Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
serrà A 55 oc.
serra F 4462 oc.
serrà M 84 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb serra Freqüència total:  4601 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mentre murmurava com per a ella mateixa: "Quan era noi, a la serra diu que lluitava amb els llops a força de braços... És fill del
—És tan cert com em diuen Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la serra amb els caçadors i s'hi quedava amb ells mesos i mesos. Diuen que una
encara no es sentien els primers freds, ja no vivia per trobar-se a la serra; el vell encara avui no se'n sap avenir, del que veieren aquell dia. —És
que s'escampaven per camps i llogarrets, i pujaven pels vessants de la serra, i muntaven, muntaven amb les rialles de les noies sota els porxos, amb
penes un adolescent, li pregà que el deixessin anar amb ells a caçar a la serra. També allí la seva audàcia i la seva agilitat, la seva presència d'ànim
la tardor amb el seu seguici de vents i d'incendis capvesprals sobre les serres. La tramuntana es desfermà per damunt de les comes obscures; doblegà les
prop de la mar, i a la tardor, de cara a l'hivern, eren conduïts a la serra. Amb ocasió de les festes d'un poble veí vuit bous de la ravera del
Regnà de nou el silenci. Després Munda del Roso parlà del temps. La serra apareixia coberta, i llampegava per la banda del riu. —Tindrem aigua.
pensava en les soledats del "Tossals", enmig de l'aspre panorama de les serres, i el cor se li encongia pensant en Mila. "Què farà?", es deia,
per totes bandes, serpegen les senderes. Cap al nord es dreça una alta serra. Durant l'hivern apareix gairebé sempre amb els cimals coberts de neu.
dels dies de la Pasqua florida en què trescaven per les senderes de la serra i regnava per a totes bandes una pura alegria; potser d'una festa
naufragués enmig d'ombres. —Ve de lluny? —Sí, vinc de més allà d'aquesta serra. Vaig sortir fa ja dies de matinada, i em vaig perdre... —I va sola? —
sobre Santa Maria i els seus tossals. A l'exterior tot era bell: les serres amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa fosca dels seus pins
les branques dels arbres, també fosques, i s'amagava el perfil de les serres. A mà esquerra s'estenia una vall profunda, i a la fi de la vall, sobre
en una vasta extensió de cel. La lluna, ja debilitada, tocava gairebé la serra, quan una figura endolada, a passos insegurs, però pressosa, pujava la
amable, segurament un diàleg d'amor. La neu, ja aprimada, coronava les serres blaves. Llegeixo un assaig de G. Steer, al /London Mercury\,
Aloses, xaragalls transparents; al lluny, muntanyes nevades. Davant les serres de Sau hi ha una barrera de núvols lletosos. Fa un aire fred, com a
i guspirejant. Tot el Pirineu és bastant nevat, i també hi ha neu a les serres de Berga. Però no fa gens de vent, i després treballo prenent el sol
però, és bastant càlid. El Pirineu és força nevat, del Canigó fins a les serres de Berga. L'aire sembla un glavi. Un fred sec, viu. 20
un parell de peres (10,50 pessetes). Tornant, tronava cap a les serres de Collsacabra. Hem passat la carena rogenca de Romagats, les planes
que he vist d'ençà que som al Montseny. Es veu l'horitzó netíssim; les serres del Pirineu són d'un blau pàl·lid, precises. A la tarda llegeixo Du Bos
novembre. A la tarda es veu el Pirineu tot nevat, del Canigó a les serres de Berga. Quin espectacle magnífic! A primer terme boscos verds, foscos;
i al damunt una ratlla flonja i densa de boira, el blau acerat de les serres d'Olot i la blancor assolellada, daurada, del Pirineu. Tot el cel era
presa Vilaplana, i, de l'Aleixar estant, es veien els canons situats a la serra de la Mussara. A la tarda ve a veure'm en Figuerola. Diu que ha vist en
inefable. L'horitzó és una bandera verda, blava i blanca: alzinars, serra llunyana i neu. A la tarda vaig al poble per fer-me visar el permís
de petja. Lliguen els vasos sanguinis amb catgut i aleshores, amb una serreta molt fina, tallen un parell de costelles que deixen el pericardi al
el cel, ni el mar límpid i serè, ni els paisatges il·luminats, ni les serres clares d'un blau violeta meravellós. Aquell matí es posà a treballar a
el capvespre encenia les seves fogueres al Ponent; els cims de la serra es retallaven en una línia neta i vigorosa. Mare i fill entraven a la
refugiaven per les faldes del Port i tenien terroritzats els pobles de la serra. Un bon dia el veieren aparèixer de nou al poble i la mateixa nit a la
els animava tot sovint amb la idea de formar una partida i anar-se'n a la serra, a dedicar-se al bandidatge. No se sap fins a quin punt es prenien
en silenci cap a la masia. El sol s'havia amagat, allà dalt a les serres, rera uns núvols espessos, i les ombres començaven a envair la vall.
enfosquia l'aire. Una ampla i fosca nuvolada, parada a ponent, sobre les serres, anticipava la nit. Jaume apressà el pas. Els treballadors anaven
dins la diversitat de l'amorós pensament; entre la serra, que porta cap enllà, a la distància pura, camins ocults,
que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el xiscle d'una cinta de serra: el plor d'un nen esquinça violent. "És potser el nen
tenia la punxa fina. La part tallant del ganivet feia dentetes com una serra... senyora Natàlia. El que havia inventat el ganivet ho havia fet molt bé
i potser els esmolets per culpa del que havia inventat el ganivet serra cremant-se les celles havien hagut de canviar d'ofici. Els pobres
a la terra, i a la fontana pròxima i a la neu de la serra. 3 Rutes Les rutotes de Cerdanya
cap a les corts, una estesa d'ovelles esgraona la serra, i se'n duu un fil de llum agafat en els vellos.
colltorta com gos aganyit i esquerp. Ets posat damunt la serra com un pa sus d'una taula; la crosta cremada i negra,
se sent venir de sota terra, secret tot negre que confia la serra. S'hi enronda un vol de nenes, càntir als dits; l'ardor del sol
de terra calenta i vides precioses. En un plec matern de la serra s'ha fet niu, i l'home hi viu; la dona
cotxa, si a Puigmal o si a Cadí, posa un peu a cada serra, i al mig toca el violí. Mestressa, que volem beure
tinden i, en les carns, agulles fiblen; ara que al clot de les serres els pobles es fan petits, arremits dins les palleres;
de terres, arronsant son esquena, infli el seu pit de serres sobre immensa caverna. Altures que el sol crema i la
les seves coneixences, mentre el pobre Baró se n'anava a pescar guiules i serrans a Palamós. El que va fer la Baronessa, va ésser fugir amb el seu gigoló i
i fulles d'olivarda triturades, i potser una llagosta de rostoll amb les serres de les potes els esgarrapava un mugró. Mentre feien saltar la llagosta
on tot és lluita, tempestat i dol, m'heu donat els aucells de l'alta serra per confidents de la cançó i el vol. Ells entenen ma veu que Vos invoca,
i les cançons s'han extingit. L'estrella vespertina Damunt la serra, el jorn d'estiu que fina batega encara amb flamarades d'or;
—La terra, per tot la terra! —Set anys dins la immensa serra somniant el seu cantar! I quan des de tot indret
ordinària com els obrers, que, a còpia de fàbriques, camions, motors, serres elèctriques i la resta d'enginys diabòlics, van omplint d'un soroll

  Pàgina 1 (de 93) 50 següents »