×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb senyera |
Freqüència total: 610 |
CTILC1 |
| amb el puny enramat de flors enceses i al capdamunt una | senyera | al vent de núvols fabulosos d'Orient inflats de bons | | mai més sentir-se esclaus. L'ombra d'en Jascint Vilossa La | senyera | catalana té quatre barres de sang. Si la senyera en | | La senyera catalana té quatre barres de sang. Si la | senyera | en té quatre, més en té el nostre cel blau. Si les | | el rei Carles ni se la gosa mirar: —Treieu-me aquesta | senyera | , tenyiu-la amb or i amb sang. Ni la sang era prou | | I s'hi veuen ara encara per lliçó dels catalans: | Senyera | del rei d'Espanya, quines lliçons que ens vas dant! | | la dreçà e la tenc abraçada". Berenguer de Boixadors, li prengué la | senyera | perquè anés més còmodament i li deixà el seu cavall: "Muntà | | balla al sol, lleugera com una flama, semblant a la tela espetegant d'una | senyera | ... i els morts callen! La Dona Jove. —Fixeu-vos en el seu aire | | com Serafins i Querubins rodolen pel foc, rompudes armes i | senyeres | , fins que aviat els seus ministres ràpids, des dels | | gran força de Gabriel lluità i dugué l'exèrcit, amb | senyeres | ferals, endins dels rengles densíssims de Moloc, el rei ferotge | | signes, les institucions. Canviaren els noms dels carrers. No es veien | senyeres | ni es sentien els himnes. De sobte es veieren moltes sotanes pels | | els historiadors parlen de dos mil vaixells que solcaven el mar sota la " | senyera | " de Mallorca. Encara que aquesta xifra, crec que, a fe d'exagerada, és | | d'aquí, mai de les abdicacions incondicionals i de l'uniformisme com a | senyera | . Acabaré dient que és ben llamentable que els nostres lingüistes hagin | | les quals enlairaven arreu, en pau i en guerra, les quatre flames de la | senyera | comtal, que els tunisencs havien de respectar i guardar "així com | | imposant-hi com a rei Abu-Ishac (Mirabusac). Els catalans duien llur | senyera | , i en Corral Llança "no la volc metre per lo portal, ans la mès | | la batalla de Malta; ací arribà vencedor, arrossegant, de popa i amb les | senyeres | per l'aigua, les vint-i-dues galeres de Guillem Cornut; ací començaren | | Mestres de Malta, els darrers prínceps catalans que han passejat llur | senyera | vencedora per la mar Mediterrània. No seria just, tanmateix, d'oblidar | | nostres estols i les nostres companyies d'almogàvers, que planten llur | senyera | per les terres de llevant i la defensen bravament contra tothom, el | | que hauria de popularitzar-lo. Ciutadà!, quan saludis respectuós la | senyera | de la ciutat, que escortada per la cavalleria municipal presideix les | | Mallorca hi participava amb els nostres municipis, duent-ne la històrica | senyera | aquell entusiasta federal, de verba inacabable i plàstica, que es deia | | un immens àpet de família o una festaça de germanor. Allí penons, allí | senyeres | , allí orfeons, allí tots plegats ens vàrem trobar a l'acoblament amb les | | duent a remolc una galera enemiga, la popa en avant i l'orgullosa | senyera | esbandint-se dins l'aigua. I quin repicar per tota la terra, després de | | una gran nova: i aquesta, sí, absolutament certa. Estava acabant-se la | senyera | ! Això de la senyera era assumpte que venia de lluny. Ja hem dit que els | | aquesta, sí, absolutament certa. Estava acabant-se la senyera! Això de la | senyera | era assumpte que venia de lluny. Ja hem dit que els obrers havien anat a | | un orfeó, i el diputat els va prometre que si el feien els regalaria la | senyera | . L'orfeó va organitzar-se i el diputat envià a dir que compliria sa | | i el diputat envià a dir que compliria sa promesa: que regalaria la | senyera | i ell mateix aniria a portar-los-la. Aleshores el senyor Banyoles | | oportuna, un gros secret que tancava tot allò. El secret era que la | senyera | havia sigut brodada per les pròpies mans de la filla del diputat. | | públic i el duguessen, com de la mà, a l'anhelat prometatge. Allò de la | senyera | era un d'aquells cops. I la noia, fent al senyor Reguera confident únic | | adequades i s'estrenà en els funerals de la mestressa. També s'estrenà la | senyera | . L'havien portada el donant i l'autora, tots endolats, i al fer-ne remesa | | virtuts de llurs avis i nodrint-se tan sols de llurs deixies. La vella | senyera | penja sense aire, com morta, damunt del portal fosc, i ningú no gosa | | la glòria d'un jorn només en resta les quatre parets que veieu. La noble | senyera | penja espellifada. I el pobre Hostaler, sobrevivint entremig de les | | legionaris catalans, combatéssiu tots a la una, agermanats per la | senyera | de les barres, com a l'ombra de les llurs combaten els legionaris de les | | Fichte, Gervinus— alçaren l'amor a la llengua menyspreada com a una | senyera | de combat i de reconquesta de l'ànima propia, el poeta Arndt va escriure | | Concepció Casanova, amb un cor ben alt (com en els himnes de | senyera | ), dreta contra el temps (ella mateixa, senyera del temps), ha | | alt (com en els himnes de senyera), dreta contra el temps (ella mateixa, | senyera | del temps), ha enervat els braços per unir l'estrella que perdura | | navilis que solquen el pèlag, galteruts Èols, reis hieràtics o cavalcant, | senyeres | i escuts de les ciutats dominadores, però també, i per primera vegada, | | Aleshores edificà Moisès un altar i li posà de nom: "Jahvè és la meva | senyera | ." Diu: —"Cert, la mà en la senyera de Jahvè! Lluita de Jahvè contra | | nom: "Jahvè és la meva senyera." Diu: —"Cert, la mà en la | senyera | de Jahvè! Lluita de Jahvè contra Amalec de gènera en gènera." L'encontre | | plegar algun dia, però lentament, a petites passes, i salvant sempre les | senyeres | i la dignitat militar: més respectats i segurs són entre llurs enemics | | al primer rengle i presenten llurs pits a les ferides, per tal que les | senyeres | de llur sobirà no siguin abatudes. Car ell és el lligam que dóna cohesió | | sap dolç al meu tast. —Oh, dugui'm ell a la cel·la del vi, i sa | senyera | , damunt meu, sigui amor! Retorni'm amb herbes, conforti'm amb | | agraciada com Jerusalem, feresta, així una host | senyera | alta. Gira de mi tos ulls, que em fan feresa: Ta | | clara com el sol, feresta, així una host | senyera | alta? Festival Sponso cum insolito apparatu adveniente, | | de la fatal separació, en l'amor d'ambdós el record de la Maria... fou | senyera | de festa, desig de superació, recança de delícia perduda. D'ella s'ho | | a les tasques dels homes. La dòna ha d'ésser, quan és sola, com una | senyera | que, vagi allà on vagi i esdevingui ço que esdevingui, parla sempre de la | | món ha vist un bocí teu per cada tros de fusta de la | Senyera | Augusta. Ha vist el món el teu esquinçament. I eren els reis | | la seva honor i que pagaran amb menyspreu i desdeny els que alcin la | senyera | arbolada, acabant dient que quan hom li digui que és possible ressuscitar | | en diferents direccions, els que abans eren partidaris de la | senyera | revolucionària, es van anar creant els elements que no van trigar gaire a | | una immensa ona arrufada, un floc de plomes carmesines, les quals eren la | senyera | del seu estol. Però més que per res s'assenyalava, perquè, diferent dels | | aquesta sí que és la nostra. Deu anar-hi Tallafer, perquè no es veuen | senyeres | . La host enemiga ara es percebia ben neta com s'arrenglerava, estesa al | | engegà un ram de violes a la Lluïsa que les olorà amb delícia i com la | senyera | d'un castell se les clavà en la partió del pit. El Bajalta s'hi tornà |
|