DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
servir M 4 oc.
servir V 32329 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb servir Freqüència total:  32333 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

germanes posseïm, entre totes tres, un sol ull i una sola dent i hem de servir-nos-en per torn, un torn rigorós. Ara, la segona, Pefredó, els ha
tampoc als ullals com de senglar i a les mans o urpes d'aram. De què ens serveixen les ales d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l'esglai i la
conèixer també, embriac, la ceguesa, i ni l'habilitat del ferrer no va servir la teva venjança. Et senties culpable de la desgràcia. Sabies, gegant
assegurava el vell. "I et prometo que allí no feinejaràs. Sols hauràs de servir de tant en tant, a mi i als meus convidats, quan n'hi hagi, algun glop de
o un drac monstruós. Es va purificar dels sollaments d'aquella lluita, va servir durant nou anys de pastor —hi ha qui malicia alguna cosa més— prop d'un
mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan ben servida com malentesa ens empeny potser, com a única escapatòria previsible, per
vaig refusar a canviar-lo d'aspecte. Mai cap petita o grossa bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre li va convenir que durés, amb
als flancs, i més tard al ventre i a aquests racons que, encara que ja no serviries per a llavorer, també vigilo. I per últim les cames, i no ens descuidarem
me la prenguin. Xopa de sang i tan tranquil·la, com si filés. M'hauria servit per a tot, fins per a la matança del porc, de mocadera. Però no és del meu
que una del llinatge em va lliurar, ho admeto, però el fil conductor em servia només a mi, no a ella, i per això la vaig abandonar de pressa dins el seu
tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que el servia. Era un home jovial, amable amb tothom, i a Santa Maria gaudia de la
la figuera d'ampla copa, prop del porxo ombrejat per la vella parra. Els serví la més graciosa de les noies: la més jove, i una atmosfera de camperola
part i d'altra, que gairebé ens fan abominar la humanitat. El pretext ha servit per a portar davant el piquet una dona de quasi seixanta anys, que no
mal que li he causat sense voler; m'agenollaré davant d'ella; després la serviré, l'ajudaré en tot perquè ella pugui descansar." Jo aleshores cremava en
un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava tempestat. El temps podia servir-li d'excusa; la qüestió era ajornar aquell instant; tal vegada es
encara la seva habitació, que no l'ha usada ningú. Hi ha l'Arcisa, que la servirà; hi ha la petita Anselma amb la qual pot sortir a passejar. Allí no
reformes, és grat, net i fins confortable. Hi ha l'ampla sala que serveix de menjador —la peça principal de l'edifici—, amb la xemeneia, on a
i ja sigui directament, ja per mitjà de la vella Arcisa, que el serveix com un gos fidel, no perd ni un dels seus moviments. Arcisa ve: —Aquesta
llit. A aquella casa, tant la mare com les filles s'havien desvetllat per servir-la, sobretot després d'haver sabut qui era. Estava malalta; tenia febre
A la part de dalt de la finestra hi ha un gros clau, que en temps antic servia per a assegurar-la. En aquest clau, enfilada en una cadira que té també
Ho veiem, igualment, en la literatura. La literatura torna a servir-nos de referència indiciària. Els escriptors —particularment els
tant. En podem fer un "bon ús": de nosaltres depèn que la "tècnica" serveixi per al bé o per al mal, ajudi l'home a millorar-se o a degradar-se
pena busca l'exemplaritat: hom castiga el delinqüent a fi que la sanció serveixi d'admonició als altres individus i els desencoratgi d'incórrer en el
de llibertat, quan som lliures. La idea d'aquesta "possibilitat" ens servirà per a apreciar els límits exactes de la nostra salut "auditiva". Perquè
literària augmenta en precisió. I al cap i a la fi, els quixots no serveixen per a res. Són uns sacrificats inútils, d'una imbecil·litat taxativa.
de ser vergonyós i vergonyant, i s'imposa sense reserves. Fins i tot serveix d'esquer a més d'una estupenda explotació comercial. Avui dia, en alguns
les armes, però ells s'hi neguen dient: "Si de cas, ja les farem servir nosaltres". A la tarda anem a Vilarmau. Cel gris i plata. Diuen que
fet burla de l'Eucaristia davant seu, a l'església del poble, que ara serveix de magatzem de blat, arròs, patates... "Semblava que el cor se'm
sanejat del tot la reraguarda, i que les ofensives que ara començaran serviran perquè el qui n'obtingui més èxits pugui cotitzar-los en negociar
entre els militars dels dos bàndols. Li sembla que la caiguda de Bilbao servirà a Itàlia i Alemanya per a pressionar i obtenir avantatges abans de
a fer tot el que pugui perquè cessin les hostilitats a Espanya, àdhuc a servir de mitjancer". Abans de dinar, cap a les dues, hi torna a haver
a casa l'escombriaire del poble: el clergue era un cunyat seu i celebrava servint d'altar la calaixera. Al mig, un Jesuset damunt un grapat de palla. "El
i m'ensenya un fuet de cuiro, amb mànec de plata treballada, que li serveix per fer creure els moros. Després baixem i veiem formar la companyia. Era
I el sumari? —No l'han dut —fa l'altre, despreocupadament—. Tampoc no ens serviria, però. Ara hi ha massa feina i solen deixar-los en blanc. Suposo que a
és prou clar —diu la veu greu. —No ho és mai, el llenguatge de què se serveixen aquestes comunicacions. Cal interpretar-les. —Hi ha uns serveis
altra—. Encara que parlin com nosaltres. —Totes hi parlen. Si no, no els servirien. Ell retrocedeix cap a la dutxa, es frega més el tors, encara humit,
d'impermeables de color rosa. —Són una mica vells —diu—, però encara serviran. De fet, al que li toca li falta mitja màniga, que sembla rosegada per un
seu parlament que els altaveus retransmeten simultàniament amb el que se serveix d'un llenguatge descriptiu. "Les bases d'una societat humana justa, cal
acció quan, permetent-se una pausa, agafa l'ampolla que té davant, se serveix una mica d'aigua i se la beu amb un glu-glu! que els altaveus
d'homes i dones corre amunt i avall amb els mateixos vehicles que els han servit per a traginar llurs possessions al barri nou. —Què els passa? —es
capdamunt de la muntera, ell s'ajup a col·locar-hi el cabàs que no els ha servit de res i, un a cada vara, empenyen el carret camí enllà, prudentment,
ganxut que es defensa amb una energia sostinguda que, al capdavall, no li serveix de res, car quan se separen és un dels altres qui pren la paraula.
vostres companys. —Es consulta el rellotge—. D'aquí a sis minuts i mig se serveix el dinar. El 72635 i el 72635 bis recullen el desmaiat
ordena. No és justa, doncs? —No —diu el jutge simplement—. La llei no serveix la justícia, sinó la conveniència. —I és convenient perseguir-nos,
ens quedéssim. —Però és injust —repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós serviu la injustícia... —La servim tots. —Us adoneu que la vostra actitud moral
injust —repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós serviu la injustícia... —La servim tots. —Us adoneu que la vostra actitud moral és insostenible? —No n'hi ha
venedors ens perjudica, perquè són quantitats que normalment els haurien servit per a comprar. —I no protesteu? —És una cosa molt complicada, s'ha de
De passada, ha hagut d'anar confessant moltes debilitats que a mi m'han servit per a estirar de la madeixa. —Es resigna que siguis dels nostres? —No ho
i que encara no havia remarcat perquè a totes les parades semblaven servir de taulell. Ací i allà resten encara alguns clients potencials que es
Aleshores la lògica del pensador que manipula conceptes abstractes no ens serveix. —D'acord —crida ell per damunt dels espetecs del motor que l'home acaba

  Pàgina 1 (de 647) 50 següents »