Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un sentit uniforme. Però les estadístiques responen a una apreciació	sinòptica	, d'esquema o de classificació, i les alcoves, per contra, alberguen una
tornant al que deiem direm que els signes gràfics consisteixen en quadres	sinòptics	en forma de cercles concèntrics, amb triangles i quadrangles inscrits,
sinó nascudes espontàniament i després de constatar, en un quadre	sinòptic	, aquest fet elemental: que les dues més grans escoles de tragèdia que
a ésser possible una Institució que tingui per objecte preferent l'estudi	sinòptic	de la Meteorologia catalana, dos temes urgents, sobretot des del punt de
material gràfic escolar: mapes, quaderns d'escriptura, cartells, quadres	sinòptics	, etc.. El succeí el seu fill Faustí, el qual no sols sostingué el gran
plana hi ha tota la Doctrina Cristiana". I, efectivament, en un quadro	sinòptic	que no arribava a omplir la plana, hi havia enumerats tots els conceptes
escrit entre l'any 53 i 55, deu anys abans dels	sinòptics	i més de vint abans de l'Evangeli de Sant Joan, ja perquè tant pel seu
tots els atributs de l'estadística, amb els seus auxiliars: quadros	sinòptics	, cartografies, diagrames, etc., la racionalització, amb les seves formes
esforç mental, dels fenòmens econòmics, són les cartografies, els quadros	sinòptics	i els diagrames, puix que aquests gràfics porten al nostre intel·lecte
però les més usades són els cartògrames, els diagrames, els quadres	sinòptics	i els mapes estadístics. Són també diverses les formes i procediments
el senyor Narcís Gifre i de Bahí, en la seva col·lecció de quadres	sinòptics	dels principals contractes, testaments i altres actes notarials,
però ens crida l'atenció que res no en digui en els seus quadres	sinòptics	el Notari, molt expert, que fou de Girona, senyor Narcís Gifre i de Bahí.
més corrents. Procurarem en el present capítol resumir en un quadre	sinòptic	els símptomes més freqüents de les avaries que es poden produir en el
món de les idees, que representa el fitxer classificador dins el quadro	sinòptic	de l'ésser, està sempre tenyit d'expressió. Quan jo dic: "un triangle és
observem que varia d'un a cinc anys, com es pot veure en l'adjunt quadre	sinòptic	. Amb tot, hem de fer constar que les ordenances de 1539 i
fetes, resumim tot el que s'ha dit sobre organització en uns quadres	sinòptics	on consten els punts fonamentals que cal tenir present. I.
i dóna an els fruits restants més vida i sanitat. veus-aquí, en quadre	sinoptic	, la classificació en agropaments i families de les Rates-pinyades:
descobriren en la cova de Spy, prop de Namur, un impressionant quadre	sinòptic	de l'època de Neanderthal. Hi havia cinc estrats geològics superposats.
revelació del Nou Testament. 2. El Nou Testament a) Els	Sinòptics	Els evangelis sinòptics afirmen clarament la divinitat de Jesús. Això no
2. El Nou Testament a) Els Sinòptics Els evangelis	sinòptics	afirmen clarament la divinitat de Jesús. Això no és gens sorprenent, ja
El pare Benoît insisteix amb raó en els nombrosos passatges dels	sinòptics	en què Jesús declara: Jo he vingut... o bé El Fill de l'home ha
aquest enviat no s'ha de posar en el mateix pla que els altres. Com els	Sinòptics	, Joan designa també Jesús com el "Fill de l'home". En el quart evangeli
quart evangeli (aquesta paraula) expressa més netament encara que en els	Sinòptics	l'origen celeste de Jesús. No solament apareix damunt els núvols del cel,
espirituals i divins que ell revela. La gran diferència és que els	Sinòptics	esperen de la seva glorificació, al temps de la parusia, la manifestació
la seva "hora"? El Jesús del IV Evangeli és ben bé el dels	Sinòptics	, el dels Actes, el de sant Pau, però sant Joan, en el curs de la seva
a mirar vers l'acabament, vers el regne escatològic, que els evangelis	sinòptics	ens presenten amb la imatge d'un festí, després de la vinguda gloriosa
en el pensament teològic. Amb la mort de Jesús va lligada, segons els	sinòptics	, la pregària del salm 22: "Déu meu, per què m'heu abandonat?"
que existeixen unes tradicions aramees, de les quals deriven els tres	sinòptics	, i en les quals es recolza el trobament amb el Jesús històric. No podem
i reivindicatives que trobem tan remarcades en Lluc. Els evangelis	sinòptics	, Mateu, Marc i Lluc, són anomenats així per llurs semblances o llocs
acuradament. Podem dividir els intents d'explicació de la qüestió	sinòptica	en dos grans grups: els qui fan dependre els evangelis de fonts orals i
Evangelis. Tanmateix no podem limitar-nos-hi, puix que és patent en els	sinòptics	l'existència d'una interdependència i d'una tributació a fonts escrites.
en l'existència d'un protoevangeli arameu, del qual dependrien els tres	sinòptics	. Altres pensen en un protomarc arameu (Wellhausen), altres en un
que explicaria les semblances en el contingut, l'ordre i l'expressió dels	sinòptics	. Aquesta teoria és bastant plausible, però crec que caldria afegir que hi
dels pobres. S'originaren de fonts distintes de les que donaren lloc als	sinòptics	(Mc., Q·, possible protomateu arameu). No són les mateixes les
i l'infant i la dona passen a primer terme. Hem estudiat, en la qüestió	sinòptica	, com els evangelis s'anaven formant des de fonts preexistents, petites
Nou Testament. Si s'exposa aquí, no és perquè tingui cap relació amb els	sinòptics	, sinó perquè, malgrat la seva naturalesa que l'apropa a una consideració
és pobre. Malgrat tot, és un gran artista. No empra el llenguatge dels	sinòptics	, sinó un de propi, on abunden termes com llum, amor, veritat,
ja es realitza en el present. Joan no pretén ni corregir ni completar els	sinòptics	, sinó fer una obra a part. Els miracles no hi són entesos com a
a arribar al "tot s'ha acomplert". El concepte de Regne de Déu dels	sinòptics	és reemplaçat en Joan pel de vida, les instàncies morals (puresa
castedat, almoina) per l'amor, l'únic manament de la caritat. En els	sinòptics	, el messianisme de Jesús roman com amagat; en Joan, el Fill de Déu
transmetre el relat (d'origen litúrgic) de la Cena, relat proper als dels	sinòptics	, sobretot a Lluc. Dóna una sèrie d'instruccions, entre les quals
la proximitat de Jesús als homes. Es redescobreix el contingut dels	sinòptics	que van presentant pas a pas els esdeveniments de Jesús; i els pintors,
que els homes de l'antigor i de l'Edat Mitjana creien que els altres dos	sinòptics	, Marc i Lluc, depenen de Mateu. No és, doncs, estrany que trobem
en la catequesi apostòlica, ja que els reporten tots tres Evangelis	sinòptics	. També l'Església creu important la consideració d'ambdós episodis en
de Déu" Encara que la passió de Nostre Senyor Jesucrist, tant en els	Sinòptics	com en l'Evangeli de Joan, es presenti —potser més que no ho fan les
a la fi del món." Mateu, tot i ser el més difús dels evangelistes	sinòptics	, és molt concís i resumit en allò que es refereix al Crist glorificat. La
en la seva pàtria" (Lc 4, 24). A diferència dels altres	sinòptics	, Lluc la formula explícitament en el diàleg entaulat entre Moisès i Elies
del Cos de Crist: el Corpus, com abreujadament diem. L'adjunt quadre	sinòptic	pot ajudar a tenir una ràpida visió de com són distribuïdes les
que el que necessita el físic. Aquest pensament me l'evoca un quadre	sinòptic	atribuït a Weaver i que pot ésser descrit de la manera següent: En
d'heretaments, exposem la sistemàtica que segueix en el següent quadre	sinòptic	: Heretaments a favor dels contraents (cap. II) Heretaments

Pàgina 1 (de 3)

50 següents