×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb setge |
Freqüència total: 1130 |
CTILC1 |
| ni remordits, amb nassos rectes i ànimes rectes que es miren somrients el | setge | de la mort. Així ho explicava al seu amic Erasme Bonsoms, que compartia | | sortia per la porta de Jonqueres, amb quatre-cents homes per posar | setge | a Hostalric. Deixava provisionalment en el seu lloc Lecombe de | | seva presència. Procurava per tots els mitjans evitar-la malgrat el seu | setge | constant. M'amagava corrents quan sospitava que la seva silueta | | i 1213 pel navarrès Guillem de Tudela, en narrar-s'hi el | setge | de Moissac, parla d'uns cavallers que mots ausbercs an vestit e mot | | pàg. 108). Val la pena d'advertir que això s'esdevé al | setge | de Balaguer (any 1228) i en aquest moment Blasco d'Estada | | degolar" (cap. 103; III, pàgina 150). Al | setge | de Girona (1285) un cavaller francès rep un cop de pedra | | de la resta de l'escut amb un cop d'espasa o de llança. Narrant el | setge | d'Almeria (1309) Muntaner diu que el fill del rei moro atacà | | ja havia estat adobat cavaller el 1365, quan prengué part al | setge | de Morvedre, i el 1367 fou fet presoner pel Príncep Negre | | d'enciams i de cogombres gràcies al qual els ocupants podrien sostenir un | setge | si calgués... Val la pena d'aprofundir en la comparació, car fa accedir | | crisis era la misèria. Estudieu de ben prop les tortures d'un | setge | o d'un bloqueig de guerra i trobareu les característiques d'aquelles | | incursions: les seves altes torres no poden témer escalament ni | setge | ni paranys de l'Infern. ¿I si trobéssim algun mitjà | | guerrejadors, que el volten, assoleix un camí; més dur era el | setge | , i molt més perillós, que quan el Bòsfor fou | | d'adreçar-nos-hi: si hem de voltar el seu Tron amb precs o | setge | ; i fuig, abans que estralls no t'ho impedeixin". Digué; i, com | | meu l'alegria, més angoixes sento al meu dins, talment odiós | setge | d'oposats sentiments; verí se'm torna tot bé, i al | | No, no era jo el qui escrivia, era la guerra, una cacera despietada, un | setge | i un encerclament per fer sortir la bèstia del seu amagatall. Un | | d'Alcoi a rendir-se i davant la negativa dels defensors inicià el | setge | i la conquesta del llogaret. Quan la cosa ja semblava perduda per als | | forta resistència. Així que tornà a Xàtiva, prengué més soldats i posà | setge | a la plaça fins que es rendí. Si més no, així ho conten avui els biaruts. | | fracassat davant la impossibilitat de consumar la revolta. Haver de posar | setge | a una ciutat murallada i gairebé impossible de vèncer, a no ser per la | | historiador castellà, el nom del qual em sap greu no recordar, que el | setge | d'Alcúdia fou la tomba de les llibertats dels mallorquins. Ben cert que | | de germans i la importància dels exèrcits imperials per a resoldre el | setge | d'Alcúdia en el moment més decisiu, resta ben clar que de cap manera es | | fracàs de la revolta agermanada. Havien ja passat prop de cent anys del | setge | d'Alcúdia, quan una Real Pragmàtica de l'any 1614 va reconèixer | | en comunicar-ne l'èxit als nobles aragonesos que l'acompanyaven en el | setge | —"per tal que ells se n'alegrassen, que València era nostra"—, | | dels esclaus: encara avui hom troba projectils dels que en dos anys de | setge | hi llançaren els ballesters de Roma. I, confirmant una vegada més la seva | | cap a Ponent. Quan l'any 1565, Solimà II ha de llevar el | setge | de Malta, comença el reflux de l'onada turca. N'han vist els nostres ulls | | o guerra de successió— no cal recordar-los; culminaren amb el | setge | i la presa sagnants de la ciutat de Barcelona. Després la violència | | lleis que els regien i les llibertats que els emparaven. Hi ha els del | setge | de Barcelona, que tot el poder de França i d'Espanya reunits no foren | | més gran quan la fortuna li ha estat contrària; l'alçament d'un | setge | , una retirada, l'ennoblien més que els triomfs; les batalles guanyades i | | confon els temps, ignora quan han començat, quan han finit; combats, | setges | , tot li és nou. Però està assabentat de la guerra dels Gegants, en conta | | en la reconquesta de Sardenya, i a Còrsega en la presa de Calvi i en el | setge | de Bonifaci, el poeta actua com a guerrer estrenu. Allí, cara al perill, | | Llavors, el perseguidor s'instal·là a l'entrada de la cofurna, establí un | setge | en tota regla. Se'l veia impertèrrit, fent anar les seves aletes com dos | | Vàrem visitar el grandiós castell, aquell acumulat de pedra que tants | setges | i tants adobs ha sofert en el transcurs del temps, col·locat com està en | | còssos descarnats dels hèroes veia exterioritzades les privacions del | setge | inacabable, durant el qual, segons escrivía el governador de Calais al | | en l'encerclament de la ciutat, en els episodis que tenen lloc durant el | setge | . Homer ens proposa dos nivells de la dialèctica narrativa, el nivell dels | | no va ser mai possible una acció general, a Bascònia va ser possible el | setge | de Bilbao, que és una acció militar carlista que no té pariona a | | Hortense Schneider, autòmates que captivaren molts infants abans del | setge | de París, i les finestres, emmarcades amb velluts granats, donen entrada | | idea: la de morir lluitant. Els cavalls dels seus enemics estrenyien el | setge | a l'entorn de les bardisses que li feien d'amagatall. De tant en tant hi | | els esperaven jornades de lluita heroica, tota una Il·líada i un | setge | que, com el de Troia, havia de consumar un cicle heroic. A l'arribar a la | | Torre de David. I allà nosaltres, implacablement, els posàrem | setge | . I començà la lluita acèrrima i a tota ultrança. Tota cosa que poguéssim | | nostra eren el de Montesquinza i Somorrostro. De l'acte d'Estella i del | setge | de Pamplona, a l'edat de set anys, jo en sabia més pedres menudes, que no | | la dinastia castellana amb el poble català gelós dels seus drets, com el | setge | de Balaguer i com l'epidèmia de glànola que assolà Barcelona —pàl·lid | | sutja, Alcoletja, Senitja, i fetge, heretge, metge, petge, | setge | , rellotge (millor que no rellonge), jutge, avantatge, | | (d'homenatge), assetjar, assetjador (de | setge | ), petjar (de petja), apitjar, espitjar (de | | franceses del mariscal duc de Richelieu quan l'any 1756 posà | setge | al castell de Sant Felip, aleshores sota el domini anglès. V | | donada per Verneuil a les joves promocions mèdiques franceses en ple | setge | de París. També mereix ésser citat l'estudi de Fréry basat en els casos | | de Fréry basat en els casos de gangrena gasosa observats per ell en el | setge | de Belfort. Al començament de la Gran Guerra, els coneixements que els | | franco-prussiana permeté a Fréry de reportar els casos tractats en el | setge | de Belfort, on ell es trobà. Per últim, a la Gran Guerra, Lardennois i | | del riu esdevé simbòlic. Des del pas de les tropes de Juli Cèsar fins als | setges | napoleònics, el seu testimoni és evocat incessantment. Les seves aigües, | | del Congrés consistent en una medalla d'argent commemorativa dels | setges | de Saragossa. Entre tant, anava preparant "La Pahería de | | el rei Alfons en l'expedició a Sardenya i a Còrsega. Va trobar-se al | setge | de Bonifaci i encara va anar a Sicília i féu després vida militar en la | | era donat als soldats de peu que acompanyaven els homes d'armes. En el | setge | d'Aversa era encarregat de les artilleries de l'exèrcit. Sempre al costat |
|