×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb seny |
Freqüència total: 3784 |
CTILC1 |
I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a | seny | les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens va fer | de passió, de desmesura. Algú sospita que vaig perdre momentàniament el | seny | ", recordava la mare. "Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu | del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense | seny | , tan noi, els més esgarrifosos trets, davant els quals, en esdevenir en | dels extrems límits del món, les teves desgraciades germanes, que fora de | seny | delejaran de venjar-te, orbades, per la desenfrenada ira, de tot repòs. | lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el ventre a | seny | i més enllà. Però era fidel i llesta, posseïa un agut olfacte i va | Aquesta qualitat moral —excessiva, fora del punt just que anomenem | seny | , en l'ànim de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga | viduatge, condemnat a no assossegar-me mai, quan m'inclino, en madurar de | seny | i per temperament, a contraure amb rapidesa, salvada la decència, unes | que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de bona fe fora de | seny | . "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els espectadors | una rigorosa tria. L'ull fit als plats de la balança, s'optava, amb el | seny | que regeix els afers de la crematística —i són tots—, per la segona | entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos plens de | seny | d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall, ben | en la matèria. I l'animal, abans en una altra forma tan astut i de tant | seny | , de tant discerniment i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la | a les fosques. Caminà maquinalment cap a casa seva, atordida, com fora de | seny | , sense acabar de comprendre el que li succeïa, com si es mogués encara | li ofegava la veu, i corregué cap a ella i l'abraçà tot repetint fora de | seny | : —Mileta... Sóc jo, Mileta... Mileta... Mila l'abraçava ja entendrida, | que l'home mitjà sent una mena de fatiga o de fàstic, a la llarga, del | seny | i de la placidesa. Enyora, en el fons de si mateix, l'aventura: una | disciplinada, austera; respira la felicitat del bon cor i del bon | seny | . 20 febrer. Ahir, a la tarda, ens vam adonar que en un | per lluitar amb la Revolució espanyola— es lamentava, al poble, del poc | seny | de la nostra Revolució. Contava que, fa pocs dies, un polític francès | A la tarda ve el poeta i crític Josep Palau-Fabre. És agradable, ple de | seny | , home d'una passió viva, però continguda. Anem fins a Coll Ses Pregàries | una transposició del propi diable, la veu del clan Campdepadrós, ple de | seny | i mesura. Jo esdevindria a les mans de la meva dolça esposa un home de | paper de vergonya de la família, per ocupar després, a l'hora del | seny | , el seu lloc a la primera fila de butaques. Encara que, val a dir, Jeroni | fila de butaques. Encara que, val a dir, Jeroni s'excedia, car l'hora del | seny | ja havia passat per a ell, i el vell Campdepadrós, home d'un altre món ja | amb el Narro, però no li calia preocupar-se per la vellesa, per poc | seny | que tingués, i el seny era precisament el que li sobrava. Era, com hem | no li calia preocupar-se per la vellesa, per poc seny que tingués, i el | seny | era precisament el que li sobrava. Era, com hem dit, més amable, més amic | s'hi formà el millor de què podem ufanar-nos: l'esperit feiner, el | seny | , el sentit de continuïtat, la tradició familiar i la responsabilitat | misticisme de l'acció revolucionària i l'enterboliment messianista. Del | seny | a la rauxa, les variacions psicològiques catalanes d'aquell moment | després havia d'ésser qualificat com la seva virtut més específica: el " | seny | ". L'eina mai no és esbojarrada; està subjecta a una mida i a una | paradigmàtic. O sigui aquell que de la pagesia recollí el sentit del | seny | , de l'estalvi i de la continuïtat del treball; i de la menestralia, | atemptats violents contra els jueus, arraconament de tota prudència i | seny | , miraclisme. Persones tan rellevants com sant Vicenç Ferrer es posaren | clou el triangle polític en què, en èpoques de maduresa, triomfa el | seny | del nostre poble. Organització continental. No hem de discutir la bondat | hi havia peces importants que podien ésser aprofitades amb una mica de | seny | per part dels francesos, castellans i catalans que descobriren i | públic i a la versió més correcta del nostre tarannà col·lectiu. | Seny | , treball, pactisme, delegacions de poder, tolerància fonamental, guien | infantívol de molta gent per la bullanga i el fàcil pas del | seny | a la rauxa de què més endavant tractarem. Catalunya, doncs, per la seva | revolucionari que no corresponia en absolut al pacífic poble medieval del | seny | , del pactisme, del bon govern i de les delegacions de poder. La revolució | els altres pel neguit de fer de pressa. No funcionaren els reflexos del | seny | i es deixaren lliures els frens de la rauxa, a recer d'un misticisme | Castella —permanència ètica fora de tota contingència—. Segonament, el | seny | , rebaixat de graduació com a factor psicològic, però encara situant-nos | Després, la mesura, com a actitud individual que retruca sobre el | seny | , en fa viable les manifestacions i ensems determina la tendencialitat del | els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del fanatisme. El | seny | , la mesura i la ironia es troben al servei de la continuïtat, expressada | que cobrien les diverses variants de la nostra rosa dels temperaments. | Seny | , embadaliment, rebentada i tot o res, eren les tiges mestres de la seva | des d'un punt de vista rigorosament científic. De bon antuvi, el | seny | . Situem-lo, no en un dels punts cardinals, sinó ben al centre de la rosa | i per tant, per bé que reconegui que és molt cert d'afirmar que el | seny | és la capacitat per a fer-se càrrec de situacions concretes i es | m'haig d'esllavissar cap a una definició menys falaguera del | seny | que la que s'acostuma. El seny, l'hem adquirit a través de la possessió | cap a una definició menys falaguera del seny que la que s'acostuma. El | seny | , l'hem adquirit a través de la possessió d'una terra aspra i de la | un gest titànic, de la nostra misèria física i espiritual. Per això el | seny | no pot ésser la mesura d'or, ni l'exacta apreciació de les coses, ni | col·lectiu. Per a mi, només l'experiència històrica assegura al | seny | català una vàlua transcendenta. Malgrat això, és la reducció de la | fugir de cabòries que enerven i d'entelèquies que flamegen. Per això el | seny | no dóna una lògica d'acord amb el món real, que evidentment copsa, sinó | o prosperitat. "No t'hi emboliquis" —aquesta sembla ésser la divisa del | seny | davant qualsevol conjuntura vital. I, per no embolicar-nos-hi, tanquem | per aquest viarany, que anem a parar a una relació directa entre el | seny | i la sensualitat. Ens plauen el món, la vida que fem en aquest món, | en aquests moments, ens ofega. Ben poca cosa hauríem dit al món si el | seny | ens hagués oprimit d'aquesta manera, si haguéssim d'ésser esclaus del | d'ésser esclaus del panxacontentisme i de la sensualitat. Però el | seny | actuant en funció de l'experiència històrica —o sigui el seny que | Però el seny actuant en funció de l'experiència històrica —o sigui el | seny | que persegueix la claredat i la correcció a través de la mesura— provoca | d'or, el Nord dels catalans en els nostres afers públics i privats. És el | seny | més la mesura, que asseguren la continuïtat de la terra. En això el |
|