×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb similitud |
Freqüència total: 751 |
CTILC1 |
Zeus és alhora marit de Metis, plena de saviesa i de ciència. La | similitud | dels noms es presta a confondre-les. Potser per evitar-ho, Themis es va | referència a espai ni temps, superposades, i unides per l'accidental | similitud | de color, o d'emoció produïda, pròximes i llunyanes, brillants i | ben al contrari, moltes vegades sols serveixen per a refermar les | similituds | externes i internes. No podem pas oblidar un fet essencial. El llançament | estantissa d'algunes ànimes. Ella es refiava de la puresa inicial i de la | similitud | de tots els esperits quan surten de les mans divines, com si les | vaguetat de l'esguard de Laura. Sols la dona endevina la dona. Potser la | similitud | d'estats d'esperit aclareix en l'ànima femenina el misteri de l'ànima | la Diputació de Barcelona (figs. 194 i 195); té molta | similitud | , encara, amb un altre, amb els mateixos elements, que es data vers l'any | a les regles és igualment invers: malèfiques en un cas —per excés de | similitud | —, esdevenen benèfiques en l'altre cas —en què llur sentit metafòric | dos casos: ja sigui vegetal, ja animal, i de rivalitat amb l'home en la | similitud | o d'antagonisme en un comportament invers. L'abella és un animal totèmic | Relació sexual i relació alimentària són immediatament pensades en | similitud | , fins i tot avui: per tal de convèncer-se'n, n'hi ha prou de fer | més complexes: es tracta, entre la cultura i la natura, d'una permuta de | similituds | contra diferències que se situen tan aviat entre els animals, d'una | un sistema amb dos eixos, l'un reservat a les diversitats, l'altre a les | similituds | : L'acció analítica que permet de passar de les categories als elements i | principis que governen els fenòmens naturals, si les comparem amb les | similituds | , d'arrel molt més profunda, entre els organismes vivents i les màquines, | purament lògics de l'argumentació relativista i complementària revela | similituds | importants pel que fa referència a la renúncia a donar una significació | clàssica. Entre els filòsofs, Descartes, principalment, recalca la | similitud | entre animals i autòmats, atribuint, però, a l'home una ànima situada en | als principis termodinàmics. Nogensmenys, el reconeixement de les | similituds | entre els organismes vivents i els nostres motors corrents, no és | primer de la completa creació, Fill engendrat, divina | Similitud | , que, en el teu ínclit rostre, ja esdevingut visible sense | amb turments inhumans? ¿I per què l'Home, que guarda, en part, | similitud | divina, de tals deformitats no es manté quiti, per la | Res no pot ésser més descoratjador que d'intentar d'explicar aquesta | similitud | de conformació en membres de la mateixa classe per la utilitat o per la | monument de Gaudí. La postal representa el monument en virtut d'una | similitud | de fet. A la icona, entre el vehicle de signe i l'objecte que | purament convencional, que no depèn de la presència o absència d'una | similitud | , com en el cas de la icona, ni d'una contigüitat física, com és el cas de | entre les tres classes de signes no és la presència o absència de | similitud | o de contigüitat entre el vehicle de signe i la referència, ni el fet que | símbols, no és absoluta, sinó relativa. No és la presència o absència de | similitud | o de contigüitat entre la forma i el contingut (significant i | us explicareu la gènesi formativa d'aquesta ànima nacional observant la | similitud | de condicions externes i internes de les quals és un simple resultat. Si | jo n'he pogut treure un tipus de lletgesa? —de l'al·liança de pau una | similitut | de dolor? Però tal com en ètica, el mal és una conseqüencia del bé, així, | torbament amb la cura més escrupulosa) que qualsevol al·lusió a una | similitut | d'esperit, de figura o d'estat existent entre nosaltres. Però, en | del fet del parentiu, i del que el mateix Wilson hi veia) aquesta | similitut | hagués mai estat tema de comentari, ni àdhuc reparada pels nostres | que l'esforç literari consisteix a buscar afinitats, correspondències, | similituds | , i que la funció de l'escriptor és unir la Natura i l'home en un | Els dos extrems, a i a' tenen unes | similituds | formals (si bé caldrà que ens posem d'acord per a saber quan | floreixen; i la més joiosa de les amistats és la que és conjugada per la | similitud | dels caràcters. XVIII. En l'acompliment de tots aquests deures | —la de Llaveria, l'Argentera i la de Montsant— tenen una admirable | similitud | amb les ribes muntanyoses del Rhin. La mateixa substància, els mateixos | mateix fenomen que hom experimenta en les amples planures castellanes, la | similitut | de les quals amb aquestes de la Segarra jo diria que és perfecta. La | la vida particular del Gremi de Paraires, ens la donaran per extensió i | similitud | , de la vida de tots els gremis des de la seva creació. Ara bé, si per | un dia a confirmar-la per mitjà d'una concatenació suficient. Aquella | similitud | estilística a la que ara ens referíem i que pot ser presa, en efecte, com | ja no la veiem com filla d'un displicent mecenatge, sinó nascuda de la | similitud | de gustos i aficions literàries. Boscà, quan confià el seu llibre de | de Valls" amb motiu de la mort del mestre, parlant d'aquesta | similitud | escrivia: "Com li plagué la coincidència! Del Camp de Tarragona, de | pel tacte, perquè aquest, sentint la fredor de la poma, en treu espècie o | similitud | . III. Mentre així es plany l'intel·lecte, car no pot aprehendre | ço que és seria el mateix que és ara; però, el simulacre, fantasma o | similitud | amb que l'intel·lecte aprehèn l'ens real, és ens mental i instrumental. | passions són sensibles per als sentits particulars, que en treuen | similituds | , amb les quals l'intel·lecte en fa ciència. De l'acció de la bèstia | la natura mateixa, i d'aquest moviment el sentit aprehèn i treu les | similituds | de la natura, com la vista que judica que el lleó és acolorit, i el | que (com s'ha dit a la distinció de la pedra) atreu per contacte la | similitud | de la fredor de la pedra. Semblantment per la potència odorativa el ca | fredor de la pedra. Semblantment per la potència odorativa el ca atreu la | similitud | de les petjades del cèrvol, i a això hi concorre la vegetativa amb la | digestiva i expulsiva. Car per l'atractiva, el ca atreu la | similitud | de les petjades del cèrvol, de la llebre i de la perdiu; per la retentiva | olor; i com la pedra és retentiva per la seva fredor, reté l'espècie i | similitud | de l'olor: i l'aire, que participa amb la pedra, es revesteix de la | de la mateixa espècie. I així, mitjançant l'aire, el ca ateny l'espècie i | similitud | de l'olor, com l'ull ateny el color mitjançant l'aire il·luminat. I | i el mateix ésser, o si la seva aprehensiva fineix en el fantasma i | similitud | de la cosa. Però, llavors baixa a la vista, que aprehèn veritablement el | o la planta; i aquesta intel·ligibilitat és per accident, i és figura i | similitud | de la intel·ligibilitat intrínseca, de la qual es deriva i brolla. | pròpia visibilitat, que li és coessencial, fa i genera visible o vista la | similitud | de l'objecte. Es dol tanmateix l'intel·lecte car gairebé no pot percebre | digestiva i expulsiva. Semblantment la potència visiva atrau i genera la | similitud | de l'objecte, i també semblantment l'intel·lecte unit en l'home amb | considera, coneix que la vista no veu la cara de l'home, sinó la seva | similitud | ; i llavors ascendeix a la imaginació, que és més general que el sentit, | dels conceptes, no existia per a ell. Més endavant estudiarem les | similituds | amigues (Paul Valéry) que uneixen el concepte amb el ritme, millor |
|