Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

durant tota l'època anterior a la conquesta catalana un perill de	separatisme	cultural i fins i tot polític. Tant, que només la Conquesta —i les
seva, a una època en què Espanya vivia en ple autoritarisme, accentués el	separatisme	administratiu dels menorquins de cara als mallorquins /strictu
dels menorquins de cara als mallorquins /strictu sensu\. Diem	separatisme	com a sinònim de necessitat de descentralització, car el centralisme al
que els catalans començaven a combatre i són els primers que exigeixen el	separatisme	espiritual de Catalunya, que coincideix amb el naixement del separatisme
separatisme espiritual de Catalunya, que coincideix amb el naixement del	separatisme	polític. I s'ha de regonèixer que si el moment que ara tenim entre mans
bandera tricolor, volien justificar llur alçament per tal de combatre el	separatisme	i la reforma agrària. III Deixem-nos, però, d'especular sobre
iberista i en la valoració internacional de la nostra espiritualitat. Un	separatisme	racial, implacable si no canibalesc, seria l'únic derivatiu possible. El
Sabem perfectament que, als ulls de Déu, ni el republicanisme ni el	separatisme	són heretgia ni pecat, si no s'inspiren en l'odi a les persones ni
recull, donant-la com a pròpia, una imputació contra meu d'excitar al	separatisme	; que aquesta imputació, per tot el dit, és falsa; que d'aquest fet,
dur a la picota al gran duc Nicolau i fins al mateix Tsar, acusant-los de	separatisme	anti-rus perquè han promès a Polònia la més ampla autonomia i sancionen
podrà parlar-se'n fits els ulls en la conveniència de Catalunya? Es això	separatisme	? Perqué ho fos caldria demostrar que la conveniència de Catalunya i la
ucrainians i un violent article de Lenin acusant Kerenski de fomentar el	separatisme	i de trair no solament el socialisme, sinó el democratisme. Com a únic
i aleshores cal rebutjar-les. El dret a l'autodeterminació no fomenta el	separatisme	, ans al contrari, per tal com comporta "el màximum de democratisme i el
fogosament bo i llançant un gall, en començar a parlar: —Doncs, jo, en el	separatisme	, no hi crec!... El considero un disbarat... un impossible... Jo no sóc
però no hi ha cap separatista capaç de jugar-se la pell per Catalunya. El	separatisme	és un ideal, i la humanitat no n'ha realitzat mai cap, d'ideal. Fins els
esma per a preguntar-me els noms dels diputats elegits." Blasmava el	separatisme	; era un entusiasta defensor dels ideals regionalistes i de l'Espanya
tractava bé i submisos davant de la força; es parlava —ja aleshores— del	separatisme	català i, evocant el record de Felip V que havia reduït els catalans, es
no influeixen en el meu pensament, ni tampoc aquell altre que condemna el	separatisme	, car argüeix que Catalunya independent no pot sostenir-se econòmicament i
seria el patrimoni d'un Estat Català. No. No sóc dels qui creuen que el	separatisme	és impossible. Al contrari. Crec que Catalunya (amb el País Valencià i
Estat que els domina, per fer-los els nostres aliats. Fomentar el	separatisme	dels pobles ibèrics de l'Estat panespanyol, perquè aquests pobles
política floralesca en un sentit de radicalisme a ultrança en nom de	separatisme	. Dir-se separatista, durant un llarg temps, volia dir ésser més
en sentit protestatari, materialment s'ha sentit separatista. Aquest	separatisme	és negatiu. És un separatisme material, protestatari, i tota protesta
s'ha sentit separatista. Aquest separatisme és negatiu. És un	separatisme	material, protestatari, i tota protesta sempre és signe de debilitat.
espiritual, cal doncs ésser separatistes de l'esperit. Cal afermar aquest	separatisme	espiritual. Cal sentir-se catalans nacionals a totes hores i en totes
en la repressió de les coses catalanes. No precisament persegueix el	separatisme	, sinó simplement tot ço que fa olor a catalanitat. La bandera catalana,
es deixa sentir a Catalunya, gràcies al decret anomenat de repressió del	separatisme	. Però és que havem d'acceptar, tal com diuen els diaris, la passivitat
de la llibertat de Catalunya o, encara millor, l'extermini del	separatisme	. La qüestió social i la guerra del Marroc eren coses secundàries. Ja
pueril convenciment pregonà als quatre punts cardinals l'extermini del	separatisme	i, com a conseqüència, la solució del problema català, etern pesombre
vol fer-se digna de la consideració universal. —No havíem quedat que del	separatisme	i del problema català només restava el record d'un cas esporàdic
insensibles a l'ideal de llibertat. Si, com repetia el dictador, el	separatisme	hagués desaparegut de Catalunya, ell no li hauria cantat tan sovint els
als separatistes, sense recordar-se el Directori que havíem quedat que el	separatisme	no existia. Per aquesta causa, i acusant-los de complicats en la
justificació evident de l'erro emprat pel Directori en pretendre matar el	separatisme	amb notes i decrets, el general Milans del Bosch contesta un recurs
als nostres lectors. A rel del famós decret, primitiu, de repressió del	separatisme	, el general Lossada comminà la Junta del Col·legi d'Advocats a emprar
Qui espera en ell és que no espera en Catalunya"; que justifica el	separatisme	amb aquests mots vibrants: "La ineficàcia i la impudícia de l'Estat
política per ell seguida. L'home qui anys enrera justificava el	separatisme	i àdhuc estava disposat a una acció revolucionària per alliberar
una posició intermèdia entre el centralisme abassegador i unitari i el	separatisme	exaltat. Cercar una fòrmula d'avinença entre les dues tendències
de l'actitud d'En Primo. Recordeu que, ultra la seva diatriba contra el	separatisme	, en el cèlebre discurs del 6 de gener de 1923 en el
veu apretat, no solament fomentés, com ja insinuà l'any 1923, el	separatisme	, sinó que àdhuc es posés davant d'un moviment revolucionari per separar
—afegía— té tanta raó, que si's detura en un punt que no arriba al	separatisme	, no es per falta de dret, sinó per no creure convenient
això, radicalment autonomista desde la seva joventut, no reconeixia el	separatisme	com un obstacle, sinó com una cosa llògica que no tenia altre contrapès
que si'l catalanisme regionalista se deturava en un punt que no arriba al	separatisme	no era per manca de dret, sinó perquè no era convenient
altres Estats per als quals el problema de Catalunya fóra fonamental. El	separatisme	En l'extrem oposat d'aquesta posició està la d'aquells catalans que,
d'igual categoria que l'Estat, es desentenen dels dos i busquen en un	separatisme	radical la lliberació de Catalunya. Per què hem de negar-ho? La
es compleixi? Però, diguem-ho ràpidament. Aquesta posició separatista, de	separatisme	desesperat, que és a voltes l'expressió del nostre esperit angoixat, és,
amb Espanya? L'ambició de la independència per la independència, del	separatisme	per no conviure amb Espanya, ens sembla una limitada ambició. I la
Catalunya. És nacionalista. D'un nacionalisme situat en els límits del	separatisme	. Però jo vull recordar un altre fet. Donava en un Centre català de
d'allò que havia signat un representant seu. Les preteses denúncies per	separatisme	contra la gent de l'Associació Ben segur que haureu llegit infinitat de
un verí mortal per a la relació de l'home amb l'home. Sobre aquest	separatisme	profund, la cultura desenvolupa jocs de màscares que s'incrusten
i de defensa. La "defensa de la persona" oculta de vegades un veritable	separatisme	individual, del qual cal protegir-la. La persona s'exposa, s'expressa:
catalans "vells" i, si a mà ve, gallejant del més intolerant	separatisme	. En certs casos, exemplars per l'esforç que representen, més d'un

Pàgina 1 (de 4)

50 següents