Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Zeus és alhora marit de Metis, plena de saviesa i de ciència. La	similitud	dels noms es presta a confondre-les. Potser per evitar-ho, Themis es va
referència a espai ni temps, superposades, i unides per l'accidental	similitud	de color, o d'emoció produïda, pròximes i llunyanes, brillants i
ben al contrari, moltes vegades sols serveixen per a refermar les	similituds	externes i internes. No podem pas oblidar un fet essencial. El llançament
estantissa d'algunes ànimes. Ella es refiava de la puresa inicial i de la	similitud	de tots els esperits quan surten de les mans divines, com si les
vaguetat de l'esguard de Laura. Sols la dona endevina la dona. Potser la	similitud	d'estats d'esperit aclareix en l'ànima femenina el misteri de l'ànima
la Diputació de Barcelona (figs. 194 i 195); té molta	similitud	, encara, amb un altre, amb els mateixos elements, que es data vers l'any
a les regles és igualment invers: malèfiques en un cas —per excés de	similitud	—, esdevenen benèfiques en l'altre cas —en què llur sentit metafòric
dos casos: ja sigui vegetal, ja animal, i de rivalitat amb l'home en la	similitud	o d'antagonisme en un comportament invers. L'abella és un animal totèmic
Relació sexual i relació alimentària són immediatament pensades en	similitud	, fins i tot avui: per tal de convèncer-se'n, n'hi ha prou de fer
més complexes: es tracta, entre la cultura i la natura, d'una permuta de	similituds	contra diferències que se situen tan aviat entre els animals, d'una
un sistema amb dos eixos, l'un reservat a les diversitats, l'altre a les	similituds	: L'acció analítica que permet de passar de les categories als elements i
principis que governen els fenòmens naturals, si les comparem amb les	similituds	, d'arrel molt més profunda, entre els organismes vivents i les màquines,
purament lògics de l'argumentació relativista i complementària revela	similituds	importants pel que fa referència a la renúncia a donar una significació
clàssica. Entre els filòsofs, Descartes, principalment, recalca la	similitud	entre animals i autòmats, atribuint, però, a l'home una ànima situada en
als principis termodinàmics. Nogensmenys, el reconeixement de les	similituds	entre els organismes vivents i els nostres motors corrents, no és
primer de la completa creació, Fill engendrat, divina	Similitud	, que, en el teu ínclit rostre, ja esdevingut visible sense
amb turments inhumans? ¿I per què l'Home, que guarda, en part,	similitud	divina, de tals deformitats no es manté quiti, per la
Res no pot ésser més descoratjador que d'intentar d'explicar aquesta	similitud	de conformació en membres de la mateixa classe per la utilitat o per la
monument de Gaudí. La postal representa el monument en virtut d'una	similitud	de fet. A la icona, entre el vehicle de signe i l'objecte que
purament convencional, que no depèn de la presència o absència d'una	similitud	, com en el cas de la icona, ni d'una contigüitat física, com és el cas de
entre les tres classes de signes no és la presència o absència de	similitud	o de contigüitat entre el vehicle de signe i la referència, ni el fet que
símbols, no és absoluta, sinó relativa. No és la presència o absència de	similitud	o de contigüitat entre la forma i el contingut (significant i
us explicareu la gènesi formativa d'aquesta ànima nacional observant la	similitud	de condicions externes i internes de les quals és un simple resultat. Si
jo n'he pogut treure un tipus de lletgesa? —de l'al·liança de pau una	similitut	de dolor? Però tal com en ètica, el mal és una conseqüencia del bé, així,
torbament amb la cura més escrupulosa) que qualsevol al·lusió a una	similitut	d'esperit, de figura o d'estat existent entre nosaltres. Però, en
del fet del parentiu, i del que el mateix Wilson hi veia) aquesta	similitut	hagués mai estat tema de comentari, ni àdhuc reparada pels nostres
que l'esforç literari consisteix a buscar afinitats, correspondències,	similituds	, i que la funció de l'escriptor és unir la Natura i l'home en un
Els dos extrems, a i a' tenen unes	similituds	formals (si bé caldrà que ens posem d'acord per a saber quan
floreixen; i la més joiosa de les amistats és la que és conjugada per la	similitud	dels caràcters. XVIII. En l'acompliment de tots aquests deures
—la de Llaveria, l'Argentera i la de Montsant— tenen una admirable	similitud	amb les ribes muntanyoses del Rhin. La mateixa substància, els mateixos
mateix fenomen que hom experimenta en les amples planures castellanes, la	similitut	de les quals amb aquestes de la Segarra jo diria que és perfecta. La
la vida particular del Gremi de Paraires, ens la donaran per extensió i	similitud	, de la vida de tots els gremis des de la seva creació. Ara bé, si per
un dia a confirmar-la per mitjà d'una concatenació suficient. Aquella	similitud	estilística a la que ara ens referíem i que pot ser presa, en efecte, com
ja no la veiem com filla d'un displicent mecenatge, sinó nascuda de la	similitud	de gustos i aficions literàries. Boscà, quan confià el seu llibre de
de Valls" amb motiu de la mort del mestre, parlant d'aquesta	similitud	escrivia: "Com li plagué la coincidència! Del Camp de Tarragona, de
pel tacte, perquè aquest, sentint la fredor de la poma, en treu espècie o	similitud	. III. Mentre així es plany l'intel·lecte, car no pot aprehendre
ço que és seria el mateix que és ara; però, el simulacre, fantasma o	similitud	amb que l'intel·lecte aprehèn l'ens real, és ens mental i instrumental.
passions són sensibles per als sentits particulars, que en treuen	similituds	, amb les quals l'intel·lecte en fa ciència. De l'acció de la bèstia
la natura mateixa, i d'aquest moviment el sentit aprehèn i treu les	similituds	de la natura, com la vista que judica que el lleó és acolorit, i el
que (com s'ha dit a la distinció de la pedra) atreu per contacte la	similitud	de la fredor de la pedra. Semblantment per la potència odorativa el ca
fredor de la pedra. Semblantment per la potència odorativa el ca atreu la	similitud	de les petjades del cèrvol, i a això hi concorre la vegetativa amb la
digestiva i expulsiva. Car per l'atractiva, el ca atreu la	similitud	de les petjades del cèrvol, de la llebre i de la perdiu; per la retentiva
olor; i com la pedra és retentiva per la seva fredor, reté l'espècie i	similitud	de l'olor: i l'aire, que participa amb la pedra, es revesteix de la
de la mateixa espècie. I així, mitjançant l'aire, el ca ateny l'espècie i	similitud	de l'olor, com l'ull ateny el color mitjançant l'aire il·luminat. I
i el mateix ésser, o si la seva aprehensiva fineix en el fantasma i	similitud	de la cosa. Però, llavors baixa a la vista, que aprehèn veritablement el
o la planta; i aquesta intel·ligibilitat és per accident, i és figura i	similitud	de la intel·ligibilitat intrínseca, de la qual es deriva i brolla.
pròpia visibilitat, que li és coessencial, fa i genera visible o vista la	similitud	de l'objecte. Es dol tanmateix l'intel·lecte car gairebé no pot percebre
digestiva i expulsiva. Semblantment la potència visiva atrau i genera la	similitud	de l'objecte, i també semblantment l'intel·lecte unit en l'home amb
considera, coneix que la vista no veu la cara de l'home, sinó la seva	similitud	; i llavors ascendeix a la imaginació, que és més general que el sentit,
dels conceptes, no existia per a ell. Més endavant estudiarem les	similituds	amigues (Paul Valéry) que uneixen el concepte amb el ritme, millor

Pàgina 1 (de 16)

50 següents