Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la riba europea de l'Hel·lespont, i esdevindria un lloc de referència, un	senyal	en la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La tomba de
cada dia més susceptible, més irritable i agressiva, saltant al més mínim	senyal	de desaprovació, a punt sempre per a la rèplica. Esdevingué malhumorada i
amb ell, que quan arribà a la muralla no havien donat encara el	senyal	de tancar, i, amb tot, el vell trobà el portal tancat. Endebades cridà al
entre el públic, s'acostà al lloc on ell es trobava, Tino Costa li féu	senyal	que s'apropés, com per comprar-li ell també la mercaderia. Parlà amb la
queixava que li havia pegat amb massa força amb l'espasa i que tenia un	senyal	al muscle: —Mira... Mila reia: —Sí: per heretge. I tornava a riure.
tremolar. A Mila, ara, li sembla descobrir en el succés més insignificant	senyals	atziacs relacionats amb el seu amor. Abans podia dir: "Sóc feliç, tia
atenció. Sileta era una doneta feta, i la vida havia ja imprès en ella el	senyal	inconfusible de la seva xarpada sagnant. Portava un vestidet més llarg,
passava pel carrer en direcció a casa Mila. Tenia el rostre demudat, amb	senyals	d'haver dormit poc, i caminava amb aire absent i preocupat. —Quin disgust
com la tractà, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu	senyal	de pesar o de penediment. I aquesta constant idea l'enfonsava en una
veure un jove al passeig amb una noia dues vegades consecutives era ja	senyal	gairebé segur de prometatge. A casa de Candaina, el profund disgust que
una mica; s'endinsà per un fosc passadís i tornà poc després, fent-li	senyal	que la seguís. Ella estava adormida. Tino Costa s'apropà al llit
amb aquests pensaments. Es recordava de l'ancià Baldà (tampoc no donava	senyals	de vida): "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu". Volia
ardent impuls d'alegria; però al rostre d'ella no descobria el més lleu	senyal	de gaudi: al rostre d'ella es pintava la mateixa expressió d'abans,
Ell dormia a terra, sense creu ni flors, amb una pedra tan sols per	senyal	, en la qual hi havia gravat el seu nom, obra de l'ancià professor. Mila
als seus peus, i li demanà la seva benedicció. Ell traçà torpement el	senyal	de la creu sobre la testa de la seva filla. Llàgrimes dels ulls li
Quan el lector d'avui se li acosta en demanda de "refugi", mal	senyal	: mal senyal per al presumpte clàssic, perquè potser no ho és
el lector d'avui se li acosta en demanda de "refugi", mal senyal: mal	senyal	per al presumpte clàssic, perquè potser no ho és autènticament; o mal
per al presumpte clàssic, perquè potser no ho és autènticament; o mal	senyal	per al lector, que només sabrà entretenir-se en la seva escorça, en el
de l'esperit antimetafísic venia a ser, segons ell, un dels molts	senyals	que acompanyen el trànsit d'una cultura viva a aquella mena
fets són els fets, i jo en sóc sincerament respectuós. Però hi veig un	senyal	exacte d'anacronisme. Ser nacionista era una conducta explicable,
duresa amb ressons litúrgics, i al capdavall es reduïen a fer de	senyal	automàtic per a escandir les rutines de la gent. Sospito que tot devia
en un gran castanyer nu, contra un fons de muntanyes blaves i blanques.	Senyal	del temps: enormes roures tallats per terra. Dins el Noguer, retrats
atemorida, i interpretava com un auguri fatídic aquells misteriosos	senyals	. "Senyals al cel, treballs a la terra", deien unes noies veïnes. I el
i interpretava com un auguri fatídic aquells misteriosos senyals. "	Senyals	al cel, treballs a la terra", deien unes noies veïnes. I el gran ventall
que eren forces nostres i he dit a un dels meus soldats que els fes	senyal	amb la bandera. En aquell moment, un dels rojos s'ha posat el fusell a la
nu, molt abocat sobre el cor que subjecta l'ajudant i que comença a fer	senyals	de fibril·lació. —Protocain! —crida el doctor. Entre la gentada
sense contestar i s'adreça al lavabo, llardós i ennegrit, amb tot de	senyals	de mans, engega l'aigua, però ara són tots tres que criden: —Tanqueu de
, oi? —diu el de la barbeta, una mica agressiu—. Si n'han trobat,	senyal	que n'hi ha. —Tres. En tots els anys que treballo aquí, només n'han trobat
Una mà, des de darrera la taula de l'extrem esquerre, sembla fer-li	senyals	entre les cames de l'home que usa un llenguatge descriptiu, i ell va
que després, quan ell insisteix, ha de repetir: —Quan no et recullen,	senyal	que no et volen. —Bé s'han d'instal·lar, home! —tracta d'animar-lo
plecs extensos, cerca la xifra que identifica la seva persona, hi fa un	senyal	i tot seguit estén un imprès de la pilera que té al costat. Ell es rosega
fresca i molt negra, ple de peuades breus entre les quals es barregen	senyals	de soles més amples i els menuts clots que ha deixat un bastó de punta
a la porta on s'havia tancat el vell, ara plantat al llindar, des d'on fa	senyals	a l'ordenança. De l'escala entren més persones, dues dones i tres homes
Ajudeu-me. La porta s'obre violentament, un xicot avança el cap. —El	senyal	! —crida, i desapareix de nou sense esperar resposta. —Ràpid, desem tot
la porta es torna a obrir i entra el cap. —Enllestiu? —Ja acabem. El doble	senyal	, oi? —pregunta l'home, començant a escampar la terra amb la col·laboració
que continua sostenint el llantió, explica—: Segons el nostre sistema, un	senyal	indica que l'intrús o intrusos són gent o nois de les barraques... De
De vegades n'entren per la fruita, tot i que aquí s'hi viu. Dos	senyals	indiquen persones no identificades i, tres, gent d'uniforme. —Amb el peu
? —pregunta ell, ullant cap a la porta, des d'on la dona li fa tot de	senyals	amb la mà, darrera el noi que entra de nou al menjador. L'home somriu,
entre una gran fumera negra que xarboteja pel tub d'escapament, els fa	senyals	que pugin sense entretenir-se, s'inclina sobre el volant. —Aquí, a
de les llànties. O de la cabra que treia foc pels ulls si li feies el	senyal	de la creu. Així com la foscor voltava la verda llum del gresol, així el
dimoni. I si Jeroni badallava, la dida corria a cobrir-li la boca amb el	senyal	de la Creu i deia: —Jesús, fill meu. Abans d'aixecar el porró enlaire en
que no hi ha manera de saber qui queda dins i qui a fora. El	senyal	l'havia de donar un vigia instal·lat a la torre del rellotge de ca
la casa-palau del senyor de Gònima, fabricant d'indianes. Però el	senyal	no es va donar, car l'exèrcit de Lacy que s'havia retirat a l'altre cantó
si fa no fa, el mateix nombre de trencs, de xiribecs a la closca,	senyals	dels cops de pedra, de caigudes i bastonades, i també dels "avisos"
I, en efecte, entre el coll i l'espatlla, la Canela tenia ben visibles	senyals	de mossegada; tenia un gros estrip a la pell en un altre costat, i la
clavat ja al cervell i l'espant el paralitzava. A la fi parlà: —Això són	senyals	de queixals, pare... Al poble hi havia un gos rabiós; ha mossegat moltes
n'anà amb el gos, sense dir res, i aquesta desatenció envers ella era el	senyal	més segur de l'estat del seu ànim, del drama que passava. Aquella nit amb
i encara es pogué deseixir, aturada que quedà marcada en el fang amb un	senyal	més profund i una passa més breu. Però la persecució havia continuat
amb què la movia surava al costat, abandonada. No es notava el menor	senyal	de violència i tot semblava indicar que es tractava d'un accident
m'han dit? La noia aixecà els ulls, dominant el plor, i féu amb el cap un	senyal	afirmatiu. —Doncs que sigue la darrera vegada que et vegin amb aquest

Pàgina 1 (de 176)

50 següents