Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una mica reticent, la senyora Magdalena Blasi, que es malfiava per	sistema	del més petit elogi adreçat als altres. "Amb tantes qualitats, devia
i condecorat. No és un atzar que determinats països estiguin sotmesos a	sistemes	pretorians: l'atzar és que els dèspotes siguin aquests i no uns de
professionals, que creixen impulsades per la inèrcia dels mecanismes del	sistema	i en les quals el lucre ja no és més que una conseqüència rutinària; la
L'important és la magnitud del procés, i les seves repercussions en el	sistema	complet de formes de vida del món actual. Ha suposat, en efecte, un canvi
el "progrés material" i les seves seqüeles, han fet trontollar el	sistema	ètic en què vivien els homes de tot el món. I irreparablement, de més a
—la dominant, que li compra els llibres i l'afalaga—, i encara hi ha	sistemes	coercitius, declarats o no, que reprimeixen les seves activitats en
missió preservar la justícia —o amb majúscula: la Justícia— mitjançant un	sistema	repressiu matisadament escalonat. Creiem, perquè ens ho fan creure, que
contra ell, per intimidar-lo, el ciutadà se sent segur: sent segur el	sistema	de què forma part i que ell no sap o no vol contradir. Les "lleis"
que el llibre li ofereix. És en aquest punt que entra en joc el	sistema	de preferències al·ludit per fer la distinció inicial. Perquè, donat que
El fet és innegable. El mateix Maritain ha subratllat que els grans	sistemes	moderns de metafísica amb prou feines si s'han alliberat, si no és en
submís o rebel, tant hi fa, queda atrapat en l'engranatge del	sistema	. L'"originalitat", la pruïja d'"originalitat", podria ser analitzada
la naturalesa humana, anterior a qualsevol religió positiva, a qualsevol	sistema	filosòfic. No hi crec gaire, per no dir gens. El sentit comú, en canvi,
no es venja. Si més no, en el nostre vocabulari habitual, i en el nostre	sistema	de valoracions, aquesta reacció prompta i equivalent, disparada contra
possibilitats d'esdevenir tràgic no és ja el de poble a poble, sinó el de	sistema	a sistema. Certament, en aquest nou pla es repeteix, si voleu en altres
d'esdevenir tràgic no és ja el de poble a poble, sinó el de sistema a	sistema	. Certament, en aquest nou pla es repeteix, si voleu en altres termes, el
i Anglaterra fan esforços perquè Itàlia i Alemanya es reintegrin al	sistema	de control, però aquestes potències autoritàries exigeixen condicions
senzills, però normals, que en les frases deslligades i absurdes del	sistema	Ollendorf. 11 desembre. Al matí vaig al poble
i blancs, a cadascun dels quals correspon una data de naixença segons el	sistema	de cronologia decimal establert per les autoritats. Amb el colze toca el
cara a ell, que continua sostenint el llantió, explica—: Segons el nostre	sistema	, un senyal indica que l'intrús o intrusos són gent o nois de les
exposa: —Quiròfan segon. La noia dóna una ullada a un complicat	sistema	de rellotges clavats a la paret, recull una mena de formulari del seu
del teu convenciment al cap estabornit del que t'escolta. —Però és un	sistema	útil, oi? —li va dir llavors. —Molt útil! Però jo ja en tinc prou
evitar el desastre que preveia, almenys podia alentir-ne el ritme, amb un	sistema	de complaure'l lentament i amb una fingida ignorància. S'equivocava el
ignorància. S'equivocava el vell Campdepadrós, car Jeroni descobrí un	sistema	sense falles per obtenir els diners que necessitava i era contreure
que no el sentien ja remoure's. Tot això era fet rapidíssimament. Aquest	sistema	, dins de l'horror natural, era el que oferia més avantatges; d'aquesta
que el del sofriment que comporta tot treball fet sense il·lusió. Aquest	sistema	s'enrunà amb el xoc provocat per la invasió musulmana. Mentre molts
català. No ens enganyéssim de cap manera. El pairalisme fou un	sistema	decadent de relacions agràries, mitjançant el qual el propietari intentà
tant més egoistes com més urgents, i les nostres justes crítiques a llur	sistema	, tant més mal rebudes que no sempre han estat presentades amb delicadesa.
El sindicalisme català s'orientava, per tendència natural, cap a un	sistema	d'intervenció social semblant al que desenvolupà el tradeunionisme
feudal troben a Catalunya una de les organitzacions més consistents del	sistema	. L'oligarquia feudal catalana complí la seva tasca històrica. Donà
a fer reviure els conreus i encara a donar naixement a les vinyes pel	sistema	de rabassa morta, es troba amb les portes barrades quan demana treball
despreocupat del foment de la devoció popular, va practicar el	sistema	del regalisme a ultrança. Nomenà per als càrrecs eclesiàstics les
que la de les regions on es creà la mentalitat d'aquell important	sistema	social i econòmic. D'ací que en la nostra terra prevalgués el pacte des
cabdal dels gengizkànides. Contràriament, un poble de mariners donarà un	sistema	colonial de tipus mercantívol: lent en la seva formació, però liberal,
de les relacions entre l'autoritat i els seus subjectes, sinó també un	sistema	consuetudinari de delegacions de poder. Les delegacions de poder. Vet ací
transferències d'autoritat amb tal abundor que no podem pas dubtar que el	sistema	estava ja molt arrelat en llur consciència col·lectiva. Aquest procés no
paraules: una mentalitat afaiçonada per a confiar en l'excel·lència del	sistema	. I, en el nostre cas, una predisposició social, vinculada al costum, cap
no sabem si fou l'ambient feudal el que activà l'arrelament d'aquest	sistema	o bé si recaigué en l'Església el donar exemples de la proliferació de
efectes. El que és remarcable a Catalunya és el desenvolupament del	sistema	, la fe dipositada en les procuracions i sindicatges, que de la mateixa
funcions per representants convenientment autoritzats. És cert que el	sistema	de procuracions, sindicatges i lloctinències no fou privatiu dels
Catalunya trobem testimonis fefaents de l'aplicació a la cosa pública del	sistema	de delegació de poders —vinculat al pactisme de tradició feudal—. Això no
autoritzada per l'Església, sinó que, a més, establiren la base legal del	sistema	delegacionista en acordar la institució de vicaris (o delegats)
per una Catalunya disposada a respectar els drets d'altri dins un	sistema	articulat d'amples responsabilitats locals. València fou el producte
o sigui el dipositari del poder regi en tota la seva extensió. El	sistema	donà bons resultats, de tal manera que, reincorporada Mallorca a la
"com a germans" amb els súbdits dels reis de Castella, defensar el	sistema	pactista establert amb aquell monarca i conservar la Corona d'Aragó com a
conservadora, sense gaires ambicions, però també sense temences. Aquest	sistema	semblà que funcionava meravellosament durant el regnat de Carles I.
de 1920 trontollava la Constitució dels Notables, el	sistema	d'autoengany parlamentari, el règim social al camp i a la ciutat, la
el monarca en el camp concret de la temàtica pactista —que era també un	sistema	per a compartir el Poder—. Cap de les dues solucions no es trobà bona; la
final de la revolució. Vencedora o derrotada, aquesta crea un nou	sistema	de relacions humanes, perquè en la dialèctica de la història tota
social, sinó per esclafar-les en llurs privilegis polítics i destruir el	sistema	pactista. Una atzagaiada del seu successor i germà Joan II inflamà el
derogada la Concòrdia de Vilafranca i substituïda per la de Pedralbes. El	sistema	pactista restà reconegut, encara que disminuït respecte a les

Pàgina 1 (de 617)

50 següents