Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una divinitat sorda i cega per als pobres homes, inexorable, sense	sentiments	i impassible, però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la
en un llibre magnífic, fonamenta en aquest mite el seu complex i profund	sentiment	de l'absurd. Segons el noble, sever i compassiu escriptor, el món és
fidel i recte, per la integritat i l'honor del seu company. Honor, un	sentiment	avui gairebé incomprensible. Aquesta qualitat moral —excessiva, fora del
em va interrompre de sobte, sense consideració als meus delicats	sentiments	patriòtics, la pobreta, herètica, nerviosa secretària Teresiana Cacao. Un
que va plaure, i me n'alegro. Comprova, doncs, que sóc capaç d'algun	sentiment	, ni que sigui només d'ordre estètic", es mig excusava i mig es consolava
en realitat amagava el rostre per estalviar al seu fill una escena de	sentiment	que el pogués disgustar en la nit de la seva arribada. Tino Costa sentia
dels desenganys i les fatigues, venia com una dolça apel·lació als seus	sentiments	d'infant, com per damunt d'una vall de mort, un joiós toc de campanes que
en el recolliment de la seva cel·la, davant el Senyor dels cors i els	sentiments	, elevà per la pau del seu esperit la seva humil pregària! A despit de
el que era pitjor, en els seus pensaments es barrejava, malgrat ella, un	sentiment	de simpatia que endebades s'esforçava a foragitar de la seva ànima. Li
a foragitar de la seva ànima. Li semblava, en efecte, que aquell	sentiment	tenia per causa una temptació diabòlica. Això no obstant, en les
que l'atreia i la torbava amb força poderosa; tal vegada en els seus	sentiments	envers ell hi havia pietat, potser simpatia; però hi havia, sobretot,
interès quan el seu cansament de tot li deixava experimentar un d'aquells	sentiments	. Una d'elles: Màrius, l'amistat tal vegada més pura de la seva vida,
reflectien la bondat inalterable de la seva ànima i la noblesa dels seus	sentiments	, com en un llac tranquil es reflecteix la llum d'un cel serè. Tino Costa
vegades, encara que mai amb tanta força, havia experimentat ja el mateix	sentiment	, perquè arriba un moment en què, fatalment, l'home es sent presa
les seves promeses. Tal vegada, en el fons, sense que ell se n'adonés, el	sentiment	que veritablement regia la seva existència i determinava tots els seus
amor, com ella pensa— i, mentre espera, el rostre li resplendeix. Un	sentiment	d'estupor semblà recórrer tot el poble davant aquella follia progressiva.
a aprendre's els versos de memòria, i els deia després amb tanta gràcia i	sentiment	, que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les festes íntimes que
de la vella cançó. En la seva fantasia un poderós, un invencible	sentiment	impel·lia la nena a desafiar les ires del pare salvatge i brutal. Devia
ara a mitja veu, tremolosa, per tal de desfogar el seu pit d'aquell	sentiment	que l'enfebrosia, i en el to de la cançó l'ànima semblava plorar-li. —A
de casa, i, veient Mila, se li acostà i li parlà així, equivocant-li el	sentiment	: —Em fas pena, Mila. Hi ha festes a la plaça. Les fadrines van al ball
Sóc tan feliç!... El padrí, davant aquella espontània manifestació de	sentiment	, a penes s'atrevia a renyar-la: —Saps que ets molt rondadora, Mila? Saps
anà perdent ràpidament, segons que s'aguditzà l'oposició entre els seus	sentiments	i l'ambient en què es sentí envoltat d'ençà dels seus primers contactes
a ella en ombres de misteri. Però Mila ja no necessitava saber-los: un	sentiment	de pietat s'havia barrejat amb el seu amor, i el purificava i l'elevava i
estigués repetint dia i nit, ni encara així no podria expressar el meu	sentiment	per tu. Et diré tot allò que pugui dir-te, i el meu amor restarà sempre
lluny del poble i de tot el que l'envoltava, embolcallats en llurs	sentiments	com en una atmosfera màgica. Ella li digué (i en el fons bategava un
inesperadament i, aparentment, sense cap motiu que els justifiqués. El	sentiment	que dominava en ells era d'una misteriosa, d'una aclaparadora sensació de
cobraven també, tot d'una, aspectes d'acusació. Arribava a tant aquest	sentiment	, que, fins i tot davant de Mila, si pensava en ella, sentia una sensació
li parlava del seu amor amb accent gairebé angoixós de sinceritat i de	sentiment	, la feia delirar. Però l'emoció més pura, la més divina i inefable,
aquest abisme de l'ànima humana que no puc mirar sense experimentar un	sentiment	de vertigen i de terror. Es tracta de la impietat, per un costat; per
Tino Costa tenia la rèplica als llavis, però callà. Home essencialment de	sentiment	i de passió, sentia amb tanta força la seva veritat, que sobre
aquest ranquejava de dolor. Però avui l'ànim de Mila era lluny d'aquests	sentiments	. Transcorregué un breu moment, i el padrí tornà a parlar; ara ho feia en
Costa en el breu contacte amb la nit sentia créixer en ell aquell intens	sentiment	de tendreses que l'embargava. Hi havia el record de Mila (en aquest
festes de Nadal, que sempre han despertat en mi no sé quins nostàlgics	sentiments	de llar, quelcom així com un anhel de pureses. S'acostaven les santes
i l'amor de la meva mare poden comparar-se en la meva ànima amb aquest	sentiment	. Però tot això és pel meu cor com la platja pel nàufrag que en la seva
del seu cor Maria Àgueda és incapaç d'endevinar els veritables	sentiments	del seu fill; incapaç de comprendre que si no s'encara amb ella per
mar on havia anat amb el seu oncle mariner? ¿No fou, feia poc, el mateix	sentiment	allò que l'arrencà de la ciutat on va deixar aquella noia? Sinó que Maria
s'aturava per la seva banda a reflexionar sobre l'estranya força d'aquell	sentiment	, sobre la naturalesa d'aquell vincle que el lligava a sa mare. L'amor que
en què cremava per Mila. L'amor que experimentava per sa mare era un	sentiment	assossegat, serè i a la vegada d'una profunditat insondable: era una
el fet de veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça pau. Un	sentiment	de pudor natural, de reserva innata, que l'havia apartat sempre de tota
de tota manifestació sentimental, el privava de declarar-li els seus	sentiments	, li ho privava també la consciència del drama ocult que endevinava en la
les atencions, de demostrar-li tàcitament el seu immens amor, aquell	sentiment	ofegat de sempre dins la seva ànima. Tino Costa al llit es passava les
ara ni la mateixa Sileta no hauria sabut dir-s'ho. És veritat que el seu	sentiment	l'atreia sempre amb més força a la casa quan Tino Costa era aquí; que el
quan tornava, amb l'ànima abrandada d'alegria. Això podia passar per un	sentiment	natural de correspondència a l'afecte fraternal amb què ell sempre
tractada. En canvi, ara davant d'ell no experimentava pas el mateix	sentiment	que en aquells anys primers de la seva vida: ara davant d'ell Sileta es
i també ell en aquell moment es sentí torbat i s'entristí pel propi	sentiment	. "Sileta s'ha fet dona —es digué—: és natural." Ella li contestà a
les seves noves inquietuds: tot semblava fondre's en l'ànima d'ella en un	sentiment	de sinistres presagis. En aquest sentiment pesava el silenci en què ell
en l'ànima d'ella en un sentiment de sinistres presagis. En aquest	sentiment	pesava el silenci en què ell s'havia reclòs, haver vist encara en una
pensar si no seria preferible resignar-se davant l'inevitable, ofegar el	sentiment	i acceptar les coses així com venien abans que succeís el pitjor. No
el seu disgust. Per més que fes no aconseguia mai ofegar del tot els seus	sentiments	, la indignació en què cremava secretament per la tremenda desil·lusió
perquè tot li ho havia sacrificat. També ella li havia parlat del seu	sentiment	, i com la sentia també aquesta nit la veritat de les pròpies paraules!

Pàgina 1 (de 272)

50 següents