderi. Però abans d'encetar-ne l'exposició cal que parem esment en un fenomen
de raó praxeològica individual. Per això ens trobem aquí encara lluny del senderi per bé que ja comencem a endevinar-ne el perfil i la naturalesa. De
un exemplar amb tots els ets i uts. I, tanmateix, no tenim tampoc aquí el senderi; però ara no per subdesenvolupament com en el cas de Rick Deckar, sinó
raó praxeològica ha d'incorporar. És des d'aquests valors que parlaré de senderi i que titllo l'anarca d'home sense fonament i ésser dèbil. Tanmateix no
a adoptar una positura dialògica i a ser més lúcid. Per a l'home de senderi l'anarca pot ésser l'altre interior, l'altre-jo amb qui el jo dialoga o
humanista. Però tot això ho esbrinarem al proper capítol. 13. El senderi Als dos darrers capítols he analitzat la dimensió ètica de dos
imperfectes d'allò que vertaderament és objecte d'aquest discurs: el senderi. Aquesta elecció no ha de sorprendre, perquè no és fruit d'una
i d'ètica, nascuda de les noves condicions de l'experiència moral —el senderi. I afegia que el considerava un nou tipus de microracionalitat pràctica i
que porta definitivament. La raó d'això és que allò més característic del senderi és el seu caràcter incert en aquest món incert, incertesa que afecta
es tracti. La raó pràctica es troba, doncs, en la incertesa. Anomeno senderi a l'última figura de la raó activa històricament apareguda, una figura
a crear, inventar, fer sorgir un pensament amb futur, de futur. L'home de senderi és l'home de judici —moralment parlant— que accepta aquest estat en la
però intentaré no ser prolix. De primer antuvi, hem d'observar que el senderi, com a raó praxeològico-individual, elabora el seu saber, fa la seva
ontològiques, epistemològiques i axiològiques. Per consegüent, el senderi és, si més no, tres coses diferents per bé que estretament relacionades
tres coses n'hi podríem afegir una quarta, a saber: la filosofia del senderi, que seria una filosofia moral de la qual aquest discurs en seria una
formulació escrita. Però deixem de moment aquesta quarta significació del senderi i centrem-nos en les tres primeres. 1. Com a raó, el senderi
del senderi i centrem-nos en les tres primeres. 1. Com a raó, el senderi teoritza, judica, discrimina, critica i aprèn. Val a dir, que elabora les
de l'antiguitat, en els que practiquen ètiques de la mesura, del seny. El senderi, per tant, practicarà formes de judici reflexionador. Però amb això
els sentiments. De la conjunció activa d'aquests elements heterogenis el senderi obté les seves normes i valors hipotètics, problemàtics. L'experiència,
el plaer i el dolor morals. Per a la resta, emperò, la reflexió moral del senderi apel·la a la universalitat hipotètica, potencial, de les seves normes i
de la sensibilitat moral i de la raó. Per dir-ho en altres paraules: el senderi potser no té raó però aspira contínuament a què li donin la raó.
a què li donin la raó. En relació amb això hem de dir que el senderi es distingeix també per ésser consciència de l'aporia de tenir raó i, per
fenomen que hem anomenat al capítol desè certitudo. L'home de senderi, que és un pluralista de soca-rel, que sap que el pluralisme constitueix
de soca-rel, que sap que el pluralisme constitueix la marca del propi senderi, sap també que l'acció moral, la pràctica de l'ètica, la vida moral, és
a les imprecises ensenyances de l'experiència. 2. El senderi remet també a un tipus d'experiència moral. L'experiència moral, com
i atufa a ranci. D'altra banda, l'experiència moral pròpia de l'home de senderi es diferencia de la major part de les formes d'experiència moral del
que hem constituït espontàniament. L'experiència moral de l'home de senderi és, en gran mesura, experiència experimental, és a dir, aquella que

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »