Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb els cabells ben llargs, com ara s'estilen. I l'Erasme Caballé li pot	serrar	, en un compromís, els corns, sense sofrir-ne dany", afegia, en el seu
del pati. Però fa un sol alegre i un dia quiet. En Lluís i en Jaume	serren	troncs de roure damunt la neu: com diu la Josefina, semblava una escena
per als escriptors catalans. Després porto les cartes al poble. L'avi ha	serrat	llenya tot el matí amb la Sinda, i l'Albert ha fet catorze viatges amb el
Tots ho són. Al cap i a la fi, vénen perquè volen. Ell tanca els punys,	serra	les dents, però no es mou de terra, encara una mica marejat, xop de
li bat contra el coll amb una ràbia calenta que el faria xisclar si no	serrés	les dents. —Sempre es pensen que tenen raó —sent. Prova d'incorporar-se,
li dibuixava una flor al costat, damunt de l'orella. Manuel deixava fer;	serrava	només les dents de tant en tant, tancava de tant en tant els ulls, que li
la ràbia, i Jaume sentia desfermats en ell tots els instints de la selva.	Serrava	les dents, i corria, i se sentia com un gegant. Les passes ressonaven en
bots i a barrals. I va instal·lar la fusteria al menjador. Al menjador es	serraven	els pals, es preparava tot; la porta, acabada de dalt a baix, va pujar
ja n'hi portaria una de l'obra, una mica vella, i que només li caldria	serrar	un barró o dos, perquè li semblava que era una mica massa llarga. I va
no vull menjar... —barbotejà de nou, veient que no li'n fèiem cas. Zorbàs	serrà	nerviosament el puny. Es veia indecís. La podia deixar grunyir tant com
tenir temps d'enfadar-me. M'esforçava a irritar-me, arrufava les celles,	serrava	els punys, feia tots els gestos de l'home enfadat, per enfadar-me. Però
lo. —Vés-te'n, patró —em va cridar—. No t'hi fiquis!	Serrà	el puny i clavà un cop terrible al baix ventre de Manolakas. De cop
Llançaren un llarg crit, balancejant el bust endavant i endarrera, van	serrar	els punys i es donaven cops al pit. I així, a poc a poc, amb aquella
es dreçaven les espigues carregades de gra; les cigales, les oliveres,	serraven	l'aire, insectes lluminosos brumien en la llum ardent. La mar exhalava
quant de diferent resta encara entre les dues orientacions. Tanmateix,	serrant	els temps del discurs, ací basta subratllar com aquesta orientació
darrers més de dolents que d'excel·lents: ¿què penseu del que vol	serrar	amb un ribot, i pren la serra per ribotejar? No hi ha en tot el món un
orelles encara plenes de les fúnebres cantòries dels capellans, el cor	serrat	per l'amarg sentiment de sa viudesa i els ulls vermells com un perdigot
resolució aplaudida per tothom (i per mi també, que Déu m'ho perdoni) de	serrar	-lo arran de terra i plantar-hi acàcies de bola que feien l'ombra més
que el soldat valent en les batalles recularia tal volta per no veure	serrar	una cama a la persona amada. I al nostre Tomàs de Bajalta, que
que semblava dir: I doncs com volia que baixés, que no li anaven pas a	serrar	una cama. La murmuració de l'amic absent dóna sempre un dolç aire
criatura i dur-se'n-la per fer un ciutadà fort i lliure. Però un nus li	serrà	la gola i, vulgues no vulgues, xiuxiuejà: —Pobrissó! Tot anant-se'n, va
ni una sola llum, ni una silueta, sentia que una inesperada emoció li	serrava	el cor. Duia encara als ulls la llum dels tròpics sobre l'oceà; el cel i
les dues casetes. L'arbre tenia un gran tronc nuós. La copa n'havia estat	serrada	, i la cigonya havia fet son niu al cim de la soca. L'ocell s'estava allí,
alta... Els ulls et couen, respires amb força, no sé què dir-te, Santiago,	serres	les dents, però bellugues els braços, has d'entendre el significat que
on dormo cada nit, construïda amb troncs i taulons que jo mateix vaig	serrar	, ribotejar, engalzar, encolar, i una teulada que em preserva del rellent,
última eixugada amatent del ganivet al caire de l'emplastre, i després	serrava	una rutlla molt gruixuda del pa, que finalment, abans no s'escindís del
dit a Biddy? —No, Pip —respongué Joe, sense llevar la mirada del foc, i	serrant	bé l'un genoll contra l'altre, com si hagués tingut informació particular
Déu li ho beneeixi! Biddy deixà caure el seu treball, i em va mirar. Joe	serrà	els genolls i em va mirar. Jo els vaig mirar tots dos. Al cap d'una pausa,
que el meu desig hauria estat que els seus pantalons no l'haguessin	serrat	tant en algunes bandes, ni balderejat tan considerablement en d'altres,—
portava dins el marc el crit propi del mercader que s'hi representava, i	serrat	el bocí de rodolí de la part inferior pertanyent a la ratlla explicatòria
servia de senyal en bon estat, caldrà més tard que l'ermità del Mont en	serri	la punta). Per a observar els angles des de la Mare de Déu del Mont,
de somoure's del pilastre. Jo em temava que se'n venia ací dalt a	serrar	-li l'"anoueta". I no fon esta la sola i darrera desbarrada del
un darrera l'altre. Al fusell no hi havia corretja i el cordill substitut	serrava	l'espatlla. Canviàvem la posició a cada quatre passos. ara a la dreta,
metre cúbic de fusta serrada dóna un determinat benefici, el problema és	serrar	-ne força metres —sobretot si el pagès compra les teles i el mercat
sota clau i els donà turment, però les criatures no volien confessar,	serraven	les dents i aguantaven el contacte de les brases damunt la planta dels
d'una manera ombrívola, passant-se sovint la mà pel front, mentre	serrava	els llavis. En una ocasió, vivint el paper, va deixar sense esma un grup
i es deixava anar en qualsevol seient, amb el cap cot i les mans agafades	serrant	els dits. Així va sorprendre'l la criada que li portava la carta. Sentí
i en arribar al cap s'uní novament i va trenar-se, de manera que em va	serrar	de dents i no podia emetre cap so. A través de les clarianes que deixaven
¿Encara no està el llit? —L'estem fent. L'estan fent. Sembla que hagin de	serrar	les fustes, teixir els llençols; el barceloní ja no pensa que una noia de
en l'altre per un cavallet; dalt d'elles eren fermats els troncs, que hom	serrava	per mitjà de cadenes. Per a serrar hom feia ús de serres de
eren fermats els troncs, que hom serrava per mitjà de cadenes. Per a	serrar	hom feia ús de serres de cavall, mogudes a força de braços; per a
de tallats, en el mateix bosc hom els posava sobre cavallets i els	serrava	; les taules resultants arribaven a les dressanes ja a punt d'ésser
dels bastiments, hom veia els serradors enfilats dalt de les pollines	serrant	grans troncs de roure i de pi, dels quals en sortien serradures flairoses
plantilles, que servien per marcar les grans peces de fusta que,	serrades	i posades en son lloc, donaven forma a la nau. Els treballs de
-se'n. Abans d'embarcar-se, però, va preparar les peces que li calien;	serrà	la quilla, les rodes, les quadernes i les altres peces essencials.
serrà la quilla, les rodes, les quadernes i les altres peces essencials.	Serrades	que foren, se les emportà a Barcelona i va embarcar-les amb ell al
fermà la quilla, hi clavà les rodes i les quadernes de proa a popa, i	serrà	les taules de pi. La ribotejà totseguit i posà exteriorment la cinta, la
veles, cordes, bossells, teies i aparells. Allò que resultava, després de	serrar	la barca, era tapat amb taules de fusta, fent-hi porta al mig. Era per l'
barca de mitjana tallada en sortien dues barraques. Per a fer-les, calia	serrar	-les i separar una mitja arga, moguda per dos cavalls. La part de la
exacte de cada costat. Collat a la guillotina d'un banc de fuster, hom	serrava	el bloc, d'acord amb el contorn del llapis. Totseguit era desencollat i

Pàgina 1 (de 9)

50 següents