Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
seure M 11 oc.
seure V 6406 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb seure Freqüència total:  6417 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

havia estat un sogre. No sols va perdonar el culpable, sinó que el va fer seure a la taula dels immortals. L'insensat Ixió es va enamorar aleshores de la
vora del foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La criada acabava d'escombrar, quan des de fora
seva habitació —no volia que la serventa els sentís—; s'assegué i la féu seure davant seu. Ella obeí tremolant. Antoni Costa li parlà del seu antic
Candaina. —Com estàs, mon germà? —Bé. —Contestava sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et faràs pas pobre per això. Descansa, que per a tot
el vol. Quan el vaig veure amb ella vaig dir-ho de seguida: s'acabarà: seure de ca no pot durar. Candaina el mirava en silenci. La cunyada parlà: —El
el padrí arribava: —Vaig a fer enfadar Mila. Mila! Mileta! —la cridava—. Seu aquí al meu costat: vull contar-te una història. Mila continuava dempeus,
aixecà els ulls de la labor com si es despertés. —Ets tu, Sileta? Vina, seu. Sileta agafà una de les cadires i s'assegué al costat d'ella. Aquests
estintolant-se en llurs bastons, passar en els dies serens pel passeig a seure al sol. Foren com dos vells arbres recalcant-se l'un en l'altre per no
durant centúries i centúries, ningú no s'adonà que, en general, el fet de seure respon a una necessitat de descans, i que aquest descans depèn de la
d'haver estat construïts prescindint d'aquella exigència elemental. Seure en una cadira gòtica degué ser un turment, o quasi; seure en una cadira
elemental. Seure en una cadira gòtica degué ser un turment, o quasi; seure en una cadira isabelina no suposà, després de tot, un avenç massa
fer una destrossa a Itàlia i a Alemanya!". Però un obrer ferroviari, que seia al seu costat —boina, ulls clars— li diu amb ironia: /Compañero:
Fa una mica de vent, però el sol és deliciós. A primera hora de la tarda seiem llarga estona en un recer, davant del Matagalls. Quina llum més alegre!
trobar sota l'escorça aquella fusta ivorenca, untuosa i olorosa. Mentre seiem, passen damunt nostre tres grans avions negres: semblen avions de
núvols blancs, que establien un ritme de sol i d'ombra; però ja hem pogut seure al parc, sota els avets, damunt el trèvol tendre, de minúscula flor
món semblava encantat, transfigurat, paradisíac. 9 abril. Seiem a l'ombra d'una alzina, vora els castanyers que mostren ja en algun borró
i m'he desvetllat molt d'hora: no he gosat prendre el bany de sol. Hem segut al turó, davant de casa, i el vent brogia tan fort entre les alzines que
fosca i molla; miosotis, boix lluent, falzies, pels marges de la riera. Seiem una estona al Gorg del Molí, d'arquitectura perfecta, amb una voravia
tanys de la ginesta, els pensaments morats i blancs inclinen el caparró. Sèiem a l'herba de Borderiol quan el sol es ponia. En la calma paradisíaca
la hipòtesi: /Si Bilbao cayera\... A la tarda, vora El Martí, seiem una estona de cara al sol, damunt la terra olorosa de pluja. Després, als
—dia càlid, amb vent sec i viu, que agitava els til·lers i les herbes— he segut al parc, llegint versos anglesos. Berenem a la font de Vilarmau, i
Vaig a berenar, amb l'avi, la Fina i la Magdalena, al Serrat de Cerdans. Seiem vora una garbera de blat, granada i daurada. Aire fresc i aigua neu.
nosaltres o Franco?". Llegeixo l'última sessió del Parlament anglès. Sec a l'herba de vora Vilarmau, davant una columnata gris-rosa de pollancres,
sol esplèndid, ben estival: hem hagut de suprimir la flassada de llana. Seiem fins que es fa fosc a Coll Ses Pregàries, entre el cant rítmic dels
no hagi d'acabar-se mai més. 7 setembre. Al matí, mentre sec sota els castanyers, hi ha vent fresc i núvols blancs. A la tarda, trona
buscar una mica de llenya. El sol fa brillar els castanyers nus. Després seiem una estona en un recer que hi ha davant de casa. A mitja tarda torna
a cartes. Tornant, el glaç blanqueja pel camí. 3 febrer. Sec, matí i tarda, al marge assolellat. Veig algun lleu nuvolet blanc; una
i ell ho aprofita per a estirar un altre plec de la muntanya on seu. El desdoblega i llegeix: "Declarem sospitoses de clandestinitat les
per l'estridència d'un timbre que sona a la darrera cabina, on seu el de la veu afemellada, i aleshores s'adona que hi ha un telèfon que
perquè us ho abonin del fons secret —la consola la tercera veu—. Torneu a seure, ara. Cal enllestir. Ell panteixa contra el líquid, marejat. —Aixequeu-li
que es van allunyant cap a la porta i ho aprofita per a incorporar-se i seure al costat mateix de la bassa. Amb les mans, s'escorre els cabells que se
de terrats, de teulades més baixes, de closos on fumegen xemeneies. —Seieu a la barana —diu la noia. L'home s'entregira, mira cap baix, mesurant la
Quan finalment abandonen la cova i han tancat de nou la porta, els cal seure uns moments a terra, al costat de les llanternes desordenades, on ell
apilades a l'extrem més llunyà. —Aquí no ens molestaran —diu ella—. Seiem —afegeix, instal·lant-se al capdavall del munt de palla. Ell continua
arxivador d'acer, obert i atapeït de papers que sobresurten desordenats. —Seieu —l'invita l'home. Obeeix i s'instal·la d'esquena a la llum, cada vegada
estil propi, amb mentalitat independent... Un dels xicots més joves que seuen davant les màquines aixeca una mà. —Quantes quartilles? —pregunta. —Com
però enlaire. —Assenyala el seu costat, palpa lleugerament el matalàs—. Seieu. No sabia que pertanyíeu al servei... —Només des d'avui —explica ell,
que s'arrengleren a terra mateix, davant els balancins i divans on seuen i s'estiren els drapaires escrupolosament afaitats i amb camises blanques
sever. Teníeu ganes de condemnar-me... —No —diu l'home—. Per què no seieu una estona? —He vingut a buscar la mare. —No hi és, aquí. Seieu —
no seieu una estona? —He vingut a buscar la mare. —No hi és, aquí. Seieu —repeteix amb la mà allargada cap una màrfega rebentada que es veu a
el tercer uniformat ordena a l'altra banda, davant el mercader que ara seu fregant-se les mans. Fan una pausa, examinen totes dues cues,
on al costat de la porta hi ha una taula metàl·lica darrera la qual seuen dos individus que gairebé desapareixen sota un feix de paperam. —I
els sortints de les llibreries atapeïdes de volums relligats. Dues noies seuen a les butaques i una tercera en un sofà, totes tres amb un gest assenyat
i això no els lliura pas de l'obligació d'inscriure's. Feu-me el favor de seure. —Comencem o què? —s'impacienta l'altre, que ja s'ha instal·lat. —Ara
entre ells, discretament i d'esquena. Ell se'n separa uns passos i va a seure a les amples escales que pugen cap a la porta principal, sempre closa i
entorn d'una altra tauleta, baixa i escrupolosament immaculada. —Poden seure —els indica. Però els funcionaris refusen, a peu dret mateix expliquen
de creients... Ara a la sala només hi ha tres persones i l'ordenança que seu darrera la taula, tranquil·lament, amb un llibre al seu davant. Ell
semblen tan marcides com els personatges. L'atreu més, però, la noia que seu a la segona butaqueta i a la qual saluda amb un bon dia tímid i vagament
—contesta ella entre la remor de xipolleig. La descobreix a la butaca on seia, penjada a la banda de darrera del breu sortint lateral del respatller, i
ha endut ella, a la butxaca. Sense replicar, camina cap a la butaca on seia de primer agafa la bossa i en treu el tub de pastilles de progesterona;

  Pàgina 1 (de 129) 50 següents »