Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
serenor F 423 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb serenor Freqüència total:  423 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ni miserables. I que guardin tothora, com a virtut suprema, la lliure serenor de l'esperit." Hades "He fet el meu passeig quotidià per les últimes
al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l'única cosa
dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del passat. Però no s'hi aturarà gaire, perquè endevina el llarg i
llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia admesa per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un
sense por ni recança. I besarà l'or nou la serenor del marbre. Solitari, en la pau del jardí dels cinc arbres,
de la seva consciència es manifesten de tant en tant, en la forma de serenor, de pietat, de castedat escrupolosa. Per altra banda, Teresa ha heretat
emmorenida de rostre; tota ella cerclada per una aurèola de tràgica serenor. Tanmateix, no és pas la senyora de poble que va deixar ara fa quatre
pare Comerma, sever i dolç, les confessions amb el qual la tornaven a la serenor i a l'alegria de viure. Prou veu l'angle daurat pels ciris encesos on
d'altres, d'homes! Mira, escolta'm —i reacciona en una aparença de serenor; li parla amb modulacions conciliadores. —Busca't el que més t'agradi i
de l'aire! Senyor! només una mica de felicitat!: una mica de la Vostra serenor divina. Senyor Déu!, només per no morir ofegada, per alliberar-se del
meva impetuositat esgarriada. La meva turbulència contrastava amb la seva serenor, i les meves febleses, amb la seva fortitud. Ell devia adonar-se'n, i jo
les vacil·lacions del meu esperit turmentat. Això és tan lluny de la serenor d'un Mistral! —No teniu casa, no teniu mare? Jo tracto d'explicar-me.
La frescor de l'aigua i de la nit em calmaven, la febre esdevenia serenor, l'inenarrable turment es resolia en alegria i benestança. L'amo i jo
la muda eternitat de l'univers. M'envaïa una calma dolça i profunda, una serenor com resignada, i estava content de diluir-me dintre les coses, de
que no perdonaria mai era la bondat d'aquesta, aquesta calma, dolçor i serenor que tenen les ànimes belles, que perfuma llurs vides i les enforteix i
de caramelles i de flautes —ritme que duia als cims de serenor més noble aquells guerrers antics, a punt de batre's,
amb son aigua en vessants remorosa... L'ivern, com el sol, en la gran serenor, fa lluir serra amunt les geleres! Que és guapa ta
cantó. Al peu de tes vessants l'oliu plé d'armonía viu en la serenor; joguen en el graner d'una antiga masía; la capsa
quiet com ell i com ell gojosament fullós... Hí há tanta serenor pertot que me rodeja! La ribera á mos peus de llarc á llarc
colla ha vingut, la colla entorneja els aibres blavencs en la serenor. S'inclina en la pea algún llaurador, allá baix, al
gloriós matí escampa un tritllejar per damunt de Tolosa. Oh la serenor dolça de l'iglesia, el matí! En gàrgoles de pedre el colóm s'hí
fins al pic i el repic de les dotze. Cal dir que, avesat com era a la serenor del cel, sentia un evident malestar, que fins i tot l'espantaven els
al port de Siracusa. La llegenda hi floreix amb les amors dels déus; la serenor del paisatge ha commogut l'ànima dels poetes. A migjorn, prop del far de
Unitat espiritual, secret de consistència i fortitud, revestida de la serenor que dóna la més pura formació humanista. Coneixedor a fons de les
Com també una desenganyada i crua concepció de la vida: la trista serenor que en tot moment, d'èxit o d'adversitat, s'esforça a adoptar el punt de
hivernals, poblat de granotes i voltat de lliris d'aigua, emmiralla la serenor del cel; al fons, vertical damunt l'areny, el penya-segat ingent, rost,
Ha plogut molt d'aleshores ençà. I ja no ens pot fer mal la falsa serenor, amb el cel massa clar per la sentor de terra molla que es respira,
Déu veu i estima allò que som. Prendre aquesta actitud ens procura pau, serenor i joia interiors. Posar-nos així davant de Déu requereix que ens esforcem
podriem veure moltes pinedes, amb els pins besant les petxines i amb una serenor de cel que sembla feta pera que ls rapsodes hi vinguin a cantar
orelles, les faccions correctes i agraciades, els ulls grossos i plens de serenor, el cabell castany, rissós i esbulladís que, a contraclaror, la nimbava
nostres planes fins arran de mar. Pel Mediterrani amunt, ens inunda la serenor enlluernadora de l'antiguitat; pel Pireneu avall, s'esmuny i ens amara la
els suburbis, emmenant-se'ls a l'escola. Ningú com ell per inculcar-los serenor, temperança i resignació; ningú com ell per practicar guariments
Vestia bruta\", etc., etc.. El nostre mur, però, enfronta amb la serenor i puresa mediterrànies; i més enllà, cap al sud, el rocam de l'escullera
terra tots dos fan una ombra només. Gualba mateixa s'ha purificat, en la serenor del crepuscle. Ara deixa oblidar que fa una hora la seva viciosa
veu d'ell havia esdevingut tremolosa. Ara s'ha assegurat. És amb una gran serenor, amb una lentitud beata, que diu l'acabament de la història. —Quan la
Vui dir, el séu esperit, el cant, la vibració que deixen en nosaltres, la serenor qu'ens comuniquen, com si ens alliberessin dels dolors i les angunies
els canvis del vent, tant si havia d'ésser lleveig, que porta calma i serenor en la mar, com garbí, com terral, com xaloc, aquest maleït a qui
com la Laia. Hi havia en el fons dels seus ulls una llumeneta clara. Serenor. Però aviat els espessia la boira i la bafarada del desig penjava dels
per l'aleteig de les fulles, la vista descansant en el mar o en la serenor d'una pàgina antigua. En un somni es morí. La mort el sorprengué amb els
primerenca, nunci del temps bo. Encara són fresques les nits, amarades de serenor, podrides d'estels. Brinca per les teulades la llum de la lluna roja. El
ja lliure. Del reconet d'una biga sortí un rat-penat i passà fregant la serenor del front del cadàver. XVIII Camins Morí en la matinada d'un dia
per primera vegada. El seu gest és tranquil. Una gran placidesa, una gran serenor han transformat aquell rostre valent de maorí. Esguardant-lo jo em sento
plaïa de besar i els brins esborifats voleiaven rebels i rompien la fina serenor de la línia que ell volia pura, com el bust d'una madona de cera.
La proximitat de la crisi fixava la vaguetat del minyó en una mena de serenor desmaiada on surava el determini que Jaume Ripoll no hauria d'arrencar
a Ramona que s'aturessin davant les reixes protectores de la meravellosa serenor d'un temple romànic. Quan foren al pis, al dormitori, encara servaren
una immersió profunda i perllongada en la solitud; un empapar-se de la serenor de la muntanya, de santedat panteística. En els aguaits es trobà encarat
la verdor del bosc, la llum daurada del sol i amarar-se de la fortitud i serenor de la naturalesa. Seria feliç tot agraïnt el sacrifici dels suros que li
en el noble deport de la cacera amb gossos. En Joanet era el mètode i la serenor; el Xic, l'astúcia; el Corbo, l'enginy i la duresa; el Cuereta, la
Themis, la flaira de l'arròs i del rostit resultava incompatible amb la serenor imparcial del jutge i dels declarants. Els pagesos, convençuts que el dia
1906 en les dues ciutats esmentades i en els quals s'observa una serenor més gran i una major densitat que no en els fets a París, i dues teles

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »