▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sobirania F 1776 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb sobirania Freqüència total:  1776 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i Zeus va repartir la seva administració, amb l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la
reivindicà a tot Europa els principis de l'obediència religiosa i de la sobirania temporal. En 1073 i 1074, basant-se en la tradició dels
no vol dir, precisament, llibertat ni tampoc llibertats. El fet que la sobirania del rei fos limitada per unes trinxeres legals atorgades a certa mena de
exactament en el pactisme, o sigui en la concepció que el pacte amb la sobirania ha de regular tota l'ordenació humana i política de la col·lectivitat.
en l'altre poble, la intervenció del país en el mecanisme polític de la sobirania es palesà en el control de les quantitats monetàries ofertes al rei i en
que el pensament grec havia donat als problemes cabdals de la sobirania, ben garbellades per l'escolàstica dominica a la llum dels preceptes
1462. No solament s'hi capitularen amplíssimes limitacions a la sobirania del príncep, sinó que, a més, s'estatuí per primera vegada el principi de
compravenda d'autoritat s'havia de ratificar a cada nova successió de sobirania. O sigui que el rei no era senyor per fet d'herència, sinó quan jurava
ni més reveladora de l'estreta relació entre el contracte públic de sobirania i el privat de compravenda. El plet secessionista de 1640 girà,
provincià i un altre de reviscolament jacobí del problema de la sobirania, plaçat sobre la concepció d'un pacte de mena ben diferent al
característiques del nostre estil social: el pactisme, com a fórmula de sobirania col·lectiva, i la delegació de poders, com a instrument de realització
(1137), figuri en lloc preeminent el reconeixement tàcit de la sobirania francesa. Més endavant insistirem sobre aquest tema. Diguem ara que Ramon
seus sobirans des de feia dues centúries: la unió amb Castella sota una sobirania comuna. O sigui, en altres mots, la participació amb Castella en
de la revolució del segle XVII, quan Catalunya es separa de la sobirania del rei d'Espanya per a caure, esmaperduda, en la del rei de França, no
de l'altre, qui representaven ideals politics antagonics, compartien la sobirania espiritual del mon, un cop la guerra acabada, la corrent central
origin, autoritat. A Roma s'empleà primerament el terme per a designar la sobiranía de l'Estat sobre els individuus. Despres, al esdevenir les institucions
conquestes, donaren al mot una nova acepció: l'autoritat, el domini, la sobiranía exercida per un poble sobre un altre poble. Aquesta es l'acepció terrible
a les terres d'ultramar subsisteix; pero l'autoritat, el domini, la sobiranía imperial han desaparescut. Quan se parla de l'imperi britanic, la paraula
Amb tot, no m'escauria el tron, oh Nobles! ni aquesta imperial sobirania ornada amb esplendors i amb la potència, si el que es
proclama que té del Cel, o contra el Cel, aquesta sobirania que li ha estat tramesa, derivant el seu nom de rebel·lia,
pàtria era encara un concepte a descobrir. El concepte patrimonial de la sobirania degué posar de manifest que possiblement l'anexió seria el remei de
ni convencional, sinó que corresponia a ben distintes concepcions de sobirania. Mentre el mosaic peninsular era camp d'experiències per tal de fer-lo
autonomia per a poder comptar amb parròquia pròpia i amb un mínim de sobirania administrativa. Els censos de població no mostren prou clarament la
d'aliar va ésser cada vegada més patent. Perquè, amb la pèrdua real de sobirania del regne, eren de dia a dia més pocs els assumptes que depenien de la
expressiva que pogués redundar en un augment desmesurat de la sobirania feudal. Jaume I no va tolerar, en efecte, que cap posició castrense
sobre el particular, la confusió que regnava entre els cristians de llur sobirania no podia ésser resolta amb cap dictat autoritari. Quan, en 1380,
Joaquim Llorenç Villanueva, va destacar per les seves defenses de la sobirania popular i pels seus al·legats contra el restabliment del Sant Ofici. En
de Bussot-Biar, però en aquell conveni volgué o hagué de cedir-les a la sobirania del rei castellà. Va haver-hi després una revolta dels moros indígenes
fidelment la seva fatalitat. Aquest caràcter sagrat de la poesia, aquesta sobirania extàtica i suprema del misteri poètic, sembla tingut en menor compte,
la possessió de la intel·ligència, altra cosa no farà sinó minvar-li la sobirania universal, que val tant com dir la caritat, que és la total comprensió
la propietat, sempre a condició que, per damunt de tot, regís la lliure sobirania de la intel·ligència. En Bofill i Matas digué a les joventuts catalanes
i pura denominació d'homes, enlaira les vocacions escollides a la sobirania de l'exemple. L'exemplaritat de Joaquim Folguera ens acompanya en pur
aguanta les jornades de baralla amb els oficis manuals i per la natural sobirania amb què en parla, exigint que totes les coses de la grandesa vinguin bé a
I, presidint aquest doble exercici la seguretat de saber massa. I la sobirania lírica, naturalment. De la posició central podríem dir-ne la por de la
el cor, que la virilitat li dicta: —No en parli's mai; pensa-hi sempre? Sobiranies Els comentaris d'Ernest Zyrowki a la vida i a l'obra de Maurici i Eugènia
una campanya electoral; però és segur que ens millorarien camí de la sobirania. Aquella sobirania que el comentarista recorda d'Eugènia, qui escrigué
però és segur que ens millorarien camí de la sobirania. Aquella sobirania que el comentarista recorda d'Eugènia, qui escrigué com si mai abans
caracterització sintètica, bé per reaccions violents i per la proclamada sobirania dels exercicis corporals, bé per la composició retrospectiva dels anys
no fem sinó defensar la més alta categoria del català i preparar la sobirania qualitativa de Catalunya. Aquest és el fet clar, i perdrem el temps
demanaríem una mica de misteri que humanitzés l'hostilitat lúcida de la sobirania verbal. Quan el poeta canta, per exemple, en la poesia /Au
del principi de les nacionalitats. El liberalisme corregeix o limita la sobirania de l'Estat nacional, mitjançant l'establiment dels drets lingüístics i
pas per excloure'n els homes dels altres pobles, sinó per establir-hi la sobirania de la pròpia ànima, exterioritzada en formes d'Estat i en lleis
—tan assequibles— de les Constitucions vigents. El federalisme i la sobirania. Cal definir els conceptes del federalisme i de la sobirania. Jo em sento
i la sobirania. Cal definir els conceptes del federalisme i de la sobirania. Jo em sento alarmat quan veig que els mots de República Catalana o Estat
en l'anomenada Festa de la Unitat Catalana (any 1916) demanà la sobirania de Catalunya. Hi hagué la impressió que demanar la sobirania per a
demanà la sobirania de Catalunya. Hi hagué la impressió que demanar la sobirania per a Catalunya era demanar més que l'autonomia i que la federació; que
màgic de les paraules. Molts consideren intangible i indivisible la sobirania. Avui s'ha guanyat molt en la comprensió del nostre problema per part
veieu que mig món està constituït damunt el principi de la divisió de la sobirania, principi que és l'essència mateixa del federalisme; i a cada demanda de
demanda de Catalunya se'ns ha oposat aquella fantasma metafísica de la sobirania indivisible. D'Estats amb absoluta sobirania, només n'hi deu haver avui
fantasma metafísica de la sobirania indivisible. D'Estats amb absoluta sobirania, només n'hi deu haver avui entre els salvatges, puix que els Estats

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »