×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sigil·lar |
Freqüència total: 23 |
CTILC1 |
paraula; Matriu, empremptes. 2. Origen dels segells; Anells | sigillars | . 3. Segell propriament dit. 1. La paraula segell | anells i per això encara que, com hem dit, l'estudi d'aquests anells | sigillars | , pertany més a la Glyptica que no pas a la Sigillografía, per tal que els | amb son anell, les portes del temple de Bel. Generalment aquests anells | sigillars | o signatoris conteníen en llur encast una pedra gravada en buit i | encast una pedra gravada en buit i disposta apropòsit per fer empremptes | sigillars | . Les pedres que a l'efecte s'utilitzaven solíen esser, com ja hem dit, | conservat papirus amb senyals evidents d'haver contingut impressions | sigillars | ; i Menant ha publicat una curiosa i erudita memoria sobre les empremptes | els lligams que envolcallaven i cloíen llurs lletres. Les impressions | sigillars | dels grecs representaven figures mitològiques, busts, personatges de cos | per segellar, usades pels prínceps d'aquesta dinastía. Dels anells | sigillars | de la Galia hi ha un estudi molt erudit d'en Deloche que comprèn el | i seguidors de les costums romanes, adoptaren també, en els anells | sigillars | , les formes i representacions de l'Imperi, a fi de que tinguessin major | primers comtes, a semblança dels reis francs, usessin, també, anells | sigillars | . A la Catedral de Girona, es conserva una calcedonia, de figura oval, en | vestigios de él\. Això es tot el que sabem referent a aquest anell | sigillar | d'un dels comtes primitius del Pallars, segons un document que'l mateix | del XIè·, època en què comencen a segellar-se amb matrius | sigillars | , els documents de major importancia. Augmentant-se les dimensions de les | els timbres o segells més petits." 3. A l'aparèixer les matrius | sigillars | , cap a les darreríes del segle Xè· o començament del | de l'imperi romà; però a l'arrivar el regnat de Robert, apareix la matriu | sigillar | en una emprempta en la qual el monarca hi ve representat de mig cos, | dels segells es va haver de variar radicalment, quan els anells | sigillars | i les primeres matrius, foren substituits per segells de grans dimensions | excepcionalment /sigillum\) l'emprempta de son segell o anell | sigillar | . Aquesta forma se conservà fins a l'època bàrbara. Des d'aleshores les | La creu així traçada, que era un emblema molt sovint gravat en els anells | sigillars | , fou anomenada /signum crucis\ o senzillament /signum\, | que en diversos documents aparegueren, penjant, bon nombre d'empremptes | sigillars | . Així, com exemple, podem citar la concessió d'indulgencies a la capella | nombroses representacions d'aital genre que aparèixen en les empremptes | sigillars | . Com ja hem dit, són molt freqüents, en els segells dels bisbes dels | de l'edat mitja, i aquest element radica, sobre tot, en les empremptes | sigillars | que pertanyen al tipus topogràfic, que són aquelles que representen, o bé | doncs, un monument desaparescut, reconstituit per una emprempta | sigillar | . El tipus arbitrari o de fantasía, propriament no existeix o queda reduit | com en els escrits d'aquells segles, se troben ensems, en les llegendes | sigillars | per raó d'haver-se de transcriure, ben sovint, molts mots en un espai | d' any nou ab sas estrenas, no es mes que la continuació de las festas | Sigil·lars | romanas, lo Carnestoltas de la de las Bacanals, las festas d'ignoscents | que pertorbés aquell pendís obac! Els nostres monogrames hi | sigil·la | ara un cactus gelós, amb ulls de drac! Motiu manllevat /A |
|