DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sentir M 269 oc.
sentir V 73489 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sentir Freqüència total:  73758 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de l'entrexoc dels dos escuts i de les dues espases, impedien que Cronos sentís els plors i les rebequeries de Zeus, el nou nat, que la mare amagava en
amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol mostrar misericordiós, que no sentis venir per tu la Ker que et correspongui ni vegis, ni per un instant, el
la ceguesa, i ni l'habilitat del ferrer no va servir la teva venjança. Et senties culpable de la desgràcia. Sabies, gegant delicat, que sense raó no es té
estiu, en aquestes manses ones. En enraonar tanta estona, em sembla que sento alhora un ample galop de nobles cavalleries, en plena llibertat, per
fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa,
capdavall de tanta pena, el nou coper, va fingir, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui senyorejava en els cims, en un dels seus innombrables
"Se el letto sarà duretto, la gh'averà pazienza." Dànae, en sentir-ho, va somriure. "Ti fa bocca da rider, cara? Ride, cara la mia
D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem així l'ànim, la melassa, sempre amb aguts que arriben,
és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor molt
Mentre li llevaven la pell, durant l'esgarrifós suplici, Màrsias creia sentir encara la música que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se
i la temien amb extrem. Licaó, atroç, aliè del tot a la benvolença, sentia, però, per excepció, una cega tendresa per la seva filla Cal·listo, una
tan rebé de braços i de cames, que ni el meu susceptible pudor no pot sentir-se ferit." Pulcre Trompel·li, en escoltar amb deferència la darrera
No, el casc l'ha d'emmurriar. Que se'l llevi, que se'l llevi i se sentirà de seguida més bé", s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb
clara estirp no hauria de tolerar. Però ella és massa intel·ligent per sentir-se enemiga dels vencedors. Admet només circumstancials adversaris, pobres
fills!" L'amor conjugal i maternal d'Hècuba era, doncs, immens, en sentir com a propis els infantats per les concubines del marit. I els va anar
quin d'aquells trossos va tocar a cada un dels conspicus subalterns. Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua. Bé m'haurien
broma i detallava els crims incomptables de Medea. "Quanta sang! I no sentia mai cap remordiment?", s'exclamaven a duo les velles i riques deixebles.
"La forma l'aparenta, però no asseguraria pas que ho sigui. No li he sentit la veu una mica vulgar i xisclaire, no ha badat boca, i l'immens heroi em
jardins, els companys estan atents per escoltar la teva veu, fes-nos-la sentir", s'esgargamellava el mascle d'aquell debut a duo però que constava de
net, desinteressat plaer intel·lectual, que mai no ens enganya. I us sentireu potser més propers a Déu, existeixi o no, compti o no per a molts, per a
per les galtes llises de la matrona encara jove. "Filla, que no em sents? És que la meva veu no és prou forta? Sembles com encantada. Hum, has
s'autoaconsellava Ludovicus Baronet. "Vet aquí que de sobte em sento indigent enmig de la meva riquesa", s'angoixava Crisant Baptista
enllà, tramuntava l'última llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia admesa per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al
tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em solla, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina, després de deu anys de
gaire? Parin orelles, els el revelaré, tot i que em dol, perquè el sento profund i venerable: l'Egipte és un do del Nil." Ismene "Gràcies per
amo de la situació. No repetirà el paper ben poc lluït de Minos i no se sent disposat a amoïnar-se pel dubte de l'engany, ni d'un bri: a córrer, en
pare, i l'he de respectar. A més, temo Teseu, el detesto però el temo. Sent créixer l'herba, ho endevina tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me
la seva arribada. Tino Costa s'avançà cap a la porta i trucà. Només ara sentí que la seva mà tremolava lleugerament i tal vegada notà una lleu flaquesa
als genolls. Va transcórrer un brevíssim moment. A dalt al pis es sentí com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns passos cansats: els
—Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i baixar
llavis. Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li
que el pogués disgustar en la nit de la seva arribada. Tino Costa sentia desig d'anar-se'n de nou per a no tornar mai més en aquella casa. Davant
sabia quin fosc pressentiment, i en la nit i al poble —al seu poble— es sentí sol com en un desert immens. III Solveig, deixa que et contempli. Que
carrer, les respectives mares havien estat amigues de petites. Tino Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un germà gran pels
, home! —Amb una mà me'n sobra. Presumia en la seva ingenuïtat. —Ho heu sentit? Diu que amb una mà... —se'n burlava el de la ferreria. —Ni amb una
d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la s'havia girat; s'havia sentit sotragat per aquella veu, commogut fins
paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la s'havia girat; s'havia sentit sotragat per aquella veu, commogut fins al més pregon de la seva ànima.
i, no sense terror, havia anat adonant-se del rumb que prenien les coses. Sentia afecte per la seva cunyada, i la compadia, perquè la veia víctima del seu
sense dormir. Ella es posà a plorar, però ja sabia que no podria. Es sentia decebuda al seu entorn, gairebé l'odiava, i la sola presència d'ell li
de camperols, amb tot, afeccionat d'infant a la terra, Joan del Santo sentia la nostàlgia del camp i dels seus treballs. Un cert dia, en una
bell nou a Santa Maria. Munda del Roso, quan veié tornar la seva filla, sentí que les llàgrimes li acudien als ulls i la tingué abraçada una llarga
i també ell al seu torn envellí. A mesura que anava fent-se vell anà sentint-se més i més vinculat a aquella hisenda, gairebé completament obra del
dir i tot els seus menyspreus, si Mila hagués estat capaç de fer-los sentir. Darrera d'ell hi havia, però, la mà amagada que el sostenia i li donava
li semblava com si es trobés presonera a la vida. Durant molt de temps es sentí turmentada per una certa inquietud, inquietud que creixia en ella, segons
La veu de mossèn Anselm ressonava una i altra vegada a les seves orelles. Sentia també la veu de la vella Càndia del Noro, que la coneixia de petita i
que fugissin de l'hivern i del fred. Mila del Santo, a poc a poc s'anà sentint sense forces, mancada d'ajut i una mica astorada de la vida. A la fi
A Mila, en les cançons que li cantava la ronda, va semblar-li que sentia ressuscitar els seus somnis, que l'emplenaven d'una dolça nostàlgia. Per
—Bon dia, filla! —Bon dia! Mila, enmig de l'alegria de tots, no sentia alegria; això no obstant, s'esforçà a dissimular per no torbar aquella
passades, parlaren de somnis, ressuscitaren vells records, i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si també la blanca mongeta va
sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si també la blanca mongeta va sentir-se l'ànima contorbada, i potser a la nit, en el recolliment de la seva

  Pàgina 1 (de 1476) 50 següents »