Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics	serveis	, als quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del senyor de l'Olimp, que
facultatiu. La nutrice afirmava que ja havia recorregut als	serveis	d'un, però afegia que ella no n'estava contenta. "Ho pensà de muar
blancs, de l'arbre. Després, més gemecs i més llàgrimes i un segon	servei	de l'arma, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es
massa en la calma temible del mar, hi va caure en adormir-se, en acte de	servei	, en circumstàncies molt difícils. És cert que diuen que, per
pou de la intimitat. Enone "He passat tota la meva llarga existència al	servei	del palau de la destral del llamp i de l'estranya família que hi
paga per entretenir-nos una mica. Poc, però algú li deurà gratificar el	servei	." "Salom no tenia ni família", va indicar la senyora Magdalena Blasi.
És cert que a casa del vell Candaina hi havia or per a alliberar del	servei	tot un regiment; però no per això l'esdeveniment fou celebrat amb menys
obsequis, l'haurien arribada a marejar. El vi va córrer sense mida, i el	servei	, a la cuina, va fer festa major. En ella, a l'entorn d'una llarga taula
l'ajuda de tant en tant sa mare, ara dedicada gairebé exclusivament al	servei	—i a la vigilància— de Mila. Anselma, la nena, dorm en un departament més
En part, també, perquè avui ningú no es veuria amb cor de prescindir dels	serveis	d'un o altre artifici que la "tècnica" deixa a la nostra disposició: el
no ataca, però, la FAI. El POUM és el cap de turc, "el trotskisme al	servei	dels feixistes". Plou a mitja tarda. Al poble tornen els aparells de
Gabriel Péri a L'Humanité— és incontestablement el	servei	més eminent que en dotze mesos s'ha prestat als generals rebels espanyols
forces franquistes. Una ordre de la Gaceta prohibeix els	serveis	de taxis, autoòmnibus i cotxes particulars a tota l'Espanya republicana,
València. Sembla que el Govern del Dr. Negrín està disposat a prendre els	serveis	de transports a la CNT, encara que sigui per la violència, i es temen
d'acord amb el pla anglès. A França la vaga general d'ahir no afectà els	serveis	vitals. Daladier ha dit que França ha triomfat dels seus adversaris.
Trias. El xofer feia grans elogis de la família a la qual prestà els seus	serveis	. Diu que li donaven 850 pessetes i que menjava el mateix que els
crida: —Després cal pensar a recomanar-los per a la Gran Medalla del	Servei	Agraït. —Ben cert! —fan els altres dos a l'uníson. Ell desplaça l'esguard
ara sí. A unes intervencions —prossegueix l'home— ordenades pels caps del	servei	sanitari... —Mai no havia tingut res —protesta ell. —Com ho sabeu? Sou
d'alçar-vos contra els consells i procedirs dels especialistes del	servei	sanitari amb l'única finalitat de provocar la mort de la vostra presumpta
què se serveixen aquestes comunicacions. Cal interpretar-les. —Hi ha uns	serveis	especialitzats que... —Ja ho sé —el talla ell—. Però no conec ningú que
de l'escala, on es devia haver dissimulat. Ell respira a fons, diu: —	Servei	d'urgència! —i intenta de prosseguir, la mà encara en la de la noia que
? —Des de quan, què? —fa l'home. —Des de quan el personal del	servei	d'urgència s'ha d'identificar a la policia? Si és que sou de la policia.
—La meva missió és controlar les sortides. —No pas les del personal del	servei	d'urgència —insisteix ell—. A veure, la vostra identificació! L'home es
si ho és —diu intencionadament—, que obstaculitza les tasques del	servei	d'urgència. Li deu semblar que el nostre treball encara no és prou
—Tan important és —diu— que no s'hagi pogut confiar la seva recollida al	servei	subaltern? —En efecte —contesta ell subjectant fermament el braç de la
. A la plaça. Requiseu-lo. —Gràcies —s'inclina ell—. Entre els nostres	serveis	respectius sempre hi ha hagut un bon esperit de col·laboració. —Es tomba
subjectant novament la noieta pel canell. —Perdoneu —diu—. Es tracta d'un	servei	urgent com ja us deu haver explicat l'oficial, però no tenim la més
—pregunta aleshores. —Sí. Per què? —No és permès. L'escala és reservada al	servei	del cementiri. Torneu a pujar abans no us arrepleguin. —L'ascensor no
que és mort. —No saben res, aquells —explica la veu—. No pertanyen al	servei	interior. —Buscava la mare —diu aleshores ell. Hi ha un silenci, una
blau i blanc, espellifada. —I com és —li pregunta aleshores— que ets del	servei	del cementiri? Em pensava que no ens volien. —Ja hi era abans —explica
proposa: —Us puc donar uns impermeables. És a dir, el senyor no és del	servei	del cementiri, oi? —No, del cos científic —diu ell. —I heu escollit un
a baix ja és gairebé totalment fosc. —No pleguen? —pregunta ell. —És	servei	permanent. Se la passen molt bé, aquests, un dia de treball i un dia de
i tenim ordres d'incorporar tots els indocumentats. Sis mesos de	servei	. Les dones de les cases, que s'han anat atansant i escolten silencioses,
un programa senzill que us permeti una adaptació gradual a la vida de	servei	. A desgrat d'això, en virtut de les atribucions que em són concedides en
porten, de camals alternats —l'alliçona l'altre—. Preteníeu potser que el	servei	fos la riota de tothom? Que se'ns pogués ridiculitzar? Molt de compte,
dipòsit de deixalles de la caserna? Per endurir-vos, soldat! La vida de	servei	... —Però aleshores s'interromp, perquè s'han sentit uns passos marcials i
costat, palpa lleugerament el matalàs—. Seieu. No sabia que pertanyíeu al	servei	... —Només des d'avui —explica ell, obeint la seva indicació i
no poden abandonar la caserna fins que han complert els sis mesos de	servei	. Ell es redreça una mica, evitant de fregar-la amb el cos que se li
això no se'ns autoritza un tracte íntim amb la gent que no pertanyen al	servei	. —Ja comprenc. —Volen una nissaga pura —prossegueix ella—, i aquesta és
un inici de somrís. —Ja no sou jutge? —s'interessa aleshores. —Només tinc	servei	dia per altre —explica l'home. —No cal que us pregunti si ho saben, això,
tots els qui s'hi dediquen viuen en grans cases, tenen cotxes luxosos,	servei	... —Ningú no ho diria —comenta ell, mirant les camises descolorides, els
veure que t'havies escapolit, el caporal li ha imposat un càstig: doble	servei	per demà. —Li passa el braç pel seu—. Anem —afegeix—. No solen sortir
les dades. És una cosa molt completa, aquest cens, hi prenen part cinc	serveis	diferents. Ell deixa caure els braços, derrotat, llambrega cap a la
que es retira i caldrà substituir-la. —Quina? —No la coneixeu, avui no té	servei	. Ens alternem, sabeu? Ja és una noia molt gran, té prop de quaranta anys.
—No tenen la clau. No els la donen fins al cap de quinze anys de prestar	servei	, quan passen a la categoria superior. —Per què vénen anticipadament,
qui ho sap, això. L'home el mira amb un esguard compadit, riu. —Els del	servei	del control permanent. Ningú no sap qui són. Podria ser un d'aquests
Jo? Si m'heu portat com qui diu per força! —No hi fa res. Els del	servei	de control permanent tenen fama de ser molt astuts. Aquesta insistència a
segur? —fa l'altre, que també butxaquejava. —Li he mostrat la tarja de	servei	interior i no se n'ha adonat. —A les fosques... —comença ell. —Les altres
però tots tenim l'obligació de pensar i de posar aquest pensament al	servei	de la nostra causa. —El que li cal ara —fa el xicot— és una documentació.
i aleshores s'apodera de l'aparell acústic que penja en un costat. —	Servei	de convocatòries —resa. La porteta s'esmuny lateralment i es troben

Pàgina 1 (de 521)

50 següents