×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb so |
Freqüència total: 8247 |
CTILC1 |
i, en conseqüència, molt pedantesca gelosia. Apol·lo detestava, a més, el | so | de la flauta. Amb la lira va derrotar Màrsias i, com a càstig —tal vegada | fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els brolla ja sinó un | so | aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el | sense entendre el que deia, deixant-se bressar per la dolça harmonia dels | sons | : en ella semblava percebre així com el ressò remot d'una crida silenciosa | blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir, però el simple | so | de les quals emplenava d'angoixa el cor de la mare. Parlaven de tombar la | cançons: hauríeu dit que era sempre la mateixa cançó, cantada amb els | sons | , sempre iguals, que des d'un recó quatre músics cansats, de cares | A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar en el | so | d'ossos de no sabia quina dansa macabra que s'estigués desenvolupant | de temps en temps s'engalanaven els carrers i s'hi ballava i s'hi reia al | so | de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava sempre un mateix | la veié al seu costat. No sabia què hi havia en ella —entre tantes—, en el | so | de la seva veu, que l'atreia vivament; que semblava ja apaivagar la seva | s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com blasfèmies, com un | so | d'ossos de no se sap quina dansa macabra que creués veloçment sobre la | pels amos, i ballar, després, als seus ulls, amb el seu pretendent al | so | de l'acordió, foren altres tantes festes per a la seva ànima. Després, ja | a la fresca davant les taules buidant vasos de vi; ací i allà es sentien | sons | de guitarres i d'acordions, i sonaven cançons alegres o cançons aspres. | ànima, en què havia anat adormint-se-li com un infant dins el bressol al | so | d'una cançó; es sentí trist, perquè això va donar-li la mesura del grau | la taula, i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb | sons | de campanes, ressonant de la més pura de les alegries, passà com una | d'un carro que tornava del camp, el cant solitari d'un treballador. El | so | de l'àngelus vespral vibrà en la clara atmosfera; es difongué sobre la | milers de campanes. Ells l'escoltaren callant; des del cel, amb el | so | de l'àngelus vespral, semblava ploure benediccions sobre llurs testes. | rabents l'aire clar amb les ales; de tant en tant arribava l'alegre | so | de les campanes; tal vegada també, de tant en tant, passava la solitària | que s'espargeix per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen al Cel? El | so | s'escampa, es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de | El so s'escampa, es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del | so | de les campanes. Darrera la finestra un cos humà gairebé consumit | exclusiu. La música, diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de | sons | —; les obres plàstiques poden, així mateix, i sense gaire violència del | segons l'il·lustre filòsof de l'Antiguitat els homes no ens adonem del | so | —"so"— més o menys melodiós que l'univers emet en funcionar, hi ha qui | l'il·lustre filòsof de l'Antiguitat els homes no ens adonem del so —" | so | "— més o menys melodiós que l'univers emet en funcionar, hi ha qui | d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el | so | d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!). L'aire fa olor | I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes campanes (ai, només és el | so | de l'hora!). L'aire fa olor de fum i de neu. 1 abril. Fem | que calia atribuir-li la vaga detonació. Ben aviat, però, he sentit el | so | fort, distint, de les bombes. He entrat en una casa —que ha resultat ser | un abril sense frisances. Ara i adés, una fulla grossa, groga, cau, amb | so | de paper, d'algun esvelt pollanc. Ja hi ha alguna castanya per terra. Al | metàl·lica. Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies, amb un | so | de campana dramàtic, trist. Aquesta nit m'ha despertat amb sobresalt un | de campana dramàtic, trist. Aquesta nit m'ha despertat amb sobresalt un | so | fortíssim d'avions. No... Eren camions que passaven. 14 | tímida mallerenga, el primer riure del pigot, un doll d'aigua pròxim i el | so | del vent que movia arbres i núvols. He llegit biografies de Pitt el Jove | de poc s'apaguen els llums i se senten detonacions. Els antiaeris fan un | so | diferent del d'abans, més sec, més metàl·lic: són els canons nous, | bombardeig cap a Ponent. Hi havia uns núvols grassos, blancs, però aquell | so | rodoladís i profund no era cap tronada. 20 març. El diari | glicines. 10 abril. Dia clar, amb vent fresc i gran | so | d'arbres i voleiadissa de flors de perera, com una alegre nevada a ple | punt, es desfan en vels de pluja. Havent dinat, plou fort i pedrega... | So | monòton de pluja, lilà feixuc d'aigua, diamants a la morera encara nua. | vivim sobreexcitats, amb els nervis tibants. Cap al tard ens arriba un | so | llunyà de xibeques. 23 juny. Ha estat acceptat, | la pau assolellada, he sentit uns grans bombardeigs. Com contrasta aquest | so | sinistre en els boscos quiets, entre els roures daurats i extàtics! | xicot que anava a girar-se cap a la porta. —Què ha estat, això? El | so | es repeteix i l'home s'incorpora amb un bot que gairebé capgira el caixó. | per altra llum que l'oliosa claror de les aranyes de cristall, per altre | so | que el de les melodies italianes i el repic accelerat dels boleros. | unça d'or en aquesta banca. Però aquella nit Jeroni no sap res més que el | so | esquinçat de la guitarra que l'home elegant, amorosament inclinat sobre | barrejada de perfums, de suor, de cera, per la pinçada vibració d'uns | sons | que són com un miracle. Ferran Sors improvisa, i Jeroni sent aquella | quan toquen totes les campanes del vespre, cobrint d'un sostre de | sons | la ciutat. Però el noi en fuig, i es refugia a les flotants faldilles de | ploren de tristor| perquè en Serrallonga| és a la presó." I el | so | d'aquests versos em produeix un malestar indefinible. No vulguis saber | des de dins. No sabria explicar-t'ho. És com si cada paraula portés un | so | que li pertany. I jo intento captar aquest so. L'Ernest Vilaregut es va | si cada paraula portés un so que li pertany. I jo intento captar aquest | so | . L'Ernest Vilaregut es va quedar molt sorprès quan li vaig confiar els | sobre les tecles molt blanques i espero en va, uns | sons | dolcíssims. Maldestre, només trobo un gemec lent i | d'aquesta alegra acadèmia —veus, rialles i esquinçat | so | lent de guitarra— camino i me'n duc el meu mal | amoroses, posseirien com un harmònic, gens estrident però perceptible, un | so | de cinisme, de consciència d'allò que estava fent, fos inclinar-se, o | i creaven també una invisible presència, una música, com un pinçat | so | de guitarra, tan real, tan bo, tan atraient com una cara bonica. En una | Godoy del seu pedestal, lligat i arrossegat pels carrers de Cervera, al | so | d'un bolero de moda, d'un bolero vociferat pels carrers, absolutament a | un pianoforte fabricat a Barcelona per l'Alzina Jové menys ample de | so | , menys sonors els baixos, però d'un timbre vellutat que enamorava, més | sobre el cel, sobre els maons i el marbre de Venècia, però enyorava el | so | moll i palatal de les consonants catalanes i li agradava descobrir la | Li devia plaure la nit espessa amb les taques olioses de les torxes, i el | so | de la finíssima llepada de l'aigua sobre els esglaons de les cases. Li |
|