Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de coloret a la deriva— anava vestida amb les calces d'un pijama de	setí	de cotó d'un to de taronja dels més crus que es porten, i al costat
carmí i amb negre i blau la mirada, amb un mantell de	setí	embolco sa carn nevada i sota un polsim molt fi
en davalla, ara el capvespre l'ha cobert d'un vel de	setí	fi i de seda amoratada. No sents quina dolçor baixa del cel?
corbata eren plomes arrissades al mig del pit, com un regueró, totes de	setí	. I que els deien coloms de corbata de setí. I va dir, si en Quimet no
pit, com un regueró, totes de setí. I que els deien coloms de corbata de	setí	. I va dir, si en Quimet no estigués tan distret amb les coses que passen,
front, lluents com aigua negra, i unes pestanyes d'artista. I la pell de	setí	: tots dos. Tant l'Antoni com la Rita. No eren com abans de la guerra, és
faldilla blanca de la Rita com girava damunt dels seus peus amb sabata de	setí	i sivelleta de brillants. I anava passant la nit. Les roses del
la seva espatlla se li va posar, sense remor d'ales, un colom corbata de	setí	i jo no n'havia vist mai cap, però tenia plomes de tornasol i vaig sentir
passada de moda, en la qual feien la viu-viu tres roses minúscules de	setí	, com tres gotes de sang. Frederic va començar a viure les olors de la
porta; duia un pijama colonial i plata, i els pits de Mado, apretant el	setí	del pijama, feien l'efecte de dues capses de bombons d'aquelles que a
XII. Aleshores Leocàdia duia una cotilla estranguladora i un vestit de	satí	rosa amb polisson i cua de volantets, i entre la combinació de punts i
la gorja; la faldilla, de cua llarguíssima i afarbalanada, és tota de	setí	malva i s'arrapa tendrament als flancs i a les cuixes. Porta els guants,
amb un uniforme descosit pel darrera i amb unes solapes arnades de	satí	vermell. El seu avi! Un ser d'un clima molt llunyà. El seu avi, mort,
convivia amb els espectres del seu món, recolzant l'artritisme damunt del	satí	de perla i cornalina dels sofàs intactes. Gairebé totes les dones del seu
enforto". Hem vist que els gipons podien ésser de domàs blanc, de	setí	carmesí i de ras, i que podien estar confeccionats amb dues o tres teles
de la porta. La sala de la despesera estava parada ab sofá y cadiras de	seti	encoixinat, cobert per las consabudas fundas de color dubtós; una
bat, al peu del meteix hi havía duas cadiras ab un llibre obert demunt lo	seti	d' una d' ellas y l' estudiant no 's veya per forat ni finestra. De
á posar la má al tirador y 'ls introduhía en aquellas salas paradas de	setis	, hont los finestrons ajustats y cortinas caygudas no deixavan traspassar
cóm li havía anat per Valencia y, obtinguda resposta, aná á ocupar lo seu	seti	, tancá las ulleras y ab sa ingénita gravetat enfonzá la llossa á la
em compri també un vestit de núvia, blanc, mitges de seda i escarpins de	setí	. De llençols, en tenim, escriu-li que no en porti. També tenim llit. Posà
a la tia Lenio, i també ella es va tirar de cap al cofre. Parracs de	setí	, una deslluïda bata de color albergínia, unes velles sandàlies vermelles,
falcetes i samals i és mitg esparverada. Tothom hí llesta un	seti	, amb un parlâ embriagat, que sent la terra i els rhims que 's
com s'ho mereixen perden tot d'una la glòria terrenal i han de cedir el	seti	als més recents o de més fresca anomenada. Per altra banda, no és gens
Hi havia neu al Puig Major, l'aigua de la mar tenia la tonalitat del	setí	, la quietud i la lluïssor del cristall. Llevant taula, en honor a una
amb les botelles de jonc. L'home dels espaumes es negà en el	seti	—el petit gentleman enravenat navegava dins el seu ataut— i el victoriós
I aixís vareig començar els estudis. V Segueix el meu estat de	seti	en la tres vegades immortal Girona. De lo que vareig seguir no menjant i
i l'ocell flauta en el bosc i en l'aire sageta, i la gota de riu en el	setí	de la rosa, i la pedra del camí que tothom trepitja. Humilitat,
Feu bé d'abrigar-vos, això està tan desmarxat...! I un cop m'assenyala el	seti	se'n va caminant sobre les puntes dels peus per a no molestar al públic.
per tot arreu. Un públic popular i gris omplena les llotges, els	setis	de preferència i els econòmics. Allí, ben asseguts a la seva cadira
La frase xiula com una bala i el públic es sent ferit. Pels	setis	ploren les minyones, s'enterneixen els soldats, els obrers juren i aquell
d'un estereoscopi. Les quatre velletes, ben assegudes en els quatre	setis	del faetó, no encertaven a expressar la seva joia perquè a la fi llurs
ella, que no sabía ni volía pas dexarla si no's treya aquell antifàs de	satí	negre que li tapava la bellíssima carona qu'ell ja endevinava a la vista
ja tinch confits.— Y treyent del gaban penjat a la paret una bossa de	satí	blau, que deya en elegants lletres d'or /Bonbons\, afegí: Be,
saleta. Duia una bata de seda, d'un blau delicat, amb gires i punys de	satí	carmesí, acuradament enconxada. Les romanalles del desdejuni eren al seu
mantell de tarlatana rossa pàl·lida, amb lambrequins de	satí	escarlata; polaca d'argent, fermada al darrera i ajustada per lligams de
res. Els rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un	setí	de color de carbassa, eren per a ell el positiu, perquè li proporcionaven
elles acostumaven a venir al mateix saló els dijous i diumenges, prenent	seti	als bancs de l'esquerra, vora la preferència. La Catarina, tota
que continuaven ratant pels recons de la ciutat, acudiren de nou a llurs	setis	i cadascú emprengué sa feina acostumada. Però hi mancava un home; el
De sobte, quan ningú pensava, vet aquí que el mariner deixà son	seti	i desaparegué entre la gent que omplia la plaça. Diria's una fuga. Quin
ni es desfila. Es pot dir que l'ideal del jaqué és el dar la sensació del	setí	, i que un cop ha aconseguit el seu ideal, la satisfacció el fa centenari.
la mantellina de blondes i el mocador de Manilla, i la faldilla de	satí	resistent i tivat, per al bell sexe. Amb els gravats d'en Planella
corona encimbellats sobre la torre Eiffel dels seus cabells. El vestit de	setí	blanc li fa semblar la pell més negra. Les tres rosses gràcies li posen
taüt, en cotxes de lloguer, hi havia les pupiles del barri vestides de	satí	verd, malva, rosa i blau. Després, seguien els senyors de Barcelona a
cuina. Passà un aligot, tan alt que semblava fregar amb les seves ales el	setí	blau de la volta del cel. —Que no podré viure més amb vosaltres? —pogué
la que tantes vegades li havia parlat en Boi Delit, estesa com un camp de	setí	amb brodats de plata que el sol feia pampalluguejar incessantment. —Oh,
Delit, Marianneta i les muntanyes s'havien retrobat... El cel es feia de	setí	al damunt d'ells, i abocava a mans plenes la benedicció de les seves
dones torcen dolçament el coll, se'ls allarga el nas i posen la galta de	satí	sobre el pit de l'amat. ¿Qui podria resistir seriosament la contemplació
descobrir, dins la gelosia, la claror de les roselles d'unes galtes de	setí	, i àdhuc juraríeu que heu sentit el fregadís d'unes toques emmidonades. I
d'eura i campanilles en les muntanyes de la Savoia, en mig d'uns prats de	satí	, una mota de pins a la vora, un escamot de vaques blanques pasturant per
de vanitat que rompia el sagrat silenci de l'església. El seu vestit de	setí	negre amb un modest ròssec de mitja cana i la mantellina blanca de fina

Pàgina 1 (de 18)

50 següents