DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
signé A 1 oc.
signe M 8804 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb signe Freqüència total:  8805 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

breu resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha mossegat avui la llengua —signe d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan recobri la seva
d'ella s'aferraren en la idea que aquell infant havia nascut sota un signe advers i que allò eren arts del diable; algunes velles, en veure-la, es
calor. No se'n sentia; però Quim Bisa, absorbit per la seva idea, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible que el fet
a l'instant amb la conducta d'ell, es sentí esverada i ho tingué com un signe de mal averany. Una d'aquelles tardes Mila pujà decidida a la plaça en
des del poder màxim per un home distint, hauria tingut, no dic un altre signe, però sí un altre abast. Dedicar-nos a imaginar què hauria passat a
el diner no és un instrument d'adquisició o de domini, ni un signe neutre del valor econòmic, sinó la realitat absoluta d'aquest valor. I
són també temes de col·lisió multitudinària. I hi ha les barbàries, d'un signe o d'altre. Als ulls de l'humanista del XVI com de l'escriptor
o només d'una manera esporàdica, és el sobrenatural allò que hi dóna el signe caracteritzador. No el sobrenatural —el religiós—, sinó l'irracional.
no cal dir-ho. Les bromes sexuals han estat interpretades, també, com un signe de revolta: petites explosions subversives contra la moral estatuïda.
de les rutines tradicionals. A ells s'uneixen d'altres "crítiques", de signe divers, coincidents en l'enemistat respecte a la moral corretjosa i
factors eficaços, que impulsaran l'home a realitzacions i empreses de signe positiu. L'enveja serà tan corrosiva com vulgueu, però la voluntat
no és, en el fons, ni pitjor ni millor que qualsevol altre. Tot depèn del signe de la seva utilitat. Pensem, verbigràcia, en aqueixa forma difusa de
Vinyoli ha publicat fa poc un llibre molt important, escrit sota el signe de Rilke. Quan anava a agafar el metro, sonen les sirenes i s'apaguen els
l'home de penya, que s'adreça, diríeu, a la coterie amb mots i signes d'intel·ligència a penes entenedors per als qui no hi pertanyen. Això
somnis, i per això és possible trobar en les seves cartes aquell primer signe de medievalisme, que per raons estètiques li convenia: runes, mort,
sempre, com una ombra, el remordiment. I així el remordiment esdevenia signe de plaer. Per això havia de descobrir, gràcies al silenciós, gairebé
li ho demanava, o llegint, o bé cosint, en silenci, només que ell fes un signe amb la mà o tombés el cap per intentar dormir. Tot parlant, allunyant els
I Sota el signe d'una memòria impenitent Jo pos per testimoni les gavines Sr. D. Alfons
miserable terra, senyals urgents de Déu, convenir que aquells signes que hi havia a les pedres eren paraules d'un alfabet remotíssim
procedència geològica, sempre retrobarem en els homes de la Marca els signes de llur nissaga històrica; en aquest cas, llur europeisme distintiu.
—per al castellà, un "castigo divinal"; per al català, un "signe d'elecció"—, encara que per menudes no s'hagin esmunyit en el camp de la
treball de cada dia. Per a l'espectador improvisat, això pot semblar un signe de mesellisme. En realitat és el replegament del país cap al seu refugi
i absolutistes. En veritat, durant tota aquesta centúria navegà contra el signe dels temps. Però els catalans d'aquella època no podien fer camí enrera
l'horror, intemporal des del fons on no marquen els canvis dels signes: l'hem mesclada amb la sang que ens és comuna en l'amor.
Ara, desvetllat serpent, anellant-me en secrets signes, em perdia pels malignes camins del meu pensament.
es reflectia a poc a poc una perversa imatge, el signe de la qual podràs entendre, si fas també, com jo, l'estranya
Respiren tots. No tots recorden. Jo sé on és el teu cos. Signe Quin pinzell d'orient obeïu, que us dibuixa
Quin pinzell d'orient obeïu, que us dibuixa un signe de carícia? Ratlles d'un cos i un altre no es
passà de moda quan arribà la dona sense testa i amb signe gràfic demanà una soda al barman de camisa deshonesta;
del lleu prognatisme que se li marcava al maxil·lar, que ell considerava signe d'aristocràcia gastada i fins si es vol una mica degenerada; i amb un dit
armadura falsificada, i el mateix passava al menjador i a la sala; signes heràldics d'un grotesc tivat i impropi, al costat de cromos miserables,
ta set d'amor assaciada amb els encants divins de N' Estel d'Or! [(Fa signe a En Bernat que se'n vagi. Aquest fuig desoladament).] [Teló ràpid]
religioses que caracteritzaren l'Edat Mitjana, encara que amb un altre signe. No hi ha dubte que les diverses ramificacions del Protestantisme
l'atenció a la vida natural, que ell aporta, en són els primers signes. El paisatge Un motiu romàntic, principal en la pintura, el paisatge, ja
un temps de revolta, un art de revolta: amb la particularitat que aquest signe temporal és la millor caució que podríem demanar per a la seua
de Déu... S'estremí amb l'horror d'haver proferit una blasfèmia, i féu el signe de la Creu, aclucada d'ulls com enlluernada per un llamp. Li ho tindria
cas això és indicat a continuació, quan per comptes de la data poso el signe ", però hi assenyalo si aquesta contraproposta suposa lluitar a
estima —n'hi ha que només desitgen— no gosa gaire de sentir-se segur dels signes externs d'amor de l'estimada mentre no en té la realització o, almenys,
hem estat veient de lluny, jo a baix i ella a dalt. A l'últim li he fet signe que anés a dinar i ja no l'he vista. Així i tot m'he esperat fins que ha
d'allí estant. El que em sembla que recordo bé és que no hi havia cap signe de la pròxima obertura de la Via Laietana, i em penso que si hi hagués
no és pas un avantatge menyspreable. I no va pas de broma —encara que els signes externs que jo en puc donar siguin més aviat pintorescos— que el canvi
camí possible. Tot, des de les coses humanes més fonamentals fins als signes externs més accessoris, hi era convencionalment ordenat i, com a tal,
la gent benestant era una despesa perfectament suportable i, alhora, un signe de benestança. Encara les criatures no solíem portar vestits pràctics,
"admès", o que es pugui considerar "instituït". Al costat, molts signes dels nous temps, que ara ni ens adonem que tenim resolts, no havien
començava a donar mostres de la pròpia i nova existència. I no sols és un signe suficient d'aquell canvi d'època, sinó que serveix alhora per a fer-ne
. I això, en l'evolució del món i de la vida dels homes, sol ésser un dels signes que solen caracteritzar els canvis decisius. Ho dic perquè el "pudor"
psíquica, en l'esport, en la conversa, en tot. Així, per exemple, és un signe d'aquell canvi tot allò que deia l'altre dia sobre la manera de pintar-se
si li dolguessin els símptomes de començar-ne a ésser. Cases petites amb signes incomplets d'una explotació agrícola decaiguda, un aire rural barrejat
una atribució arbitrària, i que faig literatura —dolenta— al volt d'uns "signes no significatius". ¿Podria copsar-la intel·lectualment si conegués la
la tècnica musical en un grau suficient per percebre-la transposada en signes —convencionals— i fer-ho, com si diguéssim, "sobre la marxa", és a

  Pàgina 1 (de 177) 50 següents »