×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb singular |
Freqüència total: 4610 |
CTILC1 |
tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va escapar dels | singulars | aliments un de sol, Zeus. No parlarem de la seva infantesa ni de com va | per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és ben | singular | i fins vexatori ignorar el nostre origen matern, a tall d'expòsites. I | la seva falsa aparença d'argent pobre, i avui buscadíssim, per les seves | singulars | qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt aquest líquid fosc, | i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al | singular | rebost sense fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i l'emplenem | es manifestaven ofesos: res no entretenia més els indígenes d'aquell | singular | país que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se sempre ofesos. | aquest nostre, tendresa i comprensió, i percebé, principalment, aquella | singular | simpatia que semblava envoltar-la com una resplendor. Mila va mirar-lo al | cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un accent | singular | ; vibrà amb una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de velar | que ella sabés per què, l'havia impressionada sempre d'una manera tan | singular | , que Mila se l'havia feta repetir fins a aprendre-la de memòria. Era la | mirà en direcció a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un estat d'ànim | singular | : travessava un d'aquells moments de terrible depressió espiritual, que | gest com li plaïa més (potser aquesta nit es sentia en un estat d'ànim | singular | : més propensa a l'exaltació). De totes les facetes per què passava la | la tendresa, i en què àdhuc la seva veu sonava impregnada d'una dolcesa | singular | , com una música. Ell aleshores romania en silenci un moment al costat | faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un estat d'ànim | singular | —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una | i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc | singular | ; les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta | costat de la germana, avançà ple de malestar, amb aquella mena de terror | singular | que sempre li havia despertat la presència de la mort, i més encara, si | correcta, en la gravetat dolorosa amb què s'estava allí, en la conducta | singular | respecte al difunt, passant cada dia a preguntar per ell i, no obstant, | per què la possibilitat de trobar-se amb l'estrany l'atreia ara d'una | singular | manera, amb un sentiment de curiositat quasi morbós, també amb una mica | La insistència amb què aquell matí recolzà el seu prec, la lluïssor | singular | dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en l'ànima càndida de Maria | /(Confessions)\. Al matí el poble es despertà sota una agitació | singular | gairebé silenciosa, com sota una atmosfera de feixuguesa que oprimís els | art, guerra, opressió, etc.—, ha mostrat al llarg dels segles una | singular | falta d'imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més | sinó que aspiren a fer la "seva" obra: una obra que porti l'empremta | singularíssima | del seu autor, inconfusible amb qualsevol obra de qualsevol altre autor. | de represàlia quan disposa d'una oportunitat o d'algun altre avantatge | singular | . L'avantatge podria ser, en efecte, un augment de força: per atzar, per | guanyen terreny perquè els dirigeixen uns quants big men, de | singular | decisió i energia. 11 desembre. Quina gebrada, avui! Fins | llum esblanqueïda, un vent de sonoritats més profundes i complexes, una | singular | puresa de les llunyanies... He anat a Puig d'Ot a buscar llet. Després he | mars i platges de somni. Al bell mig una clapa de cel serè, d'un blau tan | singular | , tan transparent! Però, més que blau, era verd translúcid. I a les | líquids i, especificant més, una ampolla d'una forma determinada i | singular | . Una confusió entre el que és accessori i el que és essencial. El líquid | provincial, adés volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions | singulars | d'imperialisme polític i cultural. Tots els pobles europeus de passadís, | ja al·ludits de jerarquia i llibertat, donà a la primitiva Marca una | singular | coherència i la féu apta per a resistir la contínua topada amb els | foren fins i tot famosos més enllà de les nostres fronteres. Cas | singular | el de Ripoll, llum de la cultura occidental en caure el primer mil·lenni. | Els mateixos jesuïtes catalans ens en donen testimoni, tant en els seus | singulars | individus com en les seves fundacions culturals —el Col·legi de Cordelles | moments, perquè quan coneixem els primers testimonis escrits de les | singulars | voluntats dels catalans —cap al segle IX— apareixen les | del segle XII. L'il·lustre Menéndez y Pidal ha dirigit aquesta | singular | operació, en la qual han col·laborat després els noms no menys rellevants | ja ens estreny el plural, i l'exercici de l'estilita | singular | , la nàusea de l'enfilat a dalt de si mateix, ens | aquest plural, no sé si de modèstia, que renuncia al | singular | , se'n deixa, però agraint-lo i premiant-lo. Prou. Acabades les | ha assolit pel seu propi esforç i sense cap ensenyança sistemàtica una | singular | comprensió del món, de la vida i dels homes. Quan Kant distingia en la | posseir seny durant uns instants i abandonar-lo en altres. Tendència de | singular | vigoria en l'existència catalana, el seny és una manera d'ésser; el | Romanticisme: són, sempre, l'home corrent al qual se li afegeix l'accent | singular | , característic, com una disfressa que el permet d'ésser aïllat dels | la proclama objecte específic de la pintura. És el final d'un cansament | singular | . Quan el pintor ja no sap què fer més —perquè ho ha intentat tot— amb la | i això que la referència ha estat limitada a les figures més destacades i | singulars | . Al costat d'elles hi ha una munió de pintors en la qual descobrim, com | És aquest un mercader de Saragossa que ajuda el rei en el seu | singular | viatge; i observem que, la gramalla, la porta "davant", o sia per | i al capítol d'Eiximenis. És arma que serà molt utilitzada a les batalles | singulars | del segle XV (§ 74). Vegeu-ne una a la taula de la | o odis familiars, decideixen de ventilar llurs diferències en combat | singular | , previst a mort, en terreny neutral i davant d'un jutge competent —un rei | dels dos contendents atorgà no tenir la raó o fou mort. Aquests combats | singulars | , dits "batalles a ultrança", normalment es lliuraven amb els lluitadors | Val a dir que alguns d'aquests epistolaris es refereixen a batalles | singulars | de tipus deportiu, com els reptes fets per tal d'ensinistrar-se en la | de la lluita, encara que no dóna una gran varietat a les batalles | singulars | . Diferent és el cas del Tirant lo Blanch, novel·la de la | seus personatges ficticis es troben en la mateixa situació. Les batalles | singulars | narrades per Martorell són de gran varietat i les descriu amb uns | que el mot plates és el seu sinònim cuirasses, de vegades usat en | singular | , cuirassa. Hom podria sospitar que la forma plural designava el | conjunt dels elements protectors del pit i de l'esquena, i que la forma | singular | només una d'aquestes parts. Que això no és així, ho revelen les | és el bacinet, unes poques vegades apareix l'elm, i sempre en batalles | singulars | o torneigs, mai en guerra. Al torneig final de la novel·la Curial | els cavallers del XV es complaïen a complicar amb ornaments | singulars | l'elm, ornaments que constituïen les pintoresques i bigarrades cimeres, | En segon terme, el soldat segon començant per l'esquerra, en porta un de | singularíssim | , amb uns elements que hom se sent temptat a identificar amb un parell |
|