Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Cadascú hi dirà la seva, és clar, i estimularé intel·ligències i	sensibilitats	. Tots provaran d'aprofundir l'estrany tema i rivalitzaran en mèrits i en
dona fina, d'una família, més que adinerada, distingida. Era d'una aguda	sensibilitat	, però orgullosa, de geni irritable a la més petita observació i fins i
per no torbar la innocència de Mila ni ferir massa durament la seva	sensibilitat	; en d'altres, per ignorància o deliberada intenció fou abreujada. En el
en algunes, els rostres, en mans de l'artista i a través de la seva	sensibilitat	, s'havien ja convertit francament en monstres. Per regla general, aquests
devia amagar-se en la infantesa d'aquella criatura apassionada i d'una	sensibilitat	tan poc comuna. Tino Costa l'interrompé, encara, en les seves reflexions:
o qui sap si de la seva malaltia, que l'havia deixat en un estat de	sensibilitat	gairebé malaltissa en què el motiu més insignificant engendrava en ell
cal, de més a més, que l'individu crematísticament famolenc hi tingui una	sensibilitat	de gourmand. Hi ha gent, molta gent, que es desviu per augmentar
es veu embarcat en una aventura distinta, moltes vegades encegadora de la	sensibilitat	ingènua i de l'entusiasme espontani del lector corrent. M'apresso a dir
elementalment expeditius, caça del blanc, martiris de missioners. La	sensibilitat	occidental i cristiana s'esborrona i s'escandalitza en observar la rudesa
diu, sinó com seguint una òrbita fatal del seu esperit. Però la seva	sensibilitat	es commou davant el culte religiós: la predicació, la litúrgia... És un
de la nostra vida siguin grotescos, monstruosos i tot... —Una falta de	sensibilitat	, d'intel·ligència... —diu ell. —La que pot esperar-se sempre que
inqualificable però determinant presència femenina feta de tendresa,	sensibilitat	i també d'agomboladora tossuderia. L'hereu, Jeroni, tenia deu anys quan
el seu aspecte rude i brutal, el meu cosí, com es veurà, era d'una rara	sensibilitat	a les ofenses. Quan se li acabava el tabac es tornava boig. Res no el
era tota ella d'una resignació dolça i callada i estava dotada d'una fina	sensibilitat	. Un dia, la vella estava en un estat de gran abatiment. Joana havia
tenc dret a donar la meva versió dels fets, el meu punt de vista, de	sensibilitat	des d'on ara reteixesc per a tu aquesta història... Però sí que et
obra dels homes i de les dones; que la mateixa mentalitat i la mateixa	sensibilitat	tenien un poeta que una poetessa. També és sabut que la qüestió sexual a
d'aquestes coses deu ésser que els xinesos —poble que aprecia més la	sensibilitat	que la sexualitat— tenen una pell distinta dels europeus, i les
frenètiques, corresponen als plànols d'esllavissament de la nostra	sensibilitat	emmalaltida per l'hibridisme i la tensió social i ideològica. Dominar la
essencialment poètic, encès en vida psíquica. Ningú que tengués alguna	sensibilitat	no podia deixar de valorar, en més o menys grau, el que anam dient.
orientada, és a dir, orientada vers la sola raó o vers la sola	sensibilitat	i l'experiència. En això coincideix, certament, amb una tradició gloriosa
ambdues coses, tan aviat com ens adonem que la seva manca aparent de	sensibilitat	prové de certa inserció de la realitat intel·lectual i racional en la
seva limitació intel·lectual deriva de certa inevitable penetració de la	sensibilitat	i de l'afecte en la vida de la raó i de la intel·ligència. La proverbial
L'emoció que experimenta el català oscil·la perpètuament entre la pura	sensibilitat	i àdhuc la sensibleria, i l'estricta intel·lectualitat i àdhuc la
Borràs, que en mig de la seva excitació deia coses agudes, d'una notable	sensibilitat	. Rafaela que només s'apassionava pel póker, i estava acostumada a visitar
acceptar la tesi que la Baronessa pertanyés a aquella mena de dones de	sensibilitat	expremuda per una constant i variada brutalització; una dama que de molt
Maria Lluïsa va adonar-se que era una noia amb molt poc temperament. La	sensibilitat	de Maria Lluïsa vivia tant o més en els seus ulls, en la seva pell, en el
tot i ésser crucificat, perquè siga un Crist commovedor per a la	sensibilitat	religiosa. Velázquez pintà un Crist bell —un Crist calipigi— com pintà el
de fer-li una altra objecció. Les nostres vivències estètiques, la nostra	sensibilitat	, ens fan saber que l'actitud de l'home —de l'home receptor— no és la
sense haver-ho merescut. Li fa l'efecte com si algun element de la seva	sensibilitat	hagués rebut un contacte relaxador, com si s'hagués entelat per un baf
ben seu; emmotllar-li l'ànima ben a to de la seva ànima: desvetllar-li la	sensibilitat	, enclotada en els llims de la ignorància més desolada de les belles coses
de les lletres. Si Laura hagués tingut un talent a nivell de la seva	sensibilitat	, si hagués estat afavorida d'una penetració tan aguda per a enfondir en
reverdí una gran tendresa, que li desvetllà tots els elements de la seva	sensibilitat	, condormits o a punt de marcir-se definitivament. Volgué creure que amb
dits fregarien aquell mentó aspre, blavós d'afaitat recent. I tota la	sensibilitat	, la passió, es concentren al cap del seu índex de foc quan, amb titubeig
de veure món i tot el que això representa per a una intel·ligència i una	sensibilitat	en formació, sinó des d'un punt de vista que aleshores no podíem ni tan
una barreja d'una i altra cosa? ¿És l'extremositat amb què —per excés de	sensibilitat	, i de reflexió, i d'apatia— he anat cap a la "renúncia"?... En
o a caminar rítmicament, d'aquella que afalaga uns certs punts d'una	sensibilitat	en l'ordre fisiològic; d'aquella que va directament als nervis, com si
on es desvetlla la consciència, i, així, m'arriba, ja somorta, fins a la	sensibilitat	. Una commoció sorda que, llunyana i imprecisable i tot com és en
de les crucíferes. La química, en confirmar el testimoniatge de la	sensibilitat	, demostra que aquestes famílies estranyes s'uneixen en un altre pla:
a crear o mantenir aquesta il·lusió, que gratifica la intel·ligència i la	sensibilitat	amb un plaer que, sobre aquesta sola base, pot ésser ja anomenat estètic.
. No és ""extrasensorial"", car és, en part, de l'ordre de la	sensibilitat	i, en part, estrany a aquest ordre. Prové de la consciència moral..."
marques d'identificació recognoscibles no per l'intel·lecte, ans per la	sensibilitat	" (loc. cit., pàg. 41). Ara, nosaltres mateixos havíem fundat
doncs, d'invocar l'exercici de facultats desaparegudes o l'ús d'una	sensibilitat	supernumerària. L'indi americà que desxifra una pista per mitjà d'indicis
las meteixas ideas anessen carregadas d' olors, ó com si sa extremada	sensibilitat	se conmogués á las vibracions de la materia, imperceptibles pe'ls altres.
complex a la meva fesomia. En realitat, ell creia que tot jo era	sensibilitat	excessiva sota el meu aire rústic. El judici, en conjunt, era afavorit.
l'adolescència, abans que les lectures romàntiques influïssin en la meva	sensibilitat	. Aquestes lectures no havien fet sinó exacerbar-la. Tan obsessionadora
sensacions respiraven un baf malsà, més ben dit, eren emanacions d'una	sensibilitat	pútrida. No insistiré gaire. Fóra crueltat amb mi mateix. Altra cosa
tornés a colpir el món exterior, que ara volgués tornar aquella vivor de	sensibilitat	a la qual devia tantes voluptats pures. Feia temps que les meves
en refredar-se, m'augmentava la irritació. M'avergonyia de la meva	sensibilitat	. Les relacions entre la meva mare i jo tenien, ho repeteixo, no sé què
meu com m'esdevenia sempre, en les arrels mateixes de la meva vida, en la	sensibilitat	i la voluntat més que no pas en l'intel·lecte. Un pur intel·lectual
vaig tenir de protestar. Em sentia ferit en la part més íntima de la meva	sensibilitat	per la conducta d'aquell brètol. Ell i jo érem d'una naturalesa distinta.

Pàgina 1 (de 72)

50 següents