Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va escapar dels	singulars	aliments un de sol, Zeus. No parlarem de la seva infantesa ni de com va
per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és ben	singular	i fins vexatori ignorar el nostre origen matern, a tall d'expòsites. I
la seva falsa aparença d'argent pobre, i avui buscadíssim, per les seves	singulars	qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt aquest líquid fosc,
i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al	singular	rebost sense fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i l'emplenem
es manifestaven ofesos: res no entretenia més els indígenes d'aquell	singular	país que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se sempre ofesos.
aquest nostre, tendresa i comprensió, i percebé, principalment, aquella	singular	simpatia que semblava envoltar-la com una resplendor. Mila va mirar-lo al
cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un accent	singular	; vibrà amb una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de velar
que ella sabés per què, l'havia impressionada sempre d'una manera tan	singular	, que Mila se l'havia feta repetir fins a aprendre-la de memòria. Era la
mirà en direcció a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un estat d'ànim	singular	: travessava un d'aquells moments de terrible depressió espiritual, que
gest com li plaïa més (potser aquesta nit es sentia en un estat d'ànim	singular	: més propensa a l'exaltació). De totes les facetes per què passava la
la tendresa, i en què àdhuc la seva veu sonava impregnada d'una dolcesa	singular	, com una música. Ell aleshores romania en silenci un moment al costat
faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un estat d'ànim	singular	—alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una
i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc	singular	; les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta
costat de la germana, avançà ple de malestar, amb aquella mena de terror	singular	que sempre li havia despertat la presència de la mort, i més encara, si
correcta, en la gravetat dolorosa amb què s'estava allí, en la conducta	singular	respecte al difunt, passant cada dia a preguntar per ell i, no obstant,
per què la possibilitat de trobar-se amb l'estrany l'atreia ara d'una	singular	manera, amb un sentiment de curiositat quasi morbós, també amb una mica
La insistència amb què aquell matí recolzà el seu prec, la lluïssor	singular	dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en l'ànima càndida de Maria
/(Confessions)\. Al matí el poble es despertà sota una agitació	singular	gairebé silenciosa, com sota una atmosfera de feixuguesa que oprimís els
art, guerra, opressió, etc.—, ha mostrat al llarg dels segles una	singular	falta d'imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més
sinó que aspiren a fer la "seva" obra: una obra que porti l'empremta	singularíssima	del seu autor, inconfusible amb qualsevol obra de qualsevol altre autor.
de represàlia quan disposa d'una oportunitat o d'algun altre avantatge	singular	. L'avantatge podria ser, en efecte, un augment de força: per atzar, per
guanyen terreny perquè els dirigeixen uns quants big men, de	singular	decisió i energia. 11 desembre. Quina gebrada, avui! Fins
llum esblanqueïda, un vent de sonoritats més profundes i complexes, una	singular	puresa de les llunyanies... He anat a Puig d'Ot a buscar llet. Després he
mars i platges de somni. Al bell mig una clapa de cel serè, d'un blau tan	singular	, tan transparent! Però, més que blau, era verd translúcid. I a les
líquids i, especificant més, una ampolla d'una forma determinada i	singular	. Una confusió entre el que és accessori i el que és essencial. El líquid
provincial, adés volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions	singulars	d'imperialisme polític i cultural. Tots els pobles europeus de passadís,
ja al·ludits de jerarquia i llibertat, donà a la primitiva Marca una	singular	coherència i la féu apta per a resistir la contínua topada amb els
foren fins i tot famosos més enllà de les nostres fronteres. Cas	singular	el de Ripoll, llum de la cultura occidental en caure el primer mil·lenni.
Els mateixos jesuïtes catalans ens en donen testimoni, tant en els seus	singulars	individus com en les seves fundacions culturals —el Col·legi de Cordelles
moments, perquè quan coneixem els primers testimonis escrits de les	singulars	voluntats dels catalans —cap al segle IX— apareixen les
del segle XII. L'il·lustre Menéndez y Pidal ha dirigit aquesta	singular	operació, en la qual han col·laborat després els noms no menys rellevants
ja ens estreny el plural, i l'exercici de l'estilita	singular	, la nàusea de l'enfilat a dalt de si mateix, ens
aquest plural, no sé si de modèstia, que renuncia al	singular	, se'n deixa, però agraint-lo i premiant-lo. Prou. Acabades les
ha assolit pel seu propi esforç i sense cap ensenyança sistemàtica una	singular	comprensió del món, de la vida i dels homes. Quan Kant distingia en la
posseir seny durant uns instants i abandonar-lo en altres. Tendència de	singular	vigoria en l'existència catalana, el seny és una manera d'ésser; el
Romanticisme: són, sempre, l'home corrent al qual se li afegeix l'accent	singular	, característic, com una disfressa que el permet d'ésser aïllat dels
la proclama objecte específic de la pintura. És el final d'un cansament	singular	. Quan el pintor ja no sap què fer més —perquè ho ha intentat tot— amb la
i això que la referència ha estat limitada a les figures més destacades i	singulars	. Al costat d'elles hi ha una munió de pintors en la qual descobrim, com
És aquest un mercader de Saragossa que ajuda el rei en el seu	singular	viatge; i observem que, la gramalla, la porta "davant", o sia per
i al capítol d'Eiximenis. És arma que serà molt utilitzada a les batalles	singulars	del segle XV (§ 74). Vegeu-ne una a la taula de la
o odis familiars, decideixen de ventilar llurs diferències en combat	singular	, previst a mort, en terreny neutral i davant d'un jutge competent —un rei
dels dos contendents atorgà no tenir la raó o fou mort. Aquests combats	singulars	, dits "batalles a ultrança", normalment es lliuraven amb els lluitadors
Val a dir que alguns d'aquests epistolaris es refereixen a batalles	singulars	de tipus deportiu, com els reptes fets per tal d'ensinistrar-se en la
de la lluita, encara que no dóna una gran varietat a les batalles	singulars	. Diferent és el cas del Tirant lo Blanch, novel·la de la
seus personatges ficticis es troben en la mateixa situació. Les batalles	singulars	narrades per Martorell són de gran varietat i les descriu amb uns
que el mot plates és el seu sinònim cuirasses, de vegades usat en	singular	, cuirassa. Hom podria sospitar que la forma plural designava el
conjunt dels elements protectors del pit i de l'esquena, i que la forma	singular	només una d'aquestes parts. Que això no és així, ho revelen les
és el bacinet, unes poques vegades apareix l'elm, i sempre en batalles	singulars	o torneigs, mai en guerra. Al torneig final de la novel·la Curial
els cavallers del XV es complaïen a complicar amb ornaments	singulars	l'elm, ornaments que constituïen les pintoresques i bigarrades cimeres,
En segon terme, el soldat segon començant per l'esquerra, en porta un de	singularíssim	, amb uns elements que hom se sent temptat a identificar amb un parell

Pàgina 1 (de 93)

50 següents