DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
seny M 3473 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb seny Freqüència total:  3473 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens va fer
de passió, de desmesura. Algú sospita que vaig perdre momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu
del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets, davant els quals, en esdevenir en
dels extrems límits del món, les teves desgraciades germanes, que fora de seny delejaran de venjar-te, orbades, per la desenfrenada ira, de tot repòs.
lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més enllà. Però era fidel i llesta, posseïa un agut olfacte i va
Aquesta qualitat moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l'ànim de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga
viduatge, condemnat a no assossegar-me mai, quan m'inclino, en madurar de seny i per temperament, a contraure amb rapidesa, salvada la decència, unes
que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els espectadors
una rigorosa tria. L'ull fit als plats de la balança, s'optava, amb el seny que regeix els afers de la crematística —i són tots—, per la segona
entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos plens de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall, ben
en la matèria. I l'animal, abans en una altra forma tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la
a les fosques. Caminà maquinalment cap a casa seva, atordida, com fora de seny, sense acabar de comprendre el que li succeïa, com si es mogués encara
li ofegava la veu, i corregué cap a ella i l'abraçà tot repetint fora de seny: —Mileta... Sóc jo, Mileta... Mileta... Mila l'abraçava ja entendrida,
que l'home mitjà sent una mena de fatiga o de fàstic, a la llarga, del seny i de la placidesa. Enyora, en el fons de si mateix, l'aventura: una
disciplinada, austera; respira la felicitat del bon cor i del bon seny. 20 febrer. Ahir, a la tarda, ens vam adonar que en un
per lluitar amb la Revolució espanyola— es lamentava, al poble, del poc seny de la nostra Revolució. Contava que, fa pocs dies, un polític francès
A la tarda ve el poeta i crític Josep Palau-Fabre. És agradable, ple de seny, home d'una passió viva, però continguda. Anem fins a Coll Ses Pregàries
una transposició del propi diable, la veu del clan Campdepadrós, ple de seny i mesura. Jo esdevindria a les mans de la meva dolça esposa un home de
paper de vergonya de la família, per ocupar després, a l'hora del seny, el seu lloc a la primera fila de butaques. Encara que, val a dir, Jeroni
fila de butaques. Encara que, val a dir, Jeroni s'excedia, car l'hora del seny ja havia passat per a ell, i el vell Campdepadrós, home d'un altre món ja
amb el Narro, però no li calia preocupar-se per la vellesa, per poc seny que tingués, i el seny era precisament el que li sobrava. Era, com hem
no li calia preocupar-se per la vellesa, per poc seny que tingués, i el seny era precisament el que li sobrava. Era, com hem dit, més amable, més amic
s'hi formà el millor de què podem ufanar-nos: l'esperit feiner, el seny, el sentit de continuïtat, la tradició familiar i la responsabilitat
misticisme de l'acció revolucionària i l'enterboliment messianista. Del seny a la rauxa, les variacions psicològiques catalanes d'aquell moment
després havia d'ésser qualificat com la seva virtut més específica: el "seny". L'eina mai no és esbojarrada; està subjecta a una mida i a una
paradigmàtic. O sigui aquell que de la pagesia recollí el sentit del seny, de l'estalvi i de la continuïtat del treball; i de la menestralia,
atemptats violents contra els jueus, arraconament de tota prudència i seny, miraclisme. Persones tan rellevants com sant Vicenç Ferrer es posaren
clou el triangle polític en què, en èpoques de maduresa, triomfa el seny del nostre poble. Organització continental. No hem de discutir la bondat
hi havia peces importants que podien ésser aprofitades amb una mica de seny per part dels francesos, castellans i catalans que descobriren i
públic i a la versió més correcta del nostre tarannà col·lectiu. Seny, treball, pactisme, delegacions de poder, tolerància fonamental, guien
infantívol de molta gent per la bullanga i el fàcil pas del seny a la rauxa de què més endavant tractarem. Catalunya, doncs, per la seva
revolucionari que no corresponia en absolut al pacífic poble medieval del seny, del pactisme, del bon govern i de les delegacions de poder. La revolució
els altres pel neguit de fer de pressa. No funcionaren els reflexos del seny i es deixaren lliures els frens de la rauxa, a recer d'un misticisme
Castella —permanència ètica fora de tota contingència—. Segonament, el seny, rebaixat de graduació com a factor psicològic, però encara
Després, la mesura, com a actitud individual que retruca sobre el seny, en fa viable les manifestacions i ensems determina la tendencialitat del
els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del fanatisme. El seny, la mesura i la ironia es troben al servei de la continuïtat, expressada
que cobrien les diverses variants de la nostra rosa dels temperaments. Seny, embadaliment, rebentada i tot o res, eren les tiges mestres de la seva
des d'un punt de vista rigorosament científic. De bon antuvi, el seny. Situem-lo, no en un dels punts cardinals, sinó ben al centre de la
i per tant, per bé que reconegui que és molt cert d'afirmar que el seny és la capacitat per a fer-se càrrec de situacions concretes i es
m'haig d'esllavissar cap a una definició menys falaguera del seny que la que s'acostuma. El seny, l'hem adquirit a través de la possessió
cap a una definició menys falaguera del seny que la que s'acostuma. El seny, l'hem adquirit a través de la possessió d'una terra aspra i de la
un gest titànic, de la nostra misèria física i espiritual. Per això el seny no pot ésser la mesura d'or, ni l'exacta apreciació de les coses, ni
col·lectiu. Per a mi, només l'experiència històrica assegura al seny català una vàlua transcendenta. Malgrat això, és la reducció de la
fugir de cabòries que enerven i d'entelèquies que flamegen. Per això el seny no dóna una lògica d'acord amb el món real, que evidentment copsa, sinó
o prosperitat. "No t'hi emboliquis" —aquesta sembla ésser la divisa del seny davant qualsevol conjuntura vital. I, per no embolicar-nos-hi, tanquem
per aquest viarany, que anem a parar a una relació directa entre el seny i la sensualitat. Ens plauen el món, la vida que fem en aquest món,
en aquests moments, ens ofega. Ben poca cosa hauríem dit al món si el seny ens hagués oprimit d'aquesta manera, si haguéssim d'ésser esclaus del
d'ésser esclaus del panxacontentisme i de la sensualitat. Però el seny actuant en funció de l'experiència històrica —o sigui el seny que
Però el seny actuant en funció de l'experiència històrica —o sigui el seny que persegueix la claredat i la correcció a través de la mesura— provoca
d'or, el Nord dels catalans en els nostres afers públics i privats. És el seny més la mesura, que asseguren la continuïtat de la terra. En això el

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »