Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

paraula; Matriu, empremptes. 2. Origen dels segells; Anells	sigillars	. 3. Segell propriament dit. 1. La paraula segell
anells i per això encara que, com hem dit, l'estudi d'aquests anells	sigillars	, pertany més a la Glyptica que no pas a la Sigillografía, per tal que els
amb son anell, les portes del temple de Bel. Generalment aquests anells	sigillars	o signatoris conteníen en llur encast una pedra gravada en buit i
encast una pedra gravada en buit i disposta apropòsit per fer empremptes	sigillars	. Les pedres que a l'efecte s'utilitzaven solíen esser, com ja hem dit,
conservat papirus amb senyals evidents d'haver contingut impressions	sigillars	; i Menant ha publicat una curiosa i erudita memoria sobre les empremptes
els lligams que envolcallaven i cloíen llurs lletres. Les impressions	sigillars	dels grecs representaven figures mitològiques, busts, personatges de cos
per segellar, usades pels prínceps d'aquesta dinastía. Dels anells	sigillars	de la Galia hi ha un estudi molt erudit d'en Deloche que comprèn el
i seguidors de les costums romanes, adoptaren també, en els anells	sigillars	, les formes i representacions de l'Imperi, a fi de que tinguessin major
primers comtes, a semblança dels reis francs, usessin, també, anells	sigillars	. A la Catedral de Girona, es conserva una calcedonia, de figura oval, en
vestigios de él\. Això es tot el que sabem referent a aquest anell	sigillar	d'un dels comtes primitius del Pallars, segons un document que'l mateix
del XIè·, època en què comencen a segellar-se amb matrius	sigillars	, els documents de major importancia. Augmentant-se les dimensions de les
els timbres o segells més petits." 3. A l'aparèixer les matrius	sigillars	, cap a les darreríes del segle Xè· o començament del
de l'imperi romà; però a l'arrivar el regnat de Robert, apareix la matriu	sigillar	en una emprempta en la qual el monarca hi ve representat de mig cos,
dels segells es va haver de variar radicalment, quan els anells	sigillars	i les primeres matrius, foren substituits per segells de grans dimensions
excepcionalment /sigillum\) l'emprempta de son segell o anell	sigillar	. Aquesta forma se conservà fins a l'època bàrbara. Des d'aleshores les
La creu així traçada, que era un emblema molt sovint gravat en els anells	sigillars	, fou anomenada /signum crucis\ o senzillament /signum\,
que en diversos documents aparegueren, penjant, bon nombre d'empremptes	sigillars	. Així, com exemple, podem citar la concessió d'indulgencies a la capella
nombroses representacions d'aital genre que aparèixen en les empremptes	sigillars	. Com ja hem dit, són molt freqüents, en els segells dels bisbes dels
de l'edat mitja, i aquest element radica, sobre tot, en les empremptes	sigillars	que pertanyen al tipus topogràfic, que són aquelles que representen, o bé
doncs, un monument desaparescut, reconstituit per una emprempta	sigillar	. El tipus arbitrari o de fantasía, propriament no existeix o queda reduit
com en els escrits d'aquells segles, se troben ensems, en les llegendes	sigillars	per raó d'haver-se de transcriure, ben sovint, molts mots en un espai
d' any nou ab sas estrenas, no es mes que la continuació de las festas	Sigil·lars	romanas, lo Carnestoltas de la de las Bacanals, las festas d'ignoscents
que pertorbés aquell pendís obac! Els nostres monogrames hi	sigil·la	ara un cactus gelós, amb ulls de drac! Motiu manllevat A