Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

era dinàstic i cap del partit conservador. Aina Cohen resultava vagament	separatista	. Però essent personatges tan enlairats per força s'havien d'arribar a
"... —Sí, tu que tant crides! Jo no sé com véns en llocs així. Un	separatista	com tu! L'endemà els diaris, en les notes de societat, posaran el teu nom
(a l'estat present, per un procediment anàleg, el gaullisme tracta de "	separatistes	" els comunistes). Veiem que en aquest cas l'escriptura funciona com una
Capítol II Les possibilitats de Catalunya 5. Preludi	separatista	. 6. Visió d'algunes possibilitats. 7. No cal témer el
català, sinó el no aprofitar-lo. 5 En Cambó exclou la solució	separatista	per impossible a causa de raons extrínseques i per indesitjable a causa
castellans d'acatament de la voluntat de Catalunya, encara que fos	separatista	, aplanen més el camí d'una federació ibèrica decorosa i forta que totes
reputar-los problemàtics, accepta com a possibles quan s'ocupa del perill	separatista	. Tant els cotitza, que arriba a dir que, sense la solució prèvia del
procuren adaptar-s'hi són condemnats amb el triple fàstic d'heretges, de	separatistes	i de rebels. Als nuclis populars que senten la més mòdica vocació de
autonomies donaran força al conjunt de l'Estat contra les vel·leïtats	separatistes	que poguessin produir-se a Catalunya. No sabem, naturalment, ni ens escau
francès damunt del Roselló. Resulta d'un còmic pujat l'atribuir fins	separatistes	a /Iberia\, una revista escrita, en ses quatre quintes parts, en
n'estimulà el desenvolupament i afavorí el progrés de les tendències	separatistes	, les quals abans de la guerra només havien arrelat seriosament a Polònia,
idèntica en el fons a la del tsarisme, fomentava les tendències	separatistes	. Una de les acusacions fonamentals llançades contra els bolxevics per la
del país, la tendència d'aquests moviments és simplement autonomista o	separatista	. "Si en un país el règim estatal del qual es distingeix per trets
el "dret" de separar-se, i, per tant, no pot ésser considerada com a	separatista	; ans al contrari, és l'única susceptible de garantir la convivència
amb pipa, perquè la pipa li semblava una màquina de fumar. I el d'aquell	separatista	que, per dirigir un memorial de greuges al Poder central, demanava a les
i a estudiar, no sols divergeix radicalment de l'orientació del partit	separatista	català que tendeix a separar Catalunya de la resta d'Espanya, sinó que
va proclamar que en el moviment polític català no hi havia una rel	separatista	com molts creien en aquella època, i molts creuen encara avui, sinó que
els senadors i diputats regionalistes, deia que no sols Catalunya no era	separatista	, com demostra la història de la Corona d'Aragó, amb la qual Catalunya va
lloc comú de repercussió o telefic que Catalunya, acusada més aviat de	separatista	que no pas d'hegemònica, perquè ja en aquells moments, com veurem, se li
els nostres moviments més importants, com ja hem dit, fossin considerats	separatistes	, fins els que després repercutien damunt de tot Espanya, malgrat que a
catalana, i lluny de tot pensament polític catalanista, ni molt menys	separatista	, de la resta d'Espanya. Tal com a l'època del Doctor Dou i En Campmany,
no hi havia ni un sol catalanista i ni molt menys, per consegüent, un sol	separatista	, com afirma taxativament Balmes. "Per a aquell que hagi vist les coses
de Felip IV i de Felip V que a primera vista podrien semblar guerres	separatistes	, com diu Balmes de la present bullanga, com té el mateix sentit i la
tard en aquesta part del país és on nasqué el moviment nacionalista —o	separatista	— que desbaratà les combinacions intermitents de Dinamarca i de Suècia. És
;— però, catalanista, sí... i de tota la vida i de tot cor; jo sóc	separatista	! La desconeguda deixà anar una rialleta. —Mare meva; quina plaga!
no el sent ningú... Ni els regionalistes, ni els catalanistes, ni els	separatistes	. Ningú! Claudi, no sabent què respondre, però sentint-se ferit,
de saliva abans, per dominar millor la veu: —Ep! Que consti; jo no sóc	separatista	... però sóc més radical que abans. Ara sóc autonomista integral! —Com que
no hi crec!... El considero un disbarat... un impossible... Jo no sóc	separatista	! —Tu ets un buròcrata, home; tu ets un buròcrata! —féu Claudi amb un
Amfós. Serradell protestà: —I ca!... T'equivoques, Amfós! El sentiment	separatista	, no el té ningú. Aquí la gent es queixa, protesta, crida, amenaça; però no
Aquí la gent es queixa, protesta, crida, amenaça; però no hi ha cap	separatista	capaç de jugar-se la pell per Catalunya. El separatisme és un ideal, i la
i la humanitat no n'ha realitzat mai cap, d'ideal. Fins els qui es creuen	separatistes	no ho són. L'Elefant, estirant el braç i amb la boca plena,
mans, digué al cap d'uns segons: —Si cregués en el poble català seria	separatista	com abans... —I per què no hi creus? —preguntà Amfós, com volent
peu et dols, ara! Vés! Vés amb aquell senyor; amb aquell carca	separatista	, que ja t'ha girat el cervell!... Al cap i a la fi, dona havies d'
parlat, no m'interessa! ho sent? Però sàpiga que si ha corregut que és	separatista	, és perquè té més pit que no pas vostè. Vostè, quan li ha convingut, mai
de to que si els guàrdies no hi corren el fa a trossos... ¿Tu, què ets?	Separatista	, cenetista, anarquista...? —Un dia d'aquests ho hauré de posar en clar.
la meva insignificança aclaparadora. Dissortada de mi! Ni comunistes, ni	separatistes	, ni jesuïtes, ni francmaçons no m'havien triat com a emissària! Solament
sap que Seguí i Macià foren amics. El Seguí d'idees universals i el Macià	separatista	, cap del moviment patriòtic d'Estat Català, estaven d'acord en molts
per l'altre. I blasmava l'acció disgregadora dels que ell anomenava	separatistes	espanyols, perquè imposant a Catalunya lleis contràries al nostre
un vessant obert vers la península, que no és mai —ni pot ni deu ésser—	separatista	, sense ésser tampoc netament federativa, i que sofreix alternatives en
de Barcelona, interessos de certes zones pageses; petitíssims sectors "	separatistes	" —tot això rebrota i es precisa durant la conspiració semi-pública de la
tal règim per a Catalunya i que si el 1924 fundà l'organització	separatista	"Estat Català", i és en nom d'ella que llançà el moviment
al marge dels motius psicològics que caracteritzen la posició política	separatista	: unitat ètnica, si per tal entenem unitat d'idioma i similitud de
i criticada per els d'ací baix. Els minoritaris impacients, dient-se	separatistes	a seques, fins i tot el titllaven de traidor. Els anys han passat..., el
un sentit de radicalisme a ultrança en nom de separatisme. Dir-se	separatista	, durant un llarg temps, volia dir ésser més catalanista, més patriota que
espiritual, és quan, en sentit protestatari, materialment s'ha sentit	separatista	. Aquest separatisme és negatiu. És un separatisme material, protestatari,
es senten germans dels espanyols amb un esperit mesquí i carrincló. Ésser	separatista	com a protesta és propi de menors d'edat. Fer la nostra feina i oblidar
geogràfiques hi han establert les fronteres culturals. No dient-se	separatistes	, han treballat per a separar els esperits per mitjà de la cultura. Sense
política, cosmogràficament catalana en sentit espiritual, cal doncs ésser	separatistes	de l'esperit. Cal afermar aquest separatisme espiritual. Cal sentir-se
i que parlava i escrivia correctament el català i que es vanava d'ésser	separatista	a desgrat de tenir el pare jutge de primera instància i ardent partidari
en castellà, temien d'engolir, convençuts que estava infestat de toxines	separatistes	i que els faria mal profit. I en certs instants lúcids, Aspriu es

Pàgina 1 (de 7)

50 següents