Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de patir. La Moira es correspon amb Aisa, que tal vegada subratlla més el	sentit	, tothora tèrbol, de la igualtat. Quan Zeus va guanyar, la Moira va
de pesca. És intel·ligent, i entens, si t'hi fixes, els matisos i el	sentit	de la seva limitada però extensa gamma de crits, de queixes, alegries i
saviesa de la natura i la inclement però fascinadora contarella sense	sentit	de la vida. Asclepi "El déu metge porta en una mà un bastó de
aquestes tonades, llegidor, en la teva ment o en l'engany dels teus	sentits	, perquè l'alegria de Bròmios comporta molts perills, tristeses i
a la fidel companya. Aquesta i l'home, per fortuna tots dos amb un gran	sentit	de l'estalvi, s'avenien en el llarg plany i en els comptes de les enormes
sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del	sentit	de la responsabilitat. El pare li prenia per darrer cop, amb un llarg
les interpretacions superficials dels autors antics, que no n'entenen el	sentit	, i les doctes dels savis moderns, que hi especulen pedantejant. Quan jo
encorbit i ple de xacres. L'alegria de la festa li havia fet perdre el	sentit	—cosa que li succeïa molt rarament—, i ballava cada vegada amb més
i a mossèn Anselm, i a tots els qui podien influir en ella en aquell	sentit	perquè l'ajudessin. Mila, assetjada per tots, aclaparada, acabà per
entenia, ni li calia: les sentia sols com una música que li adormia els	sentits	, que l'enfonsava tota en un dolcíssim sopor, que l'arrabassava. Aquell
seva educació, els seus entusiasmes foren les úniques coses que donaren	sentit	a la meva vida, i per ella vaig renunciar a casar-me de nou. Arribà un dia
no és pas poca cosa el que desitjo. ¿Has sentit res de més profund que el	sentit	d'aquestes paraules: "Hi hagi pau i veritat"? ¿No diries que en aquesta
no era cap obstacle perquè el recités pèssimament i àdhuc desfigurant el	sentit	dels versos. Aquest vell tenia, això no obstant, una cosa pitjor, i era
El noi s'embarcà molts dies amb el vell marí i gaudí amb tots els seus	sentits	d'aquella nova vida. Moltes vegades durant aquells dies se'l pogué veure
semblava que el món li queia al damunt. La vida deixava de sobte de tenir	sentit	, es feia absurda i estava amarada de tristesa, i ell es sentia abandonat
encara dempeus, amb l'ansa de la cetra a la mà, en una total suspensió de	sentits	; la seva cara anava assumint a poc a poc una expressió de terror. Un dels
també ell, el seu convenciment que tots els esforços que fessin en aquell	sentit	resultarien estèrils; li repetí que, al seu judici, el que calia era
en què vivia? ¿No seria una fugida de si mateix? ¿No seria aquest el	sentit	dels seus actes, de totes les seves follies? Tino Costa s'estremia davant
ocultar-li, ho endevinava tot amb aquesta lucidesa dels malalts, els	sentits	afinats dels quals estan sempre desperts a llur principal preocupació
pas veure-la, l'endevinava— en què es concentrava tota l'alegria i tot el	sentit	de la seva vida. I va córrer de vers l'escala en un impuls irrefrenable,
sorpresa infantil als ulls, en una dolorosa suspensió de tots els seus	sentits	, com si no acabés de comprendre, com si no cregués en allò que veia. Per
arribés. Mila, no obstant, a penes pensava en el seu pare. Tots els seus	sentits	estaven absorbits per la mateixa obsessionant preocupació, per aquella
ofès, la seva consciència, respecte al fet, estava tranquil·la. En aquest	sentit	ni tan sols havia d'esforçar-se a buscar una justificació: en ella
aconsellaven partir, en lloc d'haver seguit aquell camí on tots els seus	sentits	el cridaven. "Mila, estimada meva —murmurava—; Mila. On deus ser aquesta
no pogué arribar-li a la gola. I la seva ànima sencera, tots els seus	sentits	eren llavors allí, en el soroll dels peus en saltar de la finestra
sang se li escorria per la cara. Vacil·là un moment, perduts gairebé els	sentits	, i refet tot d'una pel terror mateix, tornà a llançar-se a córrer com
de la seva mare i la del seu padrí sonen ja remotes, sense emoció, sense	sentit	, com sorolls de vent. Hi ha una veu que la crida més a prop, aquí al seu
espai que les relacions sentimentals —en el més noble i acreditat	sentit	d'aquesta última paraula— d'home i dona conserven en els llibres de
nostres investigadors. Al capdavall, aquesta és una posició carregada de	sentit	comú. Quan intentem formar-nos una noció aproximada d'un país actual
o de la petita història. Nosaltres podem prendre el seu apòleg amb un	sentit	més ampli. El punyal de Ravaillac, i Ravaillac mateix, no eren un
que, a una més o menys espavilada propensió apropiadora, uneixen un	sentit	voluptuós dels valors econòmics. No sé si m'expresso bé. Penso que no
els seus mobles en proporció a la seva riquesa, no ho van fer en el	sentit	d'afegir-los comoditat: els afegiren ornaments, que no és el mateix.
requisitòria del "progrés" ensopega amb un límit infranquejable: el del	sentit	comú. Cap doctrinari no s'arriscaria a condemnar la "tècnica" en bloc.
en una embriaguesa perniciosa. Bastarà, doncs, que afinem el nostre	sentit	"moral", i l'amenaça quedarà conjurada. Tal és la il·lusió que anima
, però, "la nostra gent", si no és emprant el terme "gent" amb un	sentit	de precisa sinonímia amb qualssevol d'aquests altres vocables. "La
Déu". I no solament perquè el mot "ira" ve tarat per un multisecular	sentit	negatiu. Hi ha una altra raó: les arrels semàntiques del vocable
dimonis. Cal reconèixer que aquesta afirmació, o aquesta pretensió, té un	sentit	ben raonable. He escrit ara la paraula "alegria" a consciència. A
de convertir-se en causa d'agitació social, si aquest és el seu	sentit	respecte del statu quo establert. Però la perillositat
Erasme recela davant els partits disputadors, i recela per allò que és el	sentit	entranyable de la seva professió. Els seus enemics, de l'una banda i de
no pas Luter, és el representant d'un veritable "lliure examen", en el	sentit	que aquesta fórmula adopta en el camp laic de la intel·ligència.
i si el clàssic, consagrat com a valor innegable, continua tenint	sentit	, és, en definitiva, per la seva permanència en l'ordre de les vigències
les obres plàstiques poden, així mateix, i sense gaire violència del seu	sentit	essencial, desprendre's de tota significació. Però la poesia i la
penetrant omnipotència —cosa no insòlita—, arriben a esmussar-nos els "	sentits	": els nostres "sentits civils", i valgui l'expressió. La particular
—cosa no insòlita—, arriben a esmussar-nos els "sentits": els nostres "	sentits	civils", i valgui l'expressió. La particular "sordesa" que ens
al·lucinen i tot. Un panorama estentori i virolat s'obre davant dels seus	sentits	innocents de bàrbars. Al cap de pocs dies de conviure-hi,
de què és titular, no poden anar més enllà del que la raó i els	sentits	li notifiquen. Raó i sentits són, combinats, un criteri: la resta és pura
no poden anar més enllà del que la raó i els sentits li notifiquen. Raó i	sentits	són, combinats, un criteri: la resta és pura fantasia. Probablement,
que arribaríem, en prou casos, a constatacions interessants. Però en dos	sentits	. D'una banda, com vinc assenyalant, la presència de l'escriptor, de la
orgull que trobem comprensible és el nostre. Vull dir orgull en el	sentit	pejoratiu de la paraula. No crec que hi hagi ningú que sigui orgullós
dóna un tipus humà més orgullós que el de les anteriors: orgullós, en el	sentit	de desdenyar els vincles de solidaritat social i cordial que han

Pàgina 1 (de 818)

50 següents