DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sigil·lar AI 22 oc.
sigil·lar V 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sigil·lar Freqüència total:  23 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

paraula; Matriu, empremptes. 2. Origen dels segells; Anells sigillars. 3. Segell propriament dit. 1. La paraula segell
anells i per això encara que, com hem dit, l'estudi d'aquests anells sigillars, pertany més a la Glyptica que no pas a la Sigillografía, per tal que els
amb son anell, les portes del temple de Bel. Generalment aquests anells sigillars o signatoris conteníen en llur encast una pedra gravada en buit i
encast una pedra gravada en buit i disposta apropòsit per fer empremptes sigillars. Les pedres que a l'efecte s'utilitzaven solíen esser, com ja hem dit,
conservat papirus amb senyals evidents d'haver contingut impressions sigillars; i Menant ha publicat una curiosa i erudita memoria sobre les empremptes
els lligams que envolcallaven i cloíen llurs lletres. Les impressions sigillars dels grecs representaven figures mitològiques, busts, personatges de cos
per segellar, usades pels prínceps d'aquesta dinastía. Dels anells sigillars de la Galia hi ha un estudi molt erudit d'en Deloche que comprèn el
i seguidors de les costums romanes, adoptaren també, en els anells sigillars, les formes i representacions de l'Imperi, a fi de que tinguessin major
primers comtes, a semblança dels reis francs, usessin, també, anells sigillars. A la Catedral de Girona, es conserva una calcedonia, de figura oval, en
vestigios de él\. Això es tot el que sabem referent a aquest anell sigillar d'un dels comtes primitius del Pallars, segons un document que'l mateix
del XIè·, època en què comencen a segellar-se amb matrius sigillars, els documents de major importancia. Augmentant-se les dimensions de les
els timbres o segells més petits." 3. A l'aparèixer les matrius sigillars, cap a les darreríes del segle Xè· o començament del
de l'imperi romà; però a l'arrivar el regnat de Robert, apareix la matriu sigillar en una emprempta en la qual el monarca hi ve representat de mig cos,
dels segells es va haver de variar radicalment, quan els anells sigillars i les primeres matrius, foren substituits per segells de grans dimensions
excepcionalment /sigillum\) l'emprempta de son segell o anell sigillar. Aquesta forma se conservà fins a l'època bàrbara. Des d'aleshores les
La creu així traçada, que era un emblema molt sovint gravat en els anells sigillars, fou anomenada /signum crucis\ o senzillament /signum\,
que en diversos documents aparegueren, penjant, bon nombre d'empremptes sigillars. Així, com exemple, podem citar la concessió d'indulgencies a la capella
nombroses representacions d'aital genre que aparèixen en les empremptes sigillars. Com ja hem dit, són molt freqüents, en els segells dels bisbes dels
de l'edat mitja, i aquest element radica, sobre tot, en les empremptes sigillars que pertanyen al tipus topogràfic, que són aquelles que representen, o bé
doncs, un monument desaparescut, reconstituit per una emprempta sigillar. El tipus arbitrari o de fantasía, propriament no existeix o queda reduit
com en els escrits d'aquells segles, se troben ensems, en les llegendes sigillars per raó d'haver-se de transcriure, ben sovint, molts mots en un espai
d' any nou ab sas estrenas, no es mes que la continuació de las festas Sigil·lars romanas, lo Carnestoltas de la de las Bacanals, las festas d'ignoscents
que pertorbés aquell pendís obac! Els nostres monogrames hi sigil·la ara un cactus gelós, amb ulls de drac! Motiu manllevat /A