Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

poble van celebrar el diumenge passat, en la qual acordaren lliurar al	Sindicat	o al Municipi tot el blat i la farina que tinguin a casa. Però avui som
em quedo a casa. L'amic B. m'explicava ahir que els representants del	Sindicat	d'Indústries Químiques van anar al seu despatx per recollir dos jornals
rossinyol es barrejava amb els comunicats de guerra, amb les notes dels	sindicats	recomanant calma. La verbena de la Paloma, Zambra
del 14 d'abril. La Publicitat d'avui diu que el	Sindicat	d'Espectacles CNT manté segrestats tres companys de la UGT i els quatre
de l'escorta que anaven amb Sesé quan fou assassinat davant el local del	Sindicat	d'Espectacles. "S'ha negat a posar-los en llibertat i pretén
Plou a mitja tarda. Al poble tornen els aparells de ràdio, que els	sindicats	havien fet recollir. De tornada, el brunzir incessant dels cadells, el
moltes botigues tancades i encara grans munts de vidres pels carrers. Els	sindicats	—de Banca, de barbers— reclamen que llurs afiliats acudin al treball. Els
i per exportar-los després a tot el món. I aquestes goletes, propietat de	sindicats	i de signatures comercials potents, en els gargots de les quals sempre hi
es liquida l'Edat Mitjana: el sindicalisme de la Busca a Barcelona i els	sindicats	dels pagesos de remença. A Barcelona els sindicats buscaires desplegaren
a Barcelona i els sindicats dels pagesos de remença. A Barcelona els	sindicats	buscaires desplegaren una gran activitat social i política i aconseguiren
assemblees populars, a cotitzar per assolir llur llibertat. El	sindicat	remença fou un esforç seriós i perseverant per a l'emancipació dels
els obreristes, la primera vaga general de 1855, els primers	sindicats	obrers, la primera Secció de la I Internacional en
culte al príncep de Viana), estimulen la reacció al camp, escometen els	sindicats	menestrals, i preparen una onada de terror. Ells mateixos malmetran llur
tots junts i ho érem sempre i molt. Ens van fer sindicar, i el	sindicat	ens va donar plaers vius i diversos. En un pis
celebren o estructuren congressos, sínodes, anònimes,	sindicats	i presidis, olimpíades, guerres (sempre per als
les hores tanmateix fora de la llar: casino, cafè,	sindicat	(vull dir Institut de Sant Isidre). Que el
llogaven un intèrpret que probablement havia estat pistoler de qualsevol	sindicat	, i feia les seves entrades i sortides, ràpid, amb uns ulls canins i una
cotitzacions clandestines, actes terroristes: l'organització dels	sindicats	era forta i el pla que seguien no tenia res d'improvisat. "La raó de la
—I com voldries no patir-ne? La situació és immillorable: vagues,	sindicats	, actes terroristes, atemptats... —I tan fàcil com seria evitar-ho! Cosme
compten els valors locals. Hom acusa tal govern, tal país, tal raça, tal	sindicat	. Malthus. —Però, tal govern, tal país, tal sindicat, ¿per què no
raça, tal sindicat. Malthus. —Però, tal govern, tal país, tal	sindicat	, ¿per què no resolen el problema d'una manera més humana?
Quant al governant, imagineu-lo a les nou del matí amb els delegats dels	sindicats	productors, els quals sol·liciten, reclamen i exigeixen la reducció dels
benifets directes de la baixa de preus. Si es tracta d'empreses petites,	sindicats	de productors i cooperatives de consum. Però sobretot fer una política de
en lloc d'un sol amo —com en el meu cas,— d'un trust, d'un	sindicat	de negocis, d'un grup restringit de capitalistes o de banquers". "Però
estatuts de la Cooperativa de Consum del Patriarca Sant Josep i els del	Sindicat	Catòlic Obrer del mateix patriarca, ambdós estampats el 1919.
fueron puestos otra vez, són les frases que es dediquen al	Sindicat	de la Part Forana, la història i l'atzar del qual reflexa més que res els
al que, avui, en una crisi radical d'un Estat burgès, seria armar els	sindicats	: els sindicats revolucionaris, és clar. I els gremis valencians del
en una crisi radical d'un Estat burgès, seria armar els sindicats: els	sindicats	revolucionaris, és clar. I els gremis valencians del principi del
d'Economia, fent-hi entrar per primera vegada els representants dels	sindicats	obrers, s'inscrivia en el marc de la nostra ideologia democràtica
ací, igualment, dos nivells polítics ben diferents. Per al primer, els	sindicats	devien ésser els pistolaires amb llur disciplina marcial de persona
amb llur disciplina marcial de persona manada i pagada; per al segon, els	sindicats	devien ésser aquells nuclis dirigents, organitzadors, plens d'un
punt —com en forces altres,— un mancament col·lectiu: entitats patronals,	sindicats	obrers, nuclis intel·lectuals —excepció feta de nobles intents isolats i
econòmica i política de la classe obrera. Els partits socialistes i els	sindicats	reformistes, amb llur política de "pau en la indústria", de
Abans de la guerra les formes de concentració més corrents eren el	sindicat	i el cartell. En l'actualitat adquireixen una importància cada dia més
cada dia més considerable els trusts i els "konzerns" (consorcis). El	sindicat	persegueix com a fi essencial la venda dels productes d'empreses diverses
matèries primes i dels combustibles. Una de les formes més elevades de	sindicat	és el "pool", el qual té una caixa comú a la qual van a raure tots els
és la fusió d'una o unes quantes branques d'indústria. Mentre que en el	sindicat	i el cartell les empreses conserven llur personalitat i independència, en
de "fabricació" de l'opinió pública, els partits socialistes i els	sindicats	. "La guerra —diu el senyor Cambó— serví per a esborrar durant algun
Als altres països, la traïció dels vells partits socialistes i dels	sindicats	reformistes, la manca d'organitzacions fermes i disciplinades del
minaires, la promulgació, pel govern de Baldwin, de la llei contra els	sindicats	, la simpatia manifestada obertament per alguns sectors de la burgesia
la fraseologia inflada dels feixistes. Gràcies al sistema corporatiu els	sindicats	s'han convertit en un engranatge més de la màquina estatal burgesa. Els
ha estat realitzat en l'aspecte de les funcions, estructura i drets dels	sindicats	feixistes, concedint, com de consuetud, una importància exclusiva a les
esvair una de les confusions habituals del senyor Cambó és sinònim de "	sindicats	"— són incondicionalment posats al servei dels patrons, a Rússia l'Estat
incondicionalment posats al servei dels patrons, a Rússia l'Estat i els	sindicats	són els instruments més eficaços de què es val la classe obrera per a la
moviment fou que tingué una repercussió en els rengles mateixos dels	sindicats	feixistes. El fet té una explicació ben senzilla, però val la pena
fet té una explicació ben senzilla, però val la pena d'aturar-s'hi. Els	sindicats	feixistes no han estat mai populars entre el proletariat, el qual, a
però romanem fidels a la nostra classe; heu pogut inscriure'ns als	sindicats	feixistes; però el nostre cor no el tindreu mai. La força numèrica dels
feixistes; però el nostre cor no el tindreu mai. La força numèrica dels	sindicats	feixistes és completament fictícia. No és cert, com afirma el senyor
no han estat emprats, el nombre de treballadors que s'ha adherit als	sindicats	feixistes ha estat insignificant. Ara bé, a desgrat de les lleis
el partit, en una circular especial cridava l'atenció dels directors dels	sindicats	feixistes i els deia que "primer de tot han d'ésser feixistes i després

Pàgina 1 (de 81)

50 següents