Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
silenciós A 2012 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb silenciós Freqüència total:  2012 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

deures de gratitud em permetin, el seu present, que, encara que silenciós i drapat, endevino esplèndid. La meva, una notable desgràcia, gratuïta,
ningú no es cansa mai, des de la comoditat del recer domèstic. Entretant, silenciosa per tres dies, segons els tractes amb la subtil Persèfone, que ha
dins el veritable esglai de la boira ofegadora, únic patró de la barca silenciosa que prova de navegar, amb la proa per complet esquerdada, pel llot del
ha canviat en ell, en la seva íntima complaença tan sabuda, però des d'un silenciós desdeny em refusa el dret a la vana il·lusió de salvar-me amb ell, al
Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu vell, no pas silenciós, no entaulava de debò cap conversa, i els seus soliloquis ferien amb una
tornat! Tino Costa ha tornat!" I ara, per què restaven mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què adoptava tot, al seu pas, un aire de quasi freda
llunyans. Ella callava bo i escoltant-lo —sempre havia estat de tarannà silenciós—, i somreia de tant en tant admirada, amb l'ànima reblerta de felicitat.
Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda apareixia més esllanguida i silenciosa. Per fi, un matí es posà la mantellina i se n'anà a veure el seu
contra les costes. Els mariners anaven acudint, ara l'un ara l'altre, silenciosos, indecisos, i no feien sinó passar la mirada del mar al cel, i del cel al
semblaven experimentar els efectes, i fins els criats caminaven a passos silenciosos. Aquesta situació havia estat aprofitada pel germanastre de Candaina, el
obertes. I enmig de tot, el petit grup de les víctimes: tot apagat, silenciós, il·luminat per aquella llum irreal. Però amb quina tremenda eloqüència
demanar-te a tu: sembla que el vegi... Pobre Màrius! Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa, malgrat tot, l'evocació el contrariava; no volia
les espines." Anaven Mila, el seu padrí i mossèn Anselm. El camí era silenciós, i les tènues ombres del capvespre anaven descendint cap a les valls.
seu cap hi reposés més dolçament; la figura que entrava i sortia a passos silenciosos per por de despertar-lo: sa mare, Tino Costa a penes la veia. Feia dos
dels sons: en ella semblava percebre així com el ressò remot d'una crida silenciosa a la seva ànima, i, gairebé sense voler, s'aixecà i sortí: —Hola, Sileta
amb els dos taüts blancs un darrera l'altre; la nombrosa comitiva en silenciós acompanyament —només es sentia la remor de les petjades damunt la grava
l'ull—; semblava més prima, més descolorida, i es movia, amb passos silenciosos, com un fantasma. El padrí s'avançà devers ella: —Mundeta... Ella es girà
per altra banda, sabia que no podia esperar del seu caràcter. Aquella silenciosa i ràpida partença, aquella tranquil·la i, en aparença, freda resolució
respecte rar. Tal vegada el secret radicava en la seva actitud més aviat silenciosa però correcta, en la gravetat dolorosa amb què s'estava allí, en la
del fred horrible de la seva solitud. Vora seu passaven figures silencioses; els cotxes de lloguer anaven i venien pel centre de l'avinguda. Començà
al seu entorn i refrena l'impuls. A fora els carrers estan com sempre: silenciosos, quiets, batuts per l'aire gelat. De tret en tret una dona s'havia tal
protectores. A Mila va semblar-li com si dins la nit una figura silenciosa s'hagués posat a caminar al seu costat. Mila no podia més, i va
el més petit indici sobre el parador de l'absent. Ell girava, entre tant, silenciós pels encontorns, semblant a un fantasma, sense tocar per a res l'aixada,
darrera aquesta espera que no es cansa mai? Què hi ha darrera d'aquesta silenciosa promesa? Tino Costa la torna a veure, vestida de dol, asseguda a la vora
en el seu rostre l'exacta expressió de la seva ansietat i de l'alegria silenciosa que li endevinava cada cop que el veia tornar. Com podria, en efecte,
de trobar-se amb ell i tampoc no era Sileta... La mare, envellida i silenciosa, amb la impressió de les llargues esperes, de les angoixes infinites, en
Maria concitat contra ell; l'odi del poble, la seva terrible repulsa silenciosa, semblava muntar aquella nit de tot Santa Maria, filtrar-se per les
ell, sense manifestar tampoc desig de parlar-li; podia suportar tota la silenciosa repulsa que aletejava al seu entorn, aquell allunyar-se tots del seu
terror, que sentia allí mateix, vora seu, com una presència invisible, silenciosa i terrible que estigués burlant-se dels seus esforços. Tino Costa
terror. Sileta continua apareixent al davant com sempre, mirant-se'ls silenciosa, amb aquella mirada que l'omple de terror, desconeguda. "Tinet, vina...
pedres rodaven davant dels seus peus. Tot estava immòbil i callat sota la silenciosa lluna; però ell sentia veus pertot; veia gestos, figures que es dreçaven
Al matí el poble es despertà sota una agitació singular gairebé silenciosa, com sota una atmosfera de feixuguesa que oprimís els cors de tothom.
seva amiga Maria del Carme la primera que li ho digué. Mila va romandre silenciosa, lívida, tota tremolosa... S'allunyà de l'amiga, per estar sola amb els
profundes de la vida de la humanitat, en l'època moderna. Una revolució silenciosa i lenta, quasi imperceptible en les seves manifestacions, però de
Al cap d'una estona veig avançar pel rostoll assolellat les ombres silencioses: les perdiganes i el perdigot esvelt. Picotegen, es barallen, canten
les pruneres nues, donen llur nota única i espaiada; després picotegen, silenciosos, entre el rostoll i les tiges segades de les falgueres. Una mallerenga
i pantalons de vellut. Però hi ha una unció vivíssima en la cambra silenciosa on, enllà del balcó, se senten els crits i els sorolls de la plaça.
3, hora solar), "matinet, a punta d'alba"... La plaça del poble, silenciosa, gairebé deserta, sembla una decoració. A Barcelona els tramvies van
els tolls, ens mullàvem, topàvem amb les pedres, en la gran nit silenciosa. Hem vist com munyien les vaques. L'estable era tebi, i la llum crua de
amb el crit de: —Puja un número! Ara ningú no crida res, el passadís és silenciós i totes les cel·les semblen abandonades, ho semblarien si al fons de
xicots es corden la bragueta i el segon, que fins aleshores havia restat silenciós, comenta: —No les hem canviades pas. —No, canviades no. És l'esperit,
hi ha dones. Això descoratja els més animats. L'ascensoret va pujant, silenciós i ràpid. —No he vist que hi hagués gent, avui —diu ell—. De fet
—No havíeu vingut pels aparells, oi? —pregunta ell. I després d'una pausa silenciosa—: Què li fareu? L'home del cigar el mira llargament, amb un esguard
s'ha assegut dalt el marge, on cargola una cigarreta tot observant-los, silenciós i impertorbable com si estigués sol. Ell, sense deixar de treballar, li
de servei. Les dones de les cases, que s'han anat atansant i escolten silencioses, ara llancen tot d'esgarips ploraners, de lamentacions lúgubres i
perquè la porta es torna a tancar tot seguit. Hi ha una espera llarga i silenciosa que ell aprofita per a posar-se la sabata, però el silenci és estrany,
part de les persones que componien la cua una o dues hores abans, totes silencioses, meticulosament ordenades, triturant entrepans. —Seria massa compromès
. I més aviat en tenen dos que un. La veu de la criadeta, que s'ha atansat silenciosa, torna a dir des del llindar de la porta: —Senyora... Hi ha dos senyors.
el trepig dels peus enèrgics dels homes i les petjades més menudes i silencioses de la noia que encara duu un infant penjat a cada mugró. El de l'orella
no. Podeu tornar a la sala. Avancen tots tres pel passadís, lents i silenciosos, en filera índia. En arribar a la porta l'individu de l'ull tapat hi

  Pàgina 1 (de 41) 50 següents »