DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
singular AI 2930 oc.
singular M 879 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb singular Freqüència total:  3809 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va escapar dels singulars aliments un de sol, Zeus. No parlarem de la seva infantesa ni de com va
per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori ignorar el nostre origen matern, a tall d'expòsites. I
la seva falsa aparença d'argent pobre, i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt aquest líquid fosc,
i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al singular rebost sense fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i l'emplenem
es manifestaven ofesos: res no entretenia més els indígenes d'aquell singular país que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se sempre ofesos.
aquest nostre, tendresa i comprensió, i percebé, principalment, aquella singular simpatia que semblava envoltar-la com una resplendor. Mila va mirar-lo al
cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un accent singular; vibrà amb una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de velar
que ella sabés per què, l'havia impressionada sempre d'una manera tan singular, que Mila se l'havia feta repetir fins a aprendre-la de memòria. Era la
mirà en direcció a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un estat d'ànim singular: travessava un d'aquells moments de terrible depressió espiritual, que
gest com li plaïa més (potser aquesta nit es sentia en un estat d'ànim singular: més propensa a l'exaltació). De totes les facetes per què passava la
la tendresa, i en què àdhuc la seva veu sonava impregnada d'una dolcesa singular, com una música. Ell aleshores romania en silenci un moment al costat
faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un estat d'ànim singular —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una
i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular; les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta
costat de la germana, avançà ple de malestar, amb aquella mena de terror singular que sempre li havia despertat la presència de la mort, i més encara, si
correcta, en la gravetat dolorosa amb què s'estava allí, en la conducta singular respecte al difunt, passant cada dia a preguntar per ell i, no obstant,
per què la possibilitat de trobar-se amb l'estrany l'atreia ara d'una singular manera, amb un sentiment de curiositat quasi morbós, també amb una mica
La insistència amb què aquell matí recolzà el seu prec, la lluïssor singular dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en l'ànima càndida de Maria
/(Confessions)\. Al matí el poble es despertà sota una agitació singular gairebé silenciosa, com sota una atmosfera de feixuguesa que oprimís els
art, guerra, opressió, etc.—, ha mostrat al llarg dels segles una singular falta d'imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més
sinó que aspiren a fer la "seva" obra: una obra que porti l'empremta singularíssima del seu autor, inconfusible amb qualsevol obra de qualsevol altre autor.
de represàlia quan disposa d'una oportunitat o d'algun altre avantatge singular. L'avantatge podria ser, en efecte, un augment de força: per atzar, per
guanyen terreny perquè els dirigeixen uns quants big men, de singular decisió i energia. 11 desembre. Quina gebrada, avui! Fins
llum esblanqueïda, un vent de sonoritats més profundes i complexes, una singular puresa de les llunyanies... He anat a Puig d'Ot a buscar llet. Després he
mars i platges de somni. Al bell mig una clapa de cel serè, d'un blau tan singular, tan transparent! Però, més que blau, era verd translúcid. I a les
líquids i, especificant més, una ampolla d'una forma determinada i singular. Una confusió entre el que és accessori i el que és essencial. El líquid
provincial, adés volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions singulars d'imperialisme polític i cultural. Tots els pobles europeus de passadís,
ja al·ludits de jerarquia i llibertat, donà a la primitiva Marca una singular coherència i la féu apta per a resistir la contínua topada amb els
foren fins i tot famosos més enllà de les nostres fronteres. Cas singular el de Ripoll, llum de la cultura occidental en caure el primer mil·lenni.
Els mateixos jesuïtes catalans ens en donen testimoni, tant en els seus singulars individus com en les seves fundacions culturals —el Col·legi de Cordelles
moments, perquè quan coneixem els primers testimonis escrits de les singulars voluntats dels catalans —cap al segle IX— apareixen les
del segle XII. L'il·lustre Menéndez y Pidal ha dirigit aquesta singular operació, en la qual han col·laborat després els noms no menys rellevants
ja ens estreny el plural, i l'exercici de l'estilita singular, la nàusea de l'enfilat a dalt de si mateix, ens
aquest plural, no sé si de modèstia, que renuncia al singular, se'n deixa, però agraint-lo i premiant-lo. Prou. Acabades les
ha assolit pel seu propi esforç i sense cap ensenyança sistemàtica una singular comprensió del món, de la vida i dels homes. Quan Kant distingia en la
posseir seny durant uns instants i abandonar-lo en altres. Tendència de singular vigoria en l'existència catalana, el seny és una manera d'ésser; el
Romanticisme: són, sempre, l'home corrent al qual se li afegeix l'accent singular, característic, com una disfressa que el permet d'ésser aïllat dels
la proclama objecte específic de la pintura. És el final d'un cansament singular. Quan el pintor ja no sap què fer més —perquè ho ha intentat tot— amb la
i això que la referència ha estat limitada a les figures més destacades i singulars. Al costat d'elles hi ha una munió de pintors en la qual descobrim, com
És aquest un mercader de Saragossa que ajuda el rei en el seu singular viatge; i observem que, la gramalla, la porta "davant", o sia per
i al capítol d'Eiximenis. És arma que serà molt utilitzada a les batalles singulars del segle XV (§ 74). Vegeu-ne una a la taula de la Resurrecció
o odis familiars, decideixen de ventilar llurs diferències en combat singular, previst a mort, en terreny neutral i davant d'un jutge competent —un rei
dels dos contendents atorgà no tenir la raó o fou mort. Aquests combats singulars, dits "batalles a ultrança", normalment es lliuraven amb els lluitadors
Val a dir que alguns d'aquests epistolaris es refereixen a batalles singulars de tipus deportiu, com els reptes fets per tal d'ensinistrar-se en la
de la lluita, encara que no dóna una gran varietat a les batalles singulars. Diferent és el cas del /Tirant lo Blanch\, novel·la de la qual
seus personatges ficticis es troben en la mateixa situació. Les batalles singulars narrades per Martorell són de gran varietat i les descriu amb uns
que el mot plates és el seu sinònim cuirasses, de vegades usat en singular, cuirassa. Hom podria sospitar que la forma plural designava el
conjunt dels elements protectors del pit i de l'esquena, i que la forma singular només una d'aquestes parts. Que això no és així, ho revelen les
és el bacinet, unes poques vegades apareix l'elm, i sempre en batalles singulars o torneigs, mai en guerra. Al torneig final de la novel·la Curial
els cavallers del XV es complaïen a complicar amb ornaments singulars l'elm, ornaments que constituïen les pintoresques i bigarrades cimeres,
En segon terme, el soldat segon començant per l'esquerra, en porta un de singularíssim, amb uns elements que hom se sent temptat a identificar amb un parell

  Pàgina 1 (de 77) 50 següents »