×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb senyoria |
Freqüència total: 1229 |
CTILC1 |
| a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per donar | senyoria | a la nit, la sola ombra del cim intacte esglaiava tothom. Hi ha l'episodi | | dret de conquesta per les armes. El poble és verament lliure i accepta la | senyoria | de la "presidència" —en la mentalitat d'Eiximenis, no cal dir, una | | —i, per tant, obligada a servar els pactes i condicions amb què rebia la | senyoria | —, d'altra banda encimbellava en el tron una mena de gent acostumada a | | Portugal i René d'Anjou. La sortida de punta —Barcelona i Catalunya com a | senyoria | de tipus italià— mai no fou imaginada. Hauria provocat un esquinçament, i | | pacífica situant-se gairebé en el mateix pla de govern popular de certes | Senyories | italianes. Nobles i clerecia comparteixen llur credo; no tots els | | prospera, i és bella carrera ser mosso d'hostal. Jovita Dormen | senyories | . Marcó Beuen carreters. Jovita Hi ha les grans | | de memòria, i coneix bé l'italià i bastant l'alemany; té un fons de | senyoria | burgesa, desconnectada de la realitat, però digna. Tot això, unit a la | | que era una cortesia "retòrica", que era com ell es devia imaginar la " | senyoria | "; recordo una carta oberta a Manuel Brunet atacant-lo no sé per quin | | ""gràcies"" o preguntar ""per què"", delataven la teva | senyoria | ... Però envellíem de pressa i era un consol constatar que el temps | | pots dir? —va fer reparant-me amb la mirada—. Pel que veig, la teva | senyoria | mai no ha patit fam, mai no ha matat, mai no ha robat, mai no ha dormit | | pegant amb el bastó furiosos cops a les pedres—. Una gran bèstia. La teva | senyoria | no ho sap; a tu, saps?, tot t'ha anat planer, però pregunta-m' | | davant d'ell i esperava ordres, callada com un gos? Ara que vagi la teva | senyoria | a ensenyar-los que la dona té els mateixos drets que l'home i que és una | | en el carbó, a vegades en la senyora Bubulina, a vegades en la teva | senyoria | ... Una troca embullada. Quan obria una galeria, em deia: "Vull carbó! | | però de capissola... Zorbàs esclafí una rialla: —Ja ho entén la teva | senyoria | , patró —digué, mirant-me amb tendresa. S'assegué per descansar i va | | jo tot seguit, t'ho juro, patró... però com pot comprendre això la teva | senyoria | , rosegada per aquests maleïts llibrots!, t'ho juro, em sento amb sabates | | ulls. —Tu ets jove, patró, ets jove, no ho pots comprendre. Quan la teva | senyoria | tindrà cabells blancs, podràs parlar d'aquesta eterna història... —Quina | | pobreta!" "Perquè ho has de saber, patró: Déu és un gran senyor, i la | senyoria | és això: perdonar!" Aquell vespre, recordo, mentre Zorbàs m'engegava | | mentre Zorbàs m'engegava aquests disbarats, jo reia. Però aquesta " | senyoria | " de Déu prenia cos i madurava en mi, compassiva, generosa i omnipotent. | | per això tenen tanta obstinació i tiren guitzes. ¿Què hi diu la teva | senyoria | , patró? —Que el teu cervell no fa el pes, Zorbàs —vaig respondre rient—. | | esperança d'alleugerir-me una mica de la meva hipocondria. Perquè la teva | senyoria | és com jo, però tu no ho saps. També tens en tu un diable, però tu no | | he dit altres vegades, patró, té el seu Paradís. El Paradís de la teva | senyoria | està farcit de llibres i de grans garrafes de tinta. El d'un altre estarà | | registre, i per això no tinc altra persona a qui adreçar-me que la teva | senyoria | . Para, doncs, orelles. Mira el que passa:" "Ahir era festa en un poble | | ? ¿De què et queixes? —No em manca res, et dic! Però que la teva | senyoria | es posi a interrogar el cor de l'home! Callà un instant; de nou va mirar | | Déu. —Que la seva Gràcia t'empari! Apressà el pas i m'aconseguí. —La teva | senyoria | és la societat, que diuen, del carbó? —Sí, jo sóc. —Bé, que | | ". I què és la Gran Perla? La salvació de l'ànima, fill meu. La teva | senyoria | , patró, va cap a la Gran Perla. La Gran Perla! ¿Quantes vegades ha | | i fer-hi entrar, en lloc de monjos, alguns raspapapers com la teva | senyoria | ; allí llegireu i escriureu nit i dia i traureu de la boca, com els sants | | una pedra preciosa, potser un diamant, o una perla. Què hi diu la teva | senyoria | ? —Jo dic —va interrompre un monjo biliós— que té mal de cap. Però el gros | | poses dins els llençols perquè no agafi fred. ¿Com pot comprendre la teva | senyoria | un murri com jo? Perquè jo, si trobo una puça xac!, l'esclafo; si trobo | | si és una dona, ah!, llavors, per Déu, em vénen les llàgrimes. La teva | senyoria | em turmenta a cada moment dient-me que estimo massa les dones. Com vols, | | madam m'envia a dir-te que hi vagis. Jeu al llit, la pobra. La teva | senyoria | és el qui li diuen Zorbàs? —Bé, gràcies, ja hi vaig. Li vaig posar un | | amb molt de greix, per estalviar-nos maldecaps? ¿Què hi diu la teva | senyoria | ? —No m'emboliquis en aquesta història, et dic. Fes el que vulguis, i | | que us saluda i que el difunt, diu, li parlava sovint de la vostra | senyoria | , i que, d'un santuri que tenia, li va ordenar que us en fes donació, diu | | càrrec de les pretensions rurals i acordaren de revisar els drets de | senyoria | dels barons i cavallers del regne, a fi de dictaminar, segons els títols | | encertaren a unir una vivíssima passió per la política nacional a l'alta | senyoria | de l'esperit. Tal és el cas de Gioberti, per exemple, en els temps | | on noranta anys abans moria, assassinat també, Roger de Flor; la | senyoria | d'Egina, sotmesa a Venècia en 1418, i la senyoria de La Piada, a | | de Flor; la senyoria d'Egina, sotmesa a Venècia en 1418, i la | senyoria | de La Piada, a l'Argòlida, on Arnau Guillem de Caupena es manté | | força mésos tediosos, fins i tant que els meus nervis torturats guanyaren | senyoría | sobre la meva ment, i vaig esdevenir furiós per tant de trigar, i amb el | | mal destí m'ha perseguit, triomfant, provant-me que la seva misteriosa | senyoría | només tot-just a-les-hores començava. Apenes posava els peus a París, que | | Sabeu, doncs, que en aquest imperi jo só el monarca, i regno aquí amb | senyoría | indivisa sota'l títol de Rei Pesta I··er" "Aquesta sala, que | | en pur estat de victòria com escau a la fecunditat creadora de la seva | senyoria | lírica. Diem estat de victòria i volem dir també estat de joia. Com una | | de l'esforç, no és pas una barateria de la facilitat, sinó millor una | senyoria | de l'ofici a la qual l'Obiols ha arribat per vies de l'amor a l'ofici. | | Per ella ens defensem del ridícul i ens preparem per aquella suprema | senyoria | de la conversa amb Déu en la qual dient-li Vós, el fem de casa i | | als quals es dirigeix anomenant-los amb el tractament de la Vostra | senyoria | . Qui gosarà desmentir el tractament? Leonhard Frank i Henri Barbusse | | Creació d'una llengua. Certitud d'una pàtria. Estructura d'una fe. | Senyoria | de la Trinitat presidint la fretura d'unitat que és el crit humà del | | amb fina gentilesa d'home de món. Extremosament duta aquesta mateixa | senyoria | mondana hauria pogut malavesar-lo als perills del diletantisme. Però el | | d'ell que és per definició l'home que ha viscut l'Itàlia. Per què? Per la | senyoria | amb què aguanta les jornades de baralla amb els oficis manuals i per la | | Chapdelaire\, de Louis Hémon. LLibre amb un cert allunyament de | senyoria | de casta voltada de totes les apariències populars i amb una contenció de | | hi són, tanmateix. Kuprin: Un home de món no assoleix sempre la | senyoria | . Francesc Vayreda ¿Qui explicaria les associacions del pensament quan per | | imaginació, que caracteritza el romanticisme, servaren i salvaren la | senyoria | humana. Igual que Alfred de Vigny, una altra companyia i un altre exemple | | lapidària diu: /Premi de filologia de l'any 1918\ Estabilitat i | senyoria | de la ciutat que premia una traducció de Virgili. Santiago Rusiñol Quin |
|