Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

curtes proses, inclòs el meu parlament, sobre alguns mites grecs i els	seus	entorns. A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les
perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el	seu	arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns
si és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al	seu	fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota mena de coses i
dels poetes assegura que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la	seva	dona Tetis. Si això és encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira,
era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà	seu	, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina, sembla, com un espai
cega, inexorable i tranquil·la, va precedir el Caos i li va imposar la	seva	essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o
de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent de sobte la	seva	tan indocumentada, incoherent, embussada, embullada, dispersa i ximple
molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la	seva	veritat, tan diversa com li és possible, evitarem la llista dels noms
del mar, i Uranos, il·luminat per les estrelles. Gea, que, per la	seva	intrínseca naturalesa, no es podia estar de res, es va unir aviat, en
va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del	seu	propòsit, llançava des del cel els productes anòmals dels descuits dins
el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el que havia comès amb el	seu	pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just
el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els	seus	propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va
es va escapar dels singulars aliments un de sol, Zeus. No parlarem de la	seva	infantesa ni de com va madurar, fins que va poder lluitar amb Cronos, el
tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el	seu	ventre, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos trastorns
llamp i del tro, varen cedir-los a Zeus. Amb aquestes armes i l'ajut dels	seus	germans Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus, fracassada l'última i
Zeus, fracassada l'última i terrible temptativa de Tifó, va imposar el	seu	poder per sempre. Però l'univers era massa gran, i Zeus va repartir la
poder per sempre. Però l'univers era massa gran, i Zeus va repartir la	seva	administració, amb l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a
de la terra, amb les ombres, les riqueses ctòniques i la mort, amb les	seves	múltiples cares. Posidó i Hades de segur que varen remugar i fins
cares. Posidó i Hades de segur que varen remugar i fins protestar del	seu	respectiu lot i de les no dictades sinó tàcites regles. Tanmateix, no els
no va perdre mai del tot, però, les característiques monstruoses de la	seva	comuna gènesi. De Posidó, per exemple, prové el cíclop Polifem, brutal i
era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al	seu	davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i altres monstruoses
i tètriques escenes negres, després de somniar-los, implacable, la	seva	raó. Els Curetes Pel que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més
que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més antigues, dos, en el	seu	començ joves i ben plantats. Per les escenes pintades a la ceràmica
d'eines a punt esmolades que en el fons tan sols eren. Zeus, al	seu	torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al
subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els	seus	destins, mentre alenaven, durant una curta i molt precària vida, eren
des dels orígens, darrera el Caos, possibilitant i potser exigint, per la	seva	intrínseca autoritat, que el Caos adquirís a poc a poc estabilitat i
que la Moira és anterior, de molt, als nous déus olímpics i a la	seva	victòria, que tant hem de patir. La Moira es correspon amb Aisa, que tal
cas és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la	seva	alta independència i està, en últim terme, per damunt de l'intel·ligent
terme, per damunt de l'intel·ligent engranatge armat i manipulat pel	seu	sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps
la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la	seva	sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar
de la Necessitat. És corrent per a tothom de no saber del cert qui és el	seu	pare, però ens és ben singular i fins vexatori ignorar el nostre origen
I, sobretot, a mi em dóna la gana de plaure'm més." Themis Encara que als	seus	orígens era un tità femella, ja aleshores Themis s'inclinava a la
olímpics, Zeus es va casar amb Themis, sospitem que reduint prèviament la	seva	estatura i la seva corpulència a unes agradables proporcions. En la
casar amb Themis, sospitem que reduint prèviament la seva estatura i la	seva	corpulència a unes agradables proporcions. En la Teogonia, Zeus és alhora
que realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la	seva	bona fe. Themis era també una mica endevina o profetessa. A Delfos va
era també una mica endevina o profetessa. A Delfos va substituir la	seva	mare Gea i hi va exercir una temporada els seriosos oficis d'una manera
va cedir de grat la comesa a Apol·lo. Va guardar la mesura i coneixia els	seus	límits, les seves fites, la qual cosa l'honora i l'enalteix, sense que
la comesa a Apol·lo. Va guardar la mesura i coneixia els seus límits, les	seves	fites, la qual cosa l'honora i l'enalteix, sense que qualitats i mèrits
es va casar amb el suprem triomfador, reduint, ho gosem suposar, les	seves	dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va
de les nou Muses i els recordava tothora els més petits detalls de les	seves	complexes funcions. Li agradava d'evocar sovint els incidents de la
De primer, perquè cal respectar la llibertat del pensament o de les	seves	innombrables disfresses. Després, perquè els necis acostumen a mossegar,
dolentes, corcades, efímeres marqueteries. Encara que dubtem del	seu	èxit en un camp o en l'altre, desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la
desgràcia. De jove, però, era bonica, i ens imaginem que amagava la	seva	enorme pedanteria amb un somriure afable. Devia semblar plàcida i ser una
ferro, i munts del carboni diamant i del corindó, alúmina nativa, amb les	seves	varietats de colors diversos: maragdes, robins, ametistes, topazis,
no tant, i per damunt de tot valoren el platí, abans menyspreat, per la	seva	falsa aparença d'argent pobre, i avui buscadíssim, per les seves
per la seva falsa aparença d'argent pobre, i avui buscadíssim, per les	seves	singulars qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt aquest
pobre, i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i la	seva	raresa. Passaré de grat per alt aquest líquid fosc, viscós, inflamable,
matèries és un dels fonaments sobre els quals els homes recolzen els	seus	varis conceptes del que són les riqueses. I hi compten, per sort, els
els homes se n'aprofitin, en l'alegria i en la seguretat. Que visquin del	seu	treball, ni opulents ni miserables. I que guardin tothora, com a virtut
el pensament d'Hades. "Hi he vist el gegant Títios, que pena el	seu	groller impuls de violentar Leto. Els voltors li rosegaven el fetge, amb

Pàgina 1 (de 11367)

50 següents