DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
serralada F 1286 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb serralada Freqüència total:  1286 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

gravetat de la situació. Cap al tard vaig a les roques de Bellavista. La serralada del Pirineu era bonica com mai: blava, blanca i rosada; les ombres
se li acudí mai anar a veure com era Madrid. Terra endins no passà de la serralada de Coll Cerola. Inconseqüent en les seves idees com en els seus actes va
El que més abunda en aquestes terres d'Algèria, entre el mar i la gran serralada que fa de muralla al desert, és la vinya. El vi d'Alger és un vi de graus
construïts per mil·lenàries secrecions de coral sobre les puntes d'una serralada volcànica submarina. Dintre cada atoll, s'hi forma una gran llacuna, el
el vent, sou el pensament que vola en l'espai: ¿Hauríeu vist mai, damunt serralades, dins altes murades, el "Castell d'Iràs i no Tornaràs"? Àguila
llurs cims arriben fins al cel. Alhora, tant com s'enfilen serralades túmides, davalla un fons immens i profundíssim, ample
de portar dins el cor la gran exaltació de vostra serralada, més clara n'és la dona i l'home n'és més fort. Vora 'l silenci
oh parra endaurada. Misteriosa veu, feble i antiga veu de la serralada, somni d'un pastor pels camins de neu, veu
bressada i protectora i espellida amb la flor; i allá, la serrelada, mai lassa en l'horitzó, d'un aire lluminós els cossos
entra el dia, n'hi ha prou per a restablir les grans proporcions de la serralada sense comptar que el bruel ferotge del brau, agermanat amb les penyes, ho
mateix fet; perquè trobem produccions diferents a les bandes oposades de serralades majestuoses i contínues, de deserts grans, i, alguna vegada, fins i tot
, i, alguna vegada, fins i tot dels rius amples. Per bé que, com que les serralades, els deserts, etc., no són tan infranquejables, i no és probable que
Podem, també, comprendre així el fet que les plantes alpines de cada serralada estan relacionades més especialment amb les formes nòrdiques que viuen
probable que totes les mateixes espècies àrtiques s'haguessin quedat a serralades distants entre si, i hi haguessin sobreviscut des d'aleshores, és molt
cas, perquè si comparem les plantes i els animals de les diverses grans serralades europees, i malgrat que moltíssimes espècies són idènticament iguals,
que quedaren isolades, en un període molt més recent, en les diverses serralades i en les terres àrtiques d'ambdós mons. D'ací que, quan comparem les
fred a Europa, des de les costes occidentals de Gran Bretanya a la serralada dels Urals i cap al sud fins als Pirineus. Pels mamífers congelats i per
descoberta a les parts intertropicals d'Àfrica. A l'Himalaia, i a les serralades aïllades de la península de l'Índia, als cims de Ceilan i als cons
nòrdiques trobades a les parts meridionals de l'hemisferi sud, i en les serralades de les regions intertropicals, no són àrtiques, ans pertanyen a les zones
i humides hauran fornit un asil a les natives tropicals. Sembla que les serralades al nord-oest de l'Himalaia, i la llarga línia de la Cordillera, han
existents encara. La gran diferència dels peixos en vessants oposats de serralades contínues, que en un període primerenc havien de partir conques fluvials
Bergantes, que baixa de Morella, el Calders, que recull les aigües de les serralades del sud, i la riera que, procedent de l'oest, ve dels encontorns de
sota la calor. Lluny, a l'horitzó, es retalla la ratlla blavosa d'una serralada: és la carena del nord de Mallorca, mar enllà. Des de l'automòbil
Messina (Boca de Far, que en deien els nostres). A llevant, una espessa serralada de núvols, immòbil i amenaçadora, aixeca fins al cel turquí les muntanyes
són realment el coronament de la vida, com els puigs equànimes de la gran serralada pirenenca són el coronament geogràfic de la Pàtria. Respecte als
la flama rodona lluïa damunt d'una altra punta muntanyenca d'una altra serralada més llunyana, i hom emprengué la marxa vers ella. Un altre desencís els
prengui un bany, i com que de montanyes n'hi han a rengles, demaneu-ne de serralades. Desde l color de foc a l'esboirat de color que no n'és, tireu enllà, i
de banda a banda, d'un sol cop d'ull, tot Catalunya, amb els seus rius i serralades, amb els plans i les viles —talment com l'excursionista encimbellat a
s'intensifica, perquè es repeteix amb els bascos a l'altre extrem de la serralada pirenenca. La civilització europea es ressent de tans greus atavismes i
era un meravellós model per a les explicacions de geografia física. Serralades, valls, turons, rius, cràters, afraus i serres, tot hi era allí ben
feresta de Rocacorba, la punxa de Sant Grau, l'onatge encrespat de les serralades de ponent, la modesta carena de Sant Marçal, els alzinars i rouredes del
amb els cràters del Croscat, Santa Margarida i Font-pobra. Més ençà, la serralada del Corb, com una onada revolta. Envers ponent, Collçacabra, Rocacorba...
delineació dels mapes: els Pirineus tenien la seva correspondència amb la serralada de l'Atlas, la mar Adriàtica amb el golf de les Sirtes, etc.. El mateix
El cavaller de Pastor! Ningú més il·lustre en tota la plana fins a la serralada. Els avis foren els senyors de la costa, els guerrers de la baronia. Amos
i una gernació forastera, vinguda de tots els indrets de la plana i de la serralada. Es removien les caputxes de les dones i era una remor de faldilles
puerilitat, com ho sería aplicar la policía dels jardins a una vasta serralada per netejar-la de detritus. Recordem en el poema de Goethe la escena de
cloteral, per on s'escorria l'aigua del Ricastell. La dent rocosa d'una serralada gairebé inexpugnable el feia ombradís. El sol, a l'hivern, el tocava
havia estat la seva hisenda; un bell panorama de turons, de clots i de serralades suara verdejants, actualment deslluïts per l'extensa nafra del socarrat
seu inolvidable Cim-major. Els ulls de Marianneta no se'n mouen d'aquella serralada, que era com si diguéssim la seva pàtria. Els pensaments hi volen com un
donzella. En Boi va fer una pausa i el seu esguard es girà envers la serralada. —Aquests són els pensaments que he tingut cada vegada que he vist en
més fadigoses. Muntanyes amunt, les amples solituds de la imponent serralada li donaven com un vertigen, i li suggerien intencions de recular. El
recrea i m'aconsella, em conhorta i m'aconsola. Una mica de topografia La serralada de la Figuerola, en forma d'anfiteatre guaitant a llevant, abraça unes
hi trobaríem encara alguna runa de la casa antiga. A l'esquerra de la serralada, pel cantó de migdia i part de fora de l'anfiteatre, una lleugera vessant
Illes, terres baixes festonades per la salzereda. A la dreta de la serralada i també part de fora de l'anfiteatre, pel cantó de tramuntana, una
més que cap altre d'aqueixa rodalia guardada dels vents del Nord per la serralada de Santa Creu i regada per les aigües del riu rebec que ja he anomenat,
terra, l'entrada és alta i esplèndida. Aneu baixant del coll que fa la serralada per la carretera voltada d'oliveres i de vinyes. A la dreta, es fa una
va bé si fineix bé. Aquella vesprada quan el sol s'enfonsaria entre les serralades de ponent; quan el blau del cel es vessaria sobre els camps; quan ja es
esculpit per les ones abrivades en el costellam palpitant de la pètria serralada; amb l'engorjat de Cala Bócquer i l'illot vermell del Colomer, desprès
passar per la part del Raïguer, hom les hagués obertes al caire de la serralada de la costa i damunt mateix de la mar, avui Mallorca tindria una via
ja d'aquella anada. Tots els qui han pujat a Núria es recorden bé de la serralada del Montgrony —que es veu a l'altra banda del sot— un tou de muntanya

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »