Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

che vien de tinche tanche, se ne va de ninche nanche", va	sentenciar	, despitada i envejosa. I sortia de la cambra amb un batre de porta tan
pífia, sense adonar-se'n, Pulcre Trompel·li. "Els morts maten el viu",	sentenciava	, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la noia. "Una
maleït! Quan el veig em bullen les entranyes. Altres vegades el Sagristà	sentenciava	: —Tres coses no perdona Déu, mon germà: la primera, ofendre l'humil de
de Mila. El Sagristà, amb la seva gravetat acostumada i imposant silenci,	sentencià	: —Us dic que no heu de desesperar: el dia menys pensat l'ocell aixeca el
esgarrifada. —Disbauxes dels que no han tingut mai una pesseta seva —	sentencia	l'oncle, compadit. —Gent que han hagut de viure sempre en cases de
—Però el consell de la muller és la sort o la ruïna d'una casa —	sentencia	el clergue amb els ulls adreçats a les bigues. —Sobretot, sabent que en
moribundes agulles de fer mitja, movien el cap amb aire de resignació, i	sentenciaven	: —Ai, pobra casa!: en quines mans ha caigut! Poc s'havia vist de cap
dels mestres, Carles Darwin. Hertwig. —El Laboratori també ha	sentenciat	. Les demostracions experimentals obliguen a renunciar que l'home sigui
Ell que en prediu l'esclafament horrible. Amb aquests mots	sentencià	la Dona: "Acreixeré greument la teva angoixa pel teu
ciutat, qui noble esser solia". I mestre Joan Rei, frare dominicà,	sentenciava	des de la trona que "los homens de Mallorca no amaven Deu, ne Deu no
que el protagonisme civil de la vida regional. La mateixa George Sand ho	sentencia	clarament: "Dans vingt ans, il n'y aura plus de seignoirie à
fa uns quants anys, en el qual el tarannà conciliador de l'home prudent	sentenciava	: —La realitat val més que la veritat. La realitat ens ajuda a viure i la
el nostre tarannà cada dia més allunyat de la certitud d'aquells que	sentencien	: un metge ho ha dit, i més agradat d'aquella incurança mig santa
dura la picabaralla, us puc dir que estàveu fora de lloc llançant-vos a	sentenciar	que no canviaríem cap bitllet que vós us escaiguéssiu a portar. Al
de lladres, heretges i assassins. Llavors, infaliblement, acabava	sentenciant	-los en un sol mot rotunde i expressiu: "la forca". En Serradell no
Ens bategava el cor i tots li somrèiem per a ésser-li simpàtics. Anava a	sentenciar	. Signant amb el dit escollí les dues noies i el jove. Les preferides
nom per denunciar-me. L'urbà, amb suficiència, content de l'oportunitat,	sentencia	: —Le nom ne fait pas la chose. Encoratjat l'estranger
d'aguantar dignament l'èxit. El retorn de la joia —Això matarà allò —	sentenciava	el ramblejaire estenent els braços: l'un amb gest d'amplor exultadora que
beneitó en perdé la vista. La cosa fou explicada al jutge. I aquest	sentencià	: —El veterinari no cal pas que pagui penyora. Si el malalt no hagués
la veu de la Reina enllà enllà, amb esgarips de furor. Ja l'havia sentida	sentenciar	a tres dels jugadors perquè havien perdut llurs torns i no li agradava
: —Escapceu-lo a aquest! —o— Escapceu-la a aquesta! Els que ella	sentenciava	eren presos en custòdia pels soldats, els quals, naturalment, havien de
la consciència flonja i acomodatícia. Són jutges i part. Si tenen gana,	sentenciaran	que el cocodril és menjable encara que, mirat més prim, no ho sembli.
cosa ben diferent d'ells és la funció del Juí, en quant per ella	sentenciem	si són bons o dolents. La Voluntat em mou, el Juí valora el meu
la Creu tres vegades el poble. Ningú no respirava. —Si se li volqués...	Sentenciava	un vell: —No ho saben fer, els d'avui, aquestes coses. En el meu temps
terres. Ja us ho deia que no em sonava a cristià. La Coixa Fita	sentencià	: —Vols-t'hi jugar que era un d'amagatotis? Vingué de baix el ploricó de la
pau té embeinades, un senyal meu les farà sortir; al meu dret pertany de	sentenciar	quines nacions s'han de destruir a fons, quines s'han de canviar de lloc,
del chauvinisme francès quan intenta definir el nacionalisme i tot seguit	sentencia	: —El que és essencial és que els alemanys deixin d'estar units. És
qui tindria el goig de matar aquelles perdius! En Cassanella acabava de	sentenciar	-les a morir a les seves mans. Hi eren segures, en l'hortet de la
Tots reien i el Corbo restava un moment pensatiu i després, entre dents,	sentenciava	: —No tindré més remei que fer-me amic del rector i anar a missa... ja ho
corredor i escales avall, cantant-li com unes absoltes improvisades i fou	sentenciada	a ésser escorreguda. Se li van treure les agulles, el capitost aguantava
idees, tenia un gran defecte: era atea, incrèdula. —No hi ha ningú ateu! —	sentencià	Amfós. —Sí, sí, ella ho era! T'ho asseguro, no creia en res,
a ajeure'm al llit. I dormir hores i hores. 13 "Advocat",	sentencià	mon pare. I vaig passar-me, a la /Academia El Porvenir
cuiteu", repetia; i accelerava el pas. En haver fet la cura, el metge	sentencià	: "No serà res; però, mitja hora més, i no hi ha remei. Ah el
"El més petit de tots" ha baixat del cotxe, empunyant la bandera ha	sentenciat	el senyoret: —Vés-te'n!... La Revolució et condemna per tota una
de gran violència i gosadia, s'havia fet escàpol i havia estat	sentenciat	, aquest cop, a exili perpetu. Aquest home miserable havia semblat, per un
paraules que li calia adreçar a la resta. Després, tots ells van ésser	sentenciats	formalment, i alguns calgué ajudar-los per a eixir, i altres se n'anaren
per a la mateixa Corona. Per diversos dies i nits després que havia estat	sentenciat	no vaig conèixer repòs, si no era de trencar el son a la cadira: i no
la partida. Però si el meu orgull m'ho permetés, us diria... —Oblida'ns! —	sentencià	Cugat amb un posat olímpic. L'esguard darrer de Tilda fou més eloqüent.
Decidir de discutir; Deliberar la sentència, però Deliberar de	sentenciar	; Desdenyar un pretendent, però Desdenyar de tindre un pretendent;
romana" (f. 249r). Malgrat tot, Don Placido fou solemnement	sentenciat	dia 12 de juny 1607 com a "fortament suspecte
en el pas de vaixells estrangers pel canal de Kiel; les tres vegades	sentencià	contra l'Estat alemany; aquest, no sols no va declarar que s'emancipava
el Conqueridor donant plena potestat al seu fill perquè examini i	sentenciï	la causa sobre invasió, injúries, persecucions i ferides al veguer i
amb art i per a l'ensenyament dels qui havien de venir al món. Fou	sentenciat	a mort el 23 d'octubre de l'any 1836, segons uns, i
que hom tenia el dret d'esperar i d'exigir. L'any 1842 fou	sentenciat	un regidor que feia trampa en els sorteigs, a benefici propi, a deu anys
ho demostren les estadístiques de criminalitat. Els delictes que no se	sentenciaven	amb pena de mort, tenien com a càstig accessori al de presó, el de cert
imposin hi haurà el recurs d'alçada davant del jutge d'instrucció, qui	sentenciarà	en darrera instància pels tràmits d'apel·lació i en judici de faltes. En
ja en camí; anava a aplegar-li prompte. El sinyô Batiste el Ros l'havia	sentenciat	en donar-li a la seua filla aquell consentiment. Ja roda el Romero per
a dues passes. I, des del punt de vista de la coneixença, jo no gosaria	sentenciar	què té més valor. 18 març Matí a Hyde
—De cap manera. Vostè té el que vol i el que li cal —replico, com si	sentenciés	amb els Usatges a la mà. La senyora Hilda em brinda una conclusió
no pot afigurar-se! Jo sempre havia estat delicadot; ara els metges em	sentenciaven	el fetge, ara els ronyons, ara m'amenaçaven amb un principi de caverna en

Pàgina 1 (d'11)

50 següents