Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sento diverses explosions. Els mossos de l'esquadra, de la porta estant,	signen	cap al cel, en direcció al port. M'hi acosto i, part darrera de l'edifici
de Ginebra (deu ser d'en Millàs-Raurell). Els diaris diuen que s'ha	signat	a Munic un acord sobre el problema txecoslovac. 1
quiròfan. Els dos infermers de la taula compten meticulosament els fulls	signats	pels testimonis i un d'ells n'agafa un de més gran, el col·loca sobre una
es van deixar convèncer pels bisbes Valente i Ursaci i, a Remini, van	signar	una declaració arriana. —Després van abjurar, però —diu ell, ja
L'autor no és cap escultor notable; dos mestres marbristes de París el	signen	, i el nom d'aquests ciutadans no figuren en cap manual d'història de
Mare i filla són a París dansarines oficials d'upa-upa i han	signat	un contracte per a la pròxima exposició. Són, a més a més, simpàtiques i
Raiatea no pogué oposar-se a un seguit de coses perfectament legals; Timi	signà	un contracte comprometent-se a no fumar, ni beure, ni permetre's la més
Ho dic perquè deu fer-hi de bon estar en aquesta casa, pel que veig. [(	Signa	amb una ganyota picaresca a Júlia i a l'Ernestina.)] Pepe.
Ja ho veus, Merceneta! /¡Ay, amor, cómo me has puesto!\ [(	Signa	els baixos dels pantalons mullats i les sabates enfangades. Després
Sí; d'haver seguit la broma. Vaja quina broma! En Pepe va	signar	-me que me n'anés, i jo, mira, vaig deixar-vos sols. El poca-vergonya
del món vell i del món nou... I acabarem la vetllada	signant	el "clam d'Estocolm". 29 Cementiri de Portvendres
relacions han variat una mica... —Escolta Frederic: ¿vols aquesta lletra	signada	per tu? La vols? —Home, sense pagar em sembla que no hi ha manera que la
no s'explica que un home amb dos dits de front hagi comès l'estupidesa de	signar	aquesta carta i afegir-hi la recomanació que la carta sigui cremada".
Torna cap a ton regne de l'altura, àguila noble que m'has duit aquí, i	signa	als homes de l'edat futura, amb ton vol sobre els núvols, el camí! [(L'
Tal volta esgarriats, que la gent d'ordre acusava,	signant	-los amb el dit. Homes que deuen i no paguen, homes de cor
ella llegeix i que ompliran tants de prestatges d'aquesta casa venerable?	Signar	un contracte; escoltar la prèdica d'un sacerdot; el vel blanc; aquell
amb una frisança que ell no percep. Vol anar-se'n. Diu que té feina a	signar	uns documents a la Casa de la Ciutat que marxaran amb el tren de la nit.
que les "fojas", trameses juntament amb una gorgera quan se	signà	la primera, no es poden identificar amb les "espatlas"
ésser usat per fra Joan Barutell, comanador de Granyena. L'altre rebut,	signat	pel mateix mercader i encarregat de la mateixa manera, es refereix a un
en les lletres de batalla podria induir a error, car, quan el qui les	signa	escriu "espases", molt sovint vol dir que cadascun d'ambdós contendents
del segle XV. Com en les descripcions dels cavallers que	signen	lletres de batalla, l'empunyadura de l'espasa hi té tres elements
se porten en guerra". Als capítols del Pas de les Ermites,	signats	per Pierre de Beauffremont (1441), es preceptua: "Cascú
pàgs. 174 i 175). 85. Els cavallers que	signen	les lletres de batalla solen expressar, en divisar les armes, unes
en el volumet El seductor devot, que és el primer llibre	signat	per mi que publico —vull dir, és clar, en català— de la guerra ençà. L'
de fer ni més pobres ni més richs. —Guayti! —feu de sobte la senyora Pepa,	signant	li un convoy de breaks que venía omplint l' espay de terratrémol en
aquestos ho han vist! —interposá ab forsa si bé més calmada la Toneta,	signant	se 'ls ulls ab los dits oberts com un compás. —Tonta, tontota! —repetí l'
manar. —Gracias, gracias, —seguí fent, caminant entregirat, de puntetas y	signant	silenci ab lo dit. Y la Madrona pará sos passos al véurel internarse pe'l
tenen per un cap de brot. Aquest poeta, que es diu Cosme Vidal, però que	signa	amb el pseudònim de Josep Aladern (el mestre ens explicà què cosa era un
una nota dient: "A Joanet de la Selva" —amb aquest pseudònim havia	signat	els versos— que fes el favor de passar per la redacció. Saltant
era d'Alcover, que es deia Cosme Vidal, però que tot el que escrivia ho	signava	amb el nom de Josep Aladern, pseudònim sota el qual ja era molt conegut
però era incapaç d'expressar uns sentiments que probablement no sentia.	Signava	, tanmateix, amb el nom i el cognom escrits amb la seva sang, que obtenia
al mestre, al mateix propietari del col·legi amb el llibre obert, i, tot	signant	-li un parlament de Macbeth o de Hamlet o de Romeu, li deia: —Llegeixi,
m'havia presentat successivament a Pompeu Crehuet, que aleshores	signava	Àngel Muntanya; a Joan Oller i Rabassa, el fill de l'il·lustre
fer jo. Ella ens mirava espalmada. —Però, que no ho senten? —digué tot	signant	a fora. —Què diran els veïns? El mestre no sentia res. M'estrenyia al seu
escriure en un llibre registre les dades que li havíem donat i ens va fer	signar	. Vam escollir el recó del davant on hi havia els jugadors i vam demanar
de treball que, igual que Josep, i per consell seu, m'havia fet	signar	pel propietari d'Aimargues i per l'home que ens havia llogat a Valence
m' espera en lo carrer... M' ha fet senya dientme que baixi... Jo li he	signat	que sí... Pero ¿com ho fem ab aquestas donas, que no 'ns perden de vista
Aquesta nit... Roch· Una idea. Fins que per aquell balcó [(	signa	)] ab lo llum, fassi una senya, que no entrin. Ton. Es de
fa 'l plan.)] una má aixi y /piso bajo\, [(la má que	signa	.)] de dia voy al trabajo y de noche á la carrera.
amb la llangor del seu domini. El Paradís és aquell punt que	signo	, sojorn d'Adam; el seu recer, aquells boscos. No pots
l'Home sobretot, que és la Seva imatge última. Li he	signat	el camí, tot eren presses, i n'he advertit el moviment aeri;
enllà de Cabo Verde i de les illes Hespèrides, i em	signa	que me'n vagi. Sigues ben fort, i molt feliç, i ama!
despullat del seu dret; quan neix, un astre, no vist al cel, en	signa	la vinguda i guia els savis d'orient, que el cerquen
de la festa de moros i cristians. En efecte, la treva santa d'enguany	signada	per fabricants i treballadors, deixava plantejades algunes qüestions: els
Misteri fos declarat monument artístic nacional per un decret promulgat i	signat	el 15 de setembre de 1933 pels senyors Aniceto
es guanya la batalla de Toló, i les repúbliques de Pisa i Florència	signen	tractats de pau amb el monarca mallorquí. Temps endavant, algú, en
noblesa no dubtaren d'atribuir al propi Emperador, car ell era qui havia	signat	la sentència de mort que el propi Joanot Colom portà des de Valladolid a
en mantenir la perduració del govern oligàrquic, noblesa i monarquia	signaren	un pacte tàcit d'evitació de mútues interferències. De resultes d'això,
dilluns, de vuit a onze) va al seu palau de la Medina (Dar-el-Bei) per	signar	decrets i donar audiència. Això motiva un vistós moviment de tropes i
per altre nom apel·lat Abdal·lah". Aquesta singular manera de	signar	el llibre de /Bons amonestaments\ (1397) ho diu tot. Musulmà i

Pàgina 1 (de 69)

50 següents