Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gravetat de la situació. Cap al tard vaig a les roques de Bellavista. La	serralada	del Pirineu era bonica com mai: blava, blanca i rosada; les ombres
se li acudí mai anar a veure com era Madrid. Terra endins no passà de la	serralada	de Coll Cerola. Inconseqüent en les seves idees com en els seus actes va
El que més abunda en aquestes terres d'Algèria, entre el mar i la gran	serralada	que fa de muralla al desert, és la vinya. El vi d'Alger és un vi de graus
construïts per mil·lenàries secrecions de coral sobre les puntes d'una	serralada	volcànica submarina. Dintre cada atoll, s'hi forma una gran llacuna, el
el vent, sou el pensament que vola en l'espai: ¿Hauríeu vist mai, damunt	serralades	, dins altes murades, el "Castell d'Iràs i no Tornaràs"? Àguila
llurs cims arriben fins al cel. Alhora, tant com s'enfilen	serralades	túmides, davalla un fons immens i profundíssim, ample
de portar dins el cor la gran exaltació de vostra	serralada	, més clara n'és la dona i l'home n'és més fort. Vora 'l silenci
oh parra endaurada. Misteriosa veu, feble i antiga veu de la	serralada	, somni d'un pastor pels camins de neu, veu
bressada i protectora i espellida amb la flor; i allá, la	serrelada	, mai lassa en l'horitzó, d'un aire lluminós els cossos
entra el dia, n'hi ha prou per a restablir les grans proporcions de la	serralada	sense comptar que el bruel ferotge del brau, agermanat amb les penyes, ho
mateix fet; perquè trobem produccions diferents a les bandes oposades de	serralades	majestuoses i contínues, de deserts grans, i, alguna vegada, fins i tot
, i, alguna vegada, fins i tot dels rius amples. Per bé que, com que les	serralades	, els deserts, etc., no són tan infranquejables, i no és probable que
Podem, també, comprendre així el fet que les plantes alpines de cada	serralada	estan relacionades més especialment amb les formes nòrdiques que viuen
probable que totes les mateixes espècies àrtiques s'haguessin quedat a	serralades	distants entre si, i hi haguessin sobreviscut des d'aleshores, és molt
cas, perquè si comparem les plantes i els animals de les diverses grans	serralades	europees, i malgrat que moltíssimes espècies són idènticament iguals,
que quedaren isolades, en un període molt més recent, en les diverses	serralades	i en les terres àrtiques d'ambdós mons. D'ací que, quan comparem les
fred a Europa, des de les costes occidentals de Gran Bretanya a la	serralada	dels Urals i cap al sud fins als Pirineus. Pels mamífers congelats i per
descoberta a les parts intertropicals d'Àfrica. A l'Himalaia, i a les	serralades	aïllades de la península de l'Índia, als cims de Ceilan i als cons
nòrdiques trobades a les parts meridionals de l'hemisferi sud, i en les	serralades	de les regions intertropicals, no són àrtiques, ans pertanyen a les zones
i humides hauran fornit un asil a les natives tropicals. Sembla que les	serralades	al nord-oest de l'Himalaia, i la llarga línia de la Cordillera, han
existents encara. La gran diferència dels peixos en vessants oposats de	serralades	contínues, que en un període primerenc havien de partir conques fluvials
Bergantes, que baixa de Morella, el Calders, que recull les aigües de les	serralades	del sud, i la riera que, procedent de l'oest, ve dels encontorns de
sota la calor. Lluny, a l'horitzó, es retalla la ratlla blavosa d'una	serralada	: és la carena del nord de Mallorca, mar enllà. Des de l'automòbil
Messina (Boca de Far, que en deien els nostres). A llevant, una espessa	serralada	de núvols, immòbil i amenaçadora, aixeca fins al cel turquí les muntanyes
són realment el coronament de la vida, com els puigs equànimes de la gran	serralada	pirenenca són el coronament geogràfic de la Pàtria. Respecte als
la flama rodona lluïa damunt d'una altra punta muntanyenca d'una altra	serralada	més llunyana, i hom emprengué la marxa vers ella. Un altre desencís els
prengui un bany, i com que de montanyes n'hi han a rengles, demaneu-ne de	serralades	. Desde l color de foc a l'esboirat de color que no n'és, tireu enllà, i
de banda a banda, d'un sol cop d'ull, tot Catalunya, amb els seus rius i	serralades	, amb els plans i les viles —talment com l'excursionista encimbellat a
s'intensifica, perquè es repeteix amb els bascos a l'altre extrem de la	serralada	pirenenca. La civilització europea es ressent de tans greus atavismes i
era un meravellós model per a les explicacions de geografia física.	Serralades	, valls, turons, rius, cràters, afraus i serres, tot hi era allí ben
feresta de Rocacorba, la punxa de Sant Grau, l'onatge encrespat de les	serralades	de ponent, la modesta carena de Sant Marçal, els alzinars i rouredes del
amb els cràters del Croscat, Santa Margarida i Font-pobra. Més ençà, la	serralada	del Corb, com una onada revolta. Envers ponent, Collçacabra, Rocacorba...
delineació dels mapes: els Pirineus tenien la seva correspondència amb la	serralada	de l'Atlas, la mar Adriàtica amb el golf de les Sirtes, etc.. El mateix
El cavaller de Pastor! Ningú més il·lustre en tota la plana fins a la	serralada	. Els avis foren els senyors de la costa, els guerrers de la baronia. Amos
i una gernació forastera, vinguda de tots els indrets de la plana i de la	serralada	. Es removien les caputxes de les dones i era una remor de faldilles
puerilitat, com ho sería aplicar la policía dels jardins a una vasta	serralada	per netejar-la de detritus. Recordem en el poema de Goethe la escena de
cloteral, per on s'escorria l'aigua del Ricastell. La dent rocosa d'una	serralada	gairebé inexpugnable el feia ombradís. El sol, a l'hivern, el tocava
havia estat la seva hisenda; un bell panorama de turons, de clots i de	serralades	suara verdejants, actualment deslluïts per l'extensa nafra del socarrat
seu inolvidable Cim-major. Els ulls de Marianneta no se'n mouen d'aquella	serralada	, que era com si diguéssim la seva pàtria. Els pensaments hi volen com un
donzella. En Boi va fer una pausa i el seu esguard es girà envers la	serralada	. —Aquests són els pensaments que he tingut cada vegada que he vist en
més fadigoses. Muntanyes amunt, les amples solituds de la imponent	serralada	li donaven com un vertigen, i li suggerien intencions de recular. El
recrea i m'aconsella, em conhorta i m'aconsola. Una mica de topografia La	serralada	de la Figuerola, en forma d'anfiteatre guaitant a llevant, abraça unes
hi trobaríem encara alguna runa de la casa antiga. A l'esquerra de la	serralada	, pel cantó de migdia i part de fora de l'anfiteatre, una lleugera vessant
Illes, terres baixes festonades per la salzereda. A la dreta de la	serralada	i també part de fora de l'anfiteatre, pel cantó de tramuntana, una
més que cap altre d'aqueixa rodalia guardada dels vents del Nord per la	serralada	de Santa Creu i regada per les aigües del riu rebec que ja he anomenat,
terra, l'entrada és alta i esplèndida. Aneu baixant del coll que fa la	serralada	per la carretera voltada d'oliveres i de vinyes. A la dreta, es fa una
va bé si fineix bé. Aquella vesprada quan el sol s'enfonsaria entre les	serralades	de ponent; quan el blau del cel es vessaria sobre els camps; quan ja es
esculpit per les ones abrivades en el costellam palpitant de la pètria	serralada	; amb l'engorjat de Cala Bócquer i l'illot vermell del Colomer, desprès
passar per la part del Raïguer, hom les hagués obertes al caire de la	serralada	de la costa i damunt mateix de la mar, avui Mallorca tindria una via
ja d'aquella anada. Tots els qui han pujat a Núria es recorden bé de la	serralada	del Montgrony —que es veu a l'altra banda del sot— un tou de muntanya

Pàgina 1 (de 27)

50 següents