DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
serenitat F 1380 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb serenitat Freqüència total:  1380 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una sensació consoladora i trista alhora: consoladora per la pau i la serenitat que es desprenia d'aquella noble figura, de l'ànima i de les paraules del
però, dominant-los, s'havia estès ja sobre les seves faccions una serenitat de conformació i de pau. En els seus ulls es reflectien la bondat
estat un bé casar-se amb Mila; potser en ella hauria trobat la pau i la serenitat que necessita! Ara no sé què passarà. —Ell venia ací, a casa, no? —
mesos de sobresalts, d'inquietuds, de febre, però, per fi, ha guanyat la serenitat i ja no dubta més. Ara Mila sap ja on està el seu estimat, i sap que,
i des del primer moment ho féu desconcertadament, sense domini ni serenitat: talment, que al cap de poc hagué de deixar el treball. La primera cosa
una nova vida rebrotà pertot. El vell professor morí amb la mateixa serenitat amb què havia viscut, si no feliç, resignat i en pau amb els altres i amb
Divisió, serà a la vegada conseller de Defensa. Acaba amb un: "Serenitat!". Torna de Barcelona l'amic Martínez-Ferrando. Diu que continua la
Bofill i Mates. Parlem del pobre Salvi, el seu masover, que suporta amb serenitat admirable els sofriments d'una gravíssima malaltia. "És un pagès
i ella era ja absent. La cara de la mare era impregnada d'una dolça serenitat, d'una mena de pau ultraterrenal; quelcom com un somriure feliç se li
que reposa darrera les seves cortines. Tanmateix aquest silenci i aquesta serenitat són altament dramàtics. Considerau l'escena: la casa és gran, un poc
—digué—, té una manera ben amable de donar-me les gràcies. Sortí afectant serenitat, però se sabia vençuda. Déu és molt bo i ho perdona tot. La baronessa
aquesta figura apagada, tan llatina i tan nostra, feta d'elegància i de serenitat: ho apuntin en la memòria tots els qui li reprotxaran l'haver combatut el
vol mirar a Ernestina i gira la vista com si temés que li mancarà la serenitat. Pel fons sonen les passes precipitades de Júlia.)] Júlia.
del braç porta un vestit de núvia.)] Ernestina. [(Amb serenitat, però amb veu defallida i gest displicent.)] Merceneta! I ara!
i com entontida pel que veu.)] Pepe. [(Aparentant serenitat i com qui no dóna importància al fet.)] Ca, home, ca! Res, Víctor
de revelar-se aquesta reposada i serena consciència. Un repòs i una serenitat que, com els de tota consciència, han estat potser adquirits, segons ens
prudent vol dir també posseir un tremp d'ànim serè, perquè sense aquesta serenitat no és possible assolir el coneixement de l'home que posseeix
l'home que contempla les coses i els actes humans amb visió serena. Sense serenitat és difícil ésser assenyat; sense circumspecció és impossible tenir
assenyat; sense circumspecció és impossible tenir enteniment. Però la serenitat que acompanya el seny no és ni altivesa ni indiferència. Al contrari, la
que acompanya el seny no és ni altivesa ni indiferència. Al contrari, la serenitat és el desig de veure les coses amb la més gran claredat possible;
mantenir-se serè és cabalment mostrar-se interessat. Qui menysprea la serenitat pot calar tal vegada millor la fondària d'alguns dels aspectes humans,
en la seva pròpia flama, per no posseir ni continuïtat ni eficàcia. La serenitat, el bon tremp, en canvi comporten potser el risc contrari, el
de la realitat i caure en la indiferència, però quan el bon tremp i la serenitat saben romandre dins de llurs fronteres essencials arriben àdhuc a
al punt que, extremant una mica la fórmula, podria dir-se que la bona serenitat és necessàriament entusiasta. Res més allunyat, doncs, de la serenitat
serenitat és necessàriament entusiasta. Res més allunyat, doncs, de la serenitat provinent del seny, que la altivesa i la indiferència; la única cosa que
del seny, que la altivesa i la indiferència; la única cosa que la serenitat i el seny defugen és la precipitació, perquè saben que sols amb lentitud
lentitud i alhora amb fermesa podran les coses ésser modificades. Posseir serenitat és, per consegüent, en primer terme, estar infinitament interessat en les
i a llurs actes, als homes i a llurs il·lusions i afectes. Si el seny, la serenitat i el bon tremp s'aboquessin a la indiferència, perdrien potser llur gran
la seva inserció en l'existència mediterrània, que, al costat de la seva serenitat habitual, sembla enfonsar una de les seves rels més inquietants en un
a la fi el Baró va afluixar; Guillem feia demostracions magnífiques de serenitat, de sang freda, de mala ànima. El Baró quan va haver pagat a Guillem, anà
vol tebi i fascinador del miracle. El P. Mainou no aconsellà ni calma ni serenitat; les lectures que oferia a Ferran, eren com una droga, servien per
ciutat, i palmes a l'entorn. És l'hora que s'amara d'infinita serenitat el cel, i Rebeca, la filla de Bathuel que dins la
mon turment, ella se consumeix per mon amor. Ella és serenitat i resplendor, tu fores nit de pluges i de vent. Mes cerc,
teva mà sent en mon front humit de suor freda, i una serenitat, jamai fruïda, fa reposar mon cap damunt la seda del teu
punt de contacte té amb la raó, amb l'optimisme, amb la bellesa, amb la serenitat que hi ha als quadres de Leonardo? L'inexhaurible tríptic del Bosco
de sendera. Cal extirpar aquell element de desordre; restituir-se a la serenitat d'abans, al goig de saber-se lliure, simple, amb aquella gran força que
en repòs aquella persona; si Déu m'ajuda, jo he de provar de tornar-li la serenitat: de llevar-li el mal que li has fet. Tens raó, deixa-la; no
les converses que hem tingut amb el pare Comerma, per tornar-la a la serenitat d'abans! Fins ja havíem conjuminat tot un pla; però de sobte es va saber
té un revòlver al calaix de la tauleta de nit. Per a què? Amb una major serenitat i tot, el cas deu ésser anàleg. O deu tenir alguna analogia en l'origen.
la vanitat relativa, com la meva de creure que tinch més món que tu, més serenitat de judici que tu, es tan llegítima com la teva de creure que tens més
aureola al sér volgut, lo desitj, dantse ayres d' espert, prometía serenitat y fermesa pera mantíndres á la ratlla deguda, y 'l cor, banyantse en
li havía probat en Matías que tenía molt més món qu' ell, molta més serenitat pera pensar. Y al cap y á la fí, no coincidían abdós en lo pensament
vivia en una presó sense clarícies. El que no coneixia era la serenitat. El pitjor de tot era que quan es presentava la crisi, en lloc de cercar
li menjaven la cara, tenia un aire enigmàtic. Què hi havia dintre aquella serenitat? Dolcesa o amargantor? Dolcesa, em sembla a mi. Quan l'extrem dolor, que
sentir apaivagats el meu cor i els meus sentits, per tal de conèixer la serenitat ardent i activa d'un Goethe. No preveia que encara tenia al meu davant
si el meu viatge hagués estat quelcom més que una il·lusió, amb una serenitat que em sorprenia i que m'alçava quatre pams damunt de mi mateix, vaig
altra vegada que no la deixés. Jo, aleshores, amb molta calma i serenitat, que la fosca contribuïa a mantenir-me, li vaig demanar permís
era de no poder resistir la seva grandesa, de no poder-la contemplar amb serenitat i joia; de no poder suportar la solitud enmig dels camps sense un
que no havia sabut contenir. Una vegada vaig perdre fins a tal punt la serenitat en veure-la humiliada i plorosa aferrada al meu cos per tal de calmar-me,
sobirana, un torrent d'alegria que em calia dominar sota l'aparença de serenitat per tal de no semblar cruel als ulls de la meva mare. Era una íntima i

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »