Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a les "sufragistes" era l'ideal de la plenitud social del seu	sexe	—: l'important és que, avui, les dones s'han desprès de moltes
la crisi que ara travessen les venerables convencions relacionades amb el	sexe	i amb la família. Prou que em guardaré d'afirmar que avui la gent
Una altra versemblança s'hi fa suspecta, de seguida: la versemblança del	sexe	. Si la Bovary era Flaubert —i Albertine era (potser d'una
a si mateix. Servilisme No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.	Sexe	El sexe no és un tema seriós: tema de conversa o de literatura.
Servilisme No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat. Sexe El	sexe	no és un tema seriós: tema de conversa o de literatura. Tal ha
En literatura, l'amor sí que ho era —i de quina manera!—, però no el	sexe	. Poetes, novel·listes i dramaturgs, fins en temps relativament pròxims,
i dramaturgs, fins en temps relativament pròxims, no han vist el	sexe	sinó a través de la facècia, de la burla, del grotesc. O el silenciaven i
passada, jo no sabria aportar-ne més que una: el marquès de Sade. Però el	sexe	, en Sade, és —i només— una presència gairebé sinistra, una confusa
a la sacralitat ètica. A part Sade, doncs, l'actitud resulta unànime: el	sexe	esdevé —en tant que sexe— objecte de sistemàtica irrisorietat, quan
part Sade, doncs, l'actitud resulta unànime: el sexe esdevé —en tant que	sexe	— objecte de sistemàtica irrisorietat, quan l'accepten els escriptors.
els escriptors. Deixo de banda, és clar, metges i moralistes: el	sexe	, per a ells, té un valor merament físic o social, i, en part, es
hem de fer aquesta salvetat, diguem-ne tècnica, dels qui parlen del	sexe	amb una neutra discreció professional. Al marge d'això, en efecte, no hi
de riure. És com si, de paraula, l'home no hagués sabut mai admetre el	sexe	més que en funció d'obscenitat, i com si l'obscenitat fos inseparable
El vell Montaigne —un d'aquells moralistes que han escrit sobre el	sexe	amb notòria serietat— tenia raó a mitges: en tenia en la mesura que les
que, entre aquesta gent, no és insòlit que les al·lusions directes al	sexe	siguin acollides amb una hilaritat clamorosa i espontània. El fet és
intenció, hedonística, suposava una superació de l'aspecte risible del	sexe	. Ovidi, supervivent, ens decepciona una mica, perquè, en el seu
ens decepciona una mica, perquè, en el seu Ars amandi, el	sexe	, tot i ser-ne el protagonista, hi apareix estilitzat i el·líptic,
i directes, haurien constituït un primer intent de conferir serietat al	sexe	. Sembla, però, que la docència eròtica va cedir ràpidament davant la
no. El propòsit de la pornografia és fomentar les esperances del	sexe	en el terreny de l'obsessió o de la il·lusió. No deixa de ser
o per adults amb dificultats d'acompliment normal de les exigències del	sexe	: és a dir, sempre —en general— gent que, o no practica, o practica
s'introdueix el còmic, de nou, en el tractament —ara pornogràfic— del	sexe	. La pornografia ben sovint és ridícula perquè ho és el seu vocabulari. Ho
si més no, una defensa contra la propensió de l'home a veure el	sexe	sota espècie de grotesc. El sexe hi és: essencial. Per als enamorats,
contra la propensió de l'home a veure el sexe sota espècie de grotesc. El	sexe	hi és: essencial. Per als enamorats, l'acte de l'amor —fórmula ja ben
espiritualoide i ennoblidora suscitada per l'amor tendeix a redimir el	sexe	de la seva depreciació moral. No ho aconsegueix, però, i es limita a
una raó que explica aquesta comprensió —o incomprensió— còmica del	sexe	. I és: que la descripció de l'acte sexual, tant si es vol com si no es
tothora el més dràstic confinament a les penombres retretes. Sobre el	sexe	pesen prevencions molt específiques, és clar: però, en el fons, és la
pròpia o la d'altri. Lionardo da Vinci afirmava que l'acte de l'amor —el	sexe	en ple ús— és tan lleig, que la natura si perderebbe si
etc.— són una altra font d'irrisió. L'home està disposat a riure's del	sexe	, sigui com sigui: a riure's, doncs, de si mateix. He dit "la més
Objectivament l'expressió és falsa. La qualitat fisiològica del	sexe	no és més —ni menys— "animal" que qualsevol altra funció animal del
que això es degui al caràcter luxós, o relativament luxós, del	sexe	. Orinar o menjar són actes imprescindibles, sots pena de mort; rotar o
entra dins les possibilitats humanes. En certa manera, per tant, l'ús del	sexe	és voluntari. És a dir: la faceta d'animalitat que suposa el sexe té tot
del sexe és voluntari. És a dir: la faceta d'animalitat que suposa el	sexe	té tot l'aire de ser deliberada. L'home, quan fornica, fa l'animal,
ser-ho: a la ridiculesa. I hom se'n riu. La comicitat del	sexe	és angoixosament palmària. Crec que aquesta motivació és decisiva, en el
la seva revenja. Es rebel·la de paraula, incruentament. En l'aspecte del	sexe	, la pressió social és intensa, i forta havia de ser la temptació de la
De tota manera, l'important és allò que dèiem abans: la comicitat del	sexe	és intrínseca, perquè surt de la contraposició de dues apreciacions
febleses, el repudi de l'animal, n'era un corol·lari forçós. El	sexe	és denunciat com una sutzura, potser com la més denigrant de les sutzures
spermate", diu un papa medieval, parlant de l'home. El	sexe	és porc, en efecte: una porqueria. Però hi ha la necessitat de la
concupiscentiae: el matrimoni les satisfarà. És tot el que el	sexe	aconsegueix en la valoració de l'Església. Només dins el matrimoni —mal
—o antireligiosa— que només el cristianisme podria atorgar-los. El	sexe	, en don Joan i en Sade, es fa inopinadament blasfematori. L'un i l'altre
Sade, es fa inopinadament blasfematori. L'un i l'altre esgrimeixen el seu	sexe	contra Déu, el Déu de les prohibicions: contra l'Esperit repressor i
com únic recurs de salvació, i la ideologia positivista s'expandeix, el	sexe	comença a ser considerat des d'un altre angle. Comença a ser-ho: la
caldria afirmar que el primer conat de recuperació seriosa del	sexe	s'havia produït ja en el XVIII: en el XVIII francès, a
coses, fou un retrocés. Només quan el Romanticisme és desbancat, el	sexe	torna a ser mirat sense fàstic i sense "imaginació". Albert Thibaudet
en La Terre, d'Emile Zola, un primer assaig de portar el	sexe	a la literatura en termes seriosos. Tant hi fa que fos Zola com un altre:
podia ser, llavors, ni encara avui ho és. La consideració despectiva del	sexe	ha perdurat. La pornografia, fins i tot la literària —esmentaré, per
reconèixer que l'home —l'home i la dona— no és un ésser asexuat, i que el	sexe	és una part del cos tan digna de cura i de previsió com l'estómac o els
mena de textos han ajudat a esbandir moltes prevencions i a re-donar al	sexe	un sentit net i clar, sense picant ni misèria. La fisiologia, avui, més
És arrimant-se a aquesta llibertat que la restauració seriosa del	sexe	, en el camp literari, havia o hauria d'haver-se consumat. La història
interceptà o obstaculitzà les intencions. Sense ni tan sols referir-se al	sexe	d'una manera directa, Flaubert i Baudelaire, i alguns més, van veure's
la seva importància. Zola i els naturalistes, en interessar-se en el	sexe	, ho feien, una mica, per prolongar també en aquesta direcció la seva

Pàgina 1 (de 88)

50 següents