Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb el puny enramat de flors enceses i al capdamunt una	senyera	al vent de núvols fabulosos d'Orient inflats de bons
mai més sentir-se esclaus. L'ombra d'en Jascint Vilossa La	senyera	catalana té quatre barres de sang. Si la senyera en
La senyera catalana té quatre barres de sang. Si la	senyera	en té quatre, més en té el nostre cel blau. Si les
el rei Carles ni se la gosa mirar: —Treieu-me aquesta	senyera	, tenyiu-la amb or i amb sang. Ni la sang era prou
I s'hi veuen ara encara per lliçó dels catalans:	Senyera	del rei d'Espanya, quines lliçons que ens vas dant!
la dreçà e la tenc abraçada". Berenguer de Boixadors, li prengué la	senyera	perquè anés més còmodament i li deixà el seu cavall: "Muntà
balla al sol, lleugera com una flama, semblant a la tela espetegant d'una	senyera	... i els morts callen! La Dona Jove. —Fixeu-vos en el seu aire
com Serafins i Querubins rodolen pel foc, rompudes armes i	senyeres	, fins que aviat els seus ministres ràpids, des dels
gran força de Gabriel lluità i dugué l'exèrcit, amb	senyeres	ferals, endins dels rengles densíssims de Moloc, el rei ferotge
signes, les institucions. Canviaren els noms dels carrers. No es veien	senyeres	ni es sentien els himnes. De sobte es veieren moltes sotanes pels
els historiadors parlen de dos mil vaixells que solcaven el mar sota la "	senyera	" de Mallorca. Encara que aquesta xifra, crec que, a fe d'exagerada, és
d'aquí, mai de les abdicacions incondicionals i de l'uniformisme com a	senyera	. Acabaré dient que és ben llamentable que els nostres lingüistes hagin
les quals enlairaven arreu, en pau i en guerra, les quatre flames de la	senyera	comtal, que els tunisencs havien de respectar i guardar "així com
imposant-hi com a rei Abu-Ishac (Mirabusac). Els catalans duien llur	senyera	, i en Corral Llança "no la volc metre per lo portal, ans la mès
la batalla de Malta; ací arribà vencedor, arrossegant, de popa i amb les	senyeres	per l'aigua, les vint-i-dues galeres de Guillem Cornut; ací començaren
Mestres de Malta, els darrers prínceps catalans que han passejat llur	senyera	vencedora per la mar Mediterrània. No seria just, tanmateix, d'oblidar
nostres estols i les nostres companyies d'almogàvers, que planten llur	senyera	per les terres de llevant i la defensen bravament contra tothom, el
que hauria de popularitzar-lo. Ciutadà!, quan saludis respectuós la	senyera	de la ciutat, que escortada per la cavalleria municipal presideix les
Mallorca hi participava amb els nostres municipis, duent-ne la històrica	senyera	aquell entusiasta federal, de verba inacabable i plàstica, que es deia
un immens àpet de família o una festaça de germanor. Allí penons, allí	senyeres	, allí orfeons, allí tots plegats ens vàrem trobar a l'acoblament amb les
duent a remolc una galera enemiga, la popa en avant i l'orgullosa	senyera	esbandint-se dins l'aigua. I quin repicar per tota la terra, després de
una gran nova: i aquesta, sí, absolutament certa. Estava acabant-se la	senyera	! Això de la senyera era assumpte que venia de lluny. Ja hem dit que els
aquesta, sí, absolutament certa. Estava acabant-se la senyera! Això de la	senyera	era assumpte que venia de lluny. Ja hem dit que els obrers havien anat a
un orfeó, i el diputat els va prometre que si el feien els regalaria la	senyera	. L'orfeó va organitzar-se i el diputat envià a dir que compliria sa
i el diputat envià a dir que compliria sa promesa: que regalaria la	senyera	i ell mateix aniria a portar-los-la. Aleshores el senyor Banyoles
oportuna, un gros secret que tancava tot allò. El secret era que la	senyera	havia sigut brodada per les pròpies mans de la filla del diputat.
públic i el duguessen, com de la mà, a l'anhelat prometatge. Allò de la	senyera	era un d'aquells cops. I la noia, fent al senyor Reguera confident únic
adequades i s'estrenà en els funerals de la mestressa. També s'estrenà la	senyera	. L'havien portada el donant i l'autora, tots endolats, i al fer-ne remesa
virtuts de llurs avis i nodrint-se tan sols de llurs deixies. La vella	senyera	penja sense aire, com morta, damunt del portal fosc, i ningú no gosa
la glòria d'un jorn només en resta les quatre parets que veieu. La noble	senyera	penja espellifada. I el pobre Hostaler, sobrevivint entremig de les
legionaris catalans, combatéssiu tots a la una, agermanats per la	senyera	de les barres, com a l'ombra de les llurs combaten els legionaris de les
Fichte, Gervinus— alçaren l'amor a la llengua menyspreada com a una	senyera	de combat i de reconquesta de l'ànima propia, el poeta Arndt va escriure
Concepció Casanova, amb un cor ben alt (com en els himnes de	senyera	), dreta contra el temps (ella mateixa, senyera del temps), ha
alt (com en els himnes de senyera), dreta contra el temps (ella mateixa,	senyera	del temps), ha enervat els braços per unir l'estrella que perdura
navilis que solquen el pèlag, galteruts Èols, reis hieràtics o cavalcant,	senyeres	i escuts de les ciutats dominadores, però també, i per primera vegada,
Aleshores edificà Moisès un altar i li posà de nom: "Jahvè és la meva	senyera	." Diu: —"Cert, la mà en la senyera de Jahvè! Lluita de Jahvè contra
nom: "Jahvè és la meva senyera." Diu: —"Cert, la mà en la	senyera	de Jahvè! Lluita de Jahvè contra Amalec de gènera en gènera." L'encontre
plegar algun dia, però lentament, a petites passes, i salvant sempre les	senyeres	i la dignitat militar: més respectats i segurs són entre llurs enemics
al primer rengle i presenten llurs pits a les ferides, per tal que les	senyeres	de llur sobirà no siguin abatudes. Car ell és el lligam que dóna cohesió
sap dolç al meu tast. —Oh, dugui'm ell a la cel·la del vi, i sa	senyera	, damunt meu, sigui amor! Retorni'm amb herbes, conforti'm amb
agraciada com Jerusalem, feresta, així una host	senyera	alta. Gira de mi tos ulls, que em fan feresa: Ta
clara com el sol, feresta, així una host	senyera	alta? Festival Sponso cum insolito apparatu adveniente,
de la fatal separació, en l'amor d'ambdós el record de la Maria... fou	senyera	de festa, desig de superació, recança de delícia perduda. D'ella s'ho
a les tasques dels homes. La dòna ha d'ésser, quan és sola, com una	senyera	que, vagi allà on vagi i esdevingui ço que esdevingui, parla sempre de la
món ha vist un bocí teu per cada tros de fusta de la	Senyera	Augusta. Ha vist el món el teu esquinçament. I eren els reis
la seva honor i que pagaran amb menyspreu i desdeny els que alcin la	senyera	arbolada, acabant dient que quan hom li digui que és possible ressuscitar
en diferents direccions, els que abans eren partidaris de la	senyera	revolucionària, es van anar creant els elements que no van trigar gaire a
una immensa ona arrufada, un floc de plomes carmesines, les quals eren la	senyera	del seu estol. Però més que per res s'assenyalava, perquè, diferent dels
aquesta sí que és la nostra. Deu anar-hi Tallafer, perquè no es veuen	senyeres	. La host enemiga ara es percebia ben neta com s'arrenglerava, estesa al
engegà un ram de violes a la Lluïsa que les olorà amb delícia i com la	senyera	d'un castell se les clavà en la partió del pit. El Bajalta s'hi tornà

Pàgina 1 (de 13)

50 següents