×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sentenciar |
Freqüència total: 535 |
CTILC1 |
che vien de tinche tanche, se ne va de ninche nanche", va | sentenciar | , despitada i envejosa. I sortia de la cambra amb un batre de porta tan | pífia, sense adonar-se'n, Pulcre Trompel·li. "Els morts maten el viu", | sentenciava | , una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la noia. "Una | maleït! Quan el veig em bullen les entranyes. Altres vegades el Sagristà | sentenciava | : —Tres coses no perdona Déu, mon germà: la primera, ofendre l'humil de | de Mila. El Sagristà, amb la seva gravetat acostumada i imposant silenci, | sentencià | : —Us dic que no heu de desesperar: el dia menys pensat l'ocell aixeca el | esgarrifada. —Disbauxes dels que no han tingut mai una pesseta seva — | sentencia | l'oncle, compadit. —Gent que han hagut de viure sempre en cases de | —Però el consell de la muller és la sort o la ruïna d'una casa — | sentencia | el clergue amb els ulls adreçats a les bigues. —Sobretot, sabent que en | moribundes agulles de fer mitja, movien el cap amb aire de resignació, i | sentenciaven | : —Ai, pobra casa!: en quines mans ha caigut! Poc s'havia vist de cap | dels mestres, Carles Darwin. Hertwig. —El Laboratori també ha | sentenciat | . Les demostracions experimentals obliguen a renunciar que l'home sigui | Ell que en prediu l'esclafament horrible. Amb aquests mots | sentencià | la Dona: "Acreixeré greument la teva angoixa pel teu | ciutat, qui noble esser solia". I mestre Joan Rei, frare dominicà, | sentenciava | des de la trona que "los homens de Mallorca no amaven Deu, ne Deu no | que el protagonisme civil de la vida regional. La mateixa George Sand ho | sentencia | clarament: "Dans vingt ans, il n'y aura plus de seignoirie à | fa uns quants anys, en el qual el tarannà conciliador de l'home prudent | sentenciava | : —La realitat val més que la veritat. La realitat ens ajuda a viure i la | el nostre tarannà cada dia més allunyat de la certitud d'aquells que | sentencien | : un metge ho ha dit, i més agradat d'aquella incurança mig santa | dura la picabaralla, us puc dir que estàveu fora de lloc llançant-vos a | sentenciar | que no canviaríem cap bitllet que vós us escaiguéssiu a portar. Al | de lladres, heretges i assassins. Llavors, infaliblement, acabava | sentenciant | -los en un sol mot rotunde i expressiu: "la forca". En Serradell no | Ens bategava el cor i tots li somrèiem per a ésser-li simpàtics. Anava a | sentenciar | . Signant amb el dit escollí les dues noies i el jove. Les preferides | nom per denunciar-me. L'urbà, amb suficiència, content de l'oportunitat, | sentencia | : —Le nom ne fait pas la chose. Encoratjat l'estranger | d'aguantar dignament l'èxit. El retorn de la joia —Això matarà allò — | sentenciava | el ramblejaire estenent els braços: l'un amb gest d'amplor exultadora que | beneitó en perdé la vista. La cosa fou explicada al jutge. I aquest | sentencià | : —El veterinari no cal pas que pagui penyora. Si el malalt no hagués | la veu de la Reina enllà enllà, amb esgarips de furor. Ja l'havia sentida | sentenciar | a tres dels jugadors perquè havien perdut llurs torns i no li agradava | : —Escapceu-lo a aquest! —o— Escapceu-la a aquesta! Els que ella | sentenciava | eren presos en custòdia pels soldats, els quals, naturalment, havien de | la consciència flonja i acomodatícia. Són jutges i part. Si tenen gana, | sentenciaran | que el cocodril és menjable encara que, mirat més prim, no ho sembli. | cosa ben diferent d'ells és la funció del Juí, en quant per ella | sentenciem | si són bons o dolents. La Voluntat em mou, el Juí valora el meu | la Creu tres vegades el poble. Ningú no respirava. —Si se li volqués... | Sentenciava | un vell: —No ho saben fer, els d'avui, aquestes coses. En el meu temps | terres. Ja us ho deia que no em sonava a cristià. La Coixa Fita | sentencià | : —Vols-t'hi jugar que era un d'amagatotis? Vingué de baix el ploricó de la | pau té embeinades, un senyal meu les farà sortir; al meu dret pertany de | sentenciar | quines nacions s'han de destruir a fons, quines s'han de canviar de lloc, | del chauvinisme francès quan intenta definir el nacionalisme i tot seguit | sentencia | : —El que és essencial és que els alemanys deixin d'estar units. És | qui tindria el goig de matar aquelles perdius! En Cassanella acabava de | sentenciar | -les a morir a les seves mans. Hi eren segures, en l'hortet de la | Tots reien i el Corbo restava un moment pensatiu i després, entre dents, | sentenciava | : —No tindré més remei que fer-me amic del rector i anar a missa... ja ho | corredor i escales avall, cantant-li com unes absoltes improvisades i fou | sentenciada | a ésser escorreguda. Se li van treure les agulles, el capitost aguantava | idees, tenia un gran defecte: era atea, incrèdula. —No hi ha ningú ateu! — | sentencià | Amfós. —Sí, sí, ella ho era! T'ho asseguro, no creia en res, | a ajeure'm al llit. I dormir hores i hores. 13 "Advocat", | sentencià | mon pare. I vaig passar-me, a la /Academia El Porvenir | cuiteu", repetia; i accelerava el pas. En haver fet la cura, el metge | sentencià | : "No serà res; però, mitja hora més, i no hi ha remei. Ah el | "El més petit de tots" ha baixat del cotxe, empunyant la bandera ha | sentenciat | el senyoret: —Vés-te'n!... La Revolució et condemna per tota una | de gran violència i gosadia, s'havia fet escàpol i havia estat | sentenciat | , aquest cop, a exili perpetu. Aquest home miserable havia semblat, per un | paraules que li calia adreçar a la resta. Després, tots ells van ésser | sentenciats | formalment, i alguns calgué ajudar-los per a eixir, i altres se n'anaren | per a la mateixa Corona. Per diversos dies i nits després que havia estat | sentenciat | no vaig conèixer repòs, si no era de trencar el son a la cadira: i no | la partida. Però si el meu orgull m'ho permetés, us diria... —Oblida'ns! — | sentencià | Cugat amb un posat olímpic. L'esguard darrer de Tilda fou més eloqüent. | Decidir de discutir; Deliberar la sentència, però Deliberar de | sentenciar | ; Desdenyar un pretendent, però Desdenyar de tindre un pretendent; | romana" (f. 249r). Malgrat tot, Don Placido fou solemnement | sentenciat | dia 12 de juny 1607 com a "fortament suspecte | en el pas de vaixells estrangers pel canal de Kiel; les tres vegades | sentencià | contra l'Estat alemany; aquest, no sols no va declarar que s'emancipava | el Conqueridor donant plena potestat al seu fill perquè examini i | sentenciï | la causa sobre invasió, injúries, persecucions i ferides al veguer i | amb art i per a l'ensenyament dels qui havien de venir al món. Fou | sentenciat | a mort el 23 d'octubre de l'any 1836, segons uns, i | que hom tenia el dret d'esperar i d'exigir. L'any 1842 fou | sentenciat | un regidor que feia trampa en els sorteigs, a benefici propi, a deu anys | ho demostren les estadístiques de criminalitat. Els delictes que no se | sentenciaven | amb pena de mort, tenien com a càstig accessori al de presó, el de cert | imposin hi haurà el recurs d'alçada davant del jutge d'instrucció, qui | sentenciarà | en darrera instància pels tràmits d'apel·lació i en judici de faltes. En | ja en camí; anava a aplegar-li prompte. El sinyô Batiste el Ros l'havia | sentenciat | en donar-li a la seua filla aquell consentiment. Ja roda el Romero per | a dues passes. I, des del punt de vista de la coneixença, jo no gosaria | sentenciar | què té més valor. 18 març Matí a Hyde | —De cap manera. Vostè té el que vol i el que li cal —replico, com si | sentenciés | amb els Usatges a la mà. La senyora Hilda em brinda una conclusió | no pot afigurar-se! Jo sempre havia estat delicadot; ara els metges em | sentenciaven | el fetge, ara els ronyons, ara m'amenaçaven amb un principi de caverna en |
|