DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
so AV 43 oc.
so FS 87 oc.
so I 4 oc.
so M 7928 oc.
so MS 173 oc.
so PFX 1 oc.
so PO 9 oc.
so SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb so Freqüència total:  8247 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i, en conseqüència, molt pedantesca gelosia. Apol·lo detestava, a més, el so de la flauta. Amb la lira va derrotar Màrsias i, com a càstig —tal vegada
fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els brolla ja sinó un so aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el
sense entendre el que deia, deixant-se bressar per la dolça harmonia dels sons: en ella semblava percebre així com el ressò remot d'una crida silenciosa
blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir, però el simple so de les quals emplenava d'angoixa el cor de la mare. Parlaven de tombar la
cançons: hauríeu dit que era sempre la mateixa cançó, cantada amb els sons, sempre iguals, que des d'un recó quatre músics cansats, de cares
A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar en el so d'ossos de no sabia quina dansa macabra que s'estigués desenvolupant
de temps en temps s'engalanaven els carrers i s'hi ballava i s'hi reia al so de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava sempre un mateix
la veié al seu costat. No sabia què hi havia en ella —entre tantes—, en el so de la seva veu, que l'atreia vivament; que semblava ja apaivagar la seva
s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com blasfèmies, com un so d'ossos de no se sap quina dansa macabra que creués veloçment sobre la
pels amos, i ballar, després, als seus ulls, amb el seu pretendent al so de l'acordió, foren altres tantes festes per a la seva ànima. Després, ja
a la fresca davant les taules buidant vasos de vi; ací i allà es sentien sons de guitarres i d'acordions, i sonaven cançons alegres o cançons aspres.
ànima, en què havia anat adormint-se-li com un infant dins el bressol al so d'una cançó; es sentí trist, perquè això va donar-li la mesura del grau
la taula, i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb sons de campanes, ressonant de la més pura de les alegries, passà com una
d'un carro que tornava del camp, el cant solitari d'un treballador. El so de l'àngelus vespral vibrà en la clara atmosfera; es difongué sobre la
milers de campanes. Ells l'escoltaren callant; des del cel, amb el so de l'àngelus vespral, semblava ploure benediccions sobre llurs testes.
rabents l'aire clar amb les ales; de tant en tant arribava l'alegre so de les campanes; tal vegada també, de tant en tant, passava la solitària
que s'espargeix per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen al Cel? El so s'escampa, es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de
El so s'escampa, es multiplica en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de les campanes. Darrera la finestra un cos humà gairebé consumit
exclusiu. La música, diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de sons—; les obres plàstiques poden, així mateix, i sense gaire violència del
segons l'il·lustre filòsof de l'Antiguitat els homes no ens adonem del so —"so"— més o menys melodiós que l'univers emet en funcionar, hi ha qui
l'il·lustre filòsof de l'Antiguitat els homes no ens adonem del so —"so"— més o menys melodiós que l'univers emet en funcionar, hi ha qui
d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!). L'aire fa olor
I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!). L'aire fa olor de fum i de neu. 1 abril. Fem
que calia atribuir-li la vaga detonació. Ben aviat, però, he sentit el so fort, distint, de les bombes. He entrat en una casa —que ha resultat ser
un abril sense frisances. Ara i adés, una fulla grossa, groga, cau, amb so de paper, d'algun esvelt pollanc. Ja hi ha alguna castanya per terra. Al
metàl·lica. Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies, amb un so de campana dramàtic, trist. Aquesta nit m'ha despertat amb sobresalt un
de campana dramàtic, trist. Aquesta nit m'ha despertat amb sobresalt un so fortíssim d'avions. No... Eren camions que passaven. 14
tímida mallerenga, el primer riure del pigot, un doll d'aigua pròxim i el so del vent que movia arbres i núvols. He llegit biografies de Pitt el Jove
de poc s'apaguen els llums i se senten detonacions. Els antiaeris fan un so diferent del d'abans, més sec, més metàl·lic: són els canons nous,
bombardeig cap a Ponent. Hi havia uns núvols grassos, blancs, però aquell so rodoladís i profund no era cap tronada. 20 març. El diari
glicines. 10 abril. Dia clar, amb vent fresc i gran so d'arbres i voleiadissa de flors de perera, com una alegre nevada a ple
punt, es desfan en vels de pluja. Havent dinat, plou fort i pedrega... So monòton de pluja, lilà feixuc d'aigua, diamants a la morera encara nua.
vivim sobreexcitats, amb els nervis tibants. Cap al tard ens arriba un so llunyà de xibeques. 23 juny. Ha estat acceptat,
la pau assolellada, he sentit uns grans bombardeigs. Com contrasta aquest so sinistre en els boscos quiets, entre els roures daurats i extàtics!
xicot que anava a girar-se cap a la porta. —Què ha estat, això? El so es repeteix i l'home s'incorpora amb un bot que gairebé capgira el caixó.
per altra llum que l'oliosa claror de les aranyes de cristall, per altre so que el de les melodies italianes i el repic accelerat dels boleros.
unça d'or en aquesta banca. Però aquella nit Jeroni no sap res més que el so esquinçat de la guitarra que l'home elegant, amorosament inclinat sobre
barrejada de perfums, de suor, de cera, per la pinçada vibració d'uns sons que són com un miracle. Ferran Sors improvisa, i Jeroni sent aquella
quan toquen totes les campanes del vespre, cobrint d'un sostre de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i es refugia a les flotants faldilles de
ploren de tristor| perquè en Serrallonga| és a la presó." I el so d'aquests versos em produeix un malestar indefinible. No vulguis saber
des de dins. No sabria explicar-t'ho. És com si cada paraula portés un so que li pertany. I jo intento captar aquest so. L'Ernest Vilaregut es va
si cada paraula portés un so que li pertany. I jo intento captar aquest so. L'Ernest Vilaregut es va quedar molt sorprès quan li vaig confiar els
sobre les tecles molt blanques i espero en va, uns sons dolcíssims. Maldestre, només trobo un gemec lent i
d'aquesta alegra acadèmia —veus, rialles i esquinçat so lent de guitarra— camino i me'n duc el meu mal
amoroses, posseirien com un harmònic, gens estrident però perceptible, un so de cinisme, de consciència d'allò que estava fent, fos inclinar-se, o
i creaven també una invisible presència, una música, com un pinçat so de guitarra, tan real, tan bo, tan atraient com una cara bonica. En una
Godoy del seu pedestal, lligat i arrossegat pels carrers de Cervera, al so d'un bolero de moda, d'un bolero vociferat pels carrers, absolutament a
un pianoforte fabricat a Barcelona per l'Alzina Jové menys ample de so, menys sonors els baixos, però d'un timbre vellutat que enamorava, més
sobre el cel, sobre els maons i el marbre de Venècia, però enyorava el so moll i palatal de les consonants catalanes i li agradava descobrir la
Li devia plaure la nit espessa amb les taques olioses de les torxes, i el so de la finíssima llepada de l'aigua sobre els esglaons de les cases. Li

  Pàgina 1 (de 165) 50 següents »