Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement. D'ell es va	separar	Zèfir, al principi tempestuós i orb, ara lleuger i fresc, que surt de
amb una escletxa, molts desigs, petons i converses que la prima paret	separa	tot al llarg de la seva digna comesa. La parella decideix de vèncer els
avancen i reculen, es compliquen i se simplifiquen, es mesclen i se	separen	a través del temps. Quina és l'essència d'aquest traci o tebà? La
amb la il·lusió de caminar al costat d'ell aquell breu espai que els	separava	de la casa. L'edifici posseïa un ample portal quadrangular i una entrada
i en sa mare i en son padrí i en les seves amigues. Llavors no volia	separar	-se del seu pare per res; hagueren de passar-li el llit a l'habitació d'ell
seu present, en què s'evidencià una vegada més la dissensió essencial que	separava	llurs ànimes: el present del vell professor consistí en un volum
—Mai com aquesta nit no m'han semblat tan cruels, volent-me	separar	de tu... —Ens separaran, però nosaltres continuarem veient-nos a través
aquesta nit no m'han semblat tan cruels, volent-me separar de tu... —Ens	separaran	, però nosaltres continuarem veient-nos a través de la nit: aquesta nit i
fill; ella li ensenyà les primeres lletres, i en aquells dies a penes es	separava	d'ell un moment. Ja grandet, Maria Àgueda volgué enviar-lo a l'escola;
va romandre allí vora la reixa fins molt tard, car ell no volia	separar	-se de sa germana; la idea de quedar-se sol l'aterria, i no cessava de
a ell ara no existia més que Sileta; fins a tal punt, que a penes podia	separar	-se'n. De tant en tant la vella criada, compadida, s'acostava a la nena i
el secret del seu designi. Mila recorria mentalment el camí que la	separava	de casa d'ell. El minso soroll d'una porta entreobrint-se arribà a oïda
pensaments. Mai més —ho sentia bé—, mai més, en el seu esperit, no podria	separar	-se'n. Més d'una vegada, en els seus moments de debilitat, la idea de tenir
, estreny-me fort, fins que ens fonguem l'un en l'altre i res no ens pugui	separar	. No era jo, Mila; no era jo!" I amb quina joia de plenitud l'hauria
l'esguardà sense emoció, sense por. Es desvià una mica per passar bo i	separant	-lo amb la mà. Ell la retingué pel braç. —Què has fet Mila? Que baix
solitud desacostumada; pensava en el seu continu plorar sense voler	separar	-se del seu pare, fins que la portaren de bell nou a Santa Maria. Ara el
celebrant la reconciliació, i tornaren encara a abraçar-se. Abans de	separar	-se parlaren de Mila: —Em preocupa, saps? —digué el padrí—. A penes
però no digué res. S'estrenyeren les mans efusivament de bell nou i es	separaren	amics. També a casa del vell professor havien ocorregut novetats. Aquests
acomiadar-los a l'embarcador; la nena el besà repetides vegades; no volia	separar	-se del seu avi i gairebé hagueren d'arrencar-la-hi; en braços del seu pare
li semblava que cada hora que passava allí engrandia la distància que la	separava	del seu amat, que era una possibilitat de trobar-lo que s'esvania. En un
el braç com si intentés encara apartar una branca, com si intentés encara	separar	l'aigua, obrir-se camí, però el deixa caure de seguida, i mira el seu fill
tancats, tota ella tancada, inassequible, més lluny d'ell que si els	separés	el sepulcre. La colpí sobre el rostre tot cridant-la. —Sileta... Parla'm,
oliveres; es veia el marge enlairat —sobrepassava l'alçada d'un home— que	separava	el bardissar de l'heretat pel costat del Nord; cap al centre del marge
"gent" només se'ns fa evident quan, ni que sigui mentalment, ens n'hem	separat	. Més encara: en la mesura que arribem al concepte de gent, ja hem deixat
G. Welter. Llibre agut, concís, assenyala les profundes divergències que	separen	l'actual bolxevisme rus del marxisme. L'autor creu en un determinisme
pernoctat, es veia el joc dels reflectors enllà de les muntanyes que ens	separaven	de Barcelona. Les altíssimes franges de llum s'inclinaven com messes
alhora frenètics dels cirurgians, un dels quals ja talla el periosti i el	separa	de l'os mentre l'altre, el cardiòleg, introdueix a la cavitat del
foradets a l'os. Algú crida: —Atenció! L'electrode de cauterització s'ha	separat	de la pacient i l'ajudant electricista, que el vigilava, el fixa de nou
dos; ara hi ha tanta gent, al quiròfan, que tota una paret d'esquenes els	separa	de la taula operatòria. L'atmosfera bull, els grans focus lluminosos
Repeteix la maniobra de forat en forat, fins que el fragment de crani se	separa	, subjecte només per un extrem, contra el qual el plega com la coberta
proveït de l'electrode circular que enfonsa en la menuda cavitat per	separar	una massa vermellosa i d'aspecte repel·lent del llit on reposava. Un dels
la noia. L'home s'entregira, mira cap baix, mesurant la distància que el	separa	del carreró que corre al llarg de les cases. —No —mou el cap després—. No
més jove que el del pis de sobre, dret en la zona d'ombra del mur que	separa	els dos panteons. Té un conill a la mà dreta i un bastó a l'esquerra.
jo. —Potser valdrà més —accepta ell—. Hi esteu més acostumat. El deixa	separar	-se cap a l'extrem de la muntanya, on l'accés sembla més fàcil, i
procedir amb més llibertat. S'endinsa en la trinxera, on comença per	separar	la parella innocentment lúbrica per examinar el rostre de la dona, molt
als cadàvers que els vivents han privat de llur darrera intimitat.	Separa	troncs, alça braços i cames, les mans se li enfonsen en greixos que
Miren encara, però, palpen materials amorfs que se'ls queden a les mans,	separen	braços i cames que es desprenen del tronc com una fruita excessivament
darrera mirada al carner sota la llum baixa, es frega les mans d'on se li	separen	uns residus vermellosos, pica de peus per desfer-se dels excrements que
els podem deixar aquí mateix. Li recull el seu de la mà i se	separa	per dipositar-los en algun indret invisible abans de tornar al seu costat
el vehicle que manifesti que tot acte contrari d'una voluntat aliena pot	separar	peça a peça i desmuntar els ressorts d'un fer individual que li és donat
a la porta, on les fa aturar, mirant cap als arbres. —Més val que ens	separem	—diu—: cadascú pel seu costat. —Us quedeu, vós? —li pregunta la de
fet tard, el cap de la patrulla dóna una ordre i dos dels soldats se'n	separen	, avancen cap al carret amb les armes als dits. Ell va frenant i, ajudat
als extrems d'una taula llarga, prop de la paret de vidres quadrats que	separa	el reducte d'una altra sala, vastíssima, on potser tres dotzenes
72633, mentre al seu darrera, a la porta, el caporal, que s'ha	separat	de la taula, crida: —El següent! —Us podeu reunir amb els vostres
Els tres superiors, carregats de pistoles en miniatura, simbòliques, se	separen	de la massa més fosca de l'interior de la porta i surten a la faixa de
energia sostinguda que, al capdavall, no li serveix de res, car quan se	separen	és un dels altres qui pren la paraula. —Donades les circumstàncies i
... —He de veure la mare —diu ell amb la veu una mica ronca. La dona se	separa	lleugerament, plega les celles que li baixen fins a mitja parpella.
ha obert molt els ulls, les celles se li enlairen vertiginosament, se	separa	cap a l'altra banda de llit i, amb la veu fosca, exclama: —Tu! —
cua immòbil, i ara poden veure com unes quantes persones decidides se'n	separen	, avancen cap a la tauleta del moneder tocatardà, però dos dels homes
entre crits i gemecs. Aleshores van davallant al llarg de la formació, la	separen	en tot de seccions que el tercer uniformat ordena a l'altra banda, davant

Pàgina 1 (de 205)

50 següents