Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sereno M 392 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sereno Freqüència total:  392 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

estava en aquest terme municipal. Era ja cap al tard quan arribaren els "serenos" del nostre poble, amb el jutge i amb l'agutzil; el trobaren penjat,
tornés, i tampoc els de la barraca no sortiren per a res. La dona del sereno, la Quica, no tingué tanta sort. Sentí els crits de la gent, que
i sense compassió—. La pistola i res més. Jo donaria una pistola al sereno, i a cada gos que es trobés pel carrer, pim, pam, li fotria la píndola, i
broma que li costà anar de cap a la presó i alguna trompada amb què el sereno va ajudar-lo a entrar. Manuel tenia el domicili al portal de l'església,
tràgicament quieta i silenciosa. Quan acudiren els primers homes amb el sereno, la veu se li havia acabat. El recolliren ja agonitzant, demanant la
pendientes llevaba Obdulia Montcada!"\ M'ho va contar es sereno. Llavors encara se donaven festes de bon ver. Avui tot està mesclat, ja
i l'home de la portera anaren a cercar l'auxili del vigilant i el sereno perquè el traguessin. Nosaltres vàrem tornar a guaitar, i jo vaig
—plorava la víctima. I varen entrar els veins, i varen comparèixer els serenos, i varen arribar els de la Creu Roja d'uniforme, com si ho esperessin, i
la levita a mí. Quan vareig veure que em saludaven porters, municipals i serenos, em vareig inflar dos traveços de dit. Aquella casaça tan gòtica, tan
Fins a quarts de dúes de la matinada arribaren dins del kiosco la veu del sereno, el ressò dels passos del vigilant, el brugit de converses de gent que
no sabia coordinar cap idea. I, mentre estava així vaig sentir que el sereno cantava... lluny, lluny... amb una veueta feble com la d'un eco. Ah! com
enfilar el carrer de Raval. Allí vàrem tenir un mal encontre: el d'un sereno, que ens eixí de trascantó i ens empaità, abocant-nos als ulls la
en veu baixa i amb aires de protector: —No us espanteu. Ets serenos no són cap gusarapa. Són gent de bé. Jo el conec aqueix. És un homo, que
es noi de s'espandanyer, en Xaneta... sabeu? —Ah! mala pua! —exclamà el sereno, atansant-se'ns.— I a on vas? —Anem a parar arbret. —A
que ens pispin es parany. —Matinejar és! Llamp de rellamp! —exclamà el sereno; i esclatà a riure amb tan abundosa riallada, que la seva boca no en
uns amb altres... Ens havíem escapat d'una de bona. El sereno no ens havia conegut, ni a mi ni a en Lluís; i el sentíem que continuava
les eines d'un picapedrer: el martell i l'escapre. És acompanyat del "sereno" "aquell qui canta amb veu prima i exquisida la llangor de les hores
surt pels nassos i es transforma en papallona. Segueix l'inquisició. "Sereno". —Oh, quantes formigues! Doctor. —No són formigues, Quiquet.
Qué són? Doctor. —Idees. Li han aigualit les meninxs. "Sereno". —Oh, quines idees més fosques! Doctor posa l'escapre a la tapa del
Doctor. —Ja ho veurem a casa. Quiquet, posa't el cor a la faixa. "Sereno". —Aquesta corda és de ferro? Doctor. —Suposo que aquesta és
llegint. Quiquet, ja veus a qué porten els diaris i els llibres. "Sereno". —No som res, no som res! Finida l'inquisició han vingut una munió
sota el nas, Déu en sabria el motiu. Vàrem sentir que l'anomenaven el sereno, i suposàrem que, en definitiva, això volia significar l'escarràs. La
Diuen que és lleig! Heu vist mai un gos de màquina que no en sigui? El sereno era un plaga i, a més, un admirable pedagog. Mai de la vostra vida no
gripau per les cames de darrera, i a força de xuclar se l'empassà. El sereno, que coneixia la mala baba dels gripaus, va augurar a la serp una
a dormir. El conductor i el maquinista s'encaminaren al paller, i el sereno i Abd-el-Krim a la màquina. Des de la finestra de la meva cambra,
tardor féu remoure els arbres i els ceps esgrogueïts de les vinyes. El sereno ja era dempeus. Apariava la baluerna, ficat dintre un abric que li
ressonà una veu d'alto i dos trets. A fora, el xiulet del sereno refilava com un mal esperit. De dues gambades, els lladregots, en mig
es rendiren. Els trets i els xiulets d'auxili havien reunit els veïns, serenos, vigilants i agents d'ordre públic. L'amo del gos peter, descobridor
sobre tot al hivern per la matança dels orelluts, y ademés sempre que'l sereno ens havia de portar un altre nen. En vaga ella no hi estava may: quan no
de vegades a sobre té el tel hieràtic i sobtat que tenen els "serenos"; altres, l'espaiositat viva i subtil d'un cardenalàs. Sota la cella
l'assabentà que estaven detinguts. Vilaret s'havia insolentat amb els serenos i els guàrdies de nit. —I tu també hi series, si no t'haguéssim amagat
d'un terrabastall tan gros que van haver d'intervenir-hi el vigilant i el sereno, la Soledat va comparèixer a primera hora al pis del Pedró amb un farcell
veient qui era l'impertinent, li abocà d'una gibrelleta. Tres o quatre serenos del veïnat calgueren per a assossegar l'enfurismat filàntrop, i encara
plena de sets, que ni un pobre de Jesucrist l'aprofitaria. El sereno li va haver d'explicar per peces menudes com havia estat allò i, en
que aquest s'està produint davant només de quatre gats i veig dos serenos, una parella de la guàrdia civil, els veïns, interessats que el foc no es
han traslluït, perquè té comprada la discreció de vigilants nocturns i serenos. En fi: un pur idealista. És gairebé segur que, més que la possessió
solitari pels carrers del poble. No hi ha ningú enlloc. El fanal d'un sereno gira una cantonada llunyana. En passar, sento tocar els rellotges de les
sequedat. Passat el carrer a què he fet referència, vaig veure que el sereno del barri dormia assegut en una cadira adossada al brancal d'una
es tornà a tancar donant un cop fort al bastiment. No crec pas que el sereno s'adonés de res, perquè continuà dormint entre els seus estris de
"que pendientes llevaba Obdúlia Montcada!" M'ho va contar es sereno. Llavors encara se donaven festes de bon de vè. Avui tot està mesclat, ja
teieres al carrer amb foc de llenya encesa, ens hi veurem prou. Si el sereno us troba sense fanal, avui no haureu de pagar penyora. Pel camí trobarem
amics de Micalet pareixien tots camades d'una mateixa corda! La veu del "sereno" cantant l'hora i lo temps, els va fer reparar en que ja estaven
al cafè, des d'on, bo i fent la "manilla" sentiran la cantada del sereno; /Alabado sea Dios "par" siempre sea alabado las "dies",
ara pugen Prado amunt, fins al Capitoli. No paren de ballar. Primer, el sereno d'ample bigoti, tipus gallec, record de l'època colonial, fanal encès,
que En Quei, per guardar una trista vinya, faci fer un mas... Però el Sereno, que, com li pertocava pel seu ofici, era molt sedasser, digué un
homes es picaren l'ullet i ja no van estranyar-se de res. Però el Sereno era encara més bon vigilant que l'amo, i la nit que l'amo no podia anar a
que l'amo, i la nit que l'amo no podia anar a vigilar, hi anava el Sereno. Al seu torn, el Secretari municipal, que vetllava com calia pels
el marit, perquè tenia la pau a casa i l'esbargiment a fora; i el Sereno i el Secretari perquè contribuïen, en la part que els corresponia, al
amb la Gitana sobre les coses dels demés. Per la seva banda, el Sereno ha agafat un cadarn rebel que li priva d'eixir de nits, i, en
va. Després, darrera la primera cantonada, apareix l'esquena corbada del sereno. Els serenos fan anys, dintre d'una cosa malaltissa. Apareix després un

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »