DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
senyoret M 758 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb senyoret Freqüència total:  758 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Hi ha hagut, i hi ha, descarats —com Villon, Juan Ruiz o Jean Genet—, senyorets —com Goethe, Ausiàs March, o Shelley—, boigs —com Llull o Léon Bloy—,
coixeja de les quatre cames. Te'n recordes? ¿Quan tots érem senyorets i lluïsos superfins i engegàvem rodolins
que regeix com cal pupil·les complaents amb els clients. Bon senyoret, que té pensat per a un estiu, potser el vinent,
de persona, diguem d'una classe més decent, d'una classe més educada, un senyoret en una paraula; i aleshores el preu seria més enraonat. —Però Dorotea!...
, hi ha moltes ocasions; però, ¿qui se'n fia d'una persona així, d'un senyoret d'aquests? El que jo els ofereixo s'hi pot pujar de peus; és incapaç de
dret a fer-te'ls. M'has entès? No volen sentir sermons! Quins fums! Els senyorets! Creu-me, que jo mai, mai no m'havia atrevit a contestar al meu pare amb
perquè avui li han sortit uns peus de porc de primera i voldria que el senyoret anés a provar-los. Don Felicià Pujó arronçava les espatlles tristament,
dues setmanes que servia a la casa. Era un xicot molt jove, amb aires de senyoret esportiu i castigador. Tenia certa gràcia de criatura, i resultava força
havien estat fidels tota la vida, que per a ells havia estat sempre el "senyoret" i després "Don Frederic". Li quedaven aquelles pedres dalt d'un ermàs
á la Toneta jo la he muntada ab lo sant temor de Deu, y que si vosté té senyorets á casa, per tots los diners del món no voldría pas que me l'
despeseras. Qu' es cás! Míris, tinch, entre altres, un jove, lo senyoret Lluís, que tot sovint disposa 'l dinar perque jo meteixa li demano. Ja
l' escala, parlant ab la despesera, va dirli: —Vaja, que té á casa un senyoret ben divertit, ben divertit. —Ja ho ha vist, un plaga de la parroquia, que
s' acusá ella meteixa de tonta per haver ni un sol moment sospitat qu' un senyoret com en Lluís hagués de pensar en ella y posés tal afany en saber ahont
me ahont viu. —Vaja, home, no sia boig. Ara 'm vol fer creure qu' un senyoret com vosté s' enamorará de debó d' una pobra cusidora, órfana de pare y
que tenen á la montanya de Montjuich, prop de Vista-alegre. Lo senyoret Matías ja havía eixit com de costum cap als billars del café de Fransa;
una persona ordinaria.— Jo, jo meteixa ho he vist... Vosté, com tots los senyorets, creu que las pobras no som sinó pera jugarhi... —Lo del altre dia, lo
, senyora Pepa, súrti, súrti, ¿may diría quí ha arribat?... En Lluiset, lo senyoret Lluís.— Lo rostre de la despesera s' inflá de joya, rebotentli 'ls
mal bé aixís la vianda. Tot just un dia que s' hi havía mirat tant pe'l senyoret Lluís. Alló, aquell americanot era un esgarría crias.
amablement com unes quantes hores abans, sinó a una mofa cruel. —Ai, el senyoret llaminer! Vagi, vagi per aquells carrers on n'hi ha tantes! Que no té
simpàtic. Em sembla efeminat. Sí, aquesta és la impressió definitiva: un senyoret burgès que posa d'artista. Em dol d'haver dit allò al meu company. —Ah,
em diu amablement. És més fi, fa més per a tu, que sembles un senyoret. Convenim que seré fuster-ebenista. Ja puc anar pel món, ja tinc ofici.
que semblaràs un treballador que busca feina. Ara, saps què sembles? Un senyoret tronat, un /quiero y no puedo\; tens no sé què de sospitós amb
anaba plena de que la pobra Gracieta habia trencat lo cap al senyoret... Las consecuencias de la mala voluntat que 'l nen me tenia ben aviat
són? Deu! És veritat que el senyor Cosme ja no hi és! Només som nou. El senyoret Gaspar deurà ocupar el seu lloc; és l'hereu..." —Potser que obríssim una
no deixava que es cremessin els menjars. —Vols ser el nostre testimoni, senyoret? —em preguntà un vespre d'amagat. —Sí, Diamandula —li vaig respondre, i la
al cap— a la irreverència. Els qui més es lleven la gorra davant de tot senyoret insolent són els qui més de gust trabucarien mitres i corones. Perquè
i renega de tant en tant per a encoratjar-se an ell mateix; el valent senyoret que ha anat a més, que ha començat per la gimnàstica, i a mida que ha
i escolta. Ell deu tenir disset anys; ella no hi arriba. Ell és el senyoret, ella la serventa. Però la joventut canta en el cor i no és pas de raons
i donat la mà en tota ocasió. La filla del Carolí, la Nieves, i el senyoret del casal se portaven dos anys de diferència, i de menuts menuts havien
—Mira, Nievas, te tinc d'asvertí que no vagis sempre amb el senyoret, com quan jugàveu a fet. Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no
massa tard dels perills que entranyava la intimitat d'aquella amb el senyoret. Però era que la pobra mare creia que no es tractava sinó d'una il·lusió
tan adalerat, els obrers de la fàbrica li diuen afectuosament: —A Maria, senyoret! ¡Reposi una miqueta que així, com així, tampoc se n'ho ha d'endur a l'
de mort?" Mes, allavors, un criat anuncià l'entrada del metge y del senyoret. Aquest era un nebot, hereu probable de la malalta y única persona,
la, en reemplaçar-la, en... Un "pst! pst!" seguit de: "Senyorets! senyorets!" interrompé amb gran desconort de María Gloria la peroració
en reemplaçar-la, en... Un "pst! pst!" seguit de: "Senyorets! senyorets!" interrompé amb gran desconort de María Gloria la peroració de en
Tot sentimentalisme queda esvaït: l'auriga es decanta, i demana: —El senyoret vol anar a... —Edèn Concert —respon la mateixa veu, amb accent més
a sonar un dring més seguit i vindrà la cambrera a dir que hi ha el senyoret Joan. Abans era a les sis que ell venia. Dues vegades va trobar sola
com cada dia aquell somriure de la Gracieta que li diu: "Ja pot passar, senyoret; trobarà la senyoreta Carme i la senyoreta Caterina..." Mentre la
us passu sa rampeta. Uix! serà sa darrera vegada que m'embolicaré amb senyorets. Hi faig sa creu. Tots sou de pastetes. Un bufarut us fa caure. Nyícaris!
el cap de la gent amb idees estrambòtiques. Capítol III —senyoret, hi ha el Tena. —Li he dit no sé quantes vegades que es diu el senyor Tena
. I En Sànchez endevinà que era Isabel. —És alta? Rossa? Prima? —Sí, senyoret. I no esperà més detalls. Acudí ell mateix a obrir la porta del seu saló.
menaçats pel ferre dels herculis segadors, vigilats al lluny per un senyoret que s'empara, sota el parassol, dels rigors caniculars; un sol abrusador
una hora grassa. El Montes, que li deien el "Sumer" que vol dir senyoret en argot, va fer la societat dels valents, els passava la setmanada i ell
mirava el fill de l'amo amb una mescla d'enveja i d'encongiment. El senyoret era més tractable i expansiu, però la sorruderia i la salvatge brutalitat
La perfecció, l'ordre i la simetria dels edificis deixaren espalmat el senyoret. Des de llavors, el noi Pobric, com si obeís a una consigna, es mostrà
fes escarafalls i que tastés de llurs viandes i esmolés les dentetes de senyoret en un crostó de pa moré, ressec de vent i del sol de la muntanya. La cosa
rars del tecnicisme exclusiu dels caçadors de trampa, anà explicant al senyoret la servitud d'aquelles andròmines. L'astúcia pèrfida dels tals caçadors,
eren nois ben originals, tanmateix. O semblaven trinxeraires o senyorets estrafolaris, orgullosos de llur neurastènia i de llurs mals secrets. Els
l'hostal, un diumenge, abans de missa major. El vell no s'immutava per un senyoret de més sobre els molts que li havien fet conèixer, el sarró dels quals
s'hagués concretat gran cosa respecte al desafiament del bosquerol amb el senyoret. Però, en ésser al mig de la plaça, el vell caçador va aturar-se per dir

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »