Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dins el sol, i els camins els dónen volts d'una	simetria	estranya. Estisoren l'argilada d'una blancor de retalls,
de banda a banda de carretera, contra l'americana grisa de Pat, contra la	simetria	perfecta del volant i contra el mirallet dintre del qual veia la boca de
era poder mantenir amb el clima natural, aquell arbre d'historiada	simetria	i de desmais aguts i gronxadissos, que havia estat l'orgull de tots els
censura la pintura flamenca perquè en ella no hi ha "ni art, ni raó, ni	simetria	, ni proporcions": la pintura flamenca, segons el genial florentí,
són sensibles a la veritable harmonia". ¿I què és tot això de "raó", "	simetria	", "proporcions", sinó la indecisa enunciació d'aquella "idea" que
segle XX; l'artista del Renaixement no anava més enllà de la "	simetria	" i de la "proporció". El pintor renaixentista procura, en principi,
pintar-se. El pintor del Renaixement ha trobat unes lleis per al quadre —	simetria	, proporció, harmonia—: aquestes regiran per als seus continuadors, però
pujant; es torna suau, ordenat, minuciós i diria que s'ordena, no pas en	simetries	, sinó com un element d'una composició infinitament més vasta: com en les
fidels—, que al començament estaven dissociats. En el cas del joc, la	simetria	és, doncs, preordenada; i és estructural, ja que deriva del principi que
set clans, la qual cosa feia un total de vint-i-un. Tot i aquesta	simetria	tripartita, el sistema estava desequilibrat, ja que els nou vinguts
Els dos sistemes es troben, doncs, al si d'un grup en una relació de	simetria	invertida, tal com es veu en el quadre següent, en què els signes
quina sigui la interpretació retinguda, és colpidor que subsisteixi la	simetria	amb les institucions aranda: la suposada relació entre regles de casament
a dir, productes socials, culturalment fabricats per agents tècnics; la	simetria	entre castes professionals grups totèmics és una simetria invertida. El
tècnics; la simetria entre castes professionals grups totèmics és una	simetria	invertida. El principi de llur diferenciació es manlleva a la cultura en
a la cultura en un cas, a la natura en l'altre. Només que aquesta	simetria	no existeix més que en un pla ideològic; està desproveïda de base
cultural, canvien veritablement objectes culturals, però com a preu de la	simetria	que postulen entre natura i cultura han de concebre llur producció
naturals: les dones que produeixen i que els produeixen naturalment. La	simetria	postulada entre natura i cultura arrossega, aleshores, l'assimilació de
reciprocitat veritable resta assegurada d'una altra manera. Però aquesta	simetria	té els seus límits. Sens dubte els grups totèmics imiten prestacions
es desprèn clarament la relació entre autònim i necrònim. És la d'una	simetria	invertida: Alhora se'n desprèn una primera conclusió: l'autònim que no
de la relació altra sense fer referència a un si mateix. No hi ha, doncs,	simetria	formal entre els dos tipus. A l'estudi que serveix de punt de partença a
buit" d'una de les altres dues categories, que mantenen una relació de	simetria	invertida. En el pla de les denominacions, hom retroba l'equivalent
es funda en una analogia qualitativa que no implica l'expressió d'una	simetria	: un cogombre és un bou, però un bou no és un cogombre." (Evans-Pritchard
que han precedit en el temps les formes actuals. Aquesta relació de	simetria	entre la història i l'etnologia sembla ésser rebutjada per filòsofs que
damunt la taula, la recobreixen de blancor. Els plats distribuïts amb	simetria	, i els coberts, i les copes... "Quants són? Deu! És veritat que el senyor
natural, que els òrgans rudimentaris han estat creats "per raons de	simetria	", o per a "completar l'esquema de la naturalesa", però això no em
seguiran la mateixa trajectòria al voltant dels planetes, per raons de	simetria	i per completar l'esquema de la naturalesa? Un fisiòleg eminent explica
allò que no és "natura", per descomptat, i valgui el vell joc de les	simetries	. O sigui: totes les instàncies lingüístiques artificials. Fins no fa
per exemple: Hegel o Heidegger disposaven de paraules que manquen de	simetria	en l'idioma de Descartes i de Bergson, i que ho diguin els seus heroics
"no han tenido haciendas". Naturalment, ni que sigui per pura	simetria	, hauríem de pensar que els nobles valencians foren "botiflers",
socials de la Grècia que eren sempre fetes a base de la igualtat i la	simetria	com la mateixa ètica de Aristòtil ho demostra, i això que Aristòtil és el
més densos o més esclatants; és ordenar un protocol antic, perfer la	simetria	o la concisió d'una relació, emmenar o reduir un pensament als límits
segons el cànon de l'art clàssic, a l'antítesi, és a dir, a la	simetria	; són, doncs, els metres parells (es tracta sempre de metres
ve a destorbar i, en conseqüència, a fer significar tot el ramat de	simetries	circumveïnes. Les formes assentades, potser és ja possible ara d'apropar
més aviat, per raó de diverses subjeccions culturals, com l'eurítmia, la	simetria	, etc.): l'el·lipsi està limitada per l'estructura del llenguatge. Aquesta
de gos, un gra de blat) colonitzaran; el quadre inicial, per aquesta	simetria	, està des d'aquest moment fonamentat: és aquest conjunt de les coses
gest per donar a l'aparença de la cosa construïda una regularitat o una	simetria	deliberades, i ni tan sols —si tècnicament no fa falta— per allisar una
que sembla que s'hagin dictat en algun congrés d'esperanto. La	simetria	ho mata tot. Les ciutats perden el caracter, i, vista una, vistes les
carrers dels poblets, que Déu els conservi i els lliuri d'urbanisació i	simetria	. L'urbanisació se la fan ells, a dintre els seus nius. I que ben feta! Les
el cementiri d'Artesa, dominat per la ruta. Uns xiprers plantats sense	simetria	, aguts, frondosos, altíssims ombregen una rudimentària capelleta blanca,
trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et coneix. La	simetria	dels pisos i els carrers, la policia urbana, han eixugat tot aquell doll
grega. El pensament grec era governat per un principi general, dit de la	simetria	de la naturalesa; era una idea harmònica que influí malauradament en la
En Joan les havia trobades en el mateix lloc, ordenades en la mateixa	simetria	. En mirar-se al mirall de la calaixera li havia fet estrany de veure-s'hi
amb moltes figures ençà i enllà... Allí, ni hi ha raciocini, ni art, ni	simetría	, ni cap grandesa, ni el més petit mirament en l'elecció; perquè volen
discurs lògico-narratiu; hi ha un equilibri de les línies, un gust per la	simetria	, per l'empremta del tintat sobre el paper, que converteix l'escriptura en
mentre engegava un escamot de cabres. La perfecció, l'ordre i la	simetria	dels edificis deixaren espalmat el senyoret. Des de llavors, el noi
carrers de cases de pinyó florit, de fusta, foradades de finestres sense	simetria	, d'un pintoresc picant i vivíssim. De la riba nord del moll de Bergen
mescla de tastos salobrencs i picants que us excita la sang. Tot té una	simetria	, una precisió i una claredat perfectes; tot té un relleu lluminós com si
És la plaça d'En Prim. Molt bonica i senyora, a fe. Té una elegant	simetria	i una airosa perspectiva esplèndidament ensopegada. Més avall, a mà
de sala alcovada i penjà els ormeigs per les parets amb tant d'ordre,	simetria	i elegància i gràcia, que semblaven posats allà per decorar el petit
penjats i apuntalats amb molta paciència, com si ordenés amb rigorosa	simetria	els canelobres d'una credença, i sols així restava assossegada dels

Pàgina 1 (de 18)

50 següents