Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el darrer voraviu del sol palpita al punt de fondre's part darrera el	serral	i que fa brillar els fils de conducció elèctrica, que aguanten un vol
les hores de massa sol pot contemplar les terres que enronden el mas, els	serrals	que dominen les terres i la riera malastruga que li rosega les illes, les
seus llocs corresponents a l'estudi o sota l'alzina de dalt de tot del	serral	que gira a l'inrevés les fulles per tot vent o a l'ombra dels altíssims
xaragalls vestits de bardisses que van de les planes a la riera i del	serral	a les comes. Cada bardissa d'aquestes a l'hora del sol té el seu hoste
l'he passada i traspassada a peu eixut i aigua arreu. De dalt estant del	serral	he contat els pobles de la conca del Noia, des de Vallbona fins a
després, per revenir-nos, ens havíem d'arribar a les bardisses de sota el	serral	i si no podíem tirar als conills o a les perdius, faríem foc als tords i
més alta de nivell. Encara hi trobaríem allí, a les comes de sota el	serral	, una paret enrunada i un pou amb els brancals destroçats. No sé per quin
estrident cli... cli... cli... cli... clic se sent endoina, ara al	serral	de la banda de la vila, ara a la plana, ara a les timbes de can Quisaró,
També fa mal l'aigua sola. S'han rebentat les rases del vessant del	serral	i s'hi ha fet cada xaragall! i més d'una dotzena de ceps han quedat
prou fortes per seguir al pare i l'oncle per les planes i les comes i els	serrals	de can Feliu, amb el sarró al coll i un desig ardent de col·laboració.
l'oncle: "Jaumet, tu t'enfiles pel roure i per les comes fins a dalt del	serral	i m'avançaràs de cinquanta passes. Jo seguiré el rem per la vessant de la
amb el pensament. Ordinàriament jo no em movia de sota la figuera del	serral	, ombra sempre fresca tothora del dia i més a les dotze del migdia dels
acabada. LLavors venia la més deliciosa de les diversions. Jo baixava del	serral	on ja havia complert la meva missió d'atalaia, i cadascú pel seu camí ens
al davant, pel camí del roure, amb intenció de pujar per les comes al	serral	. L'oncle sí que buscava perdius; però el pare... semblava que es mirés
es treia del coll l'escopeta d'un canó. Quan l'oncle i jo ja rodàvem pel	serral	, el pare esperava sota una olivera de la vinya gran, guaitant i
faisó la part asserralada de la hisenda, les perdius havien volat del	serral	a la vinya del Met, i agafades del revés havien tornat a volar al serral,
serral a la vinya del Met, i agafades del revés havien tornat a volar al	serral	, i del serral abaix el maiol de la font i d'aquí als voltants del
del Met, i agafades del revés havien tornat a volar al serral, i del	serral	abaix el maiol de la font i d'aquí als voltants del roure gros,
Sants Innocents li van fer dur el dinar al carreter que llaurava dalt del	serral	i, en ésser al lloc, es va trobar que el carreter no hi era i que dintre
cellers, o voltant amb passes amples i assossegades tota la hisenda del	serral	a les illes, de la creueta fins al prat, a tot lloc deixava impresa la
al peu del Montserrat i cercada de vinyes i oliveres atalaia d'un	serralet	estant el Llobregat, guarda el bressol de la mare. Diem-li Can Maials. La
la mitja als dits o com qui pren el sol, feia sentinella allà dalt del	serralet	o, trescant per aquelles torrenteres, portava el farcell de roba neta del
tan notable de la vegetació en els conglomerats i argiles roges dels	serralets	vallesans; llur coloració roja dóna singular fesomia i acusa la seva
temperatura mitja anyal de 15º C. El terme és bastant pla amb	serrals	i turons de poca alçada; la cota més alta és de 296 m. al Nord,
assentada dins la vall del seu nom: la rica vall de Sóller entre	serrals	estesa, on totes les vivendes tenen un hort al fons.
de ferro, però sense citar els dos principals jaciments que jo conec: el	Serral	del Ferro a les muntanyes de Campanet i el jaciment del Puig Magraner a
als moros de la gentil ciutat de Granada y ab aquest fet desde 'ls	serrals	dels Pirineus fins á las mes llunyanas platjas de la Andalusía fou un sol
serres rodonejades, una mica més baixes, separades per un barranch dels	serrals	de Santa Cristina, que s'extenen cap a Rodonyà. Entre Mas Llorens y
Cercar llibres vells y oblidats, y trescar terres, pujar timbes y	serrals	, descansar en los ermitatjes mig esfondrats, beure en las fonts de les
de Collbató) que remunta las estribacions de la Artiga fins al	Serral	del Montaner, y d' aquést á la sobredita Serra de las Paparras
que no ha vist mai en l'Argelia; recorda pics i	serrals	de Catalunya la bella... i a la Verge del séu cor
i es consum la tardor i la neu va cobrint els	serrals	i els turons i despenjo del clau arrapat a l'escó
dins un mas humil. Floria ignorada dins el gran	serral	, entre una solada de flors de penyal. I al veure 't
d' infants! santa Catalina Santa camperola d' aquell gran	serral	, qui dûs bracerola, tumbagues i xal! Vel·les en les
colors d'inefable dolcesa brolla un or viu part damunt del	serral	. —"Cors, exultau, que de tanta bellesa no en farà
tan gran... tot proper el pinar dit de Na Borges i el	serral	, allà lluny, de l'Etzeran. Noms benvolguts dels ancestrals dominis,
els gossos, no pas bordar. Perjuraven haver-la vist dansar enmig del	serral	, amb els esperits dolents, donaven fe de veure-la resseguir teulades i
A la tardorada si el cel torna gris i fa neu o pluja per	serrals	i comes, potser acollint-te t'eixugui les plomes el
i les brases, palau del foc i palau de la carn. Carenes i	serrals	cremen altíssims... Proclamen el martiri de la tarda.
Beethoven, dins el freixe, somreia a ses allaus, desfermava els	serrals	de sa força i tendresa. Amb els gossos blavissos vaig arribar a l'aire
trepitja les flors que a faldada plena escampà el maig pel	serral	, i amb mans ardents i esburbades despulla a grans
la seva heroica eixida. I en va cerca Margarida pels	serrals	, en va la crida; en va enfollit, fureteja per l'avenc i
saltant muntanyes, saltant córrecs, freus i avencs; des dels	serrals	del migdia fins als que el mestral garfia, de la Mola
del brancatge que els seus peus es retorcia convulsament pel	serral	. I En Jordi el Comte abraona: com una pedra de fona
quantas damiselas rebutjin lo meu amor. V Lo sol ja coronava 'ls	serrals	y baixant al plá fería als arbres ab raigs oblícuos estenent per terra
de la serra de ponent, se destríen els atapits boscatges y pinars, el	serral	de la Forca, aont un temps hi penjaven els bandejats, pujolet de terrer
y alegría dins la clasta de la casa, a un estrém del poble, junt baix del	serral	de la Forca. N'Aina, la criada rebassuda, bofegada y vella, el soldat
cases; y ençá y enllá de la comallarada possessions y casetes de camp. Un	serral	baix y terrós de més aprop no deixava descubrir més que'l començament del
llarc camí qui venia de la planura de primer terme, passava pél peu del	serral	, s' enfilava pel coll y, fent un revolt per devant la boca de la cova,
ni accidents, com el caos de la terra. Sols s'hi veia la faixa fosca del	serral	. Amb el cos abatut del cansament de no fer rés y el cervell pesat,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents