▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
senyoria F 1229 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb senyoria Freqüència total:  1229 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la sola ombra del cim intacte esglaiava tothom. Hi ha l'episodi
dret de conquesta per les armes. El poble és verament lliure i accepta la senyoria de la "presidència" —en la mentalitat d'Eiximenis, no cal dir, una
—i, per tant, obligada a servar els pactes i condicions amb què rebia la senyoria—, d'altra banda encimbellava en el tron una mena de gent acostumada a
Portugal i René d'Anjou. La sortida de punta —Barcelona i Catalunya com a senyoria de tipus italià— mai no fou imaginada. Hauria provocat un esquinçament, i
pacífica situant-se gairebé en el mateix pla de govern popular de certes Senyories italianes. Nobles i clerecia comparteixen llur credo; no tots els
prospera, i és bella carrera ser mosso d'hostal. Jovita Dormen senyories. Marcó Beuen carreters. Jovita Hi ha les grans
de memòria, i coneix bé l'italià i bastant l'alemany; té un fons de senyoria burgesa, desconnectada de la realitat, però digna. Tot això, unit a la
que era una cortesia "retòrica", que era com ell es devia imaginar la "senyoria"; recordo una carta oberta a Manuel Brunet atacant-lo no sé per quin
""gràcies"" o preguntar ""per què"", delataven la teva senyoria... Però envellíem de pressa i era un consol constatar que el temps
pots dir? —va fer reparant-me amb la mirada—. Pel que veig, la teva senyoria mai no ha patit fam, mai no ha matat, mai no ha robat, mai no ha dormit
pegant amb el bastó furiosos cops a les pedres—. Una gran bèstia. La teva senyoria no ho sap; a tu, saps?, tot t'ha anat planer, però pregunta-m'
davant d'ell i esperava ordres, callada com un gos? Ara que vagi la teva senyoria a ensenyar-los que la dona té els mateixos drets que l'home i que és una
en el carbó, a vegades en la senyora Bubulina, a vegades en la teva senyoria... Una troca embullada. Quan obria una galeria, em deia: "Vull carbó!
però de capissola... Zorbàs esclafí una rialla: —Ja ho entén la teva senyoria, patró —digué, mirant-me amb tendresa. S'assegué per descansar i va
jo tot seguit, t'ho juro, patró... però com pot comprendre això la teva senyoria, rosegada per aquests maleïts llibrots!, t'ho juro, em sento amb sabates
ulls. —Tu ets jove, patró, ets jove, no ho pots comprendre. Quan la teva senyoria tindrà cabells blancs, podràs parlar d'aquesta eterna història... —Quina
pobreta!" "Perquè ho has de saber, patró: Déu és un gran senyor, i la senyoria és això: perdonar!" Aquell vespre, recordo, mentre Zorbàs m'engegava
mentre Zorbàs m'engegava aquests disbarats, jo reia. Però aquesta "senyoria" de Déu prenia cos i madurava en mi, compassiva, generosa i omnipotent.
per això tenen tanta obstinació i tiren guitzes. ¿Què hi diu la teva senyoria, patró? —Que el teu cervell no fa el pes, Zorbàs —vaig respondre rient—.
esperança d'alleugerir-me una mica de la meva hipocondria. Perquè la teva senyoria és com jo, però tu no ho saps. També tens en tu un diable, però tu no
he dit altres vegades, patró, té el seu Paradís. El Paradís de la teva senyoria està farcit de llibres i de grans garrafes de tinta. El d'un altre estarà
registre, i per això no tinc altra persona a qui adreçar-me que la teva senyoria. Para, doncs, orelles. Mira el que passa:" "Ahir era festa en un poble
? ¿De què et queixes? —No em manca res, et dic! Però que la teva senyoria es posi a interrogar el cor de l'home! Callà un instant; de nou va mirar
Déu. —Que la seva Gràcia t'empari! Apressà el pas i m'aconseguí. —La teva senyoria és la societat, que diuen, del carbó? —Sí, jo sóc. —Bé, que
". I què és la Gran Perla? La salvació de l'ànima, fill meu. La teva senyoria, patró, va cap a la Gran Perla. La Gran Perla! ¿Quantes vegades ha
i fer-hi entrar, en lloc de monjos, alguns raspapapers com la teva senyoria; allí llegireu i escriureu nit i dia i traureu de la boca, com els sants
una pedra preciosa, potser un diamant, o una perla. Què hi diu la teva senyoria? —Jo dic —va interrompre un monjo biliós— que té mal de cap. Però el gros
poses dins els llençols perquè no agafi fred. ¿Com pot comprendre la teva senyoria un murri com jo? Perquè jo, si trobo una puça xac!, l'esclafo; si trobo
si és una dona, ah!, llavors, per Déu, em vénen les llàgrimes. La teva senyoria em turmenta a cada moment dient-me que estimo massa les dones. Com vols,
madam m'envia a dir-te que hi vagis. Jeu al llit, la pobra. La teva senyoria és el qui li diuen Zorbàs? —Bé, gràcies, ja hi vaig. Li vaig posar un
amb molt de greix, per estalviar-nos maldecaps? ¿Què hi diu la teva senyoria? —No m'emboliquis en aquesta història, et dic. Fes el que vulguis, i
que us saluda i que el difunt, diu, li parlava sovint de la vostra senyoria, i que, d'un santuri que tenia, li va ordenar que us en fes donació, diu
càrrec de les pretensions rurals i acordaren de revisar els drets de senyoria dels barons i cavallers del regne, a fi de dictaminar, segons els títols
encertaren a unir una vivíssima passió per la política nacional a l'alta senyoria de l'esperit. Tal és el cas de Gioberti, per exemple, en els temps
on noranta anys abans moria, assassinat també, Roger de Flor; la senyoria d'Egina, sotmesa a Venècia en 1418, i la senyoria de La Piada, a
de Flor; la senyoria d'Egina, sotmesa a Venècia en 1418, i la senyoria de La Piada, a l'Argòlida, on Arnau Guillem de Caupena es manté
força mésos tediosos, fins i tant que els meus nervis torturats guanyaren senyoría sobre la meva ment, i vaig esdevenir furiós per tant de trigar, i amb el
mal destí m'ha perseguit, triomfant, provant-me que la seva misteriosa senyoría només tot-just a-les-hores començava. Apenes posava els peus a París, que
Sabeu, doncs, que en aquest imperi jo só el monarca, i regno aquí amb senyoría indivisa sota'l títol de Rei Pesta I··er" "Aquesta sala, que
en pur estat de victòria com escau a la fecunditat creadora de la seva senyoria lírica. Diem estat de victòria i volem dir també estat de joia. Com una
de l'esforç, no és pas una barateria de la facilitat, sinó millor una senyoria de l'ofici a la qual l'Obiols ha arribat per vies de l'amor a l'ofici.
Per ella ens defensem del ridícul i ens preparem per aquella suprema senyoria de la conversa amb Déu en la qual dient-li Vós, el fem de casa i
als quals es dirigeix anomenant-los amb el tractament de la Vostra senyoria. Qui gosarà desmentir el tractament? Leonhard Frank i Henri Barbusse
Creació d'una llengua. Certitud d'una pàtria. Estructura d'una fe. Senyoria de la Trinitat presidint la fretura d'unitat que és el crit humà del
amb fina gentilesa d'home de món. Extremosament duta aquesta mateixa senyoria mondana hauria pogut malavesar-lo als perills del diletantisme. Però el
d'ell que és per definició l'home que ha viscut l'Itàlia. Per què? Per la senyoria amb què aguanta les jornades de baralla amb els oficis manuals i per la
Chapdelaire\, de Louis Hémon. LLibre amb un cert allunyament de senyoria de casta voltada de totes les apariències populars i amb una contenció de
hi són, tanmateix. Kuprin: Un home de món no assoleix sempre la senyoria. Francesc Vayreda ¿Qui explicaria les associacions del pensament quan per
imaginació, que caracteritza el romanticisme, servaren i salvaren la senyoria humana. Igual que Alfred de Vigny, una altra companyia i un altre exemple
lapidària diu: /Premi de filologia de l'any 1918\ Estabilitat i senyoria de la ciutat que premia una traducció de Virgili. Santiago Rusiñol Quin

  Pàgina 1 (de 25) 50 següents »