Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mentre murmurava com per a ella mateixa: "Quan era noi, a la	serra	diu que lluitava amb els llops a força de braços... És fill del
—És tan cert com em diuen Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la	serra	amb els caçadors i s'hi quedava amb ells mesos i mesos. Diuen que una
encara no es sentien els primers freds, ja no vivia per trobar-se a la	serra	; el vell encara avui no se'n sap avenir, del que veieren aquell dia. —És
que s'escampaven per camps i llogarrets, i pujaven pels vessants de la	serra	, i muntaven, muntaven amb les rialles de les noies sota els porxos, amb
penes un adolescent, li pregà que el deixessin anar amb ells a caçar a la	serra	. També allí la seva audàcia i la seva agilitat, la seva presència d'ànim
la tardor amb el seu seguici de vents i d'incendis capvesprals sobre les	serres	. La tramuntana es desfermà per damunt de les comes obscures; doblegà les
prop de la mar, i a la tardor, de cara a l'hivern, eren conduïts a la	serra	. Amb ocasió de les festes d'un poble veí vuit bous de la ravera del
Regnà de nou el silenci. Després Munda del Roso parlà del temps. La	serra	apareixia coberta, i llampegava per la banda del riu. —Tindrem aigua.
pensava en les soledats del "Tossals", enmig de l'aspre panorama de les	serres	, i el cor se li encongia pensant en Mila. "Què farà?", es deia,
per totes bandes, serpegen les senderes. Cap al nord es dreça una alta	serra	. Durant l'hivern apareix gairebé sempre amb els cimals coberts de neu.
dels dies de la Pasqua florida en què trescaven per les senderes de la	serra	i regnava per a totes bandes una pura alegria; potser d'una festa
naufragués enmig d'ombres. —Ve de lluny? —Sí, vinc de més allà d'aquesta	serra	. Vaig sortir fa ja dies de matinada, i em vaig perdre... —I va sola? —
sobre Santa Maria i els seus tossals. A l'exterior tot era bell: les	serres	amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa fosca dels seus pins
les branques dels arbres, també fosques, i s'amagava el perfil de les	serres	. A mà esquerra s'estenia una vall profunda, i a la fi de la vall, sobre
en una vasta extensió de cel. La lluna, ja debilitada, tocava gairebé la	serra	, quan una figura endolada, a passos insegurs, però pressosa, pujava la
amable, segurament un diàleg d'amor. La neu, ja aprimada, coronava les	serres	blaves. Llegeixo un assaig de G. Steer, al /London Mercury\,
Aloses, xaragalls transparents; al lluny, muntanyes nevades. Davant les	serres	de Sau hi ha una barrera de núvols lletosos. Fa un aire fred, com a
i guspirejant. Tot el Pirineu és bastant nevat, i també hi ha neu a les	serres	de Berga. Però no fa gens de vent, i després treballo prenent el sol
però, és bastant càlid. El Pirineu és força nevat, del Canigó fins a les	serres	de Berga. L'aire sembla un glavi. Un fred sec, viu. 20
un parell de peres (10,50 pessetes). Tornant, tronava cap a les	serres	de Collsacabra. Hem passat la carena rogenca de Romagats, les planes
que he vist d'ençà que som al Montseny. Es veu l'horitzó netíssim; les	serres	del Pirineu són d'un blau pàl·lid, precises. A la tarda llegeixo Du Bos
novembre. A la tarda es veu el Pirineu tot nevat, del Canigó a les	serres	de Berga. Quin espectacle magnífic! A primer terme boscos verds, foscos;
i al damunt una ratlla flonja i densa de boira, el blau acerat de les	serres	d'Olot i la blancor assolellada, daurada, del Pirineu. Tot el cel era
presa Vilaplana, i, de l'Aleixar estant, es veien els canons situats a la	serra	de la Mussara. A la tarda ve a veure'm en Figuerola. Diu que ha vist en
inefable. L'horitzó és una bandera verda, blava i blanca: alzinars,	serra	llunyana i neu. A la tarda vaig al poble per fer-me visar el permís
de petja. Lliguen els vasos sanguinis amb catgut i aleshores, amb una	serreta	molt fina, tallen un parell de costelles que deixen el pericardi al
el cel, ni el mar límpid i serè, ni els paisatges il·luminats, ni les	serres	clares d'un blau violeta meravellós. Aquell matí es posà a treballar a
el capvespre encenia les seves fogueres al Ponent; els cims de la	serra	es retallaven en una línia neta i vigorosa. Mare i fill entraven a la
refugiaven per les faldes del Port i tenien terroritzats els pobles de la	serra	. Un bon dia el veieren aparèixer de nou al poble i la mateixa nit a la
els animava tot sovint amb la idea de formar una partida i anar-se'n a la	serra	, a dedicar-se al bandidatge. No se sap fins a quin punt es prenien
en silenci cap a la masia. El sol s'havia amagat, allà dalt a les	serres	, rera uns núvols espessos, i les ombres començaven a envair la vall.
enfosquia l'aire. Una ampla i fosca nuvolada, parada a ponent, sobre les	serres	, anticipava la nit. Jaume apressà el pas. Els treballadors anaven
dins la diversitat de l'amorós pensament; entre la	serra	, que porta cap enllà, a la distància pura, camins ocults,
que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el xiscle d'una cinta de	serra	: el plor d'un nen esquinça violent. "És potser el nen
tenia la punxa fina. La part tallant del ganivet feia dentetes com una	serra	... senyora Natàlia. El que havia inventat el ganivet ho havia fet molt bé
i potser els esmolets per culpa del que havia inventat el ganivet	serra	cremant-se les celles havien hagut de canviar d'ofici. Els pobres
a la terra, i a la fontana pròxima i a la neu de la	serra	. 3 Rutes Les rutotes de Cerdanya
cap a les corts, una estesa d'ovelles esgraona la	serra	, i se'n duu un fil de llum agafat en els vellos.
colltorta com gos aganyit i esquerp. Ets posat damunt la	serra	com un pa sus d'una taula; la crosta cremada i negra,
se sent venir de sota terra, secret tot negre que confia la	serra	. S'hi enronda un vol de nenes, càntir als dits; l'ardor del sol
de terra calenta i vides precioses. En un plec matern de la	serra	s'ha fet niu, i l'home hi viu; la dona
cotxa, si a Puigmal o si a Cadí, posa un peu a cada	serra	, i al mig toca el violí. Mestressa, que volem beure
tinden i, en les carns, agulles fiblen; ara que al clot de les	serres	els pobles es fan petits, arremits dins les palleres;
de terres, arronsant son esquena, infli el seu pit de	serres	sobre immensa caverna. Altures que el sol crema i la
les seves coneixences, mentre el pobre Baró se n'anava a pescar guiules i	serrans	a Palamós. El que va fer la Baronessa, va ésser fugir amb el seu gigoló i
i fulles d'olivarda triturades, i potser una llagosta de rostoll amb les	serres	de les potes els esgarrapava un mugró. Mentre feien saltar la llagosta
on tot és lluita, tempestat i dol, m'heu donat els aucells de l'alta	serra	per confidents de la cançó i el vol. Ells entenen ma veu que Vos invoca,
i les cançons s'han extingit. L'estrella vespertina Damunt la	serra	, el jorn d'estiu que fina batega encara amb flamarades d'or;
—La terra, per tot la terra! —Set anys dins la immensa	serra	somniant el seu cantar! I quan des de tot indret
ordinària com els obrers, que, a còpia de fàbriques, camions, motors,	serres	elèctriques i la resta d'enginys diabòlics, van omplint d'un soroll

Pàgina 1 (de 96)

50 següents