Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el nas d'una manera franca i sense embuts. Jo mateix he dit que la	sentida	de copra en el moll de Papeete no m'ofèn del tot. Desgraciat de mi! Quan
carn flonja, una olor innoble, i sobretot un gust de lagon, una	sentida	de corrupció mansa i vergonyant que els fa immenjables. Els tahitians,
de les senyores del principal, que són completament mortes, i fan aquesta	sentida	d'ànima morta, amb la qual ni els corbs hi volen saber res. El pis de
—indica Pere fent una passa cap al carrer. Teresa obre els ulls amb una	sentida	que li travessa el cor. —Vols dir? —Mira! —i ell acosta la mà espurnejada
a mirar-la; que l'anomenaven. Li calgué recalcar-se a la paret, per la	sentida	que li travessava el pit. No era Pere, sinó Jaume, l'ex-hereu Terra
de nou com un rusc, però en les bresques una mel més pura, sense aquella	sentida	d'amargor que era en el cor metzina i fàstig a la boca? ¿Podran els meus
a l'un i a l'altre està adherit el diner i no se li pot arrencar sense	sentida	. Més tolerable és, com he dit, i més fàcil no adquirir-ne que perdre'l,
em va astorar de veure que m'havia cremat totes dues mans, perquè cap	sentida	no me n'havia dat coneixença. Darrera l'examen fou declarat que ella
fort sobre el casquet d'espines enfonsant-lo més i més (imagineu-vos la	sentida	). Una terrible bastonada a la cara, donada de través, li produeix una
la pols i la pedruscalla s'incrusten en la seva esquena llatzerada. Noves	sentides	insuportables sinó per un amor infinit. Preses les mides i foradats els
Ell, amb esforç, domina el gest de dolor que sent fretura de fer. La	sentida	ha estat forta. Però roman un instant amb els ulls oberts, fits en els
l'angúnia de cada moment, remota com un foc colgat. És com una	sentida	a la consciència, que us té garrotats, que no us deixa respirar i us
clavades al seu polze, un regalim de sang entre els dits. Més que no una	sentida	li era un goig dolorós, com si ell es valgués (amb crueltat contra d'ell
Res no li llevaria la pesantor del cap, que se li manifesta en una	sentida	al pols esquerre. I mentre que els arriben a l'oïda els deliris, la
cometre un dia o altre, que tens oblidada, i que l'insomni te'n dóna la	sentida	. Viatgers feliços de trens que se us emporten allà on ningú no pot
que restés uns moments aturat, contemplant les vaques i olorant la	sentida	de l'alfals remugat i del baf de les bèsties. A l'hivern, una vaqueria
i, per tant, més impersonal, i aleshores era la plaça de l'oli amb	sentida	; dels incommensurables venedors ambulants, de les carnisseries
o semblant; perquè, quan és contrària, entren amb estrèpit i amb	sentida	, perceptiblement; i quan és semblant, entra amb silenci com en pròpia
passades dels llabis del poble á les págines del llibre ab tota la	sentida	fumosa de la llar, per sa original interpretació mítica, sabiament
no roden alts penells de llum, dins el son lent.	Sentides	enllà de la foscor Potser t'alliberaves a la fi de
i al cel una oreneta espitragada, i tot plegat	sentida	de fonoll. Si hagués pensat així, si aquestes coses
La gent de mar que l'oci mena en destra, van per les vies amb	sentida	d'all, hi ha dones com raïms a la finestra, pel cor
nas desencongit, una olor de carn fresca entressuada,	sentida	de clavell esbojarrat, d'ambre i d'algàlia i getolims de prada,
l'espluga de tristors enlluernants! Quin pebre viu, quina	sentida	forta unta totes les barbes d'aquests sants! Home i
va pel món! Allà hi ha la finestra! Va ser forta la	sentida	del vi d'aquella nit! No és el tuf del record el vent que em
que et requi endins del cor, de pagar-la; i serà una dura	sentida	. I a Telémac, davant de tots vull donar-li un consell:
del nas, hi té unes arrugues com si l'hagués arrufat per la dolorosa	sentida	que sofrí al rebrer les ferides i els llabis aprets com si se'ls
és bona? Cristià I ca, fa un tuf de seu que et tapa l'ànima, i té	sentida	de llimoc; els negres se'l mengen perquè menja carn humana, i ells l'han
per tota la pell, Matkah li digué que començava a apendre la	sentida	de l'aigua, i que aquestes esgarrifors i punxades són averany de mal
queya damunt, sorpresa qu' aventatjava á la primera en vivesa y dolorosa	sentida	; empero, mireu si es maravellós lo esser de una dona, la primera d'
no las hajan afavorit ab convidadas y refrescos de perlas tremolosas ab	sentida	de mel y olors de clavellinas, y no hi ha caderneras ni 's coneixen
de gana. Per això, abans d'entrar al gimnàs, es va deixar seduir per la	sentida	dels pastissos. Hi demanà un suís amb una ensaïmada, però no la va
il·luminava els rostres dins de l'ombra. La cambra s'havia amarat de la	sentida	del gas, una olor densa i feixuga. La Lola li deia a la Natàlia, per al
mena de vacances me n'ha quedat sempre més en algun racó de la memòria la	sentida	d'una tèbia fragància que em torbava, sobretot quan m'abraçava i em
pintades aquest migdia. —Què? —L'home empal·lidí, i la cama li féu una	sentida	que recordà durant molt de temps. —"Rigau fa roba per a l'exèrcit"
, no està pas d'acord amb la guerra, oi?, i el senyor Rigau explotava —la	sentida	a la cama li ajudà— i escopia mira Enric, aquí no venim a fer política
va aturar atès que entre els nervis i la calor la cama li havia fet una	sentida	de no hi serem a temps. En Sucarrats es va emocionar davant aquella
Amb un mocador s'eixugà els ulls i quan s'inclinà, va tenir una altra	sentida	del lumbago. Va ser llavors quan va percebre aquell fregadís. Però ell
les fulles i les avellanes verdes eren més sentides —l'àvia sempre deia «	sentides	» quan alguna cosa l'afectava profundament o deia «és molt sentit» quan
"Oloro goma cremada (interferència freqüent, aquesta	sentida	a "Catalunya Ràdio" —per cert, un anglicisme de construcció, ja
Després, Raimon va atacar a cappella el començament d'una	sentida	Al meu país la pluja, una altra cançó que apel·la a la