Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'ideograma i, en darrer terme, la precisió gràfica i fonètica dels	sil·labaris	i dels alfabets, va arraconar el sistema cromàtic de signes. Només l'home
uns baffles l'únic que feia falta era un lector. Del jeroglífic al	sil·labari	i a l'alfabet només hi ha una relació de simplicitat. Quedem-nos, però,
no pertanyen ja, mutatis mutandis, a l'àrea de l'alfabet o dels	sil·labaris	—com ocorre en la notació tradicional— sinó a l'àrea dels ideogrames; amb
i de l'estudi i fragmentació dels sons que representà la consecució dels	sil·labaris	. Desglossar els fonemes un a un, poder fixar amb exactitud el procés oral
en certa manera representa una involució de l'escriptura envers els	sil·labaris	i s'allunya de les experiències que enllacen directament els sistemes
d'un alfabet —i ocorre igualment si en lloc d'un alfabet és un	sil·labari	— imaginar la subtilesa de l'escriptura jeroglífica. I, més encara, la
precisa —o força precisa— desenvolupat al marge dels alfabets i dels	sil·labaris	. Ara estem fent marxa enrera en la història de l'escriptura i l'aparició
sistemes ideogramàtics cal anar-la a cercar més enrera que no pas la dels	sil·labaris	. L'ideograma no especifica el so, sinó que el suggereix. I el suggereix
està disposat a córrer darrera les sargantanes i atrapar llagostes. El	sil·labari	Mentrestant, el sil·labari passa moltes penes. Vol sortir de dintre la
les sargantanes i atrapar llagostes. El sil·labari Mentrestant, el	sil·labari	passa moltes penes. Vol sortir de dintre la cartera embrollada
massa atrafegat batxillejant un cau de sargantanes! I té un sust quan el	sil·labari	arriba, i li crida: —Que no vas a estudi? —Qui ets tu? —li
—Qui ets tu? —li demana ell. Deu estar molt distret, que no coneixi el seu	sil·labari	. I el sil·labari respon, enfadat: —Ja no em coneixes? Tant que he
ell. Deu estar molt distret, que no coneixi el seu sil·labari. I el	sil·labari	respon, enfadat: —Ja no em coneixes? Tant que he corregut per atrapar-te!
Vull fer festa i s'ha acabat. —Mira que jo t'estimo molt! —li suplica el	sil·labari	. —Què em dius? Si m'estimessis no m'hauries fet enfadar per endevinar-te
En Peret amb el seu menyspreu fins l'ha fet plorar i veuríeu el pobre	sil·labari	amb les llàgrimes caient-li cobertes avall. I bo i murmurant entre-dents,
avall. I bo i murmurant entre-dents, li diu: —Tant que t'estimo! Pobre	sil·labari	! No cal que el sil·labari supliqui, que avui el bordegàs té un mal dia. I
entre-dents, li diu: —Tant que t'estimo! Pobre sil·labari! No cal que el	sil·labari	supliqui, que avui el bordegàs té un mal dia. I fins el renya: —Per què no
marxes, mal llibrot?... vés-te'n! —li diu. Per res del món el	sil·labari	no vol deixar el noi; però com que avui té malhumor, li dóna una puntada
té malhumor, li dóna una puntada de peu que el fa volar en l'aire. Pobre	sil·labari	!, quin mal s'ha fet! Ha caigut de llom i se li han estripat algunes
que val de prendre un llibre després d'unes bones vacances! La Rata El	sil·labari	, després de la caiguda, té tràfecs per alçar-se i veu amb pena que el noi
començat. Vés a estudi, home. Tan bon company com tenies amb Monsenyor el	Sil·labari	i l'has llençat!... per què fas aquestes coses? —I què sabeu, vós, del
i l'has llençat!... per què fas aquestes coses? —I què sabeu, vós, del	sil·labari	? —He vist que teníeu qüestions i que ara el sil·labari jeu plorant en un
sabeu, vós, del sil·labari? —He vist que teníeu qüestions i que ara el	sil·labari	jeu plorant en un recó. El noi no l'escolta més i marxa tot malhumorat,
creieu que sou tan batxiller com Missenyora la Rata, com Monsenyor el	Sil·labari	i com els ametllons! —No t'enfadis, home!, —li fa, afectuós,—
treure les orelles de ruc d'un nen... desaplicat! Ací tens el teu pobre	Sil·labari	que te les traurà. Vàreig recollir-lo quan tu vares fer-li mal. Si el
que li dóna a menjar el Plat de Sopes. I agafant pel braç Monsenyor el	Sil·labari	se'n van, camí d'estudi junts. Els ametllons Com que Monsenyor el
se'n van, camí d'estudi junts. Els ametllons Com que Monsenyor el	Sil·labari	camina amb molta pena, perquè és coix i esllomat, el fa reposar al peu
molt bon minyó; i estic decidit a no separar-me mai més de Monsenyor el	Sil·labari	que em té promès de treure'm aquestes orellasses de ruc! —Jo te'n
tal com les col·loca ell per demostrar que confegeix bé. Monsenyor el	Sil·labari	és el que està més content; celebra l'aplicació d'En Peret i es posa a
vaig començar a veure-hi una mica clar. I no em refereixo precisament al	sil·labari	, sinó al món moral, completament nou per a mi, dins el qual començava a
coberta y aixecant els brassos al cel mateix que i gregues de	silabari	... Un llampegueig desfet de tons violents, de positures d'una plàstica
primer hom els dictarà mots d'acord amb les graduacions clàssiques dels	sil·labaris	. Mots d'una síl·laba, de dues, de síl·labes directes, de síl·labes
doncs saber veure Cinema com sap de llegir. No n'hi ha prou amb el	sil·labari	. Cal una "gramàtica", una sintaxi i una semàntica a l'abast de tothom.
i les sabates amb gomes. Batejat amb l'elegant denominació "	Sil·labari	", les actuals generacions el presenten molt altrament: rialler,
dels quals volem estudiar; si desconeixem, també, l'alfabet o el	sil·labari	utilitzat per aquests pobles en llurs manifestacions escrites. Car només
de ciències naturals, d'història i d'higiene. I, encara, cartipassos,	sil·labaris	, planisferis, biografies, etc.. La puixança que la Protectora havia
el Tractat d'ortografia catalana (1904), el	Sil·labari	català (1904) i les Qüestions de gramàtica
pares de una manera mòlt senzilla, comensant per las Becerolas (	silabari	) llegint lo Caton, decorant lo Fra Anselm (col·lecció de
transcripció del que succeeix quan parlem. Són més aviat els denominats	sil·labaris	, és a dir, els sistemes d'escriptura desenvolupats a l'Orient Mitjà amb
cosa que ja s'anunciava anteriorment en l'«estilització» del	sil·labari	(qui podria reconèixer en la nostra A el cap estilitzat d'un
que vulgui i de fixar-los per sempre i per a tothom (cosa que els	sil·labaris	no podien fer, vinculats com estaven a una pràctica oral prèvia que els
les seves llengües. El resultat final, que va acabar concretant-se en dos	sil·labaris	, hiragana i katakana, va representar, de fet, la invenció
edat, interpretant la fulla negra i les arborescències del silenci en	sil·labaris	més vastos. Tota la nova terra allà dalt, sota el seu blasó de tempesta,
per l'aplicació i el desplegament de l'enginy, van aparèixer els	sil·labaris	i els alfabets amb què l'escriptura quedava definitivament lligada a
un cop i un altre a la pràctica. D'aquesta manera van néixer els	sil·labaris	(sobre la base del que habitualment s'anomena el «principi de rebus» o
que habitualment s'anomena el «principi de rebus» o del jeroglífic); uns	sil·labaris	formats d'unes poques dotzenes de figures. Més endavant, uns altres
coses compostes a les simples.» Una altra idea del cos, un nou gir en el	sil·labari	de les figures. ¿Hi ha res de més infinit que la definició dels fets que