Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

germanes posseïm, entre totes tres, un sol ull i una sola dent i hem de	servir	-nos-en per torn, un torn rigorós. Ara, la segona, Pefredó, els ha
tampoc als ullals com de senglar i a les mans o urpes d'aram. De què ens	serveixen	les ales d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l'esglai i la
conèixer també, embriac, la ceguesa, i ni l'habilitat del ferrer no va	servir	la teva venjança. Et senties culpable de la desgràcia. Sabies, gegant
assegurava el vell. "I et prometo que allí no feinejaràs. Sols hauràs de	servir	de tant en tant, a mi i als meus convidats, quan n'hi hagi, algun glop de
o un drac monstruós. Es va purificar dels sollaments d'aquella lluita, va	servir	durant nou anys de pastor —hi ha qui malicia alguna cosa més— prop d'un
mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan ben	servida	com malentesa ens empeny potser, com a única escapatòria previsible, per
vaig refusar a canviar-lo d'aspecte. Mai cap petita o grossa bèstia no va	servir	el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre li va convenir que durés, amb
als flancs, i més tard al ventre i a aquests racons que, encara que ja no	serviries	per a llavorer, també vigilo. I per últim les cames, i no ens descuidarem
me la prenguin. Xopa de sang i tan tranquil·la, com si filés. M'hauria	servit	per a tot, fins per a la matança del porc, de mocadera. Però no és del meu
que una del llinatge em va lliurar, ho admeto, però el fil conductor em	servia	només a mi, no a ella, i per això la vaig abandonar de pressa dins el seu
tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que el	servia	. Era un home jovial, amable amb tothom, i a Santa Maria gaudia de la
la figuera d'ampla copa, prop del porxo ombrejat per la vella parra. Els	serví	la més graciosa de les noies: la més jove, i una atmosfera de camperola
part i d'altra, que gairebé ens fan abominar la humanitat. El pretext ha	servit	per a portar davant el piquet una dona de quasi seixanta anys, que no
mal que li he causat sense voler; m'agenollaré davant d'ella; després la	serviré	, l'ajudaré en tot perquè ella pugui descansar." Jo aleshores cremava en
un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava tempestat. El temps podia	servir	-li d'excusa; la qüestió era ajornar aquell instant; tal vegada es
encara la seva habitació, que no l'ha usada ningú. Hi ha l'Arcisa, que la	servirà	; hi ha la petita Anselma amb la qual pot sortir a passejar. Allí no
reformes, és grat, net i fins confortable. Hi ha l'ampla sala que	serveix	de menjador —la peça principal de l'edifici—, amb la xemeneia, on a
i ja sigui directament, ja per mitjà de la vella Arcisa, que el	serveix	com un gos fidel, no perd ni un dels seus moviments. Arcisa ve: —Aquesta
llit. A aquella casa, tant la mare com les filles s'havien desvetllat per	servir	-la, sobretot després d'haver sabut qui era. Estava malalta; tenia febre
A la part de dalt de la finestra hi ha un gros clau, que en temps antic	servia	per a assegurar-la. En aquest clau, enfilada en una cadira que té també
Ho veiem, igualment, en la literatura. La literatura torna a	servir	-nos de referència indiciària. Els escriptors —particularment els
tant. En podem fer un "bon ús": de nosaltres depèn que la "tècnica"	serveixi	per al bé o per al mal, ajudi l'home a millorar-se o a degradar-se
pena busca l'exemplaritat: hom castiga el delinqüent a fi que la sanció	serveixi	d'admonició als altres individus i els desencoratgi d'incórrer en el
de llibertat, quan som lliures. La idea d'aquesta "possibilitat" ens	servirà	per a apreciar els límits exactes de la nostra salut "auditiva". Perquè
literària augmenta en precisió. I al cap i a la fi, els quixots no	serveixen	per a res. Són uns sacrificats inútils, d'una imbecil·litat taxativa.
de ser vergonyós i vergonyant, i s'imposa sense reserves. Fins i tot	serveix	d'esquer a més d'una estupenda explotació comercial. Avui dia, en alguns
les armes, però ells s'hi neguen dient: "Si de cas, ja les farem	servir	nosaltres". A la tarda anem a Vilarmau. Cel gris i plata. Diuen que
fet burla de l'Eucaristia davant seu, a l'església del poble, que ara	serveix	de magatzem de blat, arròs, patates... "Semblava que el cor se'm
sanejat del tot la reraguarda, i que les ofensives que ara començaran	serviran	perquè el qui n'obtingui més èxits pugui cotitzar-los en negociar
entre els militars dels dos bàndols. Li sembla que la caiguda de Bilbao	servirà	a Itàlia i Alemanya per a pressionar i obtenir avantatges abans de
a fer tot el que pugui perquè cessin les hostilitats a Espanya, àdhuc a	servir	de mitjancer". Abans de dinar, cap a les dues, hi torna a haver
a casa l'escombriaire del poble: el clergue era un cunyat seu i celebrava	servint	d'altar la calaixera. Al mig, un Jesuset damunt un grapat de palla. "El
i m'ensenya un fuet de cuiro, amb mànec de plata treballada, que li	serveix	per fer creure els moros. Després baixem i veiem formar la companyia. Era
I el sumari? —No l'han dut —fa l'altre, despreocupadament—. Tampoc no ens	serviria	, però. Ara hi ha massa feina i solen deixar-los en blanc. Suposo que a
és prou clar —diu la veu greu. —No ho és mai, el llenguatge de què se	serveixen	aquestes comunicacions. Cal interpretar-les. —Hi ha uns serveis
altra—. Encara que parlin com nosaltres. —Totes hi parlen. Si no, no els	servirien	. Ell retrocedeix cap a la dutxa, es frega més el tors, encara humit,
d'impermeables de color rosa. —Són una mica vells —diu—, però encara	serviran	. De fet, al que li toca li falta mitja màniga, que sembla rosegada per un
seu parlament que els altaveus retransmeten simultàniament amb el que se	serveix	d'un llenguatge descriptiu. "Les bases d'una societat humana justa, cal
acció quan, permetent-se una pausa, agafa l'ampolla que té davant, se	serveix	una mica d'aigua i se la beu amb un glu-glu! que els altaveus
d'homes i dones corre amunt i avall amb els mateixos vehicles que els han	servit	per a traginar llurs possessions al barri nou. —Què els passa? —es
capdamunt de la muntera, ell s'ajup a col·locar-hi el cabàs que no els ha	servit	de res i, un a cada vara, empenyen el carret camí enllà, prudentment,
ganxut que es defensa amb una energia sostinguda que, al capdavall, no li	serveix	de res, car quan se separen és un dels altres qui pren la paraula.
vostres companys. —Es consulta el rellotge—. D'aquí a sis minuts i mig se	serveix	el dinar. El 72635 i el 72635 bis recullen el desmaiat
ordena. No és justa, doncs? —No —diu el jutge simplement—. La llei no	serveix	la justícia, sinó la conveniència. —I és convenient perseguir-nos,
ens quedéssim. —Però és injust —repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós	serviu	la injustícia... —La servim tots. —Us adoneu que la vostra actitud moral
injust —repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós serviu la injustícia... —La	servim	tots. —Us adoneu que la vostra actitud moral és insostenible? —No n'hi ha
venedors ens perjudica, perquè són quantitats que normalment els haurien	servit	per a comprar. —I no protesteu? —És una cosa molt complicada, s'ha de
De passada, ha hagut d'anar confessant moltes debilitats que a mi m'han	servit	per a estirar de la madeixa. —Es resigna que siguis dels nostres? —No ho
i que encara no havia remarcat perquè a totes les parades semblaven	servir	de taulell. Ací i allà resten encara alguns clients potencials que es
Aleshores la lògica del pensador que manipula conceptes abstractes no ens	serveix	. —D'acord —crida ell per damunt dels espetecs del motor que l'home acaba

Pàgina 1 (de 750)

50 següents