Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nació —i amb l'ambigua paraula temem, pobres de nosaltres, infringir una	sibil·lina	llei—, però tot passa, res no dura, i el tràngol era aquietat, ens
vaques sagrades, del xinès cerimoniós i respectable, del moro fatalista i	sibil·lí	, ha estat objecte d'una revisió contundent. Són els fets que ho imposen.
o menys propera. Però enmig de totes aquelles apreciacions més o menys	sibil·lines	, la realitat era que la societat illenca es conformava a llur
els nous poetes que cantin les lloances dels que, acomplint la profecia	sibil·lina	, estableixin l'edat d'or, la renovació cabdal, la plenitud de la
informació provinent del món exterior hi penetra d'una manera encara més	sibil·lina	. I més filtrada: a través dels fils elèctrics, de les antenes. Entre el
i de gatzara. Parà esment i sentí que el del taulell deia, amb un aire	sibil·lí	i misteriós, allargant el cos per mirar per sobre els vidres entelats de
Se m'acostà el de les "Provinciales" i em digué, a part,	sibil·lí	, ensenyant unes dents verdes: —Us heu jugat la posició. Un Àngel Refet
de dona desventurada sospità l'existència d'una tragèdia que les paraules	sibil·lines	del Bajalta, en parlar-li de la seva promesa, no li havien permès sinó
xiu-xiu. Alguna de més descarada que les altres li tirava una indirecta	sibil·lina	que ella no entenia prou bé, però que era recollida per totes amb un
i de gatzara. Parà esment i sentí que el del taulell deia, amb un aire	sibil·lí	i misteriós, allargant el cos per mirar per sobre els vidres entelats de
ha pres seient en una poltrona de vímets i ha agafat un aire misteriós i	sibil·lí	. Ha vingut notòriament disposat a restar en el silenci més absolut.
de Debussy, etc. el tracte no era pas aquest. Xènius és un home de posa	sibil·lina	, serpentejant, amb una cosa que tendeix a la litúrgia intel·lectualoide i
d'edat, gras, cararodó, rodanxó, solter, sentenciós, d'expressió una mica	sibil·lina	. No és pas un pescador individual i solitari, sinó que ha anat sempre
de faraons. Enfront d'ella, el cast, bíblic Josep, magre i alerta com un	sibil·lí	, no mirava la fembra. Jo pensava que, posat en el cas del jueu, m'hauria
portes, i de la qual se n'enderroquen cent trons, que són les respostes	sibil·lines	. Suau i tendre com el formós Alexis pastoral, l'escolanet de Lluch havia
Meyer conclogué, copejant-li amb efusió l'espatlla, però amb expressió	sibil·lina	: —¿Urània? Una dona de no res, però que val molt, i ella no s'
que només sabia de parlar-li i de guaitar-lo amb el seu sinistre somriure	sibil·lí	, d'esfinx perdonadora, de Gioconda leonardesca. La ruda urpada del
embadalida; la matronal i greu Urània Frohman, amb la seva rialleta	sibil·lina	d'irònica protectora. I li semblà que, per la simple lectura d'aquell
que, per creure suficients aquestes, paro en sec el doll de les coses	sibilines	que va contar-me l'ex-baganès. Va passar temps, encara, i tot rutllava,
... —declarà, agudament, la mestressa. —...o que l'ha robada... —retopà,	sibil·lí	, el conseller—. Hi ha gitanes que roben criatures i després les venen als
signe de la Creu damunt la muntanyola enverinada, a ritme d'aquests mots	sibil·lins	, xops d'encís i de comaratge de rebotiga: Brià cavaller mala
seves ideologies d'il·luminat, i les actituds profètiques i les paraules	sibil·lines	. L'altre, mig nostre per naixença, el tipus més acabat del sofista, armat
eren, cada un amb el bonet de quatre becs al cap, i amb una amabilitat	sibil·lina	, començaren a fer-me preguntes i a cargolar-me delicadament. De seguida
un somriure molt especial, estirant el cap i cloent els ulls d'una manera	sibil·lina	, em digué: "...El señor ministro." Davant d'aquesta
perquè aquesta generació neixi madura. Aquest apartat sembla una mica	sibil·lí	i carregat de profetisme. Se'm podrien demanar els fonaments que tinc per
fent guardar curosament, per gents a això consagrades, els llibres	sibil·lins	, en els quals estaven consignades les profecies. Vingué un temps en què
estaven consignades les profecies. Vingué un temps en què els oracles	sibil·lins	no podien ésser consultats sense ordre expressa del Senat romà. Per dues
Per dues vegades l'incendi destruí a Roma la col·lecció dels llibres	sibil·lins	; i els que han arribat fins a nosaltres semblen ésser una barreja
de l'Era cristiana. Si entre els pagans l'autoritat de les profecies	sibil·lines	havia estat grossa, no minvà pas en els primers temps del cristianisme;
deu centúries després de fundada encara trobem una al·lusió als versos	sibil·lins	en la seqüència de Nadal /Laetabundus\, i fins en el segle
d'ell, també es recorda i fa esment de la sibil·la. En un dels llibres	sibil·lins	, el vuitè, s'hi troben atribuïts a la sibil·la Eritrea els versos que han
n'anaven allunyant de dia en dia, la conveniència de traduir els versos	sibil·lins	a la llengua vulgar degué imposar-se per si sola. ¿Com, quan i on es féu
fugia "dels contactes humans innecessaris". Amb aquesta frase una mica	sibil·lina	pens que es referia als contactes físics quan no són font de plaer.
Boix i de l'ermità de Sant Llorenç del Munt. Segons aquells oracles	sibil·lins	, s'havia de produir un miracle que salvés els catalans i assegurés el
dir que Rosselló i Catalunya no haguessin conegut la poesia cortesana i	sibil·lina	dels trobadors. Els noms de Berenguer de Palazol, Ramon Bistors, Guillem
cosa a què l'administració pública, amagant els fets o donant les	sibil·lines	interpretacions estiuenques d'aquest cas, sembla encara resistir-se.
promet, el desvergonyit!— eleccions municipals ben aviat. L'altre, el	sibil·lí	grup {Mabay} que va fer oferiments per l'adquisició del Casino.
[(Evidentment, i seguint un costum ben antic, l'Oracle utilitza l'estil	sibil·lí	per a fer els seus pronòstics. Així, continua parlant majestuosament.)]
encar pels cèrvols, per les daines i els singlars. Dins tes coves	sibil·lines	hi ha encar Follets i Ondines i tuf de sang que hi
antiga, oh Rey gentil de la tendresa humana! No en và l'oracle	sibil·lí	digueres al imperi romà, donant l'anunci d'un
un mateix s'ha de fer la propaganda buscant eslògans amb mots	sibil·lins	: hi ha qui diu, amb posat de gata maula, que els déus
va intuir que li queia a les mans un extrem del fil. Amb una entonació	sibil·lina	, inquirí: —Es refereix a l'Oriol en pretèrit. Que ja no existeix? —Què vol
per les característiques d'aquell conflicte: l'emmascarament i l'actitud	sibil·lina	, que feien que no es manifestés amb l'aparatositat habitual. No hi havia
a la tradició i no dir al rei què ha descobert. Actuarà de manera	sibil·lina	. El vespre següent, quan després de sopar el rei s'acomiada educadament,
una altra rebel·lió carlina. «Suposo —va comentar l'Emília amb un aire	sibil·lí	— que tardarem a tenir notícies d'aquell cul d'església.» No s'equivocava.
rebia al vestíbul del casino i va posar en boca de l'oficial un comentari	sibil·lí	que la noia va plegar esgarrifada. «Fals, Ulisses, absolutament fals —va
faig? Venus, dóna'm consell. Joc partit «No és per la ment	sibil·lina	que arriba el goig», diuen els ulls, «i tu, cor foll,
a fer Ciències; s'hi va avenir perquè el tiet, molt	sibil·lí	i sense fills, li deixaria una farmàcia al carrer
elaborat al si d'una comunitat molt petita, en la comunió d'un llenguatge	sibil·lí	i codificat, només es difon cap a l'exterior, cap a la societat, sota la
de carácter lingüístico». Tot plegat constitueix una manera	sibil·lina	de provocar desconfiances envers la correcció de la sentència i alhora de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents