×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sensació |
Freqüència total: 9053 |
CTILC1 |
gras i gros i fort, els costava de dissimular, per prudent reserva, una | sensació | de repugnància. Després d'acabar-se aquest període, i Cronos ja vençut, | , i va dir-se: "És ell!" A l'instant ho endevinà, i una | sensació | d'estranya tendresa, barrejada a un profund malestar, la corprengué: un | a les entranyes. Va romandre una estona sense moure's, lliurada a aquella | sensació | , sense pensaments. Per damunt de les teulades el cel del capvespre | que en aquesta nit de dubte i de terrible solitud li encomanava una | sensació | consoladora i trista alhora: consoladora per la pau i la serenitat que es | d'escoltar-me." I Tino Costa sentí que davant aquests pensaments una | sensació | de pau anticipada es difonia pel seu pit. Un dia, algun temps després, | tots els seus moviments, era el de la solitud, aquella terrible | sensació | que havia anat creixent en ell a mesura que s'endinsava per la vida. Tal | i els cors dels presents, oprimits fins aleshores, es dilataren amb una | sensació | d'alleujament. Damunt la calaixera, davant la imatge de la Verge, | sentiment que dominava en ells era d'una misteriosa, d'una aclaparadora | sensació | de culpabilitat: era una mena de terror còsmic en què li semblava que el | sentiment, que, fins i tot davant de Mila, si pensava en ella, sentia una | sensació | de remordiment anticipat. I tota la seva inquietud, aquesta nit, es | ho jo també!" Es sentí un soroll de passos. Mirà, però no veié ningú. Una | sensació | de solitud el féu estremir; un alè fred travessà la seva ànima; el desig | des de l'exterior. La veu de la noia li arribà, com sempre, amb una | sensació | consoladora; avui tal vegada més consoladora i acariciant. L'estigué | a banda i banda dels taüts en aquell diumenge sense festa. Sentia una | sensació | d'empresonament oprimint-la per totes bandes. En el cor de Mila tot | els braços en gestos violents. Maria Àgueda, dreta al portal, sentia una | sensació | d'ofec; li semblava que li mancava aire. Tiago s'havia perdut en la nit i | com a la de Candaina, sobretot, en aquesta, la nova arribà amb una | sensació | d'allunyament. L'atmosfera que hi pesava semblà aclarir-se, i obriren els | quina necessitat de companyia, de tendresa; però a l'ànima portava ja la | sensació | anticipada del terrible enuig, de la tristesa infinita de la seva vida, | lleugera per les venes amb un dolç palpitar. Tino Costa experimentava una | sensació | consoladora cada vegada més gran. Al seu costat portava una criatura | només hi havia la consciència d'aquest desig inajornable i una infinita | sensació | de venciment, un anhel angoixós de pau. "La bèstia ferida torna al seu | d'això fugia desesperadament, amb un impuls d'irritació i alhora amb una | sensació | d'agonia. Remembrava... —també sense voler—, remembrava la seva | i tothom en aquell capvespre meravellós, quasi primaveral, tenia la | sensació | que l'acompanyaven a l'encontre del seu estimat, amb el qual anava per fi | Només que en aquest enterrament no hi havia tristesa (tots tenien la | sensació | que l'acompanyaven a l'encontre d'ell), i a ella la deixaren una mica més | a més, fora del seu Estat o contra minories ètniques desqualificades. La | sensació | d'estar "lluitant" per una causa insigne i enfront d'un enemic a mort | ni en cap forma de lucidesa, tot allò que bull com a sentiment o com a | sensació | en el nostre cos mortal; sovint, ni arribem a sentir-nos sentir. L'ofici | turmentà llargament quan ja era al llit. Encara avui és per mi una de les | sensacions | més vívidament evocadores d'aquells moments d'angoixa. Sang i cançons: | el fred de seguida, i tornem amb grans feixos, paladejant les primeres | sensacions | hivernals. 13 novembre. També ha fet una gran glaçada. | Mill), que allò "donat", la realitat percebuda, sigui una sèrie de | sensacions | que donin per parts l'objecte, sinó que la percepció és de la | és de la totalitat de l'objecte, i que la desintegració en | sensacions | parcials és fruit d'una anàlisi posterior. 30 desembre. | poble un quilo de raïm. Menjant-ne, em ressuscitava el record d'aquelles | sensacions | de setembre a Premià o al Mas de Segimon, a l'Aleixar, els matins clars | ens escasseja. No he experimentat més aquella lassitud de mesos enrera, | sensació | per a mi completament nova, i que no havia experimentat ni en les pitjors | impressió que produeix la poesia rilkeana. "En ella —deia— Rilke fa la | sensació | que sempre parla ell, que no hi ha res donat, dictat com per una | d'aquest malson horriblement llarg; confronto aquestes agradables | sensacions | de la domesticitat —la vànova neta, el tocador ben proveït, els llibres | Conrad usa en les seves novel·les aquest recurs de l'ambigüitat de les | sensacions | que triguen una mica a definir-se. M'ha costat bastant de reconèixer que | jugava als daus, amb la sempre benefactora impressió de l'èxit segur. La | sensació | d'eufòria era tan completa que ni l'expressió esbalaïda que els seus | pogués ésser ell el qui regués en aquelles hores. Jaume experimentà una | sensació | de malestar; sentí que les mans li tremolaven sobre el mànec de l'aixada. | les plantes. En l'ocupació cercava més que res alliberar-se d'aquella | sensació | humiliant que li imposava l'espera. La nit, entretant, anava espessint-se | impregnada de violències contingudes i amenaçadora. Borra s'estremí. Una | sensació | de por el paralitzà, però dintre la por —tant era l'odi que li tenia— | de feblesa. S'aturà de pegar; els braços li pesaren de sobte, i una | sensació | de fred el féu estremir. Llavors va sentir la coïssor a un costat del | amarada. S'adonà que era a baix, a la vora de l'aigua, i experimentà una | sensació | d'ofec. S'apressà a tornar a dalt, a les hortes, on hi havia les | No podia o no sabia viure sense tu... No sé com explicar-te aquesta | sensació | tan estranya, tan aclaparadora com una música que t'omple les orelles i | la tornaria a veure. I, de segur, mai ella no sabria aquell caramull de | sensacions | tan estranyes, tan punxants a flor de pell que havia sentit tot | Marc-Miquel Nit, 12,30 Com pot ser d'embolicada aquesta | sensació | que ho envaeix tot, que pertot se n'entra! La sensació de buit, de | aquesta sensació que ho envaeix tot, que pertot se n'entra! La | sensació | de buit, de provisionalitat, on és ca meva, ca nostra? Tot es redueix a | diu la planeta. La Kasba nocturna és el lloc on van a parar, a caça de | sensacions | —degudament explotades pels guies—, tots els farts d'allioli de Marsella | L'any nou ha començat ballant una mica. Aquest matí hem tingut la | sensació | de les onades, però no gens impertinents, i, amb un ramat de dofins que | per mi. I creieu que he fruït d'hores delicioses i he viscut tota mena de | sensacions | ... —I per aquests mons de Déu —jo li pregunto—, ¿sempre heu anat sol o | És més: l'aigua aquesta tarda tenia com una mena d'opacitat i donava la | sensació | d'una enorme massa de metall fos. Del mar dels Sargassos, els antics | i fins pictòricament no crec que hi hagi manera humana de donar aquesta | sensació | d'esmalts, de perles i de cristalls policolors. De moment, algun detall | I la Pointe à Pitre és això: les cases, la majoria de fusta, donen la | sensació | exacta d'ésser fetes amb unes cartes velles, amb uns cartons de l'any de | remot, d'una cosa somniada fa molt temps. I París!... I encara hi ha una | sensació | més exacta: la de sentir-nos com transmigrats; com si la nostra ànima | més esqueixades i de les més excèntriques, però mai no havia tingut una | sensació | de follia tan acre com la que em produí el nostre petit món internacional | de moda i totes les actrius de cinquanta anys per amunt, fa una certa | sensació | entre les dones dels funcionaris. A mi, malgrat la simpatia que em té i |
|