Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

li contestaven, endevinant-ho, els guardes de l'execució de la duríssima	sentència	. "I tot per afavorir els homes, immunds, impurs, insolents, tan
Ignoro, però, a hores d'ara, el desvergonyit inventor de l'exclamativa	sentència	que ens és un sarcasme, perquè les nostres víctimes emmudeixen per
un cert bé." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i profunda	sentència	. "Tanmateix, la màgica pararia, en morir, a l'infern", va indicar,
on el varen matar. El viatge era de debò important. Tanmateix, la	sentència	d'un consell de guerra li hauria resultat potser més benigna. No afegirem
una cosa persistia en la seva ànima amb ferma persistència, i era la	sentència	de l'antiga saviesa, que ressonava amb lúgubres accents en el seu
un lector assidu de la Bíblia, de la qual treia la meitat de les seves	sentències	; l'altra meitat, la treia dels sermons escoltats a l'església; en el
de Santa Maria ressonava als seus dintres, com el ressò d'una terrible	sentència	: "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu." Caminava en la nit,
cordial, gairebé afectuosa, però l'oncle necessitava encabir-hi la seva	sentència	. Tiago obeí. Tampoc no hi havia motiu per a que ell i Quim per aquell
per als depravats quotidians, per als violents mediocres, objecte de	sentències	rutinàries que els tribunals imparteixen meticulosament. A força de
les circumstàncies que al·ludeix el recurs presentat contra	sentència	dictada anteriorment a efectes del dret de determinació particular en
no pot ser més desafortunada. És en 1454, quan Joan II dicta	sentència	contra les famílies dels Farnés, Sarrovira, Carcereny i d'altres, que
de cada u, i així deixaven de ser fràgils opinions per esdevenir velles	sentències	, fossilitzades i segures. Qui la fa la paga, i la Roseta que havia
Perquè tothom es creu prou proveït de saviesa. Mal rimades les	sentències	xopaven el noi mig adormit, i les veus i les llums de la terra poblaven
comprar, vendre, llegar o fer testament o donació, fins a la definitiva	sentència	. Mentrestant, Jeroni Campdepadrós i Vaireda era nomenat tutor de les
-se", etc., etc.—, el Boni no el deixava acabar i tornava a la seva	sentència	: —Tu acabaràs penjant-te en esta figuera, ja t'heu hai dit. El motiu,
mateix, i que, si us l'escoltàveu, entenia de tot. Parlava sempre amb	sentències	i era, com veurem, en les seves idees, expeditiu, contundent;
tenir veu. Supós que s'afirmació no fou sa signatura que rubricà sa seva	sentència	de mort, perquè de tota manera l'havien de matar. Però aquesta fou
de llexiu. Deià, agost del 1976. Unes flors Sincerament, sa	sentència	, més que injusta, fou ridícula: No solament li concediren sa separació,
a ningú. Però enyorava sa meva filla. Malgrat els jutges, judicis i	sentències	, sa nina volia viure amb mi i no amb son pare. Fou molt dur, sobretot al
"/La raison du plus fort est toujours la meilleure\" i altres	sentències	de les faules de La Fontaine, repetides per cinquanta boquetes, moltes ja
referir-nos al final que tingué l'agitació remença. En virtut de la	Sentència	de Guadalupe del 1486 —una sentència arbitral donada per la
remença. En virtut de la Sentència de Guadalupe del 1486 —una	sentència	arbitral donada per la monarquia, però preparada per successives
desaparegué entre els massissos infòlios de la legislació i de les	sentències	judicials, encarades cap a la defensa de la personalització
En les fórmules nascudes de l'establiment en masos, abans i després de la	Sentència	de Guadalupe, l'hereu era l'única persona que no podia emigrar de la
es preocupava de fiscalitzar les riqueses que li restaven després de la	Sentència	de Guadalupe; el de la costa vivia alegrement, fora de tota disciplina.
plataforma mental del Compromís de Casp, que explica l'acceptació de la	Sentència	per molts d'aquells que en repugnaven els termes i la designació de
Magnànim. Al camp, els senyors exigiren llurs drets, encara pendents de	sentència	en els tribunals reials; a la ciutat, els caps del poble menut temeren
cinisme! —murmurà el marquès, que no pogué recordar en aquell moment cap	sentència	llatina o quixotesca apropiada. Dona Maria Antònia dissimulava: —Jo la
Alguna els n'hi ha feta. És més dolent vostè! Jo li tingués de fer la	sentència	! Pepe. [(Apropant-se a la noia i fent acció de pessigar-li
noia i fent acció de pessigar-li els braços.)] I quina fóra la teva	sentència	? Merceneta. Li escurçaria els dits. Veu? Sempre fa el mateix,
d'un poble, tan específicament propis, que, com diu la coneguda	sentència	, traduir-los és trair-los. Aquests mots ens dibuixen amb suficient
més difícil ésser mesurat: en la religió i en la filosofia. La vella	sentència	grega "En res, massa", és la mateixa sentència que, deixant de banda
la filosofia. La vella sentència grega "En res, massa", és la mateixa	sentència	que, deixant de banda les inevitables infidelitats, es repeteix
des de cert angle, la mesura, tal com ens és definida per aquella vella	sentència	, i tal com la sentim bategar en tota la vida i en tota la història d'un
de tot el que és justificable, i per això aquella antiga i profunda	sentència	mostra, quan és considerada atentament, dues cares contraposades. En
com pogués. De fet, ell i Maria vivien com si entre els dos hi hagués una	sentència	de divorci. Des de la ruptura amb Rosa Trènor, explicada al final de la
ni més sobirà que Déu. Mes la mort, sols coneguda per la	sentència	del cel, en el cos nafrat d'Abel mostrà la imatge
on fermenta el llevat del temps futur. Ells saben la	sentència	de Samuel a Saül: —Déu ha esqueixat de tu, com una
i els sacrificarem.— David el front inclina, sumís a la	sentència	, i considera l'arbre d'aquella descendència, i els
La primera notícia que posseïm sobre l'espasa de Vilardell apareix en una	sentència	pronunciada a Barcelona per Jaume I el Conqueridor, el 18
cercada especialment per a aquella avinentesa. Jaume I, en emetre la seva	sentència	contra Bernat de Centelles, diu que la batalla fou il·lícita pel fet
D'alguns d'aquests casos consta que la batalla es dugué a terme, amb	sentència	del jutge, i no manquen aquells en els quals un dels dos contendents
el moment en què els cavallers valencians Joan Tolsà i Joan Marrades, per	sentència	del Marquès de Ferrara, fan les paus i s'abracen i es besen (fig.
teva mare! La mateixa ultratjada. I deixà anar aquestes paraules, talment	sentències	: —Si matessis el teu pare, no series mai més res. De primer, carn de presó
Després de la rude prèdica, em va estrènyer la mà i se m'oferí. I, com una	sentència	de policia, va dir en acomiadar-me: —Més aviat ell farà mal a vostè, que
Les paraules mesurades de l'amic em pesaven damunt el cor com si fossin	sentències	. Jo recordava els bons consells que m'havia donat sempre i aquella
fits als meus. —Si no fujo, acabaré malament —vaig dir, com qui diu una	sentència	. Ells redoblaren llurs tendreses, però el dinar acabà sense alegria;
de no tenir esperança. Un condemnat a mort, en ésser-li llegida la	sentència	podria esclafir un plor semblant i després morir serè, però a condició
veure esblaimada, acoquinada davant un destí que era per a ella com una	sentència	de mort. Era el total esfondrament dels seus somnis de mare. Aleshores
les noves ferides, ben prompte cau en aquella sopor que ha de donar tota	sentència	de mort quan ja s'està quasi bé més enllà de la vida. A boqueta nit uns

Pàgina 1 (de 77)

50 següents