×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sirgar |
Freqüència total: 63 |
CTILC1 |
el fabricant tindrà encara en les seves mans molts recursos per a fer | sirgar | l'obrer, sobretot la pràctica d'una política de sous alts en els moments | els seus anhels, incapaç de donar-los una seguretat mínima. L'Estat no | sirgava | ; caldria refer l'Estat. L'adscripció de Catalunya a la causa de l'arxiduc | que cobren jornal extraordinari. Els altres ni així no han volgut | sirgar | . Em puja al rostre una calrada d'ira. Em sento avergonyit de la meva | tothom que no es troba investit, poc o molt, de l'excelsa missió de fer | sirgar | el proïsme entre el precepte de la llei i la regla de les disposicions | donar-se bona vida. Després, els caps d'indústria o d'obrador, que fan | sirgar | el proïsme en la mesura del jornal que li és pagat, i més si poden. | Les grans societats anònimes no existeixen, es pot dir. La gent | sirga | per a assegurar-se el suquet, però el suquet és individualista. Hi ha | en automòbil, com als Estats Units, hom veu senyors en tartana. La gent | sirga | , o no sirga. Per tot aquell qui no posseeixi una disciplina interior | com als Estats Units, hom veu senyors en tartana. La gent sirga, o no | sirga | . Per tot aquell qui no posseeixi una disciplina interior d'alguna força, | del que sóc. Va haver-hi un amic (i és un miracle) que veient-me | sirgar | a base d'aquella àrdua missiva congratulatòria, fou capaç de l'heroisme | i el relleu de la gleva... Però ells, homes i dones, a punta de dia ja | sirguen | : apa, apa, apa! Fins que el buf de la mort els tomba de cap a la | és mort!... Mira, Vadoret, ara cal que miris el motor, que sense tu no | sirga | bé! —digué en Vadó amb una naturalitat que demostrava que no es feia | hotels hi va molta gent rica i exigent, i les poques cambreres han de | sirgar | molt. I no és costum que netegin les sabates dels hostes. Molts hostes, | ací deprimia l'ànim. Hi havia homes i dones, joves i vells, i tots | sirgaven | de mala gana, sense delit, testos i sorruts. Semblaven una encordillada | amb un volum d'història, us ho confesso. La col·lecció històrica ja | sirgava | sola i a part. Però ara he perdut la por. I encara us diré més: m'agrada | que vagin com vulguin i a mi que em deixin anar a la meva; i així tots | sirguem | bé... De manera —acabà, amb bonhomia cordial—, que vós també podreu fer | reposar, perquè els obrers són els amos i els amos són els que hauran de | sirgar | ..." Dispensi, no és pas de falange, vostè? Ah, em pensava... ...jo vaig | brases somortes. On és la reina? On és Sibil·la? Ella sabria fer | sirgar | aquests criats oblidadissos, aquests metges que es distreuen del seu mal | menció de l'ímpetu de les aigües, que impedia que un sol home pogués | sirgar | i n'hi requeria tres o quatre. L'intent del pont haurà de ser abandonat | sobirana quan lo cas esdevinga, pera obligar á vostres fills á que | sirguin | pels dreturers camins y no oblidèu que, desprès del amor á Dèu, es lo de | un conductor confiat que la via era ampla i llisa, s'entossudeix en no | sirgar | pel cami dret perquè hi ha un sot que el detura. El conductor demana ajut | en el matí l'Aurora dels dits rosadencs, traguérem la nau, | sirgant | -la a xopluc d'una cova enconcada, on hi havia els bells dansars | l'ocasió en que malgrat la voluntat del Doctor (que's la que'm feia | sirgar | ) el destí em posaría fit a fit de l'Agnés, i ella, regoneixent-me, tingués | i contentes; promulgaren lleis justes; ampararen als petits i feren | sirgar | als poderosos si es desmandaven i, en fi, llur bon cor, justicia i | torreta. Una companya hirsuta, que el té civilment pres, el fa | sirgar | , l'administra magnífica. Profeta, li pertoca una muller de pes, | Els fills em planten cara, rabiosos, les nores xafardegen i no | sirguen | , els infants, sense sol, s'emmusteeixen. I la dona, | èxtasi i el missatge fulmini a les ribes de l'ànima. | Sirgo | per al meu tema la paraula del mar que duc fins al llindar | no posava fruites rodones a les mans dels qui ja no podien | sirgar | la cançó. El dia era una testa de lleó enterrada en la calç i | Hi ha estrelles. No estic sol. Germans de les aurores van | sirgant | , muts, el sol. Sí, l'home sóc. I canto. I. Paumanok | mutilades i represes incansablement... Com els meus pensaments, la ploma | sirgava | trèmula damunt els albarans. II D'ençà que treballava anava a | ser més endavant dones d'empenta, feineres endiablades, i que sabien fer | sirgar | . A les vostres nobles famílies, una noia un xic poruga es veu tot seguit, | No, no botzineu, assuaugeu bramuls, madones. Uniu-vos als silenciosos que | sirguen | i tomballen dintre el resclum de la ratera sense escapatòries. I prou | los una nosa. Si el que em plau a mi no els agrada, no tenen més remei que | sirgar | com els mano jo. Encara que alguna coseta no els vingui de gust, la | contemplar com va caient l'esplèndid sol silenciós, deixar-se | sirgar | per les gavines bo i afegint l'estàtua de cendra dels inútils | Remota, abandonada, òrfena de zenit. Tu! És a dir, | sirgant | el murmuri profund de ta boca innombrable, la vasta solitud | d'esparvillar pera ajudar a la tasca a ne 'ls fadrins. Mentres la vella | sirgava | pera aconduhir als homes y ferlos el menjar, el rector y el jayo prou | tornar a Astúries. El tiet Baldomeru no li perdonà mai que l'hagués fet | sirgar | d'aquella manera i va pensar, em venjaré. La tieta Florentina va dir al | que el desconcertava, jo l'únic que vull és el bé de la fàbrica, que tot | sirgui | , ningú no em pot acusar de res, absolutament de res, i a la mateixa hora | la gent d'armes duguessin la identificació a la solapa... Veuries com | sirgarien | dret, llavors! La gent anava entrant a l'església i el carrer s'anava | un viatge tranquil. De tornada, fins a Miravet, els hòmens van haver de | sirgar | , remuntant el riu a peu per la vora. A partir d'allí, on havien fet nit, | a vela, els tripulants eren els encarregats de la duríssima feina de | sirgar | per la vora i remolcar-los aigües amunt. Ara volien substituir els homes | Una bèstia molt fina; semblava que no hagués fet altre en sa vida que | sirgar | . Acoquinat per l'Ebre? Quin talòs o quin reconsagrat escampava aquella | grocs i rojos de les vessants de la vall, grallaven els corbs. El matxo | sirgava | lentament per la riba dreta remolcant el llaüt. De tornada de Tortosa, ja | caigué de sobte i va caldre desembarcar el matxo per continuar el viatge | sirgant | . Grans núvols tapaven aleshores els estels, la fosca embolcallava la nau. | era la millor que mai no s'havia vist. Però ningú mai no l'havia vist | sirgar | , m'enteneu el sentit? I diguéssim la dona se li acaba de morir; la vam | canalla, els feia anar torts de barró! La mestra tampoc no el podia fer | sirgar | i al final el va fumbre fora d'estudi. Fart de sentir queixes de sa mare | llaurar dretes. Sort n'hi ha, altrament no hi hauria forma de fer-les | sirgar | . «Ja el voldria veure jo darrere el meu ruc carregat de fem —responia | al foc! La feien anar torta de barró, però no hi havia manera de fer-la | sirgar | ! —el Farreret arranava el casc amb el botavant—. Ell mateix em contà que | de seguida, havia esdevingut un espill. La colla de tripulants | sirgant | per la riba semblava un cuc gegantí. Quan el sol havia començat a cremar, | assegut, sense fer res. I Gen Kuo va mormolar que potser hauríem de | sirgar | el junc. Però, malgrat el que digués Cun Ji, ens vam quedar a les | era al timó, Gen Kuo preparava els cables de cànem per si Lu Pan decidia | sirgar | , Gun Yu era al meu costat, fent veure que feinejava... I vaig aprofitar |
|