Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el que va sorgir de la resta d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el	silenci	és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en aquesta tan
i ens apressarem amb acontentament a refugiar-nos en un còmode	silenci	irrespectuós. Prometeu "Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans
per sempre, impossibilitades de comentar una transformació dins un	silenci	infinit. De segur que es tracta de la burla d'algun d'aquests nous déus
humà, doncs, que vagi penetrant, com a comiat, almenys de moment, en el	silenci	. Després de la feina, aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles,
endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor molt cansat. Després, el	silenci	, la solitud, una quieta pau que l'aire acariciarà. Si de tant en tant la
per fugir de l'espant d'un brunzit d'eixam que mai no para, al	silenci	absolut d'una destrucció total." "De res massa", va rondinar la
bella i coratjosa figura, ens apressem a acompanyar-la amb un respectuós	silenci	. Hècuba A La Ilíada, en el vers 495 de la
la figura en estrafolari moviment. Aprofitador dels curts i bons	silencis	de les riques, arbitràries, despòtiques i provectes deixebles, Pulcre va
diàleg de sords, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un	silenci	es va dreçar davant aquella vetusta i profunda sentència. "Tanmateix, la
davallar un a un, sense rebel·lia i sense por, els esglaons del pou del	silenci	. Les tres Gràcies "Són amables, benèvoles, brillants. Es diu que alegren
és cert, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n	silenci	. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la pot
d'uns personatges més moderns reduïa el candorós pedagog a un just	silenci	. "Pito", dissertava des de l'assaltada càtedra, a la Sala Mercè, Pulcre
adolescent no contestava a l'eloqüència del discurs sinó amb un pertinaç	silenci	. Aleshores la mare es va enfadar. "Filla", ordenava. "Si no m'atens,
a conèixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en	silenci	, varen conversar. L'un i l'altra trobaven difícil de resumir en unes
meu talent", es decantava a disciplinar-se Efrem Pedagog. I un recelós	silenci	es va estendre a poc a poc damunt l'atribolada concurrència. El trencava
a un preu avinent, m'endinso en l'ombra amb esperit pacífic, sóc ja	silenci	clos d'aquest reialme etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu
El taciturn conseller es limitava a no comprometre's des d'un còmode	silenci	. "Jo t'he criat, vull envellir amb tu", mirava de balancejar cap a una
una sobirana il·luminació us fereix de sobte, esdeveniu orfe, desemparat	silenci	. Més gran que la meva mare, les meves ales cobreixen i inclouen tot
Tiago per marit? Vull que em parlis amb tota franquesa. Mila guardà	silenci	un moment, sorpresa per la pregunta. —Vull que em diguis la veritat,
tota la vida m'estaria així, en ta companyia. Que bella ets, Déu! —Féu un	silenci	i tornà—: I tu, Mila: no et recordes de mi? Però Mila no contestava;
et recordes de mi? Però Mila no contestava; s'estava al davant d'ell en	silenci	, percebent en el seu pit el profund bategar del seu cor. Es sentia
paraula, més que fos una paraula, perquè no se n'anés trist, enganyat pel	silenci	d'ella. Una mortal ansietat se li retratava al rostre, i era tan viu el
son antic conegut. Encara no l'havia vist, no sabia d'ell, i el seu	silenci	era el que li deia més clarament l'ambient que regnava respecte a ell a
posà a llegir-les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el	silenci	. Havia llegit algunes pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i,
Però necessitava complir aquell acte com qui compleix un ritu, davant el	silenci	de la seva ànima. I el complí. Poc després Tino Costa se n'anà del poble
que en ella entreveia. Tino Costa, en la nocturna solitud, enmig d'aquell	silenci	opressor que semblava muntar per totes bandes des de Santa Maria, des
havia conegut la història de Flores i Blancaflor, que la feia estar en	silenci	llargues estones, amb el cor oprimit, escoltant les acoradores dissorts
Més lluny encara, un cor de veus infantils anava expirant en el	silenci	. Tot el poble per tots els carrers, la nit sencera, ressonava d'alegria
pit. La nit s'havia fet llunyana. Estaven sols amb les estrelles, amb el	silenci	, amb llurs cors i amb els ressons de la festa de sant Joan a l'ànima.
, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una paraula dura, el	silenci	... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, pensà. Era
una nit freda i ventosa— ell entrà més sever que de costum, tancat en un	silenci	sinistre. Ella sortí a rebre'l somrient. Antoni Costa apartà els ulls de
inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment en	silenci	, mirant-la, agitat per un intens tremolor. Els ulls li espurnejaven de
de les reconvencions del padrí, ni dels consells de les amigues, ni dels	silencis	, més punyents que tot, de la seva mare, ni de l'amenaça del seu pare, per
el suau parpelleig de les estrelles, estava sepultat en un meravellós	silenci	en què semblava gairebé percebre's el dolç palpitar de llurs cors), ell
d'ella, i va experimentar un cert esverament per la noia, però guardà	silenci	. S'havien ja oblidat de l'objecte de llur conversa. Estaven sols amb la
que havia estat sonant llarga estona acabava d'extingir-se a la plaça; el	silenci	s'havia fet després més angoixós, amarat d'una nova tristesa; tornaren a
d'ella s'aturà. El balcó era tancat, i tot l'edifici, embolcallat en el	silenci	. Va estar una estona voltant amb por que no el veiessin. Anava a
i la seva felicitat tremolà en la seva ànima com un ocell esverat. Guardà	silenci	una llarga estona, i a la fi digué (en la seva veu palpitava una angoixa
d'una dolcesa singular, com una música. Ell aleshores romania en	silenci	un moment al costat d'ella, mirant-la als ulls, i de sobte, com guiat d'
creixien les murmuracions. A casa del vell Candaina tot era tristesa i	silenci	. Tiago anava d'un costat a l'altre com una ombra, lluitant entre
com Déu mana; però li semblava que, com Mila, no n'hi havia cap. El	silenci	tornava a regnar a la casa, un silenci feixuc, aplanador, del qual tots
, com Mila, no n'hi havia cap. El silenci tornava a regnar a la casa, un	silenci	feixuc, aplanador, del qual tots semblaven experimentar els efectes, i
de Mila. El Sagristà, amb la seva gravetat acostumada i imposant	silenci	, sentencià: —Us dic que no heu de desesperar: el dia menys pensat l'ocell
de seguida: s'acabarà: seure de ca no pot durar. Candaina el mirava en	silenci	. La cunyada parlà: —El teu oncle té raó, Tiago; el millor és esperar. —
matinar. Paciència i fia en el teu oncle. —És que Mila... —Res! Seguí un	silenci	. —Maleïda l'hora que va pensar a venir! —digué el vell Candaina. —Sí,
de la vida i que atropellaven quan no podia defensar-se". L'ancià guardà	silenci	; tal vegada en aquell instant reflexionava sobre el secret de sofrences i
un tumult de veus, d'amenaces, de violentes gesticulacions; però tot en	silenci	: tot com en el fons d'un somni, i sota aquella llum que no es sabia si
anunciava el començ de l'acte. Plantat davant la barraca, imposava	silenci	i, una vegada aconseguit, llançava el seu pregó explicant, en un castellà
motiu es produïa sempre algun incident còmic, però el públic reclamava	silenci	, els murmuris s'anaven extingint i, a penes la figura del Sant apareixia
apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última veu, i un	silenci	impressionant s'estenia per tot l'ample passeig: únicament es sentia

Pàgina 1 (de 355)

50 següents