×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb simpàtic |
Freqüència total: 2498 |
CTILC1 |
defensor de la seva família, de la seva ciutat i del seu poble." "Que | simpàtic | !", concedia, una mica reticent, la senyora Magdalena Blasi, que es | més de deu en deu tenir. Tiago, fill únic i l'hereu de tot; presumit però | simpàtic | , faceciós i alegre. Orgull de son pare i de sa mare, que veuen en ell un | . L'heu vista com corria? —Es veu que està criada a l'ombra. —Però, | simpàtica | , sí, que ho és. —I bonica. —I vostè, oncle Gori, què en | —o malentendre—, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà còmode i | simpàtic | . El mal mentider, per contra, ens deixa en una situació inquietant. Sabem | Havent dinat saludo el poeta Rosselló-Pòrcel, que no coneixia. És | simpàtic | , gentleman. Torno a Viladrau. Olor de lligabosc vora les torres, | la taula), l'altra dóna als avets del parc. És un menjador espaiós, clar, | simpàtic | . Hi hem penjat l'estampa ovalada estil Watteau i la deliciosa | que l'esperen. Es queda a sopar amb nosaltres. És un minyó correctíssim, | simpàtic | , assenyat i extraordinàriament intel·ligent. 8 setembre. | a zero. Tot el paisatge era ben blanc de gebre. Ve en Felip Graugés, | simpàtic | i animat com sempre. Em diu que Francis Jammes morí fa cosa d'un mes. Com | l'altre s'ha separat uns passos, esguardant renglera amunt, comenta: — | Simpàtic | , oi? —Força —concedeix ell, encara indignat. —Deu ser la primera vegada | , li somriu i, per primer cop, l'examina bé, de dalt a baix. —Ets | simpàtic | —fa—. De veritat, tu. No com aquests. Per què no véns, després? | me pot ben creure. I fos per això i perquè era plantós, curríssim i molt | simpàtic | , ses al·lotes li corrien darrere. I ell no ho era gens de cregut! Es meu | de la set d'aigua i de la set de justícia. En trobar un personatge tan | simpàtic | , nosaltres baixàrem del cotxe i ell immediatament baixà del seu ase gris, | primera classe, abans-d'ahir es va enamorar d'un xicot atlètic, vulgar i | simpàtic | , que va a les Noves-Hèbrides. Com a conseqüència de l'enamorament, se'l | a San Francisco i que a més a més és un home molt lleig però elegant i | simpàtic | , ensenya als passatgers una cançó maori per ésser cantada al moment | casat amb una senyora que li pot ésser mare, seca, decidida i | simpàtica | com una domadora de gossos que n'ha vistes de totes i té una vasta | i han signat un contracte per a la pròxima exposició. Són, a més a més, | simpàtiques | i no tenen preocupacions ni gaires principis. A darrera hora pujà una | una barreja de dos-cents gossos, no té casta ni dignitat, però és lladre, | simpàtic | , i té uns ulls dolcíssims. Quan es pon el sol, en el nostre bungalow hi | ni escoltar aquella cançó. Tenien uns altres procediments. I amb llurs | simpàtics | tentacles dugueren els prohoms catalans a les palanques del Minotaure | a la romana (no per res, els nostres ens eren més | simpàtics | , però els altres tenien més prestigi de malvats), | goig: molt ben plantat i amb els cabells negres com ala de merlot. I molt | simpàtic | . De seguida que em va veure em va dir que ell estava muntat a l'antiga. | que ara diu que no tenen una pela. Ah! t'asseguro que és un xicot | simpàtic | i va amb una colla d'aquests que escriuen versos i indecentades... —Què | amb certs amics i certes dones se'l considerava un xicot brillant i | simpatiquíssim | que barrejava la barra amb l'elegància; no se sap de ningú que hagi | d'una altra raça. I com que Guillem era un noi xerraire, brillant i | simpàtic | , a Agustí Casals i, després de casat, més que a ell, a la seva dona, els | Frederic és una mica lleuger, vostè ja el coneix... —Oh, no! un home | simpàtic | , elegant, el seu germà és un company de primera... de primera... —Oh, bé, | un company de primera... de primera... —Oh, bé, a fora de casa pot ésser | simpàtic | ... i fins elegant; vostè és molt benèvol i té un concepte molt poc | —Naturalment, perquè ningú no se'n fia, del seu germà. Ell, molt | simpàtic | , molta broma, moltes amistats a l'hora de pagar el xampany; però, en els | tractar-les, que era peix al cove, i que per fer-se l'interessant i el | simpàtic | , ningú com ell; es va trobar que quan els braços li demanaven un centenar | les visites saltant per la finestra de la cuina, acabà trobant-la | simpàtica | . Li feia gràcia de veure-la damunt de l'edredon, mentre ell explicava a | i a fer aquell xivarri cafre propi dels militars. Eren uns nois | simpàtics | , colrats i una mica acròbates que tenien molt èxit entre les dones. | règim; fins es féu presentar un regidor de l'Esquerra, i acabà trobant | simpàtic | el senyor Alcalà Zamora. La que va batre el rècord va ésser la | cinquanta-tres, i el Comte de Sallés encara no havia perdut la seva | simpàtica | correcció. Quan l'assagista acabà, tot el pis tenia una mena de trontoll | inútil; no són capaços d'humor, de rialla, de res que tingui un color | simpàtic | . Sembla que el més natural fóra que d'aquests homes no se n'adonés ningú, | la suficiència, aquesta xicoteta semblava extraordinàriament atractiva i | simpàtica | , i la seva feminitat era de les més autèntiques i de les més | li feia gràcia, perquè la seva paveria anava regada amb un alcohol | simpàtic | i de bon paladar. Maria Lluïsa veia que Pat era un infant egoista, vulgar | iguals. Ara, que aquest té una certa solta a explicar bestieses... i és | simpàtic | ... —I què vols més? Dius que fa riure, dius que és bufó, dius que és | ... —I què vols més? Dius que fa riure, dius que és bufó, dius que és | simpàtic | ... —Sí, mono ho és molt; sobretot té uns ulls molt expressius, i | a una persona triada per ella, a un xicot que físicament li era | simpàtic | i agradable, i amb el qual esperava viure estones dionisíaques, | quan li feien al·lusions al seu collage, i somreia amb una vanitat | simpàtica | , de criatura estomacal. Al banc on treballava Maria Lluïsa, algú sembla | festa o en tal concert. La gent, en general, solament usava les paraules | simpàtic | o antipàtic; les paraules just, honest, valent, canalla, imbècil, eren | to entre el verd d'un camp de golf o el verd d'una taula de bridge. Ésser | simpàtic | era facilíssim, perquè, per altra banda, l'època de Maria Lluïsa va ésser | produir-se, va meravellar Maria Lluïsa; el va trobar extraordinàriament | simpàtic | ; els cinquanta anys de Bobby no eren cap obstacle. Maria Lluïsa volia | a Vallcarca; diu que potser són uns gitanos, com algú sosté, però que són | simpàtics | i entenen de debò en pintura, i que tot el que compren és segur. | de Shakespeare. Hi havia la dona d'en Manuel Basté, una italiana molt | simpàtica | . La Carmen hi ha fet molt bon paper, com sempre; no està al nivell de la | concret del tracte— i que, dintre d'això, sàpiga molt més de fer-me | simpàtic | i d'atraure —que vol dir atraure la "persona"— que de convèncer | de la pretensió de fer res important, expressada amb la senzillesa d'una | simpàtica | distinció, i la manera com van complicant el joc fins a un formidable | ve una certa antipatia. I no vull pas dir que el llibre de Sartre sigui | simpàtic | . Però és franc i sincer. No sé si m'explico bé. Parlo de la manera de | assírio-babilònic, el sistema dit màgic de les correspondències | simpàtiques | , etc.." Això no obstant, a pesar de visions tan justes, la demostració | 's refería la Sra. Pepa, estudiava 'l quart any de Dret y era en efecte | simpátich | á tot dir. Poch amich de fer lo xitxarello y de passejarse | lo soldat que sab enténdres, y acabava la resposta ab una rialla plena de | simpática | endiastradura. —Ells son quintos de la milicia armada; jo ho só de la | carona com la teva, uns ullassos com los teus, un cor com lo teu, gran, | simpátich | fins quan s' enfurisma, quan me punxa y 'm fá sanch... Lo diner, lo |
|